Coquets

Aquesta recepta, deliciosa, me la va donar un pastisser de Sitges l’any passat quan, passejant per la nit per davant de la seva pastisseria vam entrar a comprar alguna cosa per sopar -de viatge cap a casa, al cotxe- i vaig veure aquesta meravella a l’aparador. Em va atraure immediatament, i no contenta amb menjar-me’l, vaig preguntar el senyor que em despatxava com estaven fets. Ell es va inventar una mica la recepta, però jo li vaig arrugar el nas quan em va dir que portaven farina (?). Llavors, aquell depenent amable va cridar el seu cap, propietari de la botiga, i fou ell que em va explicar la història d’aquest pastisset -el van crear sota demanda d’un hotel de Sitges al qual serveixen cada dia un esmorzar deliciós, amb cava inclòs, pels seus clients. La gent de l’hotel els van demanar un dolç que estigués fet principalment de coco. Quan vaig arribar a casa el vaig provar de fer, i crec que , si sou d’aquells a qui agrada el coco, els trobareu irresistibles.

Ingredients:

  • 400 g. de coco ratllat
  • 4 clares d’ou
  • 200 g. de sucre
  • 50 g. d’aigua
  • Xocolata “postres” Nestlé

Preparació

Barrejar tots els ingredients amb el Thermomix a velocitat 5 durant uns segons.

Amb aquesta pasta podem fer piràmides amb les mans. Les posem sobre paper de forn i en una safata, introduïm al forn precalentat a 160º durant 15 o 20 minuts, fins que el coco comença a rossejar.

Un cop freds, suquem el cul d’aquestes en la xocolata prèviament desfeta al microones i deixem refredar sobre el mateix paper del forn. Són deliciosos.

També es pot fer en forma de taula de torró, ficant-ho al forn en un motlle de plumcake folrat de paper de forn. I després pintem la barra amb la xocolata, primer d’una cara i laterals, i quan s’hagi solidificat, de l’altra costat.

PS:  Gràcies,  Jordi i Maira, per les fotos i les lliçons sobre la llum i la càmera. Definitivament, m’he de fer amb una rèflex!

Anuncis

Quètxup

Hola!

Estic molt orgullosa de compartir aquesta salsa que he estrenat aquest estiu, quan els tomàquets de l’hort invadien la cuina. Vaig pensar que, a part de la conserva de tomàquet, la salsa DIP (aquesta us l’he de passar també!) i la samfaina, aquesta seria una bona manera de conservar els tomàquets. Bé, després d’un mes de maceració ja l’hem provat, i us puc dir que és deliciós. Apa, anem per feina:

Ingredients:

  • 2.75 kg de tomàquets
  • 1 ceba i mitja
  • 225 g. de sucre de canya
  • 1 culleradeta de pebre vermell
  • caienes al gust
  • 40 g. de sal
  • 2 cullerades de vinagre de vi
  • 50 cl. de vinagre de sidra

Preparació:

Escaldem els tomàquets en aigua bullint. Els hi traiem el cor i la pell, i els espremem bé amb la ma per escórrer l’aigua. Els posem a coure amb la ceba trixada, deixant-ho bullir a foc viu durant 10 minuts perquè evapori aigua.

Ho triturem bé amb la batedora (o amb el Thermomix, of course). Afegim el sucre, la sal la caiena i el pebre vermell. Bullim 40 minuts a foc viu, perquè espessi bé la salsa. Llavors hi afegim els vinagres i fem bullir 50 minuts més fins que aconseguim una salsa molt espessa.

Esterilitzem els pots amb aigua bullint, els omplim amb el quètxup, i els hi donem un bany maria perquè facin el buit. Hem de deixat madurar durant un mes o dos com a mínim. Tremola, Heinz!

Salsa rosa

Aquesta deliciosa salsa també prové de la nouvelle cuisine.  Tot i que es pot preparar de diverses maneres, aquí us ofereixo la meva recepta particular:

Ingredients:

  • Maionesa (la podem preparar nosaltres amb ou, sal i oli de gira-sol, o podem utilitzar un parell de cullerades de maionesa de pot, que sempre tinc a la nevera llesta. A mi m’agrada la “Ligeresa”, amb menys greix i calories).
  • Ketxup
  • Wiskey
  • Suc de taronja
  • 1 culleradeta de mostassa

Preparació:

Barregem tots els ingredients i remenem per fer una salsa homogènia. Refrigerem.

Alvocat farcit

Aquest primer plat tan bo me’l va ensenyar un amic meu cuiner fa potser vint anys. Jo crec que aquest és un dels plats que provenen de la nouvelle cuisine i que van fer furor a la meva àrea durant els anys 90. Nutritiu i saludable, ja fa molts anys que el preparo a casa i és tan bo, que el deglutim en dos minuts!

Ingredients:

  • 1 alvocat al punt de maduració
  • Salsa rosa
  • Pinya en almívar o fresca
  • 2 ous durs
  • un grapat de gambes pelades

Preparació:

Pelem i desossem l’alvocat. Trinxem la seva polpa amb una forquilla en un plat. Salem i ruixem amb unes gotes de suc de llimona perquè no se’n oxidi.

Afegim la resta d’ingredients trossejats. Els ous els hem de bullir 12 minuts per fer-los durs, i també i podem tirar les gambes en els darrers minuts per tal de coure-les.

Afegim la salsa rosa. Remenem tot bé. El nom d’aquest plat suggereix que tornem a posar tot el farcit a la pell de l’alvocat, però per raons estètiques i pràctiques, jo prefereixo presentar-lo en una copa de còctel, amb ou dur ratllat per sobre. El podem deixar a la nevera a refredar fins el moment de servir.

Fideuà

Hola! Aquesta recepta me la va ensenyar l’Anna fa moooooooolts anys. A mi m’agrada perquè és molt fàcil de fer, però molt bona. Es clar que té un petit truc: el fumet. Tinc la costum de només anar publicant allò que vaig cuinant a casa. Per això quan faci fumet de peix, ja us explico com el faig. Però aquesta és la gràcia d’aquesta fideuà: un bon fumet de peix, que jo normalment tinc al congelador. Si tenim això preparat (inclús es pot fer amb el fumet totalment congelat, el poses allà amb els fideus com un bloc de gel), ja tenim el 80% de la fideuà llest. Ingredients:

  • 750 g. de fumet de peix/marisc
  • 250 g. de fideu perla (es pot fer amb fieu petitó, o més gran, d’aquells foradats)
  • 2 o 3 tres cloves d’all.
  • 6 o 8 gambes
  • (tub de calamar)
  • (un grapat de cloïses)

Peparació: Posem una cassola plana al foc amb oli d’oliva i l’escalfem. Hi fregim les gambes senceres, costat i costat. Retirem. Ara hi fregim, a foc més lent, les cloves d’all partides per la meitat. Retirem. Rossegem el fideus. Amb el foc ràpid, anem remenant amb una cullera de fusta fins que el tinguem torradets. Tirem el brou. Salem si cal. Afegim les rodanxes de calamar i/o les petxines, (etc.) Portem a bullir a foc ràpid, fins que els fideus estiguin cuits. Més tres, preescalfem el forn a 200º. Quan els fideus ja hagin begut tot el líquid, i  siguin secs, els enfornem 5 minuts perquè es posin drets. A mi personalment m’agrada servir-la amb allioli i un bon vi negre (per si la pasta no tingués prou calòries, jeje… però es clar, aquest és un plat de cap de setmana:-) Bon profit!