Galetes de xocolata i ametlles (space cake)

Aquestes delicioses galetes les vaig trobar en un llibre de receptes amb cireres, i les presentaven combinades amb “mouse de cirera,” que segons el llibre, és una barreja de 500 g. de nata i 200 g. de melmelada de cirera (que em reservo per un futur proper). Jo crec que són prou bones per menjar-les així soletes, o acompanyades amb un bon grapat d’amics.

Ingredients:

-125 g. de mantega

-150 g. de farina

-10 g. de cacau en pols

-150 g. de sucre de canya glass (el podem triturar amb la picadora, robot de cuina, etc.)

-5 clares d’0u

-100 g. d’ametlla filetejada

Preparació:

Fonem la mantega. Afegim la farina tamisada amb el cacau i després el sucre glass. Barregem les clares una a una i per acabar incorporeu les ametlles laminades.

Posem paper de forn en una safata i aboquem la barreja, formant una planxa d’un centímetre de gruix com a màxim.

Enfornem a 180º durant 10 minuts. Comprovem que està fet clavant-hi una agulla de fer mitja, i que aquesta surti neta.

Quan encara estigui tebi, tallem a quadradets amb un bon ganivet del pa.

Servim fredes, i podem acompanyar-les, al menys ara a l’estiu, amb un bon gelat.

Anuncis

Crema de porro, pastanaga i patata

Hola!

Avui, una de molt senzilla pels dies de cada dia, que no treu que no sigui bona, pràctica, saludable i poc calòrica, és a dir, ideal. A més, tenim patates noves, pastanagues i porros de l’hort, tot en plena temporada, o sigui que, aprofitem. Es tracta d’una altra recepta del Thermomix, que es pot fer sense ell (això sempre em sembla com una traïció al robot!)

Ingredients (per a sis persones):

-1 kg d’aigua

-300 g. de porro tallat a rodanxes de 2 o 3 cm.

-300 g. de patates trossejades

-180 g. de pastanaga a trossos

-Sal, pebre

-50g. d’oli d’oliva

Preparació:

Primer, fem bullir el porro amb l’aigua durant 20 minuts. Llavors hi afegim la patata i la pastanaga, salpebrem, i continuem la cocció, a foc més suau, durant 20 minuts més.

Ara ho triturem tot bé, i anem afegint l’oli mentres anem triturant.

Jo el serveixo amb ou dur ratllat per sobre, o encara millor, amb trossets de pa fregit. Ja veureu quin sabor tan especial!

Gelat

Hola!

Gelat de cirera, llimona, xocolata, pinya i maduixa.

Comença la temporada d’estiu i amb ella, els gelats per berenar! (al menys a casa meva). Si els fem a casa, els gelats no són molt calòrics, i per altra banda, són un aliment molt complet, amb hidrats, greixos (una mica, de la llet), vitamines i fibra de la fruita, i el calç de la llet. A part d’això, són molt bons, o sigui, que us els recomano.

Hi ha diverses bases per preparar gelats. La més senzilla és amb llet evaporada. Aquí la fan de la marca Ideal, la trobem en pots en diversos comerços (Mercadona, Plus, Carrefour…). Per un gelat, hi posarem la mateixa quantitat de fruita, sense pinyols, però amb pela. Si són 400 g. , hi afegirem de 100 a 150 g. de sucre de canya. Triturem tot bé i congelem. Amb aquesta base, jo gaig el gelat de maduixa, de cirera, de pinya, de plàtan, de llimona p de qualsevol altra fruita. Com que jo els faig amb el Thermomix, congelo la llet en glaçons i la fruita, i ho trituro tot al got fins que queda cremós (tal i com diu el llibre de receptes), però sense el robot de cuina, ho fem al natural i ho congelem.

El de xocolata és un pèl diferent perquè es fa amb una altra base. Concretament, hi posem 200 g. de llet, 300 g. de llet evaporada, 4 rovells d’ou, 100 a 150g. de sucre de canya i 100 g. de cacau pur. Ho hem de batre tot escalfant-ho a 85º, i a partir d’aquí, congelar-ho.

A mi m’agrada servir el gelat en cons de galeta que trobarem al Mercadona o a la Sirena, posant-hi una bola que fem amb una cullera de gelats, després de treure el gelat del congelador cinc munits abans.  També hi podem posar per sobre confeti caramel, xurrets de xocolata, ametlla filetejada…

N’hi ha un altre de menta, que és un pèl diferent i mereix una entrada a part, ho deixo pendent!

Rap amb “mojo picón” de maduixes.

Resulta que avui i de casualitat, he trobat una oferta de rap! Aquell de pell negra, que és el millor, i a 5 € el Kilo! Pensava que veia visions, però no… i és clar, n’he comprat un, que feia 1.750 grms.

Buscant alguna recepta diferent, he trobat aquesta. M’ha semblat una collonada prou curiosa i original per publicar-la  🙂  Ja em direu que us sembla.

Ingredients per a 4 persones

  • 300 g de cua de rap sense espines (tallat en daus)
  • 1 bossa de crispetes de blat de moro (per a microones)
  • 2 clares d’ou batudes
  • sal i pebre
  • oli d’oliva

Per fer el ‘mojo picón’ de maduixes

La polpa de 2 nyores en remull

  • 4 maduixes
  • 1/2 bitxo caiena
  • 1 all
  • 1/2 culleradeta de pebre vermell picant
  • 1/2 culleradeta de comí
  • 30 g de molles de pa
  • 2 cullerades de vinagre balsàmic
  • 6 cullerades d’oli d’oliva
  • sal

Per la presentació

  • fulles d’alfàbrega fresca
  • 2 maduixes

Com fer-ho:

Per fer el “mojo picón”, introduïu a la batedora tots els ingredients; les maduixes,  la polpa de la nyora previament  remullada, les espècies, el pa, el vinagre i tritureu-ho tot. Seguidament, emulsioneu-ho amb l’oli per donar-li textura i anar-ho muntant, rectificar de sal i reservar.

A continuació, feu les crispetes al microones seguint les indicacions del paquet. Un cop fetes les crispetes, reserveu-ne un grapat per acabar el plat i la resta tritureu-les amb la picadora fins aconseguir una pols gruixuda.

Tot seguit, salpebreu el rap, tallat a daus grossos i sense arestes, i poseu a escalfar la paella amb oli d’oliva. Després, passeu els talls de rap per les clares batudes, arrebosseu-los amb la pols de crispetes i fregiu-los en la paella amb oli ja ben calent, amb cura que no caigui l’arrebossat. Quan ja estiguin dauradets, reserveu-ho en un plat amb paper absorbent per retirar l’excés d’oli.

Finalment, fregiu les fulles d’alfàbrega, en una paella amb oli ben calent, i reserveu-les amb paper absorbent de cuina. Quedaran cruixents i ben verdes.

I ja per acabar, poseu una mica de ‘mojo picón’ a la base del plat, al damunt, dos o tres bocins de rap, i acompanyeu-ho amb les fulles d’alfàbrega fregides, les maduixes i les crispetes senceres. Basicament, és per recordar de qué està fet el plat. De totes maneres, també podem passar, i fer unes patatetes al vapor amb una picada d’all i alfàbrega o julivert.

Llonganissa, Pebrots i Ceba

Image

Aquest és un típic de la cuina Americana-Italiana. Molt típic als “street food trucks”, els camions ambulants de menjar que trobereu pels carrers de les grans ciutats i a events esportius… en fí, a qualsevol lloc on hi hagi una concentració important de gent que, en algun moment o altre, tinguin la necessitat de menjar alguna cosa deliciosa i fàcil (els americans en son els reis d’això! haha!).

Som-hi.

Ingredients

– 1 kg de llonganissa. Aqui en podem trobar de tres nivells de picantor: molt picant (o “hot”), picantor mitjana (o “medium”), gens picant (o “mild”). L’ideal és que us ajusteu als gustos dels comensals o feu un 50-50%.

– Oli d’oliva.

– 1 pebrot verd gran, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell d’un altre color (groc, taronja o, simplement, un altre de vermell o verd), tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 4 cloves d’all, tallades a làmines fines.

– 1 ceba gran, tallada a mitjes llunes d’un mig centímetre d’ample.

– 400 grs de tomàquet fregit o triturat.

– 1 cullerada de cafè d’orenga.

– 3/4 de tassa de cafè de vi Marsala o Xerès.

– Sal i pebre.

Procediment:

En una paella hi posem oli d’oliva. Deixem que s’escalfi a foc mitg-fort. Hi posem la llonganissa sencera o tallada trossos. Deixarem que s’enrrosseixi a foc lent. Si espetega massa abaixarem el foc. Volem que es dauri poc a poc. Deixem que es vagi coent i quan estigui rossa i cuita de tots els costats, la traurem de la paella i la reservem.

Retornem la paella a un foc viu i hi afegim la ceba i els pebrots. Donem unes voltes, assegurant-nos que totes les verdures queden impregnades de l’oli i anem enrrossint. S’ha de coure tot i tant la ceba com el pebrot han de tenir les vores torradetes. Afegim sal. Un cop tot el conjunt estigui tovet hi podem afegir l’all tallat a làmines. Coem un minut més.

Ara hi afegim el vi Marsala o Xerès (o un gotet de vi negre també funciona). Remenem i deixem que es cogui tot una estoneta més, fins que el líquid que hi hem afegit es redueixi a la meitat. Amb una cullera de fusta, anem “rascant” els costats i fons de la paella o cassola per a ajudar a que els trossets de matèria torrada que hi estàn adherits es desprenguin.

Ara hi afegim el tomàquet fregit o trinxat, l’orenga, el pebre. Hi retornem la lloganissa. Tapem i deixem que es cogui tot, a foc lent, durant uns 20 minuts.

Serviu sobre un llit de pasta o arròs blanc que he bullit o el un panet, tallat per la meitat, amb un parell de llenques d’algun formatge suau i cremós com el Provlorone, Swiss, Emmental…

Aquest plat es pot conservar a la nevera durant uns 4-5 dies sense cap problema. De fet és millor el dia següent, quan els sabors s’han barrejat bé.

Image

Vedella Pirenaica

Avui també m’agradaria parlar del producte més que de la seva elaboració. Cada cop és més difícil trobar porductes bons i produïts pensant no només en el seu sabor, sino en la seva salubritat.

Bé, he descobert la vedella denominació d’origen PIRENAICA. Es tracta d’uns animalons de color marró, que pasten als Pirineus. Jo crec que aquesta carn pràcticament només es troba a la muntanya, perquè aquí baix a la Terra Plana, no n’he vist a cap carnisseria. Com que el Pirineu català i aragonés és força turístic, segurament els turistes se la mengen quasibé tota insitu. Dissabte vam anar a Ainsa, al Pirineu aragonés, i allà vam comprar filet de pobre (aguja) aquí:

http://www.turismoverde.es/lareja.aspx

No és més cara que la vedella que comprem aquí, criada en granges i sense mirar de quina raça es tracta o com s’alimenta.

I la diferència es nota. És més saborosa i sucosa, molt millor. Ara només cal anar a buscar el conill a Artesa de Segre, la Vedella a Ainsa, etc. El proper pas (i ja ens hi estem apropant) és el corder, que per ell sol mereix una disciplina!

Bé, així va quedar la vedella feta a la brasa:

Cireres en almívar

Seguint amb el tema de les cireres, que són temporada, he preparat uns potets de cireres en almívar. Primer vaig haver de partir-les i desossar-les i llavors…

Ingredients:

-1kg de cireres

-200g d’aigua

–250 g. de sucre de canya

Preparació:

Posem l’aigua i el sucre a bullir. Quan arranquin el bull, afegim les cireres i les diexem bullir cinc minuts.

Apaguem el foc, posem cireres amb suc als pots de conserva que tenim preparats, vigilant de no cremar-nos les mans. Llavors, els tapem bé i els posem cap per avall perquè es refredin i facin el buit.

Les hem tastat avui al cole (amb iogurt són boníssimes, tu), i crec que m’han quedat un pèl toves. La propera vegada les faré bullir només un parell de minuts. Si les proveu, ja em direu què tal…

Cocotxes de bacallà al pil-pil

L’altre dia, en vaig trobar al Plus de fresques. Bonissimes! 🙂

No us explicaré el que son les cocotxes, perquè segur que ja ho sabeu. A mí, m’agraden les de bacallà. Son més grosses, fan un “pil-pil” de conya, i  a  millor preu. A sobre, les podem trobar salades tot l’any a les bacallaneríes. (les de lluç, no)

Ingredients per 2 persones

-8 cocotxes de bacallà (fresques o salades)

-2 grans d’all laminat

-Bitxo a rodantxes (opcional)

-120 ccs d’oli d’oliva

-Julivert  picadet

Com fer-ho:(30 minutos)
Si son salades, dessalar les cocotxes posant-les a remull durant 24 hores,i canviant l’aigua tres cops. Posem l’oli en una cassola de fang o en una paella i daurem els alls laminats i el bitxo. Quan els alls comencin a agafar color, els  reservem. Deixem temperar l’oli i tirem les cocotxes amb la pell més dura cap a baix perquè deixi anar la seva gelatina, posem a foc molt lent, sense deixar de moure la cassola en “vaivé” fins que lligui la salsa. En el moment de servir s’hi afegeixen els alls que teníem reservats. Espolssem amb el julivert trinxat, i tenim a punt un bon pa per sucar.

És un plat, per servir calent.

Fira d’Alimentació i Salut de Balaguer: Sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic

Hola!

Avui hem anat de fira. És la cinquena fira d’alimentació que organitzen a Balaguer, i ho fa Slow Food Terres de Lleida, amb Dolça Revolució. Bé, la primera zona éra tota de vins. No em vaig provar cap, perquè eren les 4 de la tarda i feia calor, no venia de gust. Sí que vam provar cerveses, concretament la que fan a Menàrguens, que era prou bona. Llavors hi havia tota una secció de productors de formatge, d’ovella i cabra. En vaig provar de molt bons. Tot eren petites produccions catalanes, on una família es dediquen a fer el producte de manera totalment artesana. Hi havia moltes parades amb melmelada, mel, herbes curatives, herbes armàtiques, planter i llavors per cultivar-les a casa, cremes i ungüents totalment naturals per les diferents dolències, sabons naturals, embotits fets també artesanalment, etc. Vaig comprar safrà de Terol, una planta medicinal (Sempreviva), mel amb gelea real, i “conill com cal,” un conill quasibé ecològic que sembla deliciós (avui li farem els honors, pobret).

 

També feien tallers i degustacions, i em vam veure un parell. El primer em va semblar molt interessant. El cuiner Ramon Gaspar, del restaurant Ponts ens va ensenyar com fer una sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic. Donant-li molta importància als productes que utilitzem a la cuina, que segons ell, tenen gran part del mèrit d’un bon àpat, va presentar uns ous ecològics, i en va destacar la seva textura i sabor. Els va confitar en una paella d’oli no encara en ebullició, perquè es facin poc  a poc i siguin cremosos. Aquest ou el feia rodó tallant-lo amb un motllo i el posava damunt d’una torrada de pa. Per una altra banda, va fer bullir una olla amb brou (de pollastre, vedella i moltes verdures), i hi va infusionar un grapat de safrà de Terol. Segons va explicar, el safrà, més que donar sabor, és un potenciador de sabor natural. Allà on el poses, n’intensifica el gust, en aquest cas, al brou. Llavors, quan va reposar cinc minutets, el va abocar per sobre de l’ou i el pa, escaldant-ho. He de dir, que tot i que a mi no m’agraden les sopes escaldades, ho vaig menjar i era deliciós. A l’època de la tòfona, es pot aromatitzar l’ou amb tòfona ratllada, o amb camagrocs…

De tot plegat, em quedo amb la idea que el safrà és útil per posa-lo per exemple, a la sopa, i potenciar el seu sabor.

De la fira en general, m’emporto la idea que hem de menjar allò que tenim al nostre voltant, sobretot. És l’alimentació Km.0, més natural, conservant així tots els nutrients perquè evitem manipulacions excessives, càmeres, conservants, i també és més ecològic i econòmicament més interessant. De nou, em sento afortunada de poder menjar millor per viure al camp.