Bacallà esqueixat amb tomàquet i oli

El bacallà salat es pot preparar de moltes maneres, però ara a l’estiu, quan arriben els bons tomàquets de l’hort, és com a mi m’agrada més fer l’esqueixada. És molt senzill, però delicíón, poc calòric i molt nutritiu.

Ingredients:

  • Bacallà salat
  • Tomàquets madurs
  • Oli d’oliva

Preparació:

Per dessalar el bacallà, la Carme Ruscalleda diu que l’hem de posar en un bol d’aigua tapat amb film a la nevera durant cinc dies, i canviarem l’aigua un parell de vegades. Jo a vegades i afegeixo un crostó sec de pa, que xucla l’excès de sal.

Esmicolem el bacallà en un plat plà. Ratllem el tomàquet madur per sobre cobrint-lo, i reguem amb oli d’oliva.

Es molt bo amb un bon pa per sucar. Millor si es pa de forn de llenya, es clar. Això sí, que els tomàquets siguin de bona qualitat és imprescindible.

Bon profit.

Anuncis

Anxoves de sota l’escala

Hola!

Estic encantada de compartir aquesta magnífica, saludable, i econòmica recepta, perquè realment aquestes anxoves que fem a casa, i conservem al rebost (d’aquí el títol, perquè el nostre rebost és sota l’escala), resulten molt bones, millors que les millors de la botiga.

Cal que compreu seitó fresc, que sigui gros. Diguem, com a mínim, com el dit del mig. Poseu el seitó a l’aigüera, i amb unes tisores, tallem el cap i treiem les panxes dels peixos. No els rentem.

Preparem uns pots mitjans que tinguin la boca ampla per poder-hi posar els dits. A més de nets, els podem esterilitzar plenant-los durant uns minuts amb aigua bullint. Deixem assecar. Posem la primera cap de sal grossa al cul del pot, i després la primera capa de seitons, arreglant-los perquè no s’amunteguin els uns sobre els altres. Ara una altra capa de sal, una mica de pebre negre en pols, i comprimim bé amb la mà del morter, aprentant bé. Hem de seguir alternant capes fins que arribem a dalt del pot, acabant amb sal. Tapem bé els pots, els hi posem una etiqueta amb la data i conservem durant tres mesos en un lloc fresc i sec.

Al cap de tres mesos és hora de treure els seitons del pot de sal. Ara sí que els esvandirem a sota de l’aixeta, netejant bé tota la sal, treient l’espina i dividint cada peixet en dos filets. Nosaltres a casa hem expirementat que si només els neteges a raig d’aigua, queden una mica salats, i és millor deixar-los en remull mentres els anem netejant, diguem, un quart d’hora. Aquí el gust de cadascú, al punt de salades.

Treiem els filets de l’aigua i els estenem sobre un paper de cuina perquè empapi l’excès d’humitat. Ara les posarem en un envàs de vidre, cobertes d’oli, i amb all picat o no. Això de l’all també és opcional. És molt bo, però si ens pasem amb l’all, ens prendrà sabor a les anxoves. Potser millor el posem només tallat en dos. Sense all són molt bones també, aquí cadascú el seu gust. Conservem a la nevera. Flipareu què bones són!

Tàrtar de bonítol

Recepta fàcil, fresqueta, poc calòrica i molt nutritiva per l’estiu. És d’un del llibres del Thermomix (again, gràcies!), la vaig provar ahir diumenge, i escolta, boníssima.

Ingredients (per a 6 persones):

  • 500 g. de bonítol net. sense pell, espines ni la part fosca (també ho podríem fer amb bonítol en conserva, es clar)
  • 40g. de suc de llimona
  • 60 g. d’olives verdes sense os
  • 50 g. de cogombrets en vinagre
  • 2 cullerades d’alcaparres
  • 60 g. de salsa de soja
  • 100g de tomàquet fresc
  • 1 alvocat
  • Cibulet o ceba tendra
  • sal i pebre negre

Preparació:

Trinxem el bonítol ben petit i li afegim el suc de llimona. Remenem bé i reservem en un bol.

Trinxem les olives, els cogombrets, ho afegim al bonítol amb les alcaparres i la salsa de soja. Remenem. Incorporem el tomàquet tallat a dauets el més petits possible.

Pelem l’alvocat. Reservem una meitat (amb pela i os) per guarnir el plat i l’altra meitat, la fem també a dauets molt petits. Afegim a la resta i remenem. Afellim amb cibulet picat, salpebrem i rememnem tot bé. Ho podem tenir reservat a la nevera perquè es maceri tot bé una estona o unes hores abans d’emplatar-ho.

Li donem forma de timbal amb aros al plat. Afegim la resta de l’avocat, i servim. MMMMM!

Verdures a la brasa amb oli d’alfàbrega

Aquesta delícia va ser provocada per un llibre de cuina fantàstic que m’estic llegint, del què en parlaré més endavant. Jo l’he canviat molt, o sigui que es pot dir que és cosa meva, o nostra, perquè són les mans del meu amor, les que van torrant les verduretes a la brasa. M’explico. Aquest plat fa de bon preparar si entre dues persones preparen una barbacoa de carn, i ens serà un primer plat.  Quan parlo de brasa, em refereixo a cremar troncs de llenya perquè facin brases. Parrilles elèctriques, de gas, carbó… són aproximacions a la meravella de saborejar el gust de la llenya i el fum entre la verdura i la carn.

Aquest és un plat d’estiu, quan arriben els carbassons, les esbergínies, i els tomàquets de l’hort. 

Ingredients:

  • Carbassó
  • Esbergínia
  • Ceba
  • Tomàquets verds
  • Un grapat d’espàrrecs verds
  • Sal i pebre
  • Oli d’oliva
  • Orenga
  • Alfàbrega fresca (la podem plantar a casa, durant tot l’estiu)

 

Preparació:

Emboliquem les cebes en paper d’alumini (perdó a la mare natura, no sé altra manera de fer cebes al caliu, i només gasto paper d’alumini aquí!!!)

Mentre un de nosaltres encén el foc, l’altre treballa a la cuina preparant les verdures per a la brasa. Tallem les esbergínies a rodanxes inclinades d’aproximadament 1 cm i les salem en un colador perquè suïn.

Tallem també el carbassó de la mateixa manera i el posem en un bol, amb sal, pebre, i oli. Remenem perquè s’impregni bé.

El foc. Quan tinguem una primera capa de brases, reservem els troncs més gruixuts, que aniran cremant a una vora per tenir brases per la carn. Posem les cebes en un racó, i les anirem girant amb les pinces perquè es coguin per tot arreu. Per saber si ja estan cuites, les punxem i han d’estar toves de dintre. Quan la carn és cuita, ja estan fetes, o abans.

Afegim l’esbergínia al carbassó, un cop secada amb paper de cuina, i remenem perquè agafi també oli. Ara ja les podem brassejar, en una graella, torrant-les lleugerament, de costat i costat.

Bullim els espàrrecs 4 minuts i parem la cocció amb aigua i gel. Planxem costat i costat a la graella. Tallem els tomàquets per la meitat, salpebrem, orenga i oli. Ben depressa, coiem també a la brasa, amb els espàrrecs. Això és una mica delicat. Potser millor tenir una espàtula de BBQ a mà.

Mentres, a la cuina, preparem les fulles d’alfàbrega picades amb un parell de cullerades d’oli d’oliva. Deixem macerar. De manera opcional, hi podem trinxar un all. Jo m’estalvio la fortor, que m’agraden suaus, les verdures.

Ara pelem les cebes i les trallem a trossos, si ja estan cuites.

Reunim totes les verdures en un bol, i esquitxem amb l’oli d’alfàbrega.

Si ens hi agrada, hi podem afegir trossos de formatge fresc, una sardina, etc.

Apa, a llepar-se els dits.

“Sarsuela” de peix

Hola! Aquest plat és un clàssic català i té tantes varietats com cuiner/es, depèn del peix que tenim, de quanta gent som a taula, etc. Es pot fer per dues persones o per moltes, és un plat de quedar bé i adient per quan tens molts convidats, només cal tenir una bona cassola d’aquelles ben grans. A mi m’agraden les Caster de ferro forjat.

Ingredients:

-Peix blanc en rodanxes (lluç, rap…) fresc. (Jo el compro d’oferta i el congelo a casa)

-Gambes (poden ser congelades perfectament)

-Calamar, sípia o un cefalòpode similar.

-(Opcional) Altres fruits del mar de què podeu disposar (musclos, cloïses, crancs…)

-Tomàquet trinxat (Més endavant us explico com el faig  jo a casa, però és important que sigui bo, perquè aquí té tot el protagonisme)

-Picada d’al i julivert

-Un raig de xerès, conyac, güisqui o un licor sec similar.

Preparació:

Posem la cassola al foc amb el cul cobert d’oli d’oliva i deixem que s’esclafi bé. Fregim les gambes molt ràpid i reservem.

Ara fregim el peix blanc salat i enfarinat, a foc ben foc per torrar una mica la farina. Si som molta gent a dinar i tenim molt peix per fregir, l’anem fregint per tandes, i ja li posarem a capes quan hi tirem el tomàquet.

Ara afegim el tomàquet trinxat, sal, sucre de canya per treure-li l’acidesa i prebre negre, la picada d’all i julivert i el licor. Afegim la sípia o el calamar i deixem fent xup-xup durant deu minuts. Anem rememnat la cassola saccessant-la per les anses.

Als darrers  dos minuts afegim les gambes. Aquí és important que no les deixem molta estona perquè si no, realment perdran tota la textura i sabor.

Si us ho podeu permetre, a sucar pa!!! i si no, menjar el peix acompanayat amb la pròpia salsa, tant saborosa, no gaire calòrica i molt saludable (hola!).

Gelat de menta amb xocolata (After-Eight)

Ja vaig dir quan fa uns dies explicava com fer el gelat, que el de menta mereixia un post en ell mateix, perquè és el meu gelat preferit i també perquè aquesta recepta, que és 100% creació meva, és diferent a la resta de gelats.

Ingredients:

  • 1 pot de llet evaporada
  • 1 iogurt natural
  • 1 branca de fulles de menta
  • 70 g. de Pepermint
  • 120 g. de sucre de canya

Preparació

Primer congelem la llet evaporada en glaçons.  Un cop congelada, la batim fins que dobli el seu volum. Amb el Thermomis, picarem primer el sucre 5-7-9, hi afegirem les fulles de menta, que picarem també. Reservem en un bol. Sense rentar el got posarem la llet ideal evaporada i la triturarem 20 s. a velocitat 5. Posarem la papallona, i programem 3 minuts a velocitat 4.

Hi barregem la resta d’ingredients, sense trencar l’emulsió. O sigui, 20 segons a velocitat tres.

Ho posem al congelador, i anem rememenat-ho de tant en tant, durant les primeres vuit hores. Amb dos o tres cops que fem això ja n’hi ha prou. Hi podem afegir fideus de xocolata. Deliciós.