Canelons d’albergínia

Aquest canelons, els havía fet fa temps, i avui m’han aparegut en un llibre que tinc de només “canelons”. Recordo que eren molt bons i potser us pot interessar. Sigui com sigui, l’enganxo, ja em direu que us sembla.

Val a dir, que quedaría igual de bó amb la variant de “lasanya”. Basicament ho dic per la Cèlia, que pot ser dificil que trobi el que aquí entenem per la pasta de “canalons”, tot i que jo he fet allà canalons, amb pasta de lasanya! 🙂

Infredients:

18 plaques de canalons

4 albergínies

2 cebes tendres ben picadetes

200 g.  formatge fresc (tipus burgos) o mató

50 g. formatge d’ovella ratllat o de qualsevol altre formatge curat

50 g. pinyons

2 ous

2 cullerades julivert picat

1 fulla d’alfàbrega picada (opcional)

sal i pebre

Per napar o cobrir:

Mousse d’escalivada d’albergínia, o de pebrots, o de tot plegat (anem a la recepta de la Mertxe)

Com fer-ho:

Tallar les albergínies a daus, salar-les i deixar-les una bona estona en un colador per tal que deixin anar el seu líquid.

En una cassola amb oli, sofregir la ceba, i quan ja sigui transparent, afegir l’albergínia i deixar-la coure fins que sigui ben tobeta. Després els pinyons, els ous lleugerament batuts, el julivert, i l’alfàbrega. Salpebrar i treure-ho del foc. Rapidament, afegeri-hi els formatges quan encara tot és molt calent. barregar-ho bé. Si volem fer canalons, deixar refredar, i farcir-los de la forma tradicional.  Si decidim fer lasanya, capes de pasta i farcit sense esperar a que és refredi.

Napar o cobrir, amb mousse d’escalivada (aquella que ja và donar la Mertxe ) Espolsar amb formatge ratllat (del que vulgueu) i gratinar al forn.

Per cert..,.. com s’ha de dir, “canalons” o “canelons”….??? 🙂

Nota:

Estic pensant, que amb espinacs, també quedaríen genials!, oi?

Anuncis

4 responses

  1. Bò, bò! Si, crec que aquesta recepta, amb les plaques de lasagna es pot fer perfectament! De fet, és que són el mateix que les plaques de canelons però un pèl més grans, no? Jo dic “canalos” però escric “canelons”. No sé per qué! Mira, una altra raó tinc de fer ll mousse d’escalivada. I m’agrada l’idea de fer-ho a capes com si fos una lasagna també…!

  2. Exactament el mateix, lúnic que canvia és la presentació. La placa dels canelons s’embolica,, i les de la lasanya no.
    Hahaha… és veritat! diem “canalons”, però potser el correcte, son “canelons”.

  3. A casa meva no puc cuinar això 😦
    Ja sabeu la mania que al K li fa el formatge!
    Amb això del “canaló” m’heu tocat la fibra de mestra! És “caneló, canelons”, noies. Un canaló, és una canal que es posa al final de teulada per recollir l’aigua de la pluja.

  4. Si t’agrada la idea Mertxe, sempre pots substituir els formatges per qualsevol altra cosa com la Tahina, el tofu, una mica de paté del que vulguis, etc, etc…. Imaginació, nena, imaginació! 😉 I perquè quedi torradet al gratinar, ho espolses amb una mica de pà ratllat…. que tal? 😉 Si a tú t’agrada el formatge, pots fer meitat i meitat.
    Tens tota la raó amb aixó de “canaló” i “caneló”, només que generalment a l’hora de parlar, en diem canaló/ns, oi?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s