Caldereta de Tonyina

Aquí teniu una altra recepta de peix! Aquesta amb tonyina fresca. L’original, de les terres del nord oest d’Espanya, es fa amb Bonito del Norte, un peix que tinc MOLTES ganes de tornar a conéixer aquest estiu quan vingui. Desafortunadament, jo només tenia Tonyina de l’Aleta Blava (Bluefin Tuna), ahaha… total que és amb aquesta que l’he fet. És un plat de cullera, que reconforta en dies plujosos i freds com els que hem estat tenint per aquestes contrades! ¡A ello!

INGREDIENTS:

– 800 grs de tonyina fresca. Del llom. O si no, de qualsevol part del cos trobeu… menys la ventresca, que és massa greixosa i té un gust massa fort per un guisat com aquest.

– un pomet de julivert.

– 4 grans d’all.

– 4 fulles de llorer mitjanes.

– 2 cebes mitjanes.

– 2 pebrots mitjans.

– un vaset de tomàquet triturat.

– 2 pastanagues mitjanes.

– un vaset de vi blanc.

– un carbassó mitjà.

– uns 200 grs de carabassa.

– sal i pebre.

– 4 patates (opcional).

– 2 moniatos (opcional)

* una nota sobre el carbassó i la carbassa. Jo crec que hi sobren!! Vaig trobar aquesta recepta fa temps i tenia aquests dos ingredients. Quan la vaig fer ahir, els hi vaig posar però crec que quedaria igual de bé (o millor) sense. Vosaltres decidiu.

PROCEDIMENT:

Primer trinxarem el julivert, els 4 grans d’all i les fulles de llorer ben, ben petits. Ens sortirà una espècie de pasta. Hi afegirem un parell de gotetes d’oli d’oliva per a emulsionar. Tallem la tonyina a trossos i la marinem amb aquesta pasta que hem fet. Jo ho vaig posar tot en un contenidor alimentari, tipus Tupperware i li vaig fer un parell de sacsades ben fetes. També es pot utilitzar una bossa gran Ziploc. Ho deixem reposar a la nevera una hora, mentres fem la resta.

Anem a per les patates. Això només és un acompanyament. La caldereta aquesta es pot servir amb un llit de patates, un arròs blanc o integral o simplement sola, amb un bon pà per sucar. Jo vaig fer patates però ahir a la nit també va haver de caure el pà… per tant, millor que el tingueu a mà! També vaig fer una mica de trampa. Per a que les patates triguessin menys, les vaig fer al vapor abans. Quan van estar fredes, les vaig tallar a daus i les vaig fregir. Aquí on visc jo, son molt comuns les patates fregides de monitato i per fer, així, una fusió gallega-americana, la meva petita aportació és que hi vaig afegir moniatos, que van quedar de p*+`! mare! Total, que ara que ja estàn fetes, les reserveu i no us les menjeu!!! (no va en conya!)

Tallem les cebes petitetes. També tallem el pebrot ben petitet les pastanagues a llenques ben finetes. Ho sofregim tot en una cassola amb oli ben calent. Un cop estigui tot ben tovet i comenci a mostrar caramelització, hi afegirem (si volem), el carbassó tallat a daus i la carbassa tallada a daus també.

Ho deixem coure tot ben bé uns 10 minuts. Ara hi posem el vaset de vi i remenem fins que l’alcohol s’hagi evaporat. Poseu-hi ara la tonyina que heu estat marinant, amb tots els sucs que hagi pogut fer i tota la pasta de julivert, all i llorer. Doneu un parell de tombs i coeu durant uns 10 minuts més. Rectifiqueu de sal i pebre.

Ara hi poseu el gotet de tomàquet triturat i deixeu coure a foc lent durant uns 15 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre altra vegada si ho necessita.

Serviu sobre un llit d’arròs o de patates com és el cas!

… and enjoy!

Anuncis

6 responses

  1. Ai qué bé! M’agrada que t’agradi! No, les patates les faig i les reservo. Llavors, a l’hora d’emplatar, poso un llit de patates (que mai he posat a la caldereta), potser (si és molt important pel comensal) li pego un cop de 10 segons de micro, hi tiro un rajolí d’oli cru i llavors hi poso un cullerot de caldereta pel damunt. Dic caldereta però pot ser el que sigui (estofat, etc). Si fas les patates al vapor abans, tarden menys a fregir-se i (molt important per nosaltres) no agafen gens d’oli. No les poso a la caldereta a que es coguin perque m’interessa que mantinguin la forma i l’aspecte cruixent de fora.

  2. Genial!!! Jo també estic amb tú Cèlia. Passo de la carbassa i del carbassó. Pel que fa al moniato i la patata, crec que ha de ser una cosa o l’altra, oi?
    M’agrada molt tot plegat! 🙂

  3. Retroenllaç: Caldereta de Tonyina | Celler-Adocse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s