Llonganissa, Pebrots i Ceba

Image

Aquest és un típic de la cuina Americana-Italiana. Molt típic als “street food trucks”, els camions ambulants de menjar que trobereu pels carrers de les grans ciutats i a events esportius… en fí, a qualsevol lloc on hi hagi una concentració important de gent que, en algun moment o altre, tinguin la necessitat de menjar alguna cosa deliciosa i fàcil (els americans en son els reis d’això! haha!).

Som-hi.

Ingredients

– 1 kg de llonganissa. Aqui en podem trobar de tres nivells de picantor: molt picant (o “hot”), picantor mitjana (o “medium”), gens picant (o “mild”). L’ideal és que us ajusteu als gustos dels comensals o feu un 50-50%.

– Oli d’oliva.

– 1 pebrot verd gran, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell d’un altre color (groc, taronja o, simplement, un altre de vermell o verd), tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 4 cloves d’all, tallades a làmines fines.

– 1 ceba gran, tallada a mitjes llunes d’un mig centímetre d’ample.

– 400 grs de tomàquet fregit o triturat.

– 1 cullerada de cafè d’orenga.

– 3/4 de tassa de cafè de vi Marsala o Xerès.

– Sal i pebre.

Procediment:

En una paella hi posem oli d’oliva. Deixem que s’escalfi a foc mitg-fort. Hi posem la llonganissa sencera o tallada trossos. Deixarem que s’enrrosseixi a foc lent. Si espetega massa abaixarem el foc. Volem que es dauri poc a poc. Deixem que es vagi coent i quan estigui rossa i cuita de tots els costats, la traurem de la paella i la reservem.

Retornem la paella a un foc viu i hi afegim la ceba i els pebrots. Donem unes voltes, assegurant-nos que totes les verdures queden impregnades de l’oli i anem enrrossint. S’ha de coure tot i tant la ceba com el pebrot han de tenir les vores torradetes. Afegim sal. Un cop tot el conjunt estigui tovet hi podem afegir l’all tallat a làmines. Coem un minut més.

Ara hi afegim el vi Marsala o Xerès (o un gotet de vi negre també funciona). Remenem i deixem que es cogui tot una estoneta més, fins que el líquid que hi hem afegit es redueixi a la meitat. Amb una cullera de fusta, anem “rascant” els costats i fons de la paella o cassola per a ajudar a que els trossets de matèria torrada que hi estàn adherits es desprenguin.

Ara hi afegim el tomàquet fregit o trinxat, l’orenga, el pebre. Hi retornem la lloganissa. Tapem i deixem que es cogui tot, a foc lent, durant uns 20 minuts.

Serviu sobre un llit de pasta o arròs blanc que he bullit o el un panet, tallat per la meitat, amb un parell de llenques d’algun formatge suau i cremós com el Provlorone, Swiss, Emmental…

Aquest plat es pot conservar a la nevera durant uns 4-5 dies sense cap problema. De fet és millor el dia següent, quan els sabors s’han barrejat bé.

Image

Anuncis

Pizza de Guacamole

És tant fàcil de fer com sona. Segur que vosaltres ja teniu la vostra pròpia recepta de guacamole, que us encanta i que sempre feu servir! Donce resulta que jo no. Em tocava la pera “no saber” com fer guacamole, perque m’encanta! Sempre em sortia una pasta d’un color marronós (tot i que hi posava el pinyol de l’advocat i el suc de llima!) que no tenia mal gust, però no era el que jo buscava i, a més, feia fàstic de veure! Finalment, fa poc, vaig llegir un article sobre els errors típics que cometia la gent a l’hora de fer guacamole i resulta que jo feia totes les infraccions! De receptes de guacamole n’hi ha milions i, de fet, la paraula “guacamole” vé de la barreja que van fer els espanyols, de dues paraules del Nahuatl, la llengua que parlaven els Azteques: “ahuacatl”, que és com en deien de l’avocat i “molli”, que es veu que vol dir “barreja”, més o menys… per tant, podeu batejar amb el nom de “guacamole” qualsevol barreja que vulgueu fer amb avocats! La recepta bàsica del guacamole mexicà simplement és…

GUACAMOLE

– 2 avocats Haas o Fuertes ben madurs.

– 2 cullerades de ceba blanca beeeeen trinxada.

– 1/4 de tassa de coriandre ben trinxadet també.

– una punteta d’all ben trinxat.

– 1 pebrot serrano, trinxat, amb les llavors si voleu que el guacamole surti picantó.

– moooooolta sal. Els avocats tenen un gust que millora moltíssim amb la sal. Tampoc dic que ofegueu el guacamole amb sal però aquí s’ha de posar més sal que un simple “pessic”.

– una miiiica de suc  de llima. Sense passsar-se.

Els puristes no hi posen tomàquet ni suc de llima ni all. La veritat es que vaig pensar que sortiria un guacamole bastant desgustat amb aquests ingredients! Doncs no. Va quedar sensacional.

Talleu els avocats per la meitat i poseu-los en un bol gran amb aigua gèlida i molts cubets de gel uns 15 minuts. Sembla mentida però aquest és l’unic truc que he trobat jo que funcioni per a que els avocats no quedin marrons. Si feu això, fins i tot l’endemà encara estaràn d’un verd viu. Trinxeu el coriandre, la ceba, el pebrot serrano i l’all ben petit en un morter o en una taula de fusta amb un ganivet gran. Bàsicament, ha de quedar una pasta. Traieu la carn dels avocats i talleu-la a cubs, poseu-la en un bol. Afegiu la pasta que heu fet al principi. Barregeu bé i ja el teniu!

Amb aquesta pasta de guacamole, nosaltres vam fer una pizza. A la barbacoa. Vam torrar la base (que abans havíem pinzellat amb oli d’oliva i una mica de sal i pebre) a les graelles, vam extendre-hi el guacamole i damunt hi vam posar formatge de cabra, olives verdes i negres, ceba que havia fer jo a la barbacoa uns minuts abans, uns tomàquets cherry i una mica d’arugula! Finalment, la vam tornar a posar a les graelles de la barbacoa uns 5 minuts més per a consolidar els sabors. Excel.lent!

Empanada de Xelets

Bona, aquesta. Com a aperitiu o entrant o… el que sigui. No estic gens orgullosa de les fotos perque vaig posar l’opció de la “lupa” a la meva càmera sense adonar-me’n… disculpeu!

La recepta l’he tret d’un bloc de cuina gallega, http://www.lacocinadelechuza.com que no està gens malament…! Aquesta empanada és un pèl difícil de treballar a causa de la masa. Enlloc de ser amb farina de blat és amb farina de blat de moro. La diferència entre una i l’altra és abismal perque si fem servir aquesta última, la masa no queda gens elàstica i no es pot estirar amb el rodet. S’ha de treballar amb els dits i això porta temps. De totes maneres, l’empanada es pot fer amb la masa tradicional sense cap problema i, a més, el farcit és tant bò, que el podeu posar damunt de torradetes de pà com a aperitiu. És molt versàtil.

Doncs vinga.

INGREDIENTS

Per la masa de blat de moro

– 400 grs de farina de blat de moro.

– 100 de farina de blat.

– 125 ml d’oli d’oliva.

– 225 ml d’aigua.

– 2 sobres de llevadura o 15 grs. de llevadura premsada de pà.

Pel farcit

500 grs de xelets. Si no en teniu, podeu fer servir escopinyes fresques o musclos o cloïsses.

– 2 cebes mitjanes a daus.

– 1 pebrot vermell mitjà a daus.

– un pebrot verd mitjà a daus.

– un tomàquet gran ratllat.

– una mica de pebre vermell fumat (picant si us agrada).

– sal i pebre.

PROCEDIMENT

Per fer la masa

Barregem les dues farines i les posem en un bol gran, tot fent-hi un forat al mig. Ajuntem l’aigua i l’oli i ho escalfem fins que quedi tèbi. Hi afegim la llevadura. Mesclem la llevadura amb el líquid ben bé. Ho aboquem a la farina i ho amasem fins formar una masa homogènia. Ho cobrim amb un drap i ho deixem tranquil, en un lloc calent per a que pugi. Mentrestant fem el farcit. Seria ideal poder posar-hi una mica de sal però la sal reacciona amb la llevadura i la neutralitza. Això faria que la masa no incrementés gens de volum…

Pel farcit

Sofregirem la ceba i els pebots ben bé a foc lent/mitg. Quan estigui ben tovet, hi afegirem el tomàquet ratllat, la sal, el pebre i el pebre vermell fumat. Si voleu, també una mica de sucre per a corregir l’acidesa.

Quan tot estigui ben cuit, hi afegim els xelets. No els courem perque aquest marisc necessita molt poca cocció. Pràcticament només hi donarem un parell de voltes i reservarem. El farcit ha d’estar totalment fred per fer-lo servir a l’empanada. És per això que és aconsellable fer-lo d’un dia per l’altre.

Preparem la masa per enfornar. Escamparem una mica d’oli al motlle on volem fer l’empanada i anirem, poc a poc, extenent la meitat de la masa que hem fet. Després hi abocarem el farcit.

Ara taparem l’empanada amb l’altra meitat de la masa. Aquest procediment és més difícil que l’anterior perque no podem pressionar damunt la superfície d’una manera tant forta com ho podíem fer abans… poc a poc i retall a retall, anirem segellant la part de dalt. Queda molt rollo “Frankenstein” però els resultats, pel que fa el gust, són boníssims! Finalment, la pintarem amb un pinzell i oli que haurem “tenyit” de pebre vermell fumat. Enfornem a 180 C durant 45 minuts. Deixeu refredar bé abans de tallar.

Farro amb Xirles i Musclos

Aquesta recepta la vaig treure d’un dels programes de la Giada De Laurentiis. Si us sona el seu nom és perque és la néta del Dino De Laurentiis, el productor de pel.lícules. La Giada, crec que ja va néixer als USA i està casada amb un americà… Ara té el seu pròpi programa de cuina i les receptes que fa son típicament italianes. Aquesta, en realitat la fa amb un tipus de pasta que es diu “fregola sarda”. Són com uns xurrets que recorden a grans d’arròs gran, i és típica de l’illa de Sardinia. Jo, com que de fregola no en trobo per aquí (a no ser que la compri per internet), vaig decidir fer-ho amb farro. El farro és un cereal bastant antic, diuen que un dels més antics de la història, que va ser començat a cultivar pels Egipcis. És un tipus de blat salvatge. Deliciós.

Una altra modificació que vaig fer a la recepta és que enlloc de coure el farro amb aigua normal i corrent, com diu la senyora Laurentiis, ho vaig fer amb brou de peix. Crec que el resultat és molt, molt millor que si féssim servir només aigua… Si no trobeu farro doncs tampoc passa res! Podeu fer servir qualsevol tipus de pasta més aviat petita (però no tant petita com la maravilla… més aviat del tamany d’una ametlla).

És una recepta molt fàcil de fer que dóna resultats espectaculars si us assegureu que teniu ingredients de bona qualitat i un bon brou!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 1 l. de brou de peix.

– sal i pebre.

– 500 grs de farro o la pasta que vulgueu utilitzar.

– oli d’oliva.

– una ceba mitjana tallada a dauets.

– 3-4 grans d’all.

– 1 vaset de vi. L’ideal aquí és el Marsala. Si no en teniu, doncs xerès o un simple vi blanc també funcionen.

– uns 200 grs. de tomàquets cherry o tomàquets normals tallats a daus.

– 1 dotzena de xirles netes.

– 1 dotzena de musclos nets.

– julivert.

PROCEDIMENT:

Bulliu el farro o la pasta amb el brou. Aquí encara puc fer una concessió més. Si no teniu brou de peix, utilitzeu un brou de pollastre que haureu rebaixat al 50% amb aigua. Queda bé. També ho he provat. Sembla extrany que en un plat de peix es pugui fer servir un brou de pollastre però sempre és millor que aigua, simplement. Reserveu. No coleu l’aigua si us en queda. De fet, us hauria de quedar caldoset, amb un bon dit i mitg d’aigua que no s’ha absorbit. Millor. Això serà un bon suquet més tard.

Mentres el grà o la pasta es couen, en una cassola gran, escalfeu l’oli ben calent i hi sofregiu la ceba fins que quedi ben toveta. Corregiu de sal i pebre. Ara afegiu l’all ben trinxadet i coeu tot uns 2 minuts més. A tot això, afegiu el vaset de vi i els tomàquets. Remeneu bé i deixeu coure uns 2 minuts més (tot aquest procès a foc mitjà/alt). Ara hi aboqueu les xirles i els musclos remeneu bé amb una cullera de fusta i tanqueu la cassola amb la tapa, procurant que aquesta encaixi bé. Espereu uns 10  minunts. En aquest temps, les almejes i els musclos s’hauràn obert. Si n’hi ha que no s’han obert… llenceu-los. Pot ser que siguin dolents.

Agafeu unes pinces de cuina i traieu de la cassola els musclos i les xirles. Reserveu en un bol o altre atuell. Aboqueu ara el farro/pasta que s’acaba de coure. Aboqueu tot… recordeu que el líquid serà un suquet. Si veieu que us ha quedat massa caldo i no voleu que us quedi un suquet massa caldós, doncs no l’hi poseu tot. Remeneu bé i feu que la pasta/farro i la barreja de tomàquets i ceba i perfum de ví es consolidi bé. Afegiu ara les xirles i els musclos, Remeneu altra vegada i espolseu amb un bon grapat de julivert trinxadet i un raig generós d’oli d’oliva. Guarniu amb julivert picadet per damunt. No us oblideu d’un bon pà per sucar!

Bica (bicolor)

Image

“Bica bicolor”. Així és com en diu la Su de http://www.webosfritos.es. Webosfritos és un blog de cuina que consulto molt sovint. Vaja és… “el no va más”. M’encanten la majoria de les receptes que publica i el seu marit fa unes fotos de pel.lícula. Tenen el tàndem perfecte. Total, que la Su, va treure aquesta recepta de http://www.lacocinamezquita.com, el blog d’una noia gallega que fa moltes receptes de la seva terra. La bica es veu que és un tipus de pà de pessic d’orígen gallec i el de la http://www.lacocinamezquita.com no és “bicolor” però la Su li va donar aquest “twist” de posar cacau a la meitat de la massa.

Aquesta bica feu-la per regalar! Es manté durant bastant temps sense haver de fer res especial. No s’asseca ni res. La raó perque té una “vida” tant llarga és perque la massa conté una quantitat ingent de greix, que sempre ajuda a conservar. Per això dic que la regaleu!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 4 ous grans a temperatura ambient.

– 400 grs. de farina de reposteria.

– 400 grs de sucre.

– 200 ml de nata per muntar a temperatura ambient.

– 200 grs de mantega de bona qualitat desfeta.

– 1 sobre de llevadura Royal.

– 2 cullerades de cacau en pols.

PROCEDIMENT

Precalentem el forn a 160 C amb calor a dalt i a baix. Batem els ous, el sucre i la mantega que haurem desfet al microones. Anirem remenant amb una cullera de fusta fins que aconseguim uan pasta homogènia. Ara hi afegim la nata sense muntar. Tal qual. Barregem bé. Finalment, hi hafegirem la farina que haurem tamisat amb el sobre de llevadura. És important que la farina la tamisem abans d’afegir a la mescla de l’ou, sucre i nata i que també la tornem a tamisar quan l’afegim a la pasta. Perque aquest biscuit és tant dens, és important que intentem afegir el màxim d’aire a la massa quan hi posem la farina. Si no, ens sortirà massa compacte (com em va sortir a mi). Sincerament, jo em vaig saltar aquest pas i després me’n vaig penedir. Si us fixeu a la foto del principi, veureu com parts de la “molla” han quedat massa compactades… Amb la cullera de fusta remenem amb cura. Ara separem la massa en 2 parts iguals. En una part, hi posem 2 cullerades de cacau en pols. Barregem. A l’hora d’abocar la pasta al motlle, feu-ne servir un rectangular, com el que veieu a la foto, però crec que també podríeu fer servir un de rodó o altres formes. Forreu-lo amb paper de forn i suqueu-lo amb oli o mantega per a que no s’enganxi. Aboqueu les dues masses al mateix temps. Són molt denses i no es mesclaranImage

immediatament. Doneu-li un parell de sacsades per a que es consolidi tot i espolseu amb sucre generosament. Això farà que s’hi faci una deliciosa crosta al damunt. Enforneu durant 60 minuts. Deixeu refredar i disfruteu amb un cafè o maduixes macerades amb suc de taronja i sucre.

Caldereta de Tonyina

Aquí teniu una altra recepta de peix! Aquesta amb tonyina fresca. L’original, de les terres del nord oest d’Espanya, es fa amb Bonito del Norte, un peix que tinc MOLTES ganes de tornar a conéixer aquest estiu quan vingui. Desafortunadament, jo només tenia Tonyina de l’Aleta Blava (Bluefin Tuna), ahaha… total que és amb aquesta que l’he fet. És un plat de cullera, que reconforta en dies plujosos i freds com els que hem estat tenint per aquestes contrades! ¡A ello!

INGREDIENTS:

– 800 grs de tonyina fresca. Del llom. O si no, de qualsevol part del cos trobeu… menys la ventresca, que és massa greixosa i té un gust massa fort per un guisat com aquest.

– un pomet de julivert.

– 4 grans d’all.

– 4 fulles de llorer mitjanes.

– 2 cebes mitjanes.

– 2 pebrots mitjans.

– un vaset de tomàquet triturat.

– 2 pastanagues mitjanes.

– un vaset de vi blanc.

– un carbassó mitjà.

– uns 200 grs de carabassa.

– sal i pebre.

– 4 patates (opcional).

– 2 moniatos (opcional)

* una nota sobre el carbassó i la carbassa. Jo crec que hi sobren!! Vaig trobar aquesta recepta fa temps i tenia aquests dos ingredients. Quan la vaig fer ahir, els hi vaig posar però crec que quedaria igual de bé (o millor) sense. Vosaltres decidiu.

PROCEDIMENT:

Primer trinxarem el julivert, els 4 grans d’all i les fulles de llorer ben, ben petits. Ens sortirà una espècie de pasta. Hi afegirem un parell de gotetes d’oli d’oliva per a emulsionar. Tallem la tonyina a trossos i la marinem amb aquesta pasta que hem fet. Jo ho vaig posar tot en un contenidor alimentari, tipus Tupperware i li vaig fer un parell de sacsades ben fetes. També es pot utilitzar una bossa gran Ziploc. Ho deixem reposar a la nevera una hora, mentres fem la resta.

Anem a per les patates. Això només és un acompanyament. La caldereta aquesta es pot servir amb un llit de patates, un arròs blanc o integral o simplement sola, amb un bon pà per sucar. Jo vaig fer patates però ahir a la nit també va haver de caure el pà… per tant, millor que el tingueu a mà! També vaig fer una mica de trampa. Per a que les patates triguessin menys, les vaig fer al vapor abans. Quan van estar fredes, les vaig tallar a daus i les vaig fregir. Aquí on visc jo, son molt comuns les patates fregides de monitato i per fer, així, una fusió gallega-americana, la meva petita aportació és que hi vaig afegir moniatos, que van quedar de p*+`! mare! Total, que ara que ja estàn fetes, les reserveu i no us les menjeu!!! (no va en conya!)

Tallem les cebes petitetes. També tallem el pebrot ben petitet les pastanagues a llenques ben finetes. Ho sofregim tot en una cassola amb oli ben calent. Un cop estigui tot ben tovet i comenci a mostrar caramelització, hi afegirem (si volem), el carbassó tallat a daus i la carbassa tallada a daus també.

Ho deixem coure tot ben bé uns 10 minuts. Ara hi posem el vaset de vi i remenem fins que l’alcohol s’hagi evaporat. Poseu-hi ara la tonyina que heu estat marinant, amb tots els sucs que hagi pogut fer i tota la pasta de julivert, all i llorer. Doneu un parell de tombs i coeu durant uns 10 minuts més. Rectifiqueu de sal i pebre.

Ara hi poseu el gotet de tomàquet triturat i deixeu coure a foc lent durant uns 15 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre altra vegada si ho necessita.

Serviu sobre un llit d’arròs o de patates com és el cas!

… and enjoy!

Fideus Orientals amb Calamars, Gambes i Verdures.

Per si no ho sabíeu, jo sóc una copiona. Suposo que cadascú s’ha de buscar el seu propi nínxol dins de cada àmbit, i en el de la cuina, sóc una d’aquelles persones que busca receptes a diferents llocs i és capaç de replicar-les. És aquest el meu “modus operandi”. La meva mare és incapaç de seguir una recepta pas, a pas, utilitzant els mateixos ingredients i les mateixes mesures que es requereixen. Prefereix “tunejar” (com en diu ella) i canviar ingredients i tècniques, en una paraula: improvitzar i crear coses noves a cada moment, no seguint mai les regles del joc (per això sempre ens barallem a la cuina, hahaha…). Aquest tipus de cuina, l’admiro molt, perque jo no la se fer. Jo sóc una d’aquelles persones que necessita tenir tots i cada un dels ingredients preparats, mesurats, etc. i em costa molt (m’és impossible) desviar-me de les normes. En aquest cas, sóc més tècnica però em falta la creativitat que té la meva mare. Per això, les receptes que poso jo son, en molts casos, “copiades” d’altra gent. Com és el cas d’avui. Aquesta, l’he tret de http://blogdecuina.blogspot.com. És un blog d’una cuinera de Balaguer! L’he fet bastantes vegades i al Tom li encanta. D’això, Dolors de Balaguer en diu “Fideos Orientales con Calamares, Gambas y Verduras”.

INGREDIENTS:

– 100 grs de fideus tipus Lo Mein (d’arròs, es fan servir molt a la cuina oriental. Si no en teniu, fideus prims, prims, tipus… cabell d’àngel).

– 200 grs de calamars.

– 100 grs de gambes crues pelades.

– un vas de llet de coco.

– 1 pastanaga petita.

– 1/2 pebrot verd.

– 1/2 ceba (blanca o vermella… en aquesta recepta jo la veig fer servir vermella i queda prou bé).

– 2 cullerades soperes (o al gust) de salsa de soja.

– 1 cullerada sopera de gengibre ratllat.

– sal i pebre.

– oli. Ella el fa servir d’oliva però jo el faig servir de cacahuet, que és el que normalment es faria servir en aquest tipus de cuina.

– llavors de sèsam per decorar.

PROCEDIMENT:

Netejem els calamars i els tallem a trossos. Els reservem junt amb les gambes. Tallem la pastanaga, la ceba i el pebrot verd a juliana. Reservem.

Si teniu wok, feu-lo servir. Si no, utilitzeu una paella antiadherent. Sofregiu a foc fort i amb l’oli, els calamars i les gambes. No gaire estona. No més de 3-5 minuts. Els treieu i els reserveu. En aquest mateix oli, i continuant amb foc fort, sofregiu la ceba, la pastanaga i el pebrot uns 10 minuts més. Afegiu el gengibre ratllat i remeneu.

Ara afegiu el peix que heu saltejat al principi, la salsa de soja, els fideus que prèviament haureu cuit segons les instruccions del fabricant, i la llet de coco. Doneu-hi un parell de tombs. Rectifiqueu de sal i pebre i espolseu les llavors de sèsam per damunt. Serviu amb gallons de llimona o llima.

Llenguado al Forn amb Salsa de Tomàquet i Alfàbrega.

Aquest ha estat el nostre primer sopar “al fresco” d’aquesta temporada. Hem pogut sortir al “jardi” de darrera de casa i disfrutar un àpat de primera hora del vespre. És una recepta super fàcil que podeu fer en una mitja hora. El llenguado ja sabeu d’on l’he tret! El va portar el Tom en aquest últim viatje…! El vaig servir amb unes carxofes que vaig fer a la brasa amb una mica d’all, julivert i oli.

ImageINGREDIENTS:

– 500 grs. de tomàquets tipus “Cherry” madurs, tallats per la meitat. També podeu fer servir qualsevol altre tipus de tomàquet madur. Talleu-los a quarts i talleu els quarts per la meitat també.

– 4 grans d’all, trinxats molt petits.

– un raig generós d’oli d’oliva.

– 3 cullerades soperes de suc de llimona.

– 3 cullerades de fulles d’alfàbrega fresca, trinxades.

– sal i pebre.

– un llenguado de 1 kilo o 1 1/2 kilos.

PROCEDIMENT.

Escalfeu el forn a 230 C.

                                                                                                                                                                             Combineu els primers 5 ingredients en un bol no reactiu i salprebreu al gust. Esteneu aquesta mescla en la safata que fareu servir per enfornar. Image

Enforneu durant 10 minuts, fins que la salsa faci bombolletes. Salpebreu el llenguado al vostre gust. Al cap dels 10 minuts, poseu el llenguado damunt dels tomàquets a la safata i torneu a enfornar uns 15 minuts, sense coure massa, només fins que el peix comenci a fer làmines.

 

Serviu amb un bon pà per sucar i un gotet de vi!

Amanida de botifarres i ceba confitades i a la brasa, amb figues, formatge de cabra i viangreta de comí i magrana.

Bé. L’amanida aquesta és més fàcil de fer que de dir… L’ha tret de “Bon Appetit” i ja l’he fet bastantes vegades. És un plat tant complert que pot ser plat unic per sopar o dinar sense cap problema!

INGREDIENTS de l’AMANIDA per 4

– 4 llonganisses fresques que més us agradin. Ara penso que on viviu vosaltres tampoc es venen gaire les llonganisses així… individuals. Si és així, simplement, compreu la llargada de llonganissa necessària per 4 persones.

– 2 cebes vermelles mitjanes.

– 10 cullerades soperes de la Vinagreta de Comí i Magrana (recepta més avall).

– Diversos enciams que fareu servir per l’amanida. Podeu fer servir només el típic (aquí en diem “Romaine Lettuce”) o també ho poder barrejar amb rúcula, xicoiria, canonges… etc. Jo vaig comprar una d’aquelles mescles que ja vénen envasades al supermercat: “Spring Mixed Greens”.

– 175 grs. de formatge fresc de cabra.

– 6 figues fresques, tallades per la meitat (si no és temps de figues també podeu fer-ne servir seques, que és el que vaig fer jo en aquest cas).

– 50 grs. de fulles de menta fresca, talladetes ben fines.

Vinagreta de Comí i Magrana

– 8 cullerades soperes d’oli d’oliva.

– 5 cullerades soperes de vinagre balsàmic blanc.

– 3 cullerades soperes de fulles de menta fresca, ben finament tallades.

– 2 cullerades soperes de reducció de suc de magrana (feu bullir 1/4 l. de suc de magrana amb 250 grs. de sucre durant uns 20 minuts en un cassó fins que el líquid s’hàgi reduït a la meitat. Deixeu refredar i guardeu a la nevera. Aquest almíbar té molts usos.)

– 1 cullerada sopera de comí en pols.

– 5 cullerades soperes d’escalunyes, ben trinxades.

PROCEDIMENT

Utilitzeu una mica de la Vinagreta de Comí i Magrana per a sucar les llonganisses i les cebes, que haureu tallat a llenques d’un mig centímetre de gruix. Ho feu tot a la brasa de la barbacoa. Les llonganisses, fins que estiguin fetes; les cebes, fins que adquireixin un color daurat i ben torradetes pels costats. Ara prepareu el plat posent un llit de l’amanida, el formatge cremós de cabra a trossos, les figues, les llonganisses tallades a lleques i les cebes separades en anelles. Espolseu amb una mica de fulles de menta trinxades per damunt i la Vinagreta de Comí i Magrana. Enjoy!

Crema per Untar de Llenties Verdes (Green Lentil Spread)

Realment, s’ha de reconèixer que la llengua anglesa és molt econòmica en paraules. La recepta d’avui és un crema untuosa… tipus hummus, però feta de llenties verdes enlloc de cigrons. El nom de la recepta (Green Lentil Spread) és curt i fàcil d’entendre. Ara, quan ho traduïm al català… potser hi trobes una millor traducció, Mertxe. Ja m’ho diràs.

Aquesta recepta l’he tret de “Bon Appetit”. Una revista de cuina gourmet, que rebo cada mes i que llegeixo amb avidesa (www.bonappetit.com). Aquest Green Lentil Spread és una alternativa interessant al típic hummus. Si us agraden les llenties i necessiteu ferro (com jo!), us agradarà aquesta combinació també. Serviu amb crudités o crackers o pita o també ho podeu fer servir com a  crema per untar els vostres sandwiches… les possibilitats són inacabables.

INGREDIENTS:

1 cabeça d’all.

3 o 4 cullerades soperes d’oli.

1 ceba mitjana.

2 o 3 tijes mitjanes d’api.

3 o 4 cullerades soperes de pastanaga, tallada petita.

3 tijes petites de timó fresc o una culleradeta de cafè de timó sec.

2 tijes petites de romaní o un pessic de romaní sec. Image

1 fulla de llorer.

450 grs de llenties verdes (òbviament, podeu fer servir qualsevol tipus de llenties).

1 vaset de vi blanc.

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal.

4 culleradetes cafè de suc de llimona.

PROCEDIMENT

Comenceu per escalivar la cabeça d’alls al forn o a la barbacoa, a la llar de foc… aquesta crema vegetal, al contrari de l’hummus, porta all esclaivat enlloc d’all cru. Separeu les cloves d’all escalivades de la pell, deixer refredar i reserveu.

Mentrestant, escalfeu l’oli en una cassola i quan estigui raonablement calent, hi sofregim la ceba tallada a dauets. Al cap de 5 minuts afegiu l’api, la pastanaga, el timó i el romaní i la fulla de llorer.

ImageSofregiu les verdures fins que aquestes estiguin tovetes, uns 10-15 minuts. Ara afegiu les llenties i doneu un parell de voltes per torrar-les una mica.ImageAfegiu ara, el vaset de vi blanc i continueu donant voltes fins que el vi s’hagi evaporat. Ara poser-hi el brou de pollastre o de verdures i, a foc fort, feu que bulli durant 5 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre.

ImageTapeu la cassola i abaixeu el foc i deixeu que bulli, poc a poc, durant uns 45 minuts. Destapeu, treieu les herbes si les heu posat fresques. Treieu la fulla de llorer també. Deixeu que es refredi tot una mica i amb el braç elèctric feu un puré de les llenties. Tasteu i rectifiqueu de sal i pebre. Afegiu un rajolí de bon oli, l’all que hem escalivat al principi i el suc de llimona, tot això al vostre gust. Serviu fred.

Amanida de Mongetes amb Tonyina i Xicoira

Image

Aquesta amanida és perfecta com a entrant ràpid per un sopar o dinar d’estiu!

INGREDIENTS:

– 1 xicoira neta i tallada a trossos irregulars.

– 6 cullerades soperes de vinagreta de jolivert (més avall).

– 425 gr. de mongetes blanques (si son de llauna, les haurem esbandit bé amb aigua i les haurem escorregut bé).

– 2 tijes grans d’api, tallades, molt primes, en una diagonal extrema.

– 450 gr. de tonyina enllaunada en oli d’oliva de qualitat, a trossos grans i irregulars (jo vaig trobar ventresca de tonyina en un flascó de vidre i aquesta és la que vaig fer servir. Va quedar genial).

– Tijes de jolivert per guarnir.

– sal i pebre.

Vinagreta de Jolivert.

– La quantitat de jolivert que hi pugui cabre en 2 gots del tamany que fem servir per beure aigua (dels de 250 cc aproximadament).

– 120 cc d’oli

– 3 cullerades soperes de suc de llimona.

– 1 cullerada sopera de vinagre de vi blanc o vinagre de Cava (o Champagne).

– 1 grà d’all tallat a trossets petits.

– sal i pebre

Piqueu el jolivert ben petit. Barregeu amb el suc de llimona, l’oli, el vinagre i l’all picat ben petit. Emulsioneu bé i corregiu amb sal i pebre.

PROCEDIMENT:

Image

Poseu la xicoira en un bol gran i amorosiu amb 3 cullerades soperes de la vinagreta de jolivert. Mescleu. Corregiu amb sal i pebre. Aboqueu aquesta barreja al fons de la plata que utiliitzareu per servir i escampeu d’una manera homogènia.

Ara combineu 3 cullerades soperes de la vinagreta de jolivert amb les mongetes i l’api en un altre bol. Barregeu bé. Afegiu sal i pebre al gust. Disposeu aquesta segona mescla damunt de la xicoira a la plata. Finalitzeu posant la tonyina damunt de tot. Esquitxeu amb una mica més de la vinagreta i guarniu amb un parell de tijes de jolivert.

Image

Pà de Pessic de Festucs (Pistachio Pound Cake)

Image

Teniu les amigues pijes a fer el tè aquesta tarda i no sabeu amb què atipar-les? Aneu a sopar a casa d’algú i no sabeu què portar de postres per quedar bé? Voleu, simplement, que se us faci el cul gros?

Us agraden els festucs?

Totes aquestes son excuses vàlides per posar-vos a fer aquest magnífic “Pistachio Pound cake“. Els “pound cakes” són unes postres molt típiques anglosaxones. De fet, més que postres, els “pound cake” es mengen a mig matí o mitja tarda, com a berenar, amb un cafè o tè… per esmorzar… els “pound cakes” es diuen així perque originàriament es solien fer amb una lliura (en anglès, “pound”) de mantega, una lliura de sucre i una lliura de farina. Els d’ara són més lleugers, com el que us porto avui. Aquest pound cake el fan al “The Tasting Room” de Houston i està deliciosament perfumat amb cítrics. Serviu-lo sol, amb una mica de nata muntada o una bola de gelat de vainilla. Les vostres amigues pijes us ho agraïran!

INGREDIENTS (8-10 serveis)


– 450 gr. de farina (+ una mica més per a empolsar el motlle).

– una cullerada de cafè i mig (1  1/2) de sal.

– 1 cullerada de cafè de llevadura en pols (tipus Royal).

– 250 gr. de mantega a temperatura ambient (+ una mica més per a untar el motlle).

– 450 gr. de sucre.

– 5 ous grans a temperatura ambient.

– 2 cullerades soperes de suc de taronja.

– 2 cullerades soperes de suc de llimona.

– 2 cullerades soperes de ratlladura de taronja.

– 1 cullerada sopera de ratlladura de llima.

– 250 gr. de festucs crus, sense closca.

PROCEDIMENT.

Escalfeu el forn a 165 C. Unteu el motlle que fareu servir amb mantega a temperatura ambient i espolseu-hi una mica de farina, assegurant-vos que totes les superfícies untades amb mantega queden totalment cobertes. Finalment, feu-li uns copets per a que la farina que no s’enganxa a la mantega es desprengui i la pugueu llençar. El motlle que recomana la recepta és el del típic pound cake. Són allargats i el pà de pessic queda de la forma que veieu a les dues fotografies (òbviament la foto de dalt és la del restaurant i la de més avall és la meva, però la veritat és que em va quedar exactament igual que al restaurant. La recepta que us dono és molt fiable). Les mesures d’aquests motlles de pound cake son 23 cm x 13 cm x 8 cm. De totes maneres, jo també he fet aquesta mateixa recepta en un motlle desmotllable i rodó de 25 cm de diàmetre. Queda prou bé. A més, si ho feu amb el motlle rodó, podeu farcir-lo com si fos un pastís.

Barregeu bé la farina, la sal i la llevadura en pols en un bol mitjà. Ara necessiteu un braç elèctric o el típic “electric mixer” (una batedora elèctrica) que diem nosaltres… Bateu la mantega a velocitat mitjana fins que quedi esponjosa i d’un color clar, uns 2 – 3 minuts. Afegiu el sucre i bateu altra vegada fins que aquest estigui ben incorporat. Uns 1 – 2 minuts. Afegiu els ous, un a un, batent entre les incorporacions, assegurant-vos que estàn completament mesclats a la massa abans d’afegir-hi els altres. Ara afegiu les ratlladures de la taronja i la llima. També afegiu els sucs de la llimona i la taronja. Bateu bé fins que estigui tot combinat, uns 2 – 3 minuts. La mescla semblarà ara com si s’hagués “tallat”. No us preocupeu. Afegiu-hi ara la mescla de farina, sal i llevadura que heu fet al principi. Barregeu-ho amb una cullera de fusta llarga amb cura perque només voleu que es barregi tot bé però no voleu batre gaire la massa. Afegiu uns 200 gr dels festucs i reserveu-ne els 50 gr. restants. Mescleu-los en la massa amb la cullera de fusta. Aboqueu la massa al motlle que feu servir i alliseu-ne la superfície. Repartiu els 50 gr. de festucs restants per damunt del pastís i enforneu-lo durant 1 hora girant-lo de costat passats els primers 30 minuts per a que aconseguir una cocció homogènia. Sabreu que és cuit quan hi inserteu un ganivet prim al centre i us sutri net. Deixeu-lo refredar completament abans de desmotllar-lo. Potser haureu d’ajudar-vos amb un ganivet que haureu de fer passar pels cantons del motlle per a facilitar que el pà de pessic es desprengui del motlle.

Bacallà a la Mel amb Perfum de Taronja

Doncs aquest bacallà és ja un dels últims 4 talls que ens queden del bacallà sencer que vam comprar aquest Nadal passat a Samuel and Sons, Philadelphia i que teImageníem penjat al garatge! S’ha de dir que ja hem anat menjant les parts “pitjors” i ara només queden els talls millors, els del llom, però crec que aquesta recepta és tant bona (de fet, el que la fa bona és la salsa d’acompanyament), que si enlloc del llom de bacallà la féssiu amb un cul del bacallà, també quedaria de collons. Quan la vaig fer ahir a la nit, per sopar, el Tom va provar la salsa i diu: “Deliciós!!!!”. Quan li vaig dir: “Escolta, si només has provat la salsa! No saps com està el bacallà!!!”, ell va dir: “Uff, la salsa és tant bona que amb això ja en tindria prou”. Res, que es va menjar el plat aquest amb una reverència de com si estés saborejant una hòstia sagrada.

Anem a la recepta. Jo parteixo de la base que teniu uns 4 talls de bacallà, ja dessalats al punt, eixugats i preparats per cuinar.

INGREDIENTS per 4 persones o 2 molt fartanes:

– 4 lloms de bacallà ja dessalats.

– 3/4 cullerades de mel de la bona. Que la mel sigui bona és essencial. No me feu el plat aquest amb mel de la Granja San Francisco que us sortirà com el cul. Per que la salsa és de mel, el gust que tingui aquesta permearà a tot el plat. Si la més és dolenta, mal rollo, Jo vaig fer servir una mel que em da donar el professor d’horticultura de l’escola. Té molts eixams d’abelles i, a ratos lliures, és també apicultor. Aquesta mel que em va donar ell, era de flor de taronger, cosa que ja és “el no va más” perque el gust de la mel fa que s’ancori més el “perfum de taronja” de la salsa…

-1 ceba gran, gran… com és gran millor. Si no, 2 de mitjanes o 4 de més aviat petites…

– el suc d’una taronja.

– 1 grapat generós de pinyons.

– Farina

– Sal / pebre

PROCEDIMENT:

En una paella hi posem el suficient oli per a (un cop haguem posat els lloms a la paella, ara encara no) cobreixi els nostres lloms (bueno, els del bacallà) fins a la meitat. Calentem aquest oli fins al punt que  fumegi una mica però que no bulli. Hi posem els lloms de bacallà (que prèviament haurem salpebrat i lleugerament enfarinat), fent que la pell del bacallà estigui en contacte amb la paella. Els tapem amb la tapa de la paella i els fregim uns 5 minuts. Tanquem el foc però els deixem a la paella mentres fem la salsa.

Torrem el grapat de pinyons, en una paella calenta amb un poc d’oli, fins que estiguin daurats. Els retirem i deixem refredar.

En una altra paella gran, hi posem oli i sofregim, a foc lent, la ceba tallada a mitjes llunes. Aquest és el procès de caramelització. Aquest procès ens tardarà uns 20/30 minuts a foc lent. Quan hagi passat aquest temps i la ceba estigui transparent i tova, hi posem sal i pebre al nostre gust. Uns 5 minuts més tard, hi posem les cullerades de mel. La salsa és, definitivament dolça. Però no ha de ser empalagosa. Això de la mel, va a gustos. Si sou gormands en podeu posar més i si no en seu tant, en podeu posar menys… La salsa us agafarà ara, un aspecte brillant. Poseu-hi una cullerada sopera de farina. Remeneu bé. Per lligar la salsa, ara hi poseu un gotet d’aigua, o de cladet de verdures, o de caldet de pollastre. Si opteu per qualsevol dels dos brous, assegureu-vos que siguin més aviat lleugers i gens consistents. Tampoc volem que el plat tingui gust de verdures o de pollastre. Podeu posar-hi simplement aigua però jo he vist que si poso brou, queda més gustós. Continuem remenant i ara ena hauria de quedar una salsa espessa de marró clar. Hi posem una mica més de sal i pebre. Anem afegint aigua/brou a ull, fins que haguem aconseguit la viscositat que volguem per la salsa (més o menys espessa).

Doncs res, ara la salsa ja és feta. Feu el suc d’una taronja. L’aboqueu a la salsa, barregeu bé i ara hi posem els lloms del bacallà. Si voleu, també hi podeu posar un parell de cullerades de l’oli que heu fer servir per coure el bacallà. Si no, coleu-lo i guardeu per altres receptes (idea de l’Anna). Acabeu de fer que els lloms s’acalentin amb la salsa dins la paella. Haureu abaixat ara el foc al mínim. Poseu-hi la meitat dels pinyons al peix i la salsa que tingueu a la paella. Doneu un parell de tombs. Bé, amb el bacallà molts tombs tampoc se li poden donar. Més aviat aneu tirant cullerades de la salsa pels lloms i així és van acalentant.

Emplateu. Un llit de salsa a sota. Lloms a sobre. Un parell de cullerades de salsa per damunt dels lloms i espolvorejeu la resta dels pinyons pel damunt. Assegurau-vos que acompanyeu aquest plat amb una quantitat ingent d’un bon pà, sobretot si els vostres comensals son panarres!

Enjoy!

Image

Arbre de Nadal Comestible (… o no)

Avui, una entrada que farà riure a més d’un/a.

El sopar de Nadal d’aquest any passat (o sigui, el 24 de gener del 2011) va ser una orgia de plats de la gastronomia italiana, tant variada, que quasibé cada plat mereix la seva pròpia entrada… però aquest és un plat que per la seva senzillesa i presentació ens va cridar l’atenció, no tant sols a l’Anna i a mi, sinó a la resta dels 20 convidats de la vetllada (bàsicament per la seva vistositat i aparença…). Es tracta d’un arbre de Nadal Comestible. Un arbre de Nadal fet amb tot un sortit d’encurtits (amb lo que li agraden a l’Anna totes aquestes coses dels cogombrets i cebetes encurtides, m’extranya que no n’hagués menjat més, sobretot, considerant que la dona, després d’haver cuinat durant 48 hores sense descans i quasibé sense menjar, s’estava morint de gana!). Com podeu observar, l’autora, va escollir un cilindre d’escuma d’aquests que es fan servir per a enrrotllar-hi plantes i fer-ne centres, i el va recobrir de paper d’alumini. Acte seguit, va procedir a penjar-hi, amb escuradents, tot de coses de diferents colors (pebros escalivats de llauna, olives negres i verdes, pebrots verds… etc). Observeu com va decidir a posar un parell de llaunes d’anxoves també, distribuïdes a la base de l'”arbre”. A la part de baix, i per no deixar-ho tant despullat, va posar-hi diferents tronxos d’api a mode de… no sé. Qui sap. L’arbre es mereix una entrada sota la categoria de “Cuina Italiano-Americana” i també sota la classificació de: “Qué no portar mai a la casa de ningú per Nadal”.

L’Arbre de Nadal Comestible va restar totalment intacte durant la nit i encara tenia aquesta mateix pinta quan ja tots els convidats havien marxat a les seves cases…Image

Conill al forn

“Avui fotrem el conill xinès, congelat que vaig comprar al Shop Rite ahir al forn. La recepta de conill al forn és suggerència de l’Anna però jo tinc una pregunta… si enlloc de posar-hi cognac com se suposa que he de fer, li poso güisqui, perque no tinc cognac… quedarà bé?”

Això ho escrivia jo el… diumenge 25 de març. I ja el vam fer el conill… i va quedar prou bò! Ja feia temps que quan anava al Shop Rite m’afilava de reüll, a la secció de congelats, uns conills…! Tots peladets i acurrucadets i tiesos. Vaig pensar intentar recuperar una recepte d’aquelles “d’años ha” (per mi, clar, que des de qud vaig venir a viure als USA, quasi he deixat de menjar conill). Vaig demanar consell a l’Anna i així va sortir el Conill al Forn Anna (coi, Anna, moltes de les receptes que penjem aquí ja porten el teu nom!)

INGREDIENTS (2 persones fartanes / 4 persones tiquis-miquis; el Tom s’ho va fotre tot ell)

1 conill de 1Kg / 1,200Kg tallat en 4 quarts
1 branca de romaní
1 branca de farigola
1 vas de conyac (resulta que jo, de conyac, no en tenia. Vaig substituïr per un vaset de Crown Royal, un güisqui dels baratillos i va quedar molt bò també!)
oli
sal
pebre negre
3 alls
julivert
4 patates mitjanes tallades a bastons dobles
PREPARACIÓ
S’escalfa el forn a 210º
Es posa en una safata de forn els quarts de conill amb sal, pebre i un vas i mig d’oli i es deixa fins que estigui dauradet i es gira (entre 20 i 30 minuts a  cada costat). Quan el segon cantó sigui daurat s’hi tira el vas de conyac/güisqui i es deixa coure 10 minuts, acte seguit s’hi tiren les patates. Ara s’hi poden posar el romaní i el timó. Ho enfornem uns 15/25 minuts. Passat aquest temps, es pinta tot el conill amb una picada que feta amb els alls, el julivert i un rajolí d’oli i, es deixa 5 minuts al forn i llest.
Jo també el vaig servir amb escalivada que havia fet aquell mateix dia.
MÉS BÒOOOOOOOOOO!