Conill al forn

“Avui fotrem el conill xinès, congelat que vaig comprar al Shop Rite ahir al forn. La recepta de conill al forn és suggerència de l’Anna però jo tinc una pregunta… si enlloc de posar-hi cognac com se suposa que he de fer, li poso güisqui, perque no tinc cognac… quedarà bé?”

Això ho escrivia jo el… diumenge 25 de març. I ja el vam fer el conill… i va quedar prou bò! Ja feia temps que quan anava al Shop Rite m’afilava de reüll, a la secció de congelats, uns conills…! Tots peladets i acurrucadets i tiesos. Vaig pensar intentar recuperar una recepte d’aquelles “d’años ha” (per mi, clar, que des de qud vaig venir a viure als USA, quasi he deixat de menjar conill). Vaig demanar consell a l’Anna i així va sortir el Conill al Forn Anna (coi, Anna, moltes de les receptes que penjem aquí ja porten el teu nom!)

INGREDIENTS (2 persones fartanes / 4 persones tiquis-miquis; el Tom s’ho va fotre tot ell)

1 conill de 1Kg / 1,200Kg tallat en 4 quarts
1 branca de romaní
1 branca de farigola
1 vas de conyac (resulta que jo, de conyac, no en tenia. Vaig substituïr per un vaset de Crown Royal, un güisqui dels baratillos i va quedar molt bò també!)
oli
sal
pebre negre
3 alls
julivert
4 patates mitjanes tallades a bastons dobles
PREPARACIÓ
S’escalfa el forn a 210º
Es posa en una safata de forn els quarts de conill amb sal, pebre i un vas i mig d’oli i es deixa fins que estigui dauradet i es gira (entre 20 i 30 minuts a  cada costat). Quan el segon cantó sigui daurat s’hi tira el vas de conyac/güisqui i es deixa coure 10 minuts, acte seguit s’hi tiren les patates. Ara s’hi poden posar el romaní i el timó. Ho enfornem uns 15/25 minuts. Passat aquest temps, es pinta tot el conill amb una picada que feta amb els alls, el julivert i un rajolí d’oli i, es deixa 5 minuts al forn i llest.
Jo també el vaig servir amb escalivada que havia fet aquell mateix dia.
MÉS BÒOOOOOOOOOO!
Anuncis

13 responses

  1. Cèlia, tant se val güisqu, conyac, ví ranci, cervesa, o el que sigui!!! La qüestió, és donar-li una mica de moral al pobre conill, mentres s’està rostint al forn! 😉 Si no et parlai, ni que sigui xinés, no notaràs la diferència! Imagina’t que és català, i llestos! 😉

  2. Penjaré el conill en quant el faci. Ja m’heu motivat a fer-ne, i en conec d’un que es farà content!
    Molt humanitari això d’empifolar el conill mentres es va rostint, pobre bèstia!
    Cèlia, volem fotos del conill (bolinga o no)!!

  3. Ohhh Cèlia!!! Té un aspècte fantàstic aquesta plata i plat de conill!!! Enhorabona per tú també! 🙂
    A casa, gairebé sempre el feiem així, recordes? Tot i que el got i mitg d’oli, tenin en compte que allà el pagueu molt car, el trobo un pelet excessiu, no?
    Va sortir tendre com els d’aquí? Potser no canvia tant el gust dels xinesos als catalans, oi? Es clar que si no parlen, ni és nota! 😉
    És molt bona idea l’acomapanyament de patates i pebrot escalivat! 🙂 El plat feia molt goig!
    No em diguis que no el vas tastar tú…. 😦 I… s’el va fotre tot el Tom de cop??? Ufff…. que mengi, que mengi, que s’ha de fer gran aquest noi! 😉
    L’altre dia, vaig fixar-me amb el preu del conill sencer. 3,90 € el Kilo. Tú Cèlia, el vas comprar carillo. Clar que era “xinés” i venia de mooolt lluny! hahaha… Jo, quan en compro, tinc la possibilitat d’agafar safates d’espatlletes. És el que més m’agrada del conill. Son una mica més cares, però s’ho val (al meu gust)
    I noies… que voleu que us digui si penjeu receptes que us he donat…! Jo, encantada de la vida que us semblin interessants, i a sobre les vulgueu compartir. Gràcies per fer-ho 🙂
    Au, petonets a les dues, als vostres carpantes, i bon diumenge! :-*

  4. Recoi, noia! quina pinta que té el conill! què bo. El proper cop que faci conill el faré així. Escolta, les herbes, els hi poses, quan? No ho especifiques a la recepta. També m’encanta el plat muntat amb l’escalivada. És super català, bo, saludable (hola!), ho té tot! LLàstima que et surti car el conill. Vols dir que no et soritira més a compte sortir-ne a caçar algún (seria massa dur). Potser criar-los tu. Quan jo era petita, els teniem al corral, com els pollastres. I les fotos t’han sortit molt bé.

    • Tia, jo, Mertxe, si tinc conills a casa no els cuino, pobrets…! No way. Es que tenir-ne a casa no em solucionaria el problema “cunillero” d’haver-ne de comprar congelats, cars i Xinos al Shop Rite perque mai els podria matar! Amb lo monos que són!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s