Fira d’Alimentació i Salut de Balaguer: Sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic

Hola!

Avui hem anat de fira. És la cinquena fira d’alimentació que organitzen a Balaguer, i ho fa Slow Food Terres de Lleida, amb Dolça Revolució. Bé, la primera zona éra tota de vins. No em vaig provar cap, perquè eren les 4 de la tarda i feia calor, no venia de gust. Sí que vam provar cerveses, concretament la que fan a Menàrguens, que era prou bona. Llavors hi havia tota una secció de productors de formatge, d’ovella i cabra. En vaig provar de molt bons. Tot eren petites produccions catalanes, on una família es dediquen a fer el producte de manera totalment artesana. Hi havia moltes parades amb melmelada, mel, herbes curatives, herbes armàtiques, planter i llavors per cultivar-les a casa, cremes i ungüents totalment naturals per les diferents dolències, sabons naturals, embotits fets també artesanalment, etc. Vaig comprar safrà de Terol, una planta medicinal (Sempreviva), mel amb gelea real, i “conill com cal,” un conill quasibé ecològic que sembla deliciós (avui li farem els honors, pobret).

 

També feien tallers i degustacions, i em vam veure un parell. El primer em va semblar molt interessant. El cuiner Ramon Gaspar, del restaurant Ponts ens va ensenyar com fer una sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic. Donant-li molta importància als productes que utilitzem a la cuina, que segons ell, tenen gran part del mèrit d’un bon àpat, va presentar uns ous ecològics, i en va destacar la seva textura i sabor. Els va confitar en una paella d’oli no encara en ebullició, perquè es facin poc  a poc i siguin cremosos. Aquest ou el feia rodó tallant-lo amb un motllo i el posava damunt d’una torrada de pa. Per una altra banda, va fer bullir una olla amb brou (de pollastre, vedella i moltes verdures), i hi va infusionar un grapat de safrà de Terol. Segons va explicar, el safrà, més que donar sabor, és un potenciador de sabor natural. Allà on el poses, n’intensifica el gust, en aquest cas, al brou. Llavors, quan va reposar cinc minutets, el va abocar per sobre de l’ou i el pa, escaldant-ho. He de dir, que tot i que a mi no m’agraden les sopes escaldades, ho vaig menjar i era deliciós. A l’època de la tòfona, es pot aromatitzar l’ou amb tòfona ratllada, o amb camagrocs…

De tot plegat, em quedo amb la idea que el safrà és útil per posa-lo per exemple, a la sopa, i potenciar el seu sabor.

De la fira en general, m’emporto la idea que hem de menjar allò que tenim al nostre voltant, sobretot. És l’alimentació Km.0, més natural, conservant així tots els nutrients perquè evitem manipulacions excessives, càmeres, conservants, i també és més ecològic i econòmicament més interessant. De nou, em sento afortunada de poder menjar millor per viure al camp.

Anuncis

One response

  1. Ah, doncs molt be! M’agrada la idea de posar “resums/reflexions” sobre coses que s’aprenen de la cuina, com la fira aquesta a la que vau anar aquest cap de setmana passat! Fa la pinta d’haver estat molt interessant i jo tambe m’ho hagues passat bomba! Definitivament, sembla que ara es torna a una cuina mes basica, mes com la de les nostres avies que, al cap i a la fi, es la millor per la salut, vaja! M’ha agradat el post i les coses que expliques!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s