Iogurt

El iogurt combina (al menys a casa meva) amb la melmelada de fruites publicada a sota. Jo m’hi poso un got amb una cullerada de melmelada de fruites i faig un iogurt desnatat amb sabor a fruita deliciós.

Ingredients:

-1 l de llet desnatada (o no)

-1 iogurt natural desnatat

Preparació:

Poseu la llet en un cassó a bany maria fins que arribi a 80º (haurem de mesurar la temperatura amb un termòmetre de cuina). Apaguem el foc i deixant el cassó a dins perquè es mantingui calent, afegim el iorgurt i batim per barrejar-ho bé. Tapem el cassó i l’abriguem amb draps. No el treiem de l’aigua, que l’escalforeta és necessària per activar els bacteris. Deixem així tapat vuit hores.

Ara el podem posar en un contenidor de plàstic (si hi podem fer el buit, ens durarà més i més bo), i a la nevera.

Si el voleu més espés (així queda com un iogurt líquid), hi podeu afegir llet amb pols. A mi m’agrada així. El sabor és deliciós. Quan ens quedi poquet, tornem a repetir l’operació amb un altre litre de llet, i així successivament.

Anuncis

Melmelada!

Una bona manera de conservar les fruites més enllà de la seva temporada és la confitura o melmelada. Jo a casa la faig de figues, de maduixes, i de taronja, que són les que m’agraden més. Però es clar, la podem fer amb qualsevol fruita, o també amb pebrot, pastanaga, carbassó…

Ingredients:

-1 kg de fruita, rentada i sense llavors, però amb pela.

-1/2 kg de sucre de canya (depenent de la fruita i el seu sucre; amb les figues, per exemple, amb 300 g. n’hi ha prou)

-1 llimona

Preparació:

Trinxem la fruita a trossos petits i afegim es sucre i la llimona pelada i sense la part blanca (que amargueja). Bullim 40 minuts i triturem. Plenem pots d’un tamany que ens vagi bé per tal que es conservi a la nevera mentres l’anem consumint. Tapem els pots i els posem cap per avall fins que es refredin. D’aquesta manera, l’escalfor eliminarà l’oxígen de dins el pot i farà el buit.

A mi m’agrada posar-m’hi melmelada en el iogurt natural. Així li dono sabor de la fruita, i l’endolceixo!

També la faig servir per facir pastissos i fer postres. I evidentment, amb torrades.

Falafel

Estic molt contenta, perquè m’agrada molt el Falafel i és la única manera que en K mengi cigrons, jeje! La tenia pendent, perquè tot i que m’havien sortit mig bé alguna vegada, se’m desfeien al fregir-los. Alas! el Thermomix al rescat, i la recepta en el meu nou llibre, com sempre, perfecta i deliciosa!

Ingredients:

-250 g. de cigrons secs

-2 cebes tendres

-1/2 dents d’all

-unes fulles de cilantre

-1/2 culleradeta de comí mòlt

-1/2 culleradeta de curry

-1/2 culleradeta de llevat químic

-1 culleradeta de sal

-farina de blat o de cigrons per arrebossar

-Oli per fregir

Preparació:

Posem els cigrons en remull seguint les instruccions de l’envàs. Escorrem.

Trinxem la ceba i l’all. Afegim els cigrons i totes les espècies, i triturem tot bé, fent una pasta. Deixem reaccionar en un bol tapat amb paper film durant al menys mitja hora.

Anem fent boletes amb les mans, que arrebossem amb farina. Fregim en oli abundant.

A mi m’agrada molt el falafel amb amanida, amb fulles d’enciam amanit. No vegis com és de bo l’enciam que els meus sogres han fet al llarg de tot l’hivern (4 mesos! amb gelades que havien de combatre amb mantes!!!), és cruixent, gruixut i tendre, i tan saborós. Des d’aquí, un petó per tots dos, que amb la seva feina diària milloren la nostra vida tant! (sóc fan de l’hort).

 

 

Barretes de cereals, fruits secs i mèl

Aquest és un snack molt saludable, que té unes 200 calories. És del meu nou llibre del Thermomix (Cuida tu salud), que m’està inpirant molt i molt a cuinar aquest dies.

Ingredients:

-500 g. de muesli (del que us agradi més, jo l’he posat de fruites, cereals i fruits secs)

-50 g. de llavors de sèsam

-120 g. de mèl

-100 g. d’oli de girasol

-50 g. de mantega a temperatura ambient

-2 clares d’ou.

Preparació:

Es tracta de barrejar i trinxar lleugerament tots els ingredients.

Preparem una safata pel forn de 40×30 cm. Estenem la barreja presionant bé amb una cullera per que quedi una planxa igualada i llisa, d’un centímetre d’alçada.

Enfornem a 180º durant 20 minuts. Només treure-ho del forn, tallem la planxa en barretes, de 10x4cm, perquè quan d’acabi de refredar, es desenganxin regularment. Cada barreta pesa al voltant de 40g.

Són molt bones!

I saludables (hola!)

Tigres

Aquesta és una tapa tradicional espanyola. L’excusa per fer-la, en aquest cas, no és gaire afortunada… uns musclos que ni fu ni fa, doncs vaig pensar… tractem de millorar-los una mica, perquè si no, s’estaran dies a la nevera fins que… doncs vaig rescatar aquesta recepta, i escolta, magnífics!

Es tracta d’obrir els musclos al vapor. Jo això ho faig amb ceba, mantega i un raig de vi blanc. Si no recordo malament (fa moooooooolts anys), aquesta també és de l’Anna, oi?

Bé, un cop oberts, els treiem de les closques, que reservem, i els trinxem una mica.

Llavors fem una betxamel espessa, fregint primer ceba i all, llavors la farina, i al final la llet amb la sal, la nou moscada i el pebre. Llavors afegim la meitat dels musclos ben trituradets, i l’altra meitat només trinxats, per anar-nos trobant algun trosset.

Amb aquesta betxamel, ben espessa, farcim els musclos i els deixem refredar perquè espessi encara més. Ara només cal arrebossar-los amb ou batut i pa rarllat, i fregir-los cap per avall en oli d’oliva.

Mireu què rebonics!

CUA DE BOU O VEDELLA

Em va sorprendre molt, trobar cua de bou tallada perfectament i com la compro jo aquí. Va ser el dia del Reading Terminal Market a Philadelphia, t’en recordes Cèlia? La vem cuinar l’endemà. Va sortir bonissima i molt tendra…. i el Tom, també se la va menjar amb una certa reverència 😉


INGREDIENTS:


-1  cua de bou o vedella tallada a bocins d’uns tres dits de gruix. Si és possible, dir a la carnisseria que us facin els talls per l’articulació. Queden més presentables i s’allibera millor el colàgen de l’os
-1 ó 2 Porros (segons tamany)
-2 Cebes tendres, morades o dolces (blanques) o les que tingueu
-3 ó 4 Alls a làmines
-2 Tiges d’api
-Julivert
-Farigola o timó
-Romaní (rosemary)
-2 ó 3 Fulles de llorer esbocinades
-Vi negre (ha de ser bó, del que us begueu mentres esteu cuinant 😉
-Oli verge d’oliva
-sal i pebre

Com fer-ho:

D’entrada us he de dir, que no cal escarrassar-se massa en tallar les verdures. Finalment, tot va triturat i colat. El just perquè deixin anar els aromes durant la maceració.

Trinxar les cebes, els porros, l’api i els alls, En un bol suficienment adaptable a la quantitat que vulgueu fer, abocar-hi totes les verduretes, els bocins de carn, les herbes aromàtiques, i el vi fins cobrir-ho tot. Barrejar amb una cullera de fusta i deixar-ho a la nevera un mínim de 24 hores. Pot ser més si voleu. La maceració encara serà més intensa. Quan us en recordeu, doneu algún tomb a tot plegat.
Cal que el bol pugui tapar-se, si no…. tota la nevera us farà olor!!!
Ara, treurem la carn, i la netejarem del vegetals que s’han quedat enganxats. Amb un drap net, l’eixugarem, la salpebrarem i l’enfarinarem.
En una cassola amb oli, enrossirem els bocins de cua, i els reservarem. En aquest mateix oli, hi sofregirem a foc lent, les verdures que haurem colat previament del vi. Treurem avans els tronquets de la farigola i el romaní que vegem. Ho assaonarem.
Quan ja tot sigui ben caramelitzat, afegirem la carn, hi donarem un tomb, i la cobrirem amb el vi. Deixarem que vagi coent a foc lent, durant un parell d’hores, o fins que vegem que la carn sigui “quasi” tendra.

Tornarem a treure la carn amb molta cura que no s’esmicoli, i triturarem el que queda a la cassola. Ho passarem per un colador xinés a una altra cassola. Tornarem a posar la carn dins de tot aquest suc, rectificarem de sal i pebre, si cal,  i ho deixarem una estoneta mes fins que ja sigui al punt de cuita. Si us sembla que queda curt de líquid, hi podeu afegir una mica més d’aigua o vi, però jo crec que no cal.

Aquest plat, és molt millor fer-lo d’un dia per l’altre.
A la foto,  també hi hà uns xampis que teniem fets amb all i julivert, d’algún dia anterior…. o del que và sobrar la nit de Nadal!!! A saber…

POLLASTRE AMB ORXATA I SALSA VALENCIANA

Després de tants dies, entro de puntetes.  Quan surti, apago el llum sense fer soroll, per no despertar ningú…. 🙂

Avui, he vist a un programa de l’Eva Arguinyano, aquesta recepta de pollastre amb orxata. No sé si vosaltres l’heu fet mai, però jo l’he trobat prou original com perquè l’enganxi ara. A veure que us sembla.

La manera de fer l’orxata que anoto al final, l’hagués posat a la categoria de “begudes” o “refrescs” potser…. no?

Ingredients per a 4/6 persones:

  • 1 pollastre sencer
  • 8/10 bolets.(Portobellos, Xampis, Ceps, o dels que trobeu)
  • 6 tomàquets secs. Si no en teniu, no en poseu de cap. (Mertxe, a la secció de verdulería del Carrefour, en trobaràs)
  • 100 g de pinyons.
  • 4 cullerades d’arròs verd.(Jo, no n’he vist mai, compque si no en trobeu, passeu!)
  • 1 l d’Orxata de Xufa de València. (atenció a la nota final de la recepta)
  • 2 culleradetes de farina de panís refinada.(Maizena)
  • Oli d’oliva.
  • Sal.
  • Pebre.
  • Julivert

Com fer-ho:

Salpebrar el pollastre per dins i per fora, posar-lo en una plata de forn i untar-lo amb oli.

Rostir-lo al forn (prèviament escalfat) a 180ºC, durant una hora i mitja aproximadament (depend del pes del pollastre) Regar el pollastre aproximadament cada deu minuts, amb un raget d’orxata. Quan el pollastre sigui ben daurat, retirar-lo del forn i fer-lo a bocins. Posar a reduir en una paella el suc del pollastre que ha quedat a la plata amb l’orxata que hem guardat, (+ o – un got) i lligar-lo amb una mica de farina de panís (Maizena) diluïda en aigua.

Tallar els bolets en juliana i fregir-los a foc lent en una paella amb un rajolí d’oli. Assaonar. Abaixar el foc, afegir els pinyons i deixar que es torrin. Afegir els tomàquets secs picadets i deixar-los ofegar una mica..

Fregir l’arròs verd en una paella amb oli ben calent, i escórre’l damunt de paper absorbent de cuina.

Servir el pollastre amb la guarnició de bolets, tomàquets i pinyons i afegir la salsa d’orxata per sobre. Acompanyar amb l’arròs espolsat per damunt de tot, i decorar amb una branqueta de julivert.

Nota de l’Anna: Donat que l’orxata que trobem al mercat, acostuma a ser dolentota, massa dolça, i potser la Cèlia no en trobarà als eeuu., proposo fer-la nosaltres mateixes a casa. No costa gens. Podem trobar les xufes als llocs on venen “xuxes”,llaminadures, etc., i crec que també al Carrefour.

Orxata de xufa

Ingredients per 2 litres d’orxata:

500 gr de xufes seques

2 litres d’aigua molt freda (amb glaçons si cal)

Sucre al gust (si la voleu per beure)

Canyella i ratlladura de llimona (opcional, i per beure també)


Rentar bé les xufes (que son tubèrcles) i deixar-les de 24 a 48 hores en remull i a la nevera Si l’aigua és torna tèrbola, anar-la canviant, Quan les xufes son ben hidratades, la resta és bufar i fer ampolles! 😉

Tornar-les a rentar bé en una escorredora, i posar-les en un recipient per batre-ho. Potser millor en un robot que té més potència. Anant-hi afegint aigua fins que quedi una pasta el més triturada possible.

Passar aquesta pasta per un colador xinés o molt fí, anant afegint aigua i prement-ho molt per tal que quedi tota la subtància  al líquid resultant

Encara podem escorre-ho més, si possem la pasta que queda en un drap de cotó, ben net (sense suavitzant) i retorçar-lo fins treure-li l’última gota! I rapidament a la nevera, una o dues hores.


Si volem aquesta orxata per la recepta, no hi posarem sucre. Si encara en queda i ens la volem beure (que és DE-LI-CIO-SA) hi afegirem sucre al gust. Jo, passaría de la canyella i la ratlladura de llimona, tot i que hi pot quedar bé, però l’orxata per si sola, ja és prou bona, no us sembla?

Ah…. un cop feta, s’ha de consumir en un temps breu, (potser congelar-la ?) ja que no porta cap tipus de conservant i és fa malbé molt depressa.


Arròs negre

Una altra recepta d’un dels llibres del Thermomix, que adapto per aquells qui no el teniu encara.

Ingredients (per 2 persones):

-1 pebrot verd

-1/2 pebrot vermell

– 1/2 ceba

-1 dent d’all

-150 g. de tomàquet de pot

-40 g. d’oli d’oliva

-1 sèpia bruta / calamar / o el que vulgueu

-6 gambes congelades

-300 g. d’arròs bomba

-750 g. d’aigua

Preparació:

Primer hem de fer un fumet amb els caps i les peles de les gambes, amb 300 g. d’aigua. Això s’ha de fer bullint 5 minuts, triturant-ho bé i colant-ho. Amb els estris de què disposeu. Reservem.

Fregim la sípia tallada a daus en una cassola (on després farem l’arròs), sense oli, fins que deixi de treure aigua. Reservem.

Ara fem el sofregit amb tots els ingredients (oli, ceba, pebrot, all, tomàquet) ben triturats, fins que sigui cuit, a foc lent. Jo hi poso també aquell suc marró de les panxes de la sípia, que fa l’arròs tan bo, segons la meva tieta Mercè. Afegim la sípia que teníem tallada i l’arròs, i li donem una volteta per sofregir-lo. Parem el foc.

Mentres, en un cassó, posem el fumet que havíem fet, la resta d’aigua i la tinta de la sípia. Una tinta és poc, jo hi afegeixo un parell més que sempre tinc al congelador, o una bosseta de tinta d’aquestes que venen. Ho posem a foc fort fins que arranqui el bull. Hi afegim unes fulles trinxades de julivert.

Tornem a encendre el foc de la cassola i hi tirem l’aigua tintada per damunt. Pugem el foc a tope per fer-ho bullir. Ara és quan jo hi poso la sal.

El temps de cocció de l’arròs varia. El bomba només cal bullir-lo 12 minuts, el de Pals (mmmm!) 15+2, etc. Mireu l’envàs. Un cop arranca bé el bull comencem a comptar el temps. A mitja cocció, afegim les gambes pelades, i baixem el foc. Els dos últims minuts apaguem el foc i cobrim.

És deliciós!

Ametlles salades “Teresa”

Aquesta recepta és de les de tota la vida. I me la va ensenyar la meva estimada sogra (sense conya!) Teresa. És senzilla, però el resultat és excel·lent.

Cal que tinguem bones ametlles, de temporada (la recolecció és al setembre) i que siguin de bon pelar i de bona mida. Això depén de la classe, i el pagès ja ho sap.

Primer el teu marit/xicot/amic/company/étc. les ha de clascar. Amb martell, una fusta, i molta paciència, perquè d’una galleda d’ametlles, a penes en surt un bol quan estan clascades, i això és una mica descoratjador, clar.

Llavors només cal agafar una paella vella i posar-hi un fons de sal grossa, i a sobre les ametlles.

Ho posem a foc mitjà, i un cop s’escalfi, cal no parar de remenar amb la cullera de fusta, perquè no es cremin.

Quan es comença a veure alguna de torradeta, hem d’estar alerta per decidir quan les treiem, perquè desseguida se’ns poden cremar totes!

Llavors les posem, sal inclosa, en un parell de fulls de diari embolicades, i les deixarem allà fins que es refredin.

Llavors cal triar-les de la sal i posar-les en un pot de vidre que tanqui ben hermètic. I al rebost!

Compareu-les amb les “de compra.”  No hi ha color!

Mousaka grega

Hola!

Avui una alternativa a la lassanya, menys calòrica, dels amics gregs. No l’havia provat mai, i no serà la darrera vegada que en faci, perquè l’he trobat molt bona. Fins i tot li ha agradat a en K, i això que detesta canelons, lasanyes, i tal. La recepta és del meu nou llibre pel Thermomix, ple de coses bones, que m’ha augmentat el meu entusiasme per la màquina aquesta, imprescindible a la cuina, en la meva opinió. Jo he adaptat la recepta per si no tenim el Thermoix, però clar, amb ell aprofitem el vapor de la salsa per coure l’esbergínia, fem la betxamel més perfecta amb el sabor de la salsa, també tenim els ingredients trinxats al nostre gust, i tot això mentres ens pintem les ungles, jejeje!. Dijous passat vaig veure’n un altra demostració (a casa meva) i entre això i el nou llibre m’ha estimulat les ganes de cuinar i tinc molts plans per provar coses noves. Aquesta n’és una.

Ingredients:

-500 g. de carn de vedella picada

-4 xampinyons

-2 pastanagues

-2 dents d’all

-Mig pebrot vermell

-1 ceba

-400 g. de tomàquet triturat

– 40 g. d’oli

-Sal, pebre negre, orenga.

-3 esbergínies

-Betxamel de cobertura

-Emental ratllat

Preparació:

Trinxem les verdures el més petit possible i les sofregim amb l’oli. Afegim el tomàquet i deixem evaporar una mica l’aigua que pugui tenir (això depén del tomàquet que gasteu, el meu és conserva pròpia).

Afegim la carn picada i coiem durant 25 minuts. Salpebrem i condimentem.

Mentres, tallem les esbergínies a rondanxes, les salem i les deixem mitja horeta en un colador perquè perdin acidesa. Llavors les fem al vapor durant 20 minuts, fins que estiguin cuites.

Untem una font pel forn amb mantega perquè no se’ns enganxi.

Ja podem anar montant la mousaka. Primer, una capa d’esbergínia, una capa de la salsa amb carn que em preparat, alternant, fins que acabem amb una capa d’esbergínia.

Tirem la betxamel per sobre, i amb el formatge ratllat, ja pot anar al forn per gratinar-lo.

Aquí veieu que no hi ha formatge (no li agrada a en K), i la capa de betxamel és molt fina, per estalivar calories innnecessàries.  Si la fes per quedar bé, però, faria una bona capa de betxamel perquè quedès tot uniforme. Jo la vagi fer d’ahir per avui, i m’ha sorprés que al tallar-la no s’ha desmontat gens ni mica, ha quedat un pastís perfecte!

Bon profit!

Aperitiu, dinar, o sopar d’alçada!

Tenin en compte que  aixó và de manduca, si voleu quedar com unes senyores,  no teníu vertigen, i s’ha de celebrar qualevol coseta, convideu als vostres xicots aquí: (s’en troben a qualsevol racó del món)

http://www.dinnerinthesky.com/dits_dinner/index.php

http://www.youtube.com/watch?v=PLyL0SUvYho&feature=related

No ho oblidaran mai!!! 😉

Avui, dia 5 de maig, hi havia un “Dinner in the Sky” a l’Avinguda Maria Cristina de Barcelona. Tafanejeu aquest web, i mireu els videos.

 

 

Pizza de Guacamole

És tant fàcil de fer com sona. Segur que vosaltres ja teniu la vostra pròpia recepta de guacamole, que us encanta i que sempre feu servir! Donce resulta que jo no. Em tocava la pera “no saber” com fer guacamole, perque m’encanta! Sempre em sortia una pasta d’un color marronós (tot i que hi posava el pinyol de l’advocat i el suc de llima!) que no tenia mal gust, però no era el que jo buscava i, a més, feia fàstic de veure! Finalment, fa poc, vaig llegir un article sobre els errors típics que cometia la gent a l’hora de fer guacamole i resulta que jo feia totes les infraccions! De receptes de guacamole n’hi ha milions i, de fet, la paraula “guacamole” vé de la barreja que van fer els espanyols, de dues paraules del Nahuatl, la llengua que parlaven els Azteques: “ahuacatl”, que és com en deien de l’avocat i “molli”, que es veu que vol dir “barreja”, més o menys… per tant, podeu batejar amb el nom de “guacamole” qualsevol barreja que vulgueu fer amb avocats! La recepta bàsica del guacamole mexicà simplement és…

GUACAMOLE

– 2 avocats Haas o Fuertes ben madurs.

– 2 cullerades de ceba blanca beeeeen trinxada.

– 1/4 de tassa de coriandre ben trinxadet també.

– una punteta d’all ben trinxat.

– 1 pebrot serrano, trinxat, amb les llavors si voleu que el guacamole surti picantó.

– moooooolta sal. Els avocats tenen un gust que millora moltíssim amb la sal. Tampoc dic que ofegueu el guacamole amb sal però aquí s’ha de posar més sal que un simple “pessic”.

– una miiiica de suc  de llima. Sense passsar-se.

Els puristes no hi posen tomàquet ni suc de llima ni all. La veritat es que vaig pensar que sortiria un guacamole bastant desgustat amb aquests ingredients! Doncs no. Va quedar sensacional.

Talleu els avocats per la meitat i poseu-los en un bol gran amb aigua gèlida i molts cubets de gel uns 15 minuts. Sembla mentida però aquest és l’unic truc que he trobat jo que funcioni per a que els avocats no quedin marrons. Si feu això, fins i tot l’endemà encara estaràn d’un verd viu. Trinxeu el coriandre, la ceba, el pebrot serrano i l’all ben petit en un morter o en una taula de fusta amb un ganivet gran. Bàsicament, ha de quedar una pasta. Traieu la carn dels avocats i talleu-la a cubs, poseu-la en un bol. Afegiu la pasta que heu fet al principi. Barregeu bé i ja el teniu!

Amb aquesta pasta de guacamole, nosaltres vam fer una pizza. A la barbacoa. Vam torrar la base (que abans havíem pinzellat amb oli d’oliva i una mica de sal i pebre) a les graelles, vam extendre-hi el guacamole i damunt hi vam posar formatge de cabra, olives verdes i negres, ceba que havia fer jo a la barbacoa uns minuts abans, uns tomàquets cherry i una mica d’arugula! Finalment, la vam tornar a posar a les graelles de la barbacoa uns 5 minuts més per a consolidar els sabors. Excel.lent!

Arròs tres delicies

Ingredients (4 persones):

– 1/2 kg d’arròs (per amanides, Basmati)
–  1/2 l d’aigua
–  12 gambes (pelades)
–   150 g de pèsols
–  150 g de pernil dolç
– 150 g de pastanaga
–  1 ceba tendra
–  2 ous
–  oli de gira-sol
– sal

 Preparació:

Renteu l’arròs 3 vegades i coeu-lo 10 minuts amb la pastanaga a dauets i els pèsols en un cassó amb aigua.

En una paella amb una mica d’oli ben calent, salteu-hi les gambes. Reserveu. Tireu els ous batuts, juntament amb la ceba tendra tallada ben petita. Remeneu-ho, trenqueu la truita i afegiu-hi l’arròs escorregut, amb els pèsols, la pastanaga i les gambes. Seguiu-ho remenant i després incorporeu-hi el pernil dolç tallat a dauets. Salteu-ho durant uns minuts, rectifiqueu-ho de sal i ja podreu servir-ho.

 Boníssim.

Plum Cake de Reis

Bé, encara que no siguin el Reis, la recepta del Pound Cake de la Cèlia em va inspirar a tornar a fer aquesta delícia. La recepta és amb el Thermomix, però es pot imitar amb els estris tradicionals. Em costa una mica imaginar com batre els ous i el sucre a 40º de temperatura. Suposo que a bany maria, no?. La resta, amb la batedora elèctrica, tal i com fem els pastissos, i trinxar els fruits secs, amb una picadora.

És una llàstima que no pugui posar olors aquí… tota la casa fa una deliciosa olor de canyella, anís, nou moscada.. i què bonic que és… i què suau i saborós… proveu-lo, que s’ho val!

 Ingredient:

(1 cubilet equival a una mesura de 100 g. d’aigua)

– 1 cubilet de avellanes

– 1 cubilet de passes de Corinto

– 1 cubilet d’ametlles crues i pelades

– 1 cubilet de nous

– 1 cubilet de fruites escarxades

– 1 1/2 cubilets de figues seques

– 3 ous

– 150 gr. (1 1/2 cub.) de sucre de canya

– 125 gr. de mantega

– 1 cubilet de cervesa negra

– 1 cubilet de vi dolç

– 50 g. cubilet d’anís

– 1 1/2 cullaradetes de canella

– 1 cullaradeta de nou moscada

– 330 g. de farina

– 2 cullaradetes de llevat Royal  o similar

– 1 1/2 cullaradetes de bicarbonat

– Un pessic de sal.

Preparació:

 Triturem els fruits secs durant 10 segons a velocitat 3 1/2. Reservem. Aboquem al got els ous i el sucre i batim 1 minut, temperatura 40º, velocitat 5. Quan acabi aquest procés, afegim la mantega, la cervesa, el vi, l’anís, la canyella i la nou moscada i barregem 10 segons a velocidad 5.  A continuació afegim la farina, el llevat, el bicarbinat i la sal i programem 10 segons a velocitat 6. Incorporem els fruits secs reservats i barregem amb l’espàtula. Seguidament, aboquem la pasta en un motllo gran de plum-cake de 35 centímetres, previament untat i enfarinat, procurant no plenar més de la meitad, i introduïm al forn a 180º durant 40 minuts aproximadamente. Comprovem que està fet punxant el centre amb una agulla, que haurà de sortir seca. Espolvoregem amb sucre glas.