Bacallà a la Mel amb Perfum de Taronja

Doncs aquest bacallà és ja un dels últims 4 talls que ens queden del bacallà sencer que vam comprar aquest Nadal passat a Samuel and Sons, Philadelphia i que teImageníem penjat al garatge! S’ha de dir que ja hem anat menjant les parts “pitjors” i ara només queden els talls millors, els del llom, però crec que aquesta recepta és tant bona (de fet, el que la fa bona és la salsa d’acompanyament), que si enlloc del llom de bacallà la féssiu amb un cul del bacallà, també quedaria de collons. Quan la vaig fer ahir a la nit, per sopar, el Tom va provar la salsa i diu: “Deliciós!!!!”. Quan li vaig dir: “Escolta, si només has provat la salsa! No saps com està el bacallà!!!”, ell va dir: “Uff, la salsa és tant bona que amb això ja en tindria prou”. Res, que es va menjar el plat aquest amb una reverència de com si estés saborejant una hòstia sagrada.

Anem a la recepta. Jo parteixo de la base que teniu uns 4 talls de bacallà, ja dessalats al punt, eixugats i preparats per cuinar.

INGREDIENTS per 4 persones o 2 molt fartanes:

– 4 lloms de bacallà ja dessalats.

– 3/4 cullerades de mel de la bona. Que la mel sigui bona és essencial. No me feu el plat aquest amb mel de la Granja San Francisco que us sortirà com el cul. Per que la salsa és de mel, el gust que tingui aquesta permearà a tot el plat. Si la més és dolenta, mal rollo, Jo vaig fer servir una mel que em da donar el professor d’horticultura de l’escola. Té molts eixams d’abelles i, a ratos lliures, és també apicultor. Aquesta mel que em va donar ell, era de flor de taronger, cosa que ja és “el no va más” perque el gust de la mel fa que s’ancori més el “perfum de taronja” de la salsa…

-1 ceba gran, gran… com és gran millor. Si no, 2 de mitjanes o 4 de més aviat petites…

– el suc d’una taronja.

– 1 grapat generós de pinyons.

– Farina

– Sal / pebre

PROCEDIMENT:

En una paella hi posem el suficient oli per a (un cop haguem posat els lloms a la paella, ara encara no) cobreixi els nostres lloms (bueno, els del bacallà) fins a la meitat. Calentem aquest oli fins al punt que  fumegi una mica però que no bulli. Hi posem els lloms de bacallà (que prèviament haurem salpebrat i lleugerament enfarinat), fent que la pell del bacallà estigui en contacte amb la paella. Els tapem amb la tapa de la paella i els fregim uns 5 minuts. Tanquem el foc però els deixem a la paella mentres fem la salsa.

Torrem el grapat de pinyons, en una paella calenta amb un poc d’oli, fins que estiguin daurats. Els retirem i deixem refredar.

En una altra paella gran, hi posem oli i sofregim, a foc lent, la ceba tallada a mitjes llunes. Aquest és el procès de caramelització. Aquest procès ens tardarà uns 20/30 minuts a foc lent. Quan hagi passat aquest temps i la ceba estigui transparent i tova, hi posem sal i pebre al nostre gust. Uns 5 minuts més tard, hi posem les cullerades de mel. La salsa és, definitivament dolça. Però no ha de ser empalagosa. Això de la mel, va a gustos. Si sou gormands en podeu posar més i si no en seu tant, en podeu posar menys… La salsa us agafarà ara, un aspecte brillant. Poseu-hi una cullerada sopera de farina. Remeneu bé. Per lligar la salsa, ara hi poseu un gotet d’aigua, o de cladet de verdures, o de caldet de pollastre. Si opteu per qualsevol dels dos brous, assegureu-vos que siguin més aviat lleugers i gens consistents. Tampoc volem que el plat tingui gust de verdures o de pollastre. Podeu posar-hi simplement aigua però jo he vist que si poso brou, queda més gustós. Continuem remenant i ara ena hauria de quedar una salsa espessa de marró clar. Hi posem una mica més de sal i pebre. Anem afegint aigua/brou a ull, fins que haguem aconseguit la viscositat que volguem per la salsa (més o menys espessa).

Doncs res, ara la salsa ja és feta. Feu el suc d’una taronja. L’aboqueu a la salsa, barregeu bé i ara hi posem els lloms del bacallà. Si voleu, també hi podeu posar un parell de cullerades de l’oli que heu fer servir per coure el bacallà. Si no, coleu-lo i guardeu per altres receptes (idea de l’Anna). Acabeu de fer que els lloms s’acalentin amb la salsa dins la paella. Haureu abaixat ara el foc al mínim. Poseu-hi la meitat dels pinyons al peix i la salsa que tingueu a la paella. Doneu un parell de tombs. Bé, amb el bacallà molts tombs tampoc se li poden donar. Més aviat aneu tirant cullerades de la salsa pels lloms i així és van acalentant.

Emplateu. Un llit de salsa a sota. Lloms a sobre. Un parell de cullerades de salsa per damunt dels lloms i espolvorejeu la resta dels pinyons pel damunt. Assegurau-vos que acompanyeu aquest plat amb una quantitat ingent d’un bon pà, sobretot si els vostres comensals son panarres!

Enjoy!

Image

Anuncis

15 responses

  1. WOW, nena!
    Espectacular! què bo deu de ser!
    Jo també faig un bacallà amb mel. Prometo penjar-lo (cibernèticament parlant, no com tu:-) Però ara primer intentaré fer aquest teu. Tinc de tot! Potser faré primer un brou de verdures… hmf… guai el post i les fotos també.

  2. M’encanta la descripció Cèlia!!! 🙂 M’imagino al Tom, menjant-se el bacallà de genolls!!! Hahahahah
    Primer, M’agrada’t que t’hagués sortit tant bé aquesta recepta, i segon: No saps com he rigut tot llegint-la :-))))))))))
    La veritat, és que amb bons ingredients, com és la mel (la vaig tastar, i era bonissima) i el bacallà (el bon dessalat i hidratat, és important), i la bona mà de l cuinera, éxit assegurat! 😉
    Tinc ganes de fer-la.
    Mertxe, crec que amb una mica del brou de bullir la verdura que fas habitualment, ja n’hi hà prou. No cal que el facis expressament. Que et sembla Cèlia?

  3. Ara que em torno a mirar la foto del bacallà penjat, era de primera, eh? Dic ·era”, perquè la major part de la bestiola, ja se l’heu cruspit! 😉
    Un bon exemplar, increbile de veure’l habitualment als eeuu! Quina troballa Cèlia!!!
    I si que us va costar bastants $, però n’heu tret molt rendiment! 🙂

    • Si, ni que ho diguis!!! El que veus aquí a la foto, ja no existeix! haha! Doncs ahir en parlavem amb el Tom que tot i que va costar una pastarrufa, n’hem tren un munt de menjades i encara en queden 4 al congelador! guai, guai!

  4. I les maneres de com has cuinat la mateixa bèstia que…??? 🙂 Sembla mentida com un peixot sec, eixarraït, espatarrat, i lletxot… el suc que s’en pot treure! 🙂 Segur que qualsevol americà ni s’ho creuría (tret del Tom)
    Encara et queda la sopa de les aletes i retalls, l’esqueixada, i vés a saber que podràs fer amb els 4 del congelador! Finalment, n’heu tret més bon partit, del que creieu quan el veu comprar, oi que si??? 😉

  5. Hola!
    Doncs avui he fet jo aquesta recepta. Amb algunes modificacions, però. Primer, vaig pensar que lo del got i mig d’oli… pa què? o sigui que l’he fregit amb una quantitat normal, que després ja no he tret de la paella. De pinyons no en tenia, doncs he posat ametlla filetejada que tenia per casa per fer la mona (demà). Una altra variació és l’aigua. Vaig veure a la foto que havia quedat un plat molt caldós, o sigui que he pensat que l’aigua no calia, que amb el suc de taronja ja n’hi havia prou de líquids. Crec que he fet bé, però el proper cop, potser em salto també la farina, perquè quedi la salsa més líquida… Com podeu veure, això canvia la textura de la salsa, però no el sabor, realment extarordinari. Ens ha agradat molt i molt. Ah! i el bacallà no era dessalat, sino fresc.
    Ara tinc una pregunta per vosaltres. Com que de salsa me n’ha sortit poca per dues vegades, i tenia 4 talls de bacallà, ara tinc dos talls enfaridets i fregits sense salsa. Seran molt bons per una propera vegada, fer la salsa i afegir-la, però què faig? els torno a congelar? Abans estaven congelats, però ara que ja estan cuits els puc tornar a congelar??? què me’n dieu?

    • wow, has creat una nova recepta! Jo crec que si no us fa res menjar bacallà una altra vegada aquesta setmana, jo els posaria a la nevera i me’ls menjaria demà dimarts o dimecres? Els pots fer amb espinacs, panses i pinyons… Això no vol dir que no el puguis congelar aquest bacallà. Si l’has cuit, tot i que abans estés congelat, era el pots tornar a congelar per que li has canviat l’estat… m’entens? no se si m’explico…

  6. Totalment d’acord Cèlia. És pot tornar a congelar perquè ja l’has cuit. Però com diu la Cèlia, potser que el facis d’una altra manera i t’estalvies el tornar-lo a congelar.
    Amb un llit d’espinacs amb panses, allets tendres i pinyons, damunt el bacallà i una musselina d’all i oli per sobre, un cop de forn per escalfar-ho tot, i llestos! Bonissim també! 🙂
    Enhorabona pel “tuneig” i sobretot, pel resultat final! 😉

  7. Ei noies!
    Per fí, acabo de fer (i de menjar) aquest bacallà!!! Uffff…. que bó! 🙂
    El divertit, és que cada una de nosaltres l’hem personalitzat.
    Pensava que tenía pinyons al congelador, i no… no hi eren! 😦 cagunl’olla… que he fet? Doncs hi he posat festucs pelats i llavors de girasol. Ho he torrat a la paella, i llestos! Pos ha quedat prou bé, ein??? 😉 Imaginació al poder!
    Mertxe, has de tornar a fer aquesta recepta, amb bacallà curat. Ja veuràs la diferència 😉

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s