Carpaccio de gambes (a les tres textures)

Au, aquesta és bonissima!

No puc penjar foto, perquè la vaig fer per les festes de Nadal de fa dos anys. Miraré si en trobo alguna per la xarxa.

Ingredients

Gambes fresques o llagostins (important, perquè després, s’han de tornar a congelar)

Paper film de cuina, o paper de forn, o bosses grans de zippbloc

Cassó de cul plà

Un bon brou de peix (ara no, però ja penjaré la recepta en un altre moment)

Oli, sal i pebre

Per fer el Carpaccio de gambes:

Pelar les gambes, treient el budell de l’esquena. Guardar els caps i les peles pel brou.

Al damunt del taulell de la cuina, posar el film de plàstic o el paper de forn. un quadradet per cada racció.

Tres o quatre gambes (segons tamany) i tapar amb un altre quadrat de film o paper.

Amb el cassó aplastar-les fins que quedin com una làmina fina, i amb les mans per sobre, deixar-ho arrodonit.

Congelar cada unitat .

Reservar tres o quatre gambes senceres per racció  i fer-les a la planxa a l’últim moment. Només un plis-plas

Muntar el plat:

Col.locar al fons del plat, el carpaccio de gambes. Al damunt, les gambes que hem acabat de fer a la planxa. Tenir una gerra amb el brou ben calent, i quan la penya és a la taula, anar tirant per sobre del plat el brou de peix. El brou ha de ser consistent, si cal, afegir-hi una mica de farina d’arros o “maizena” perquè tingui més “cos”

L’escalfor del brou, acaba de coure el carpaccio. Us asseguro que queda de 10!!!! Un plat digne del Bulli! 😉

Val a dir, que el cappaccio per si sol, i acompanyat pel voltant de rúcula, canònges, o qualsevol cosa que us vingui al cap, i amanint-lo amb escames de sal (o sal guixuda) un raget de llima o llimona (o no) i un bon raig d’oli, és molt bó!

Crec que la Cèlia ja ho ja tastat….oi que si?

Anuncis

Ametlles garrapinyades

Què puc dir de les garrapinyades que no sapigueu???

Només que m’ha fet gràcia anar fotografiant el procès de cocció, quan van canivant d’un estat a l’altre. És realment divertit. Ara, que més divertit és cruspir-se-les!

La recepta, mòlt fàcil:

1 got d’ametlles crues i amb la pell

1 got d’aigua

1 got de sucre.

Ho posem al foc mitjà i comencem a remenar quan arranquin el bull, i no parem fins al final. Suquem el taulell de la cuina amb oli perquè no s’enganixn i les aboquem allà perquè es refredin.

Llàstima que no sigueu aquí per fer-vos un cafetó i tastar-les:

Conill en escabetx

Aquest és el millor conill del món que us deia. Segons el meu maridet, clar, que tot i que és molt crític, quan li agrada una cosa que cuino, els afalacs són meravellosos. Ja sap el que li convé, jejeje…

Un escanejo la recepta, que és del llibre del Thermomix, que com ja sabeu, és com la biblia per mi, però ja enteneu que on diu molta velocitat, vol dir triturar molt. Jo crec que es pot fer fàcilment sense Thermomix. És realment molt bo:

Cullonades de pernil ibèric… (o no)

Així és com l’Anna ens convidava a engreixar Endesa:

Hola “cuinetes”!

Acabo de veure aquest video, i m’ha fet molta gràcia! Marededeusinyor!!!! Deu ser pecat mortal, posar el pernil ibèric durant 4 hores al forn!!!! Ara que…l’idea no és tant dolenta, si s’hi posa pernir “normal”, i en lloc de 4 hores, només donar-li un cop de for pq quedi torradet al punt. I en lloc de pernil, potser tonyina i sense torrar, o qualsevol cosa que s’ens acudeixi …. A veure que en penseu vosatres 🙂

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/cargolines-de-pa-amb-tomaquets-i-pernil/7300

Ho sento noies, però no m’en puc estar de posar-hi “cullerada”…. 😉

Petonets a les dues!

Anna.-

Doncs ves per on m’hi vaig animar:

Hola estimades!
 
Bueno, les cullonades estan BONÍSSIMES!!
 
Només he tingut una pega. El meu pa era bo, pero al enrotllar-les, es trencava, com podeu veure a les fotos. No sé què passaria amb pa bimbo…
 
 
4 hores de forn! són massa, però realment estan molt saboroses. Amb una copeta de vi o cava, d’aperitiu, et quedes amb la penya, i si trobes pa de motllo sense tallar (jo no n’he trobat), doncs potser no es trenca.
Ara, encara que estiguin un pel trencades, al enfornar-les quedes super enganxades totes les parts. Vull dir, a la foto potser sembla que es vagin a desenganxar, però no, son com una galeta sequeta. Perceccionables, però molt bones.
 
Us envio una foto.
 
Molts petonets!
 

Llagosta vegetal (temps de crisis)

És molt fàcil de fer i apta per vegetarians i vegans.

Recomanacions: Coure-la amb aigua de mar (queda molt més gustosa i autèntica)

Si la serviu damunt d’un llit d’algues, ningú notarà la diferència! 😉

Cèlia, anota’t la idea, per obsequiar aquest nadal vinent, a la senyora de “l’Arbre de Nadal Comestible” ! 😉

Braç de gitano primaveral

Hola amigues!

Ho sabieu que al meu poble hi tenim un cuiner de renom? És en Xixo Castaño, que té el restaurant Malena. Va sortir al Cuines!:

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/torrades-de-santa-teresa-amb-maduixes-al-pebre-i-gelat-de-vainilla/6944

Total, que jo tinc el seu fill com alumne i em va portar un llibre de receptes seu. Doncs aquesta recepta em va cridar l’atenció i en quan ha arribat el temps de les maduixes l’he provat i us la recomano. Es tracta simplement d’afegir maduixes a la nata de farcir el braç de gitano. Una delícia!

Besuc a la sal

L’animaló, pesava més de tres kilos!!! Als nostres forns d’aquí, segur que no l’haguessim fet entrar! (Amplieu la foto, i observareu la bona pinta que feia) Era tant gros, que la cua va quedar fòra de la plata!

Un dels mooolts plats que vam cuinar aquest Nadal passat  i que ja ha fet esment la Cèlia, và ser una mena de besug vermell a la sal. No és la varietat que coneixem aquí, però el resultat final và ser el mateix. Exel.lent!

Và ser tant curiós trobar un exemplar com aquest als EEUU, que el peix el trobes sense pell, ni arestes, ni cap, ni…. ni tant sols saps el que compres si no et llegeixes el cartell del damunt!

És tant fàcil, com esbudellar el peix, tallar les aletes, i molt important: NO ESCATAR-LO.

Escampar al fons d’una plata de forn, un gruix de sal adequat a la mida del peix, En aquest cas, la bestiola s’ho valía, i  vem necessitar com tres kilos de sal gruixuda. Tirar una mica de pebre per sobre del peix (o no) i cobrir-lo amb el mateix gruix.

Cal humitejar la sal espolsant-li amb les mans unes gotes d’aigua, per tal que quedi compacta. La Cèlia, em và donar una idea que no vem utilitzar, però que és molt bona. Batre clares d’ou, i barrejar-les amb la sal per tal que quedi millor compactada.

Posar al forn a 200ºC, i quan la sal s’hagi fet una crosta, ja està fet. El temps, depend del tamany de la criatura en qüestió. Després, només cal esberlar la crosta amb una mà de morter, i amb compte, anar treien la carn netejant-la d’arestes. Si queda una mica de sal enganxada, no us preocupeu. Posar-lo en una plata per servir, o directament a cada plat i tirar un bon raig d’oli d’oliva verge per damunt.

Aquest mateix mètode, serveix  per fer una cinta de llom sencera, un pollastre, llobarros, orades, etc.  Donat que el peix es cou en un obrir i tancar d’ulls, si és tracta de carn, potser el temps de cocció hauría de ser més llarg.

Hummus

L’hummus, és una amanida o plat fet a base de puré de cigrons, amb suc de llimona, crema Tahina, (pasta de llavors de sèsam) i oli d’oliva, que segons la variant local, pot portar a més, altres ingredients com alls, pebre vermell, blanc, i/o negre, julivert, comí, coriandre,  etc… És un plat molt popular al llarg i ample de tot l’Orient Mitjà, inclosos Israel, Líban, Palestina, Turquía, Grècia,  Síria, Armènia, i Xipre, encara que l’hummus de Grècia, és bastant diferent  del que es troba al món àrab i a Israel. Aquest plat, sembla tenir com a origen  l’antic Egipte, i la seva preparació era molt semblant a l’actual, servida en petites porcions sobre una peça de pa.

En àrab Hummus, significa simplement “cigró”, i en la seva forma més completa “Hummus wa Tahina”. Es a dir, Cigrons amb pasta de sèsam, o Musabbaha.

És un plat molt emprat en les cuines vegetarianes i veganes.

Jo, el faig aixi: (per uns 500 g. de cigrons cuits (o de pot)

Cigrons

2/3 alls escalivats (important si li voleu donar un gust més suau)

Suc de mitja llimona o llima

1 cullerada sopera de Tahina

Sal, pebre, i un bon raig d’oli d’oliva

Poso tots els ingredients junts, i ho bato amb el braç elèctric.

S’hi poden sucar torradetes, bastonets de pa, galetes salades, bastonets de verdures (àpi, pastanaga, endivies, etc.) També ho podem posar per acompanyar carns o peix, o el que la vostra imaginació vulgui!

Aquest cap de setmana, vaig provar de fer el mateix procediment, però amb albergínies, i un altre amb pebrots. Us he de dir, que quasi em và agradar més que amb cigrons. Molt més lleuger i gustós. També val a dir, que l’escalivada era feta a la barbacoa que hi dona aquell punt inconfusible de llenya o carbó.

Arbre de Nadal Comestible (… o no)

Avui, una entrada que farà riure a més d’un/a.

El sopar de Nadal d’aquest any passat (o sigui, el 24 de gener del 2011) va ser una orgia de plats de la gastronomia italiana, tant variada, que quasibé cada plat mereix la seva pròpia entrada… però aquest és un plat que per la seva senzillesa i presentació ens va cridar l’atenció, no tant sols a l’Anna i a mi, sinó a la resta dels 20 convidats de la vetllada (bàsicament per la seva vistositat i aparença…). Es tracta d’un arbre de Nadal Comestible. Un arbre de Nadal fet amb tot un sortit d’encurtits (amb lo que li agraden a l’Anna totes aquestes coses dels cogombrets i cebetes encurtides, m’extranya que no n’hagués menjat més, sobretot, considerant que la dona, després d’haver cuinat durant 48 hores sense descans i quasibé sense menjar, s’estava morint de gana!). Com podeu observar, l’autora, va escollir un cilindre d’escuma d’aquests que es fan servir per a enrrotllar-hi plantes i fer-ne centres, i el va recobrir de paper d’alumini. Acte seguit, va procedir a penjar-hi, amb escuradents, tot de coses de diferents colors (pebros escalivats de llauna, olives negres i verdes, pebrots verds… etc). Observeu com va decidir a posar un parell de llaunes d’anxoves també, distribuïdes a la base de l'”arbre”. A la part de baix, i per no deixar-ho tant despullat, va posar-hi diferents tronxos d’api a mode de… no sé. Qui sap. L’arbre es mereix una entrada sota la categoria de “Cuina Italiano-Americana” i també sota la classificació de: “Qué no portar mai a la casa de ningú per Nadal”.

L’Arbre de Nadal Comestible va restar totalment intacte durant la nit i encara tenia aquesta mateix pinta quan ja tots els convidats havien marxat a les seves cases…Image

Conill al forn

“Avui fotrem el conill xinès, congelat que vaig comprar al Shop Rite ahir al forn. La recepta de conill al forn és suggerència de l’Anna però jo tinc una pregunta… si enlloc de posar-hi cognac com se suposa que he de fer, li poso güisqui, perque no tinc cognac… quedarà bé?”

Això ho escrivia jo el… diumenge 25 de març. I ja el vam fer el conill… i va quedar prou bò! Ja feia temps que quan anava al Shop Rite m’afilava de reüll, a la secció de congelats, uns conills…! Tots peladets i acurrucadets i tiesos. Vaig pensar intentar recuperar una recepte d’aquelles “d’años ha” (per mi, clar, que des de qud vaig venir a viure als USA, quasi he deixat de menjar conill). Vaig demanar consell a l’Anna i així va sortir el Conill al Forn Anna (coi, Anna, moltes de les receptes que penjem aquí ja porten el teu nom!)

INGREDIENTS (2 persones fartanes / 4 persones tiquis-miquis; el Tom s’ho va fotre tot ell)

1 conill de 1Kg / 1,200Kg tallat en 4 quarts
1 branca de romaní
1 branca de farigola
1 vas de conyac (resulta que jo, de conyac, no en tenia. Vaig substituïr per un vaset de Crown Royal, un güisqui dels baratillos i va quedar molt bò també!)
oli
sal
pebre negre
3 alls
julivert
4 patates mitjanes tallades a bastons dobles
PREPARACIÓ
S’escalfa el forn a 210º
Es posa en una safata de forn els quarts de conill amb sal, pebre i un vas i mig d’oli i es deixa fins que estigui dauradet i es gira (entre 20 i 30 minuts a  cada costat). Quan el segon cantó sigui daurat s’hi tira el vas de conyac/güisqui i es deixa coure 10 minuts, acte seguit s’hi tiren les patates. Ara s’hi poden posar el romaní i el timó. Ho enfornem uns 15/25 minuts. Passat aquest temps, es pinta tot el conill amb una picada que feta amb els alls, el julivert i un rajolí d’oli i, es deixa 5 minuts al forn i llest.
Jo també el vaig servir amb escalivada que havia fet aquell mateix dia.
MÉS BÒOOOOOOOOOO!

Patates Anna

Aquestes patates facides, com tantes coses, me les va ensenyar a fer l’Anna. Al Karlos li encanten! i són molt fàcils de fer:

Patates bullides

Ou dur (1 per cada patata)

Gambetes pelades o palets de cranc (opcional)

Tonyina de llauna

Maionesa o crema de llet.

Cal buidar la polpa de les paptates amb una cullera, i trinxar-ho juntament amb la resta dels ingredients. Permet infinites variants, quina més bona!

Popets

Aquesta també la penjo jo per la novetat, però ens l’acaba d’enviar l’Anna per correu electrònic, o sigui, que l’autora és ella. Ara faltaria una foto:

Rés, que quan faig alguna recepta que em sembla bona, m’agrada compartir-la amb vosaltres. Ahir vaig fer uns popets que han quedat bo-ni-ssims!!!
Vaig veure un truquet que potser els fan més bons si cal.
Us dono les mesures per un kilo de popets “nets”. Vol dir que si els heu de netejar, calculeu un kilo i mitg. També us he de dir, que del kilo “net”, ha quedat una misèria!!! Compque, més val que per dues persones, penseu en un kilo per persona. A partir d’aquí, dobleu els ingredients.

Ingredients:

1 kilo de popets petits “nets” (jo, els he comprat frescos, però poden ser congelats)
3 cebes
1 porro
1 ó 2 alls
1 pastanaga
1 nyora (la polpa)
1 fulla de llorer
pebre (al gust)
un raget de ví blanc, o negre, o conyac, o xerès, o ví ranci, o aigua…. (però poquet)
unes quantes avellanes, o ametlles, o pinyons, o una mica de tot plegat… depend del que tingueu (per fer una picada)

Com fer-ho:

En primer lloc, netejarem els popets, treien el budellam, els ulls i la boca. Aixó si no son nets. I si son nets o congelats, els esbandirem ben bé. Esl posarem en un colador per eliminar l’aigua-
El truquillo: Posar la cassola en la que els cuinarem al foc pq s’escalfi el fons. Quan sigui calenta, sense oli ni rés, hi tirarem els popets ben escorreguts. Aneu remenan, i veureu que fà molta aigua. Deixeu que aquesta aigua s’evapori tot i donant tombs als popets. Aixó fa que és vagin coent amb els seu propi suc. No hi poseu sal, ja que ells mateixos, en porten.
Haureu picat tots els ingredients. Les cebes, el porro, la pastanaga i l’all. (Jo, els he trinxat tots plegats a la picadora, que és més fàcil)
Haureu d’anar en compte, pq quan els popets ja s’ha begut tota l’aigua, al no portar oli, s’enganxen al fons de la cassola amb molta facilitat. En aquest moment, hi tirarem un raig d’oli, i tots els vegetals picats i la fulla de llorer. Un pelet de sal (aneu tastant) i pebre al gust.  I anirem donant tombs per tal que és coguin Quan ja us sembli que és cuit, triturarem les ametlles, avellanes, pinyons, (o el que tingueu)  la polpa de la nyora i un dels dos alls, amb la mica de ví o el que sigui. ho tireu per sobre, li doneu uns tombs pq s’evapori l’alcohol, i llestos! D’un dia per l’altre, encara és més bó.

De fet, és més fàcil de fer, que d’explicar. Si us agraden els popets, o en podeu trobar, que aquesta n’és una altra…. no deixeu de fer-la. Té un resultat garantit! 😉

Petonets a les dues!

Anna.-

Coca de recapte

Un clàssic d’aquesta banda de l’Atlàntic, de la nostra terra ferma: la coca de recapte. Jo faig la massa amb:

·200g. d’aigua

·50g. d’oli d’oliva

·un sobret de llevat Maizena per a pa

· 400g. de farina.

Llavors li poso pebrot escalivat vermell i esberginia, oli, sal, pebre negre i orenga per sobre. Llavors s’hi pot afegir allò que es recapta, en aquest cas, llonganissa de Gimenells i arengada. És un plat calòric, però clar, tot depés de la quantitat que es menja. Això sí, saníssima!

Presentació/Presentation

Tres amigues. Tres amigues que treballen fóra de casa i cuinen apassionadament, compartint idees i troballes a través de la xarxa perquè vuien lluny. Les tres són catalanes de Lleida, però la Cèlia fa 15 anys que viu a Nova Jersey (USA), on cuina plats catalans, americans, i de tot el món. L’Anna viu a la capital del Segrià, i la Mertxe en un poblet de la plana de Lleida petit i rural (hort!). Aquí tenim un espai on les nostres receptes, experiències i idees quedaran registrades, per nosaltres i per tothom a qui pugui venir de gust fer-hi un cop d’ull. Perquè s’ho val.

Three friends. Three friends who have a day job and who cook with passion; they share the ideas and the new things they learn through the web, because they live so far away from each other. All of them are Catalan, from Lleida, but Cèlia has been living in New Jersey (USA) for almost 15 years now, and she cooks Catalan and American dishes, as well as recipes from all over the world. Anna lives in the capital of Segrià and Mertxe lives in a small, rural village close to Lleida (well known for its orchards!). Here, us three friends, share a space where our recipes, experiences and ideas will be registered by us, for us and for anybody who feels like stopping by and checking it out… Because it’s worth it.