Bonítol en escabetx

bonitol en escabetx

Aquest plat me l’ha ensenyat la Rosa, una gran cuinera, així com sa mare, la Sra. Rosa, que tenia un bar famós pel peix que cuinava, en racions, portat de Tarragona, la seva terra. I jo l’he “tunejat” una mica, el plat…

Per fer-lo hem de trobar bon bonítol. Aquí cadascú té els seus contactes i estratègies per trobar-ne de bo 😉 Demanarem la peixatera que ens el talli a filets, perquè té menys espines i els talls són més autèntics, com es que trobem en conserva a la botiga.

Aquest que veureu era pescat al matí, cuinat al vespre i menjat el dia següent, fred, de pícnic. Va ser gloriós, la veritat. Però la cosa té molt joc. El vaig deixar a la nevera en un taper, i 4 dies després era boníssim, tan fred com tebi. Potser millor fred. Llavors també vaig fer una darrera prova. El vaig posar en un pot de vidre, que vaig emplenar amb l’escabetx coladet de verdures, i el vaig deixar a la nevera. Una setmana després, es el millor bonítol en conserva que he provat mai.

La propera vegada, provaré de conservar-lo uns mesos, a veure què tal…

Ingredients:

  • Bonítol fresc, tallat a filets
  • Pastanaga fresca
  • Ceba
  • Alls
  • Pebre negre en boles
  • Llorer
  • 3 mides d’oli d’oliva
  • 2 mides de vinagre
  • 1 mida de vi blanc

Preparació:

Posem 3 mides d’oli a escalfar en una cassoleta. Aquí hi anirem coent, a foc molt baix, la pastanaga tallada a bastonets, la ceba tallada a llunes i els alls, pelats i sencers, amb el pebre i el llorer.

Quan veiem que les verdures estan molt tovetes, afegirem dues mides de vinagre i una de vi blanc, i ho animarem perquè arranqui a bullir.

Quan bulli, hi anirem posant els filets de bonítol, saladets, de manera que quedin coberts pels líquids. La quantitat d’oli, vinagre i vi depen de la cassola i la quantitat de peix que volem fer. Calculeu cadascú.

Un cop acomodat el peix, ja podem tancar el foc, tapar, i deixar reposar. D’aquesta manera el bonítol es va coent, justet sense passar-nos. Es pot menjar al cap de 10 minuts, però com deia a dalt, podeu menjar-lo fred o calent, l’endemà, o al cap d’uns dies si el poseu a la nevera. Això és un escabetx, i conserva per sí sol el peix. Si volem conservar-los durant més d’una setmana, hem de retirar les verdures i colar l’escabetx, posant-hi només el líquid.

El podem emplatar de moltes maneres, fins i tot posar-ne a l’amanida, en entrepans, etc. Com tonyina de llauna, però mooooolt més bona!

Anuncis

Espatlla de corder al forn

corder al forn

Quan comprem corder (a Alcampell), comprem el quart de dalt, tot tallat per fer a la brasa. Ara bé, les peces que no es poden fer a la brasa, la punta de la pota del davant i els prims, els faig al forn amb verduretes. A l’Aragó n’hi diuen “ternasco”. A casa meva corder al forn. És un plat senzill, tradicional espanyol, saludable i molt saborós. Amb un bon vi (imprescindible), deliciós. Si no compreu tan corder, aquest plat el pdeu fer amb l’espatlla del corder tallada a la carnisseria amb la serra a trossos.

Ingredients:

  • Espatlla, prims de  corder
  • Patates
  • Ceba
  • Pebrot verd
  • Pastanaga
  • Picada d’all i julivert
  • Timó i romer
  • Sal i oli d’oliva

Preparació:

Preescalfem el forn a 190º. En una safata de pírex (vidre molt gruixut) o similar, hi posem la carn sal pebrada durant 30 minuts, amb rajolí d’oli per sobre.

Mentrestant es fa la carn, anem pelant i tallat les verdures a llesques fines.

Treien la carn del forn i posem totes les verdures i les herbes, sal-pebrem, i hi tirem un bon raig d’oli tot per damunt. Deixem la carn a sobre perquè quedi dauradeta. Tenim la opció de tapar la safata amb paper d’alumini perquè no ens esquitxi tan el forn.

Quan falti un quart d’hora, remenem bé perquè es faci tot homogèniament, i tirem la picada d’all i julivert per sobre de la carn.

Jastà! Xupat no?

Espaguetis a la vóngole

espaguetis vongole

Deliciosa recepta de peix i pasta que amb una bona copa de vi, està de vici.

La recepta original la tinc en un calendari del TMX, i la gràcia està en utilitzar la vaporera del robot per obrir els bivalves amb el vapor de la salsa, al mateix temps que l’aigua del peix va caient i enriquint la salsa. Si no teniu TMX, imagino que ho podem fer amb una vaporera (o també escorredora o colador metàl·lic) a sobre de la cassola on estiguem coient la salsa. El plat s’ho val!

Ingredients (4 persones):

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 4 grans d’all
  • un grapat de fulles de julivert
  • caiena al gust
  • sal i sucre
  • 1 kg de tomàquet triturat
  • 500 g d’espaguetis
  • 1/2 kg de cloïsses, rossellones o escopinyes (jo prefereixo els últims)

Preparació:

Unes hores abans posarem les escopinyes en remull amb agua mineral salada perquè treguin la sorra.

Posem la maquina a velocitat 6 i hi tirem els alls i la meitat del julivert. Baixem els trossets amb l’espàtula.

Afegim l’oli i programem 3 min, 100º, vel 1. O sigui, sofregim una picada d’all i julivert.

Afegim el tomàquet, la sal, una culleradeta de sucre i la caiena si ens agrada. Fregim a temperatura Varoma durant 15 minuts.

Ara hi posarem el recipient Varoma al damunt, i tornem a programar 10 minuts a temperatura màxima.

Ara és el moment de bullir la pasta. Jo ho faig en una olla al foc, no cal el TMX per això.

Un cop esgotat el temps, comprovem que la salsa és prou espessa. Si la tenim massa clareta, programeu uns minuts més fins que la veieu al gust.

Tallem a trossets amb les tisores la resta de fulles de julivert i les hi tirem a la salsa.

Aboquem els bivalves a la salsa i deixem que es barregin els sabors durant uns minuts.

Mentrestant, posem els espaguetis escorreguts en una font de servir, i la salsa per sobre.

A xarrupar!!!