SAMFAINA

samfaina4

Estic molt contenta perquè aquest estiu he perfeccionat, i molt la meva samfaina. Aquesta guarnició és molt útil quan anem justet de temps per cuinar, perquè si la conservem en pots, amb dos trossos de bacallà farem un segon plat, i si a més a més li afegim unes patates fregides i un ou dur, doncs un plat únic boníssim i molt saludable. Fins ara, no m’agradava gens com em quedava, massa forta (àcida?), bé no era gaire bona.

La versió guanyadora, després de diversos experiments amb receptes de la meva veïna Carmen “andalusa”  (frità) i la meva sogra de la franja (catxipanda), ha estat la recepta del Ferran Adrià en el seu llibre de què us parlava fa un parell d’articles. És fantàstica. Amb el truc de fregir en oli de gira-sol, a la fregidora, el carabassó i l

a albergínia, acoseguim que totes les verdures quedin ben senceres, inclús després de dues hores de cocció, i el sabor és, senzillament, espectacular. Com que ara l’hort ens produeix tots els ingredients necessaris, i a falta d’hort, les trobarem bones i bé de preu a les botigues ara al final de l’estiu, és una recepta perfecta per conservar-les i menjar verduretes tot l’hivern. Per tant, aquí us deixo la versió per 10 persones (de la qual ens en sortiran 5 pots per dues persones, dels mitjans) que podreu multiplicar o dividir al gust:

Ingredients (per 10 persones):

  • 250 g de pebrot vermell
  • 250 g de pebrot verd
  • 600 g d’albergínies
  • 600 g de carabassó
  • 500 g de tomàquets madurs
  • 350 g de ceba
  • 5 g d’all
  • 80 ml d’oli d’oliva
  • oli de gira-sol (fregidora)
  • sal
  • pebre negre

Preparació:

En una cassola ben ampla, hi posem l’oli a esclafar. Afegim la ceba tallada a trossos de 1 cm, i l’all trinxat ben petit.

Mentre, anem tallant l’albergínia i el carabassó i ho anem fregint a la fregidora amb oli de gira-sol (la meva fregidora és molt petita, per tant això ho he de fer en diverses tandes). Al treure-ho, ho posem sobre paper de cuina per a què xupli l’oli.

Tallem el pebrot verd i vermell i ho afegim a la ceba. Anem remenant a foc mig perquè es cogui tot bé, fins que les verdures estiguin toves.

Afegim l’albergínia i el carabassó.

samfaina1

Afegim el tomàquet ratllat, remenem bé que arranqui el bull, afluixem el foc i ho coem durant 1 hora.

samfaina2

Aquesta salsa la podem posar en pots, fer-los bullir en aigua durant un minut, i tindrem un bona conserva per l’hivern.

En Ferran Adrià al seu llibre ens proposa la samfaina amb bacallà. Un cop dessalat, l’engrunem a trossos 1.5 cm de llarg, que incorporem a la samfaina i ho deixem confitar durant 2 minuts. Està deliciós.

Podem servir-ho amb unes patates tallades a llesques d’un centímetre fregides i un ou dur. Amb això tindrem un plat únic molt complet.

També podem utilitzar la samfaina per acompanyar salsitxes o llonganissa, etc.

samfaina3

Anuncis

Peres en conserva: ALMÍVAR vs. AL NATURAL

peres1

Doncs això. Han arribat les peres al seu punt just de maduració, es a dir, just abans de començar a madurar, encara dures i verdes. Aquest estiu he decidit fer un experiment. Per un costat, he fet una caixa amb almívar, a lo clàssic! I Per altra banda, una altra caixa de peres les he fet seguint un mètode que he trobat en un llibre d’aquests cutres de conserves que tenia per la meva llibreria de llibres de cuina. Total, aquí us deixo les dues receptes, i d’aquí un parell de mesos, quan en fem el primer tast d’uns i altres, tornaré per avaluar els dos mètodes.

PERES AMB ALMÍVAR

Ingredients:

  • Peres “blanquilla” en el punt abans de madurar
  • Sucre de canya natural
  • Aigua de manatial o mineral
  • Llimons

Preparació:

Prèviament preparem un almívar ben lleuger. Jo he fet una part de sucre per tres d’aigua i el suc de mitja llimona. Fem-ho bullir un minut remenat perquè es desfaci el sucre. Queda de color torradet, es clar.

peres2

Llavors pelem les peres, les tallem a trossos el més grans possible i les anem encabint dins dels pots. Jo crec que no cal esterilitzar prèviament els pots de vidre. Tampoc esterilitzem, per exemple, la forquilla o cullera, o sigui que després de ben nets, doncs ja val. Procurem que quedin ben ajustades al pot.

Per sobre hi tirem almívar fins arribar a 1 cm del tap. Tapem. Els posarem amb aigua a bullir, un minut és suficient. Vigileu no refredar els pots de cop, que peten.

Ja només cal treure els pots, deixar-los refredar, esbandir-los, assecar-los i desar-los. Per l’hivern.

PERES EN CONSERVA AL NATURAL

Bé, prepararem una palangana amb aigua ( no no té clor, millor, clar) i una llimona escorreguda:-)

Posarem una olla amb aigua a bullir, per altra banda.

Pelem les peres i les anem posant a l’aigua freda. Quan acabem de pelar-les i tallar-les totes a trossos grans, les traurem de l’aigua freda i les posarem en l’aigua bullint, entrar i sortir. Va bé una bossa feta de xarxa mosquitera, que jo tinc per escaldar tomàquets, o peres.

Al sortir de l’aigua bullint, les tornem a tirar en l’aigua freda amb llimona. D’allà, les anem agafant amb les mans i les posem als pots de vidre, també ben atapeïdes. Tanquem els pots, els farem bullir molt poc, a penes un minut, hem d’evitar que s’estovin les peres. Desem.

Bé. l’almivar queda marró. Si volem que quedi transparent, millor

amb sucre blanc, però aquí primem la qualitat nutritiva i el sabor. Observo que les NATURAL s’han enfosquit una mica, però passats uns dies no ha anat a més. peres3