Wraps de pollastre, enciam, poma…

wraps-de-pollastre

Què bons, aquests farcells fets amb tortitas i pollastre. Són delicosos, a fe de neu! Són suaus i baixos en histamina si fem les “tortitas” a casa, i la carn és fresca;  bastant calòrics per la farina, però si fem servir ingredients bons, molt saludables.

La recepta és d’una revista i un llibre TMX, i jo l’he tunejat una mica.

Ingredients (x2p):

  • Tortitas:
    • 250 g. de farina d’espelta (si volem, meitat integral)
    • 60 g. d’oli de girasol
    • 5 g. de sal
    • 100 g. d’aigua bullint
  • Farcit:
    • 80 g. de ceba
    • 100 g. d’enciam
    •  4 branques de cilantre fresc si en tenim
    • 800 g. d’aigua
    • 30 g. d’oli d’oliva
    • 300 g. de pit de pollastre tallat en dauets i salpebrat
    • 1 cullerada de farina de panís
    • 150g. de poma
    • Tabasc
    • Maiones i salsa Perrins (amg comptagotes els histamínosics)

Preparació:

Per fer las “tortitas”, posem la farina, l’oli i sal al got. 15 s. a velocitat 6 i 30 segons amassant. Fem boles de 40 g. i les deixem reposar 20 minuts mentre fem el farcit.

Ara posem les hortalisses del farcit al got amb l’aigua i ho piquem 8 s. a vel. 5. HO aboquem al cistell per que s’escorri.

Posem l’oli, el pollastre i la farina de panís, i fregim 8 minuts a 120º, gir al revés.

Quan pari, afegim la poma tallada a daus, les salses, i passem a fer les “tortitas”.

Psem la paella a escalfar al foc mitjà. Enfarinem el taulell i amb un curró petit, anem fent coques rodores amb les boles el més primes possibles, d’un pam de diàmetre. Les anem posant a la paella, i quan es comencin a torrar les bombolles que surten les girem, i després fora. Anem treballant en série, a mi m’encanta aquesta part, però s’ha de treballar sense badar, per poder-les menjar al punt i que no se’t cremin. Quan surtin de la paella, les farcim, les embliquem i al plat.

Ja veureu que súper bones!

Anuncis

Bonítol Malena

bonitol-amb-tomaquet-i-ceba

Pel meu sant em van convidar al Malena, el restaurant amb Estrella Michelin que tenim a Gimenells. Per nosaltres anar al Malena és un festival gastronòmic, més de dues hores menjant i bevent, assaborint plats i gaudint del vi i de la conversa. El que més m’agrada és que tot i ser cuina sofisticada, la base és cuina tradicional catalana, elevada a l’exquisidesa. Hi ha plats que no saps què són ni com estan fets, com una pedra verda que em va esclatar a la boca, i vaig estar recordant tot el dia següent, sense tenir ni idea de ni un dels seus ingredients. Però hi va haver un dels plats que sí que vaig decodificar, el bonítol en escabetx amb tomàquets i ceba confitats. Al dia següent el vaig fer a casa, és una delícia!

Ingredients:

  • Bonítol en escabetx (que podem tenir en conserva)
  • Ceba ceba gran tallada a quarts
  • Sucre integral de canya
  • 25 g.Vinagre de sidra
  • 400 g. de  tomàquets madurs
  • 45 g d’oli d’oliva
  • 50 g. de sucre
  • 1 culleradeta d’alfàbrega
  • 1 gra d’all
  • 20 g. de brandy

Preparació:

Farem els tomàquets confitats al TMX. Primer els hi treien el cor, els partim a quarts i els traiem les llavors. Els posem al TMx amb 25 g. l’oli, 50 g. de sucre, pessic de sal, l’alfàbrega i el gra d’all partit per la meitat. Programem 20 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra. Quan pari, hi afegim  25g. de vinagre i programem 15 minuts més, igual. Reservem.

Per fer la ceba confitada, la posem al TMX i trossegem 6 segons a vel.. Hi afegim el brandy,  20 g. d’oli i 20 g. de sucre. Programem 30 minuts, varoma, gir a l’esquerra. Quan acabi, afegim sal i pebre i remenem una mica.

Per muntar el plat, posem una capa de tomàquets, un tros de bonítol sense la pell, i per sobre una capa de ceba.

Us llepareu els dits!bonitol-amb-tomaquet-i-ceba2

Ametlles torrades

ametlles torrades

He trobat la millor manera de torrar les ametlles i la comparteixo amb vosaltres. Es pelen de primera i són molt bones.

Un cop trencades, posem el forn a escalfar a 180º i una olla amb un bon grapat de sal al foc.

Quan l’aigua bulli, hi tirem les ametlles, les fem bullir 2 minuts.

Les escorrem i les estenem en una safata de forn, Enfornem durant 30 minuts, però als 20 ja podem comprovar-ne la cocció per si ja estan fetes o necessiten més estona.

Quan es pari el forn, l’apaguem i les deixem a dins perquè es vagin refredant.

Un cop fredes ja les podem posar el pots i al rebost!

Coca de verdures

Aquesta la vaig fer ahir a migdia per sopar després del partit. I quin partidàs! Quina manera de gaudir!

coca de verdures

VISCA EL BARÇA!!!! CAMPIOOOOOOOOOOOOOOONS!

Quan ens la vam menjar, estàvem MOLT contents! El Barça té un ran equip i una gran filosofia esportiva, i es mereix guanyar tot. Tota la culerada estem molt orgulloros!

Per fer aquesta coca, he utilitzar farina orgànica semi-integral al 80%. La veritat és que està encara més suculenta, es paeix millor i no engreixa tan. És un WIN WIN com el Barça, hehe! Les verduretes també orgàniques i de l’hort. Aquí us la presento tal i com surt del forn, però a sobre hi podem posat el que més ens agradi: tonyina, arengada, taquets de llonganissa cuita, etc.

Ingredients:

  • Una base de coca o pizza
  • 50 g d’oli d’oliva
  • 100 g. de pebrot verd
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 100 g. de ceba
  • 100 g. de carbassó
  • Pebre roig dolç
  • Orega
  • Sal

Preparació:

Súper fàcil. A sobre de la massa estirada, hi posem totes les verdures que hem picat petitones ( 6 segons a vel. 3.5 al TMX).

Enfornem 20 minuts a 200º. Hi posem posar tonyina, arengada, o l’ingredient que voguem abans de servir.

Olivada amb anxoves i/o salmó fumat

olivada

Deliciós i saludable aperitiu per obrir la gana.

Ingredients:

  • Olives negres sense os
  • All (els del maig, que ja comencen a ser massa grossos per tendres, són perfectes!)
  • Herbes aromàtiques: orenga, majorana, coriandre mòlt, alfàbrega…
  • Anxoves en conserva i salmó fumat, al nostre gust.

Preparació:

Ho triturarem tot al got del TMX. Aquesta barreja la podem sucar en torrades (les millors són les minitorrades aquelles tan primetes de Bimbo), tal i com presento aquí, amb anxoves o salmó…

També ho podem posar a les amanides, xatos o a l’esqueixada.

És un llepafingers total, deliciosa!

Bonítol en escabetx

bonitol en escabetx

Aquest plat me l’ha ensenyat la Rosa, una gran cuinera, així com sa mare, la Sra. Rosa, que tenia un bar famós pel peix que cuinava, en racions, portat de Tarragona, la seva terra. I jo l’he “tunejat” una mica, el plat…

Per fer-lo hem de trobar bon bonítol. Aquí cadascú té els seus contactes i estratègies per trobar-ne de bo 😉 Demanarem la peixatera que ens el talli a filets, perquè té menys espines i els talls són més autèntics, com es que trobem en conserva a la botiga.

Aquest que veureu era pescat al matí, cuinat al vespre i menjat el dia següent, fred, de pícnic. Va ser gloriós, la veritat. Però la cosa té molt joc. El vaig deixar a la nevera en un taper, i 4 dies després era boníssim, tan fred com tebi. Potser millor fred. Llavors també vaig fer una darrera prova. El vaig posar en un pot de vidre, que vaig emplenar amb l’escabetx coladet de verdures, i el vaig deixar a la nevera. Una setmana després, es el millor bonítol en conserva que he provat mai.

La propera vegada, provaré de conservar-lo uns mesos, a veure què tal…

Ingredients:

  • Bonítol fresc, tallat a filets
  • Pastanaga fresca
  • Ceba
  • Alls
  • Pebre negre en boles
  • Llorer
  • 3 mides d’oli d’oliva
  • 2 mides de vinagre
  • 1 mida de vi blanc

Preparació:

Posem 3 mides d’oli a escalfar en una cassoleta. Aquí hi anirem coent, a foc molt baix, la pastanaga tallada a bastonets, la ceba tallada a llunes i els alls, pelats i sencers, amb el pebre i el llorer.

Quan veiem que les verdures estan molt tovetes, afegirem dues mides de vinagre i una de vi blanc, i ho animarem perquè arranqui a bullir.

Quan bulli, hi anirem posant els filets de bonítol, saladets, de manera que quedin coberts pels líquids. La quantitat d’oli, vinagre i vi depen de la cassola i la quantitat de peix que volem fer. Calculeu cadascú.

Un cop acomodat el peix, ja podem tancar el foc, tapar, i deixar reposar. D’aquesta manera el bonítol es va coent, justet sense passar-nos. Es pot menjar al cap de 10 minuts, però com deia a dalt, podeu menjar-lo fred o calent, l’endemà, o al cap d’uns dies si el poseu a la nevera. Això és un escabetx, i conserva per sí sol el peix. Si volem conservar-los durant més d’una setmana, hem de retirar les verdures i colar l’escabetx, posant-hi només el líquid.

El podem emplatar de moltes maneres, fins i tot posar-ne a l’amanida, en entrepans, etc. Com tonyina de llauna, però mooooolt més bona!

Crestes

empanadilles

Aquesta recepta és del llibre MASAS, de Thermomix. Saludable, però bastant calòrica per la massa, encara que no tant si les fem al forn. Les podem congelar (en surten unes 22 o 25) i sempre ens poden servir per acabar de completar un àpat, fer un pica-pica, o de plat en sí.

Ingredients:

  • 500 g. de farina
  • 50 g. d’oli
  • 1 o 2 ous
  • 30 g. de mantega
  • 150 g. d’aigua

Farcit:

  • 2 llaunes de tonyina o bonítol
  • 1 pebrot vermell gran escalivat
  • 1 llauna d’olives sense os
  • 4 ous durs

Preparació:

Trossegem tots els ingredients del farcit, i ho salem. Aquí també podem variar el farcit, posant-hi els nostres ingredient favorits…

Preparem la massa. Pesem la farina i reservem. Posem l’oli i l’escalfem 2 minuts a 100º. Afegim la resta d’ingredients (1 sol ou) i remenem a velocitat 6 durant 20 segons. La massa ja està llesta.

empanadilles5

empanadilles4

Enfarinem lleugerament el taulell de la cuina i estirem la meitat de la massa amb el corró.

empanadilles3

Amb un bol o similar, marquem cercles a la massa de la mida desitjada. Jo els fet amb un bol de 12 cm de diàmetre. Acabem de tallar els cercles amb un ganivet i hi posem una cullerada de farcit al centre de cadascun dels cercles.

empanadilles2

Humitegem les vores abans de tancar els cercles, per tal que quedin segellats. Amb una forquilla aixafem bé el tancament de les crestes.

empanadilles1

Les podem fregir amb oli, però seran més indigestes i molt més calòriques. Jo prefereixo pintar-les amb ou batut i enfornar-les.

Pre-escalfem el forn a 180º i enfornem durant 20 minuts, fins que estiguin daurades.

Aneu amb compte! Jo me n’he cruspit tres abans de poder fer la foto!!

Pop a la gallega

Hola! Després d’anys de recerca i de menjar pop, aquest és el procediment amb què obtinc millors resultats.

 

pop

Ingredients:

  • 1 pop de 2 kg com a mínim
  • patates
  • sal Maldon
  • pebre vermell picant
  • oli d’oliva

Preparació:

Es tracta primer de comprar el pop fresc. Ha de pesar mínim dos kilos, per fer bones llesques de les potes. Quan arribem a casa, el rentem a raig d’aixeta i el congelem. El podem tenir congelat fins al primer dia que en volguem menjar. Llavors, el deixarem descongelar (a la nevera, o l’aigüera). Posem aigua a bullir, i quan arranqui el bull hi posem el pop. Al posar-lo el batejarem tres cops abans de deixar-lo dins l’aigua, sostenint-lo pel cap, el submergim i el traiem tres cops. El temps d’ebullició reglamentari és de vint minuts, però a mi, amb aquest temps, em queda dur. Millor punxar-lo amb un escuradents fins que estigui tou, a partir de 20 minuts, anar-ho provant. A mi la darrera vegada, em van caler 30 minuts. Podem tallar a les potes a rodanxes i posar-les en el plat. Les que no consumim aquell dia, les posem al congelador.

Pel que fa a la patata, tenim dues opcions. La podem posar sencera i sense pelar amb el pop, i després la tallem a rodanxes. Per les vegades que agafem les potes ja cuites del congelador, podem tallar prèviament les patates, i ferles al vapor (és com són millors, més saboroses) al Thermomix, o en una vaporera. En els últims 5 minuts, hi posem les potes de pop ja descongelades perquè s’esclafin. Així em va ensenyar la meva tieta Mercè, que és una gran cuinera, com desenes d’altres plats (i em va regalar el Thermomix!!! Muas!)

Bé, un cop tinguem el pop i les patates tallades a rodanxes, al plat, hi posarem sal Maldon, pebre vermell picant i bon raig d’oli d’oliva. Apa! A llepar-se’ls!

Empanada gallega

Hola!

empanada gallega 1 Aquí tenim un plat saludable però calòric, per la massa, que ens pot anar molt bé per emportar, o per menjar amb els dits en una festa informal. La recepta original és de Thermomix, però jo he adaptat una mica els ingredients del farcit.Ens caldran una mitja horeta de preparació i una altra mitja de forn si tenim tots els ingredients:

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 50 g. de vi blanc
  • 50 g. d’aigua
  • 1 ou
  • 3 cullerades de mantega
  • 1 nou de llevat (o un sobret de llevat de pa, per exemple, Maizena)
  • pessic de sucre i culleradeta de sal
  • 450 g. de farina

per el farcit:

  • 5o g. d’oli
  • 250 g. de tomàquet
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 80 g. de pebrot verd
  • 150 g. de ceba
  • 1 gra d’all (o un all tendre gros, si és temps)
  • 250 g. de tonyina
  • 4 ous durs
  • un grapa de cogombrets
  • sal, pebre, orenga

empanada gallega 5Mentre anem preseclafant el forn a 200º, i bullint 12 minuts els ous durs, fem primer la massa.

Posem els líquids al got i escalfem 2 minuts a 40º, com quan fem la massa d’una pizza. Quan pari, posem un pessic de sucre, i el llevat. ara, hi avoquem la resta d’ingredients, i remenem 2 minuts a velocitat espiga. Si això ho feu a mà, doncs ara és l’hora d’amassar la massa fins obtenir-ne una bola ferma.

Reservem la passa, rentem el got i passem a posar el sofregit a fer.  Hi avoquem tots els ingredients, triturem 6 s. a velocitat 3 1/2. Això equival a un bon trinxat de tots els ingredients, si ho fem a mà. Ara, fregim 10 minuts, a 100º, velocitat 1. Quan estigui fet, afegim la tonyina, els cogombrets i els ous. Trinxem una mica i programem 5 minuts més, a 100º, vel. 1. Si ho fem en una cassola, doncs a foc fluix, tot trinxadet, remenem de tant en tant durant 5 minutets més.

empanada gallega 4Mestre el sofregit es va fent, agafem la massa i farem dues meitats, estirem la primera sobre un taulell amb farina, i la posem en una safata de forn, de manera que sobresurti una mica per tot arreu, per després poder-la embolicar.  Hi avoquem el farcit, i posem la segona meitat de la massa a sobre.  Agafant pessics de la part de baix, els anem doblegant amunt i tancant a empanada d’una manera decorativa.

empanada gallega 3Batim un ou, i pintem tota la superfície de l’empanada, incloses les vores, ja que l’ou sella tota l’estructura. Si el farcit ens sobresurt per algun forat, sequeu amb un paper de cuina. També podeu decorar amb alguna forma feta amb massa o amb sèsam, llavors de rosella, etc.

Enfornem durant 30 minuts a 200 g.

És molt bona recent feta, però freda a l’endemà encara és millor. Com podeu veure, és una recepta saludable i completa, perquè té hortalisses, massa de pa, ou, i peix blau, i greixos… però és també molt cal.lòrica. Millor per un dia on hem de fer activitat física i necessitem un bon subministrament cal.lòric. Això jo m’ho foto per sopar un dia tranquil i després miro una peli al sofà i m’engreixo mig kilo, però així! 😉


empanada gallega 2

WOW, REALLY! què bona!

Salmorejo

salmorejo

Sopa freda típica d’Andalusia, similar al gazpacho en quan que l’ingredient bàsic és el tomàquet. Doblement adient per l’estiu, quan els tomàquets de l’hort inunden la meva cuina i he de pensar en com menjar-los i conservar-los. És deliciós fet amb el el Thermomix, i aquí us deixo la recepta pròpia del llibre.

Ingredients (per a 4 persones): 

  • 1 kg. de tomàquets madurs
  • 100g. de pa blanc
  • 2 grans d’all grans
  • 30 g. de vinagre
  • 1 culleradeta de sal
  • 100 g. d’oli
  • Pernil salat

Preparació:

Posem la màquina a velocitat 7 i tirem els alls pelats pel forat per triturar-los ben petits. Parem i hi afegim els tomàquets i sa sal, programant 2 minuts a velocitat 5-7-9 progressiu. Quan estiguin ben triturats els tomàquets afegirem el pa i el vinagre i barregem  durant 20 segons a velocitat 6-8. Amb la màquina en marxa anem tirant l’oli a raig, com si féssim maionesa. Ha de quedat esponjós, com una mousse. Tot el procés el podem fer amb la batedora si no tenim got processador.

El posarem a la nevera fins a l’hora de servir. Abans de posar-lo a taula, hi posarem el pernil tallat petitó per sobre. I a llepar-se els dits!

Tomàquets farcits

Aquesta recepta és del tot estiuenca, perquè és freda però sobretot pels tomàquets, que a l’estiu són en temporada i més bons i gustosos. Si teniu la sort de tenir tomàquets de l’hort, aquesta és una de les millors maneres (amb el gaspatxo i el salmorejo) de gaudir-ne.

tomaquets farcits

 

Ingredients:

  • Tomàquets verosos (un punt més madurs que per amanida)
  • Enciam
  • Poma
  • Olives sense os
  • Tonyina
  • Maionesa o oli d’oliva
  • Ou dur

Preparació:

Rentem bé els tomàquets i els partim per la meitat. Amb una cullera, traurem la polpa, les llavors i l’aigua, per deixar-ne només la paret. Ja veureu com una meitat, la de sota, es buida molt bé, però la que té el penjoll, costa una miqueta. Procureu no trencar-los. Retirem les parts blanques o veroses que són dures. Escorrem la polpa amb la mà per treure’n el suc i les llavors. Trinxem ben petit amb el ganivet i reservem en un bol.

A la polpa li anirem afegim tota la resta d’ingredients ben trinxats. Remenem per obtenir una barreja homogènia.

Salem i hi afegim maionesa al gust, o si no us agrada, oli d’oliva.

Amb una cullera sopera, anem farcint els mitjos tomàquets, atapeint bé el farcint i donant-li una forma maca amb la cullera.

Per acabar, ratllem ou dur ben petit per sobre. En aquesta foto ho he acabat ratllant palets de cranc en lloc d’ou dur. És una debilitat que tenim molt, els palets de cranc!

Reserveu a la nevera i serviu ben freds. És una bona idea per portar-los de pícnic. Suquegen una mica, hi podeu posar paper de cuina que vagi absorvint l’aigueta, si els poseu en un contenidor hermètic.

Bon profit!

Croquetes de marisc

Hola!

Aquesta recepta és de Velocidad Cuchara, provada i aprovada per mi i tots els amics que les han provat. Són les primeres croquetes que aconsegueixo que surtin perfectes. Boníssimes. Amb les quantitats que us dono, en podeu fer un bon plat, i congelar la resta només arrebossades amb la primera capa de pa ratllat. Quan les traiem del congelador, només cal passar-les per ou batut, pa ratllat i fregir-les.

croquetes

Ingredients:
50g d’oli d’oliva
50g de ceba
170gr de farina
700gr de llet
pebre negre
sal

Farcit:
200gr de llagostins cuits i pelats, tallats a trossets. A mi m’agraden els de Mercadona, envasats i frescos. Són grans i molt gustosos.
50g de salmó fumat tallat a trossos
2 ous durs

Preparació:

1.- Posem l’oli i la ceba al got i programem 3 minuts, Varoma, velocitat 3 i mig.
2.- Afegeix la farina i torrem-la 1 minut i mig, 100º, velocitat 2.
3.- Afegeix la llet, el pebre i la sal i barreja 10 segons a velocitat 6.
4.- Posem 50g de llagostins y 25g de salmó i programa 7 minuts, Varoma, velocitat 4.
5.- Afegeix els ous picats, i la resta de llagostins i salmó a trossets i barreja amb l’espàtula. Posa-ho en una mànega pastissera i deixem-ho refredar.  Jo poso la mànega en una gerra de vidre per sostenir-la.
6.- En una safata, posem una capa de pa ratllat, i anem fent xurros de croqueta a sobre. Tallem amb les tisores, i acabem d’arrebossar amb el pa ratllat. (Aquí congelem les que no mengem avui).

7.- Ara les passem per ou batut, i un altre cop amb pa ratllat. Arrebossem amb abundant oli, i posem sobre un paper de cuina perquè n’absorbeixi l’excés.

Falafel

Estic molt contenta, perquè m’agrada molt el Falafel i és la única manera que en K mengi cigrons, jeje! La tenia pendent, perquè tot i que m’havien sortit mig bé alguna vegada, se’m desfeien al fregir-los. Alas! el Thermomix al rescat, i la recepta en el meu nou llibre, com sempre, perfecta i deliciosa!

Ingredients:

-250 g. de cigrons secs

-2 cebes tendres

-1/2 dents d’all

-unes fulles de cilantre

-1/2 culleradeta de comí mòlt

-1/2 culleradeta de curry

-1/2 culleradeta de llevat químic

-1 culleradeta de sal

-farina de blat o de cigrons per arrebossar

-Oli per fregir

Preparació:

Posem els cigrons en remull seguint les instruccions de l’envàs. Escorrem.

Trinxem la ceba i l’all. Afegim els cigrons i totes les espècies, i triturem tot bé, fent una pasta. Deixem reaccionar en un bol tapat amb paper film durant al menys mitja hora.

Anem fent boletes amb les mans, que arrebossem amb farina. Fregim en oli abundant.

A mi m’agrada molt el falafel amb amanida, amb fulles d’enciam amanit. No vegis com és de bo l’enciam que els meus sogres han fet al llarg de tot l’hivern (4 mesos! amb gelades que havien de combatre amb mantes!!!), és cruixent, gruixut i tendre, i tan saborós. Des d’aquí, un petó per tots dos, que amb la seva feina diària milloren la nostra vida tant! (sóc fan de l’hort).

 

 

Tigres

Aquesta és una tapa tradicional espanyola. L’excusa per fer-la, en aquest cas, no és gaire afortunada… uns musclos que ni fu ni fa, doncs vaig pensar… tractem de millorar-los una mica, perquè si no, s’estaran dies a la nevera fins que… doncs vaig rescatar aquesta recepta, i escolta, magnífics!

Es tracta d’obrir els musclos al vapor. Jo això ho faig amb ceba, mantega i un raig de vi blanc. Si no recordo malament (fa moooooooolts anys), aquesta també és de l’Anna, oi?

Bé, un cop oberts, els treiem de les closques, que reservem, i els trinxem una mica.

Llavors fem una betxamel espessa, fregint primer ceba i all, llavors la farina, i al final la llet amb la sal, la nou moscada i el pebre. Llavors afegim la meitat dels musclos ben trituradets, i l’altra meitat només trinxats, per anar-nos trobant algun trosset.

Amb aquesta betxamel, ben espessa, farcim els musclos i els deixem refredar perquè espessi encara més. Ara només cal arrebossar-los amb ou batut i pa rarllat, i fregir-los cap per avall en oli d’oliva.

Mireu què rebonics!

Ametlles salades “Teresa”

Aquesta recepta és de les de tota la vida. I me la va ensenyar la meva estimada sogra (sense conya!) Teresa. És senzilla, però el resultat és excel·lent.

Cal que tinguem bones ametlles, de temporada (la recolecció és al setembre) i que siguin de bon pelar i de bona mida. Això depén de la classe, i el pagès ja ho sap.

Primer el teu marit/xicot/amic/company/étc. les ha de clascar. Amb martell, una fusta, i molta paciència, perquè d’una galleda d’ametlles, a penes en surt un bol quan estan clascades, i això és una mica descoratjador, clar.

Llavors només cal agafar una paella vella i posar-hi un fons de sal grossa, i a sobre les ametlles.

Ho posem a foc mitjà, i un cop s’escalfi, cal no parar de remenar amb la cullera de fusta, perquè no es cremin.

Quan es comença a veure alguna de torradeta, hem d’estar alerta per decidir quan les treiem, perquè desseguida se’ns poden cremar totes!

Llavors les posem, sal inclosa, en un parell de fulls de diari embolicades, i les deixarem allà fins que es refredin.

Llavors cal triar-les de la sal i posar-les en un pot de vidre que tanqui ben hermètic. I al rebost!

Compareu-les amb les “de compra.”  No hi ha color!

Pizza de Guacamole

És tant fàcil de fer com sona. Segur que vosaltres ja teniu la vostra pròpia recepta de guacamole, que us encanta i que sempre feu servir! Donce resulta que jo no. Em tocava la pera “no saber” com fer guacamole, perque m’encanta! Sempre em sortia una pasta d’un color marronós (tot i que hi posava el pinyol de l’advocat i el suc de llima!) que no tenia mal gust, però no era el que jo buscava i, a més, feia fàstic de veure! Finalment, fa poc, vaig llegir un article sobre els errors típics que cometia la gent a l’hora de fer guacamole i resulta que jo feia totes les infraccions! De receptes de guacamole n’hi ha milions i, de fet, la paraula “guacamole” vé de la barreja que van fer els espanyols, de dues paraules del Nahuatl, la llengua que parlaven els Azteques: “ahuacatl”, que és com en deien de l’avocat i “molli”, que es veu que vol dir “barreja”, més o menys… per tant, podeu batejar amb el nom de “guacamole” qualsevol barreja que vulgueu fer amb avocats! La recepta bàsica del guacamole mexicà simplement és…

GUACAMOLE

– 2 avocats Haas o Fuertes ben madurs.

– 2 cullerades de ceba blanca beeeeen trinxada.

– 1/4 de tassa de coriandre ben trinxadet també.

– una punteta d’all ben trinxat.

– 1 pebrot serrano, trinxat, amb les llavors si voleu que el guacamole surti picantó.

– moooooolta sal. Els avocats tenen un gust que millora moltíssim amb la sal. Tampoc dic que ofegueu el guacamole amb sal però aquí s’ha de posar més sal que un simple “pessic”.

– una miiiica de suc  de llima. Sense passsar-se.

Els puristes no hi posen tomàquet ni suc de llima ni all. La veritat es que vaig pensar que sortiria un guacamole bastant desgustat amb aquests ingredients! Doncs no. Va quedar sensacional.

Talleu els avocats per la meitat i poseu-los en un bol gran amb aigua gèlida i molts cubets de gel uns 15 minuts. Sembla mentida però aquest és l’unic truc que he trobat jo que funcioni per a que els avocats no quedin marrons. Si feu això, fins i tot l’endemà encara estaràn d’un verd viu. Trinxeu el coriandre, la ceba, el pebrot serrano i l’all ben petit en un morter o en una taula de fusta amb un ganivet gran. Bàsicament, ha de quedar una pasta. Traieu la carn dels avocats i talleu-la a cubs, poseu-la en un bol. Afegiu la pasta que heu fet al principi. Barregeu bé i ja el teniu!

Amb aquesta pasta de guacamole, nosaltres vam fer una pizza. A la barbacoa. Vam torrar la base (que abans havíem pinzellat amb oli d’oliva i una mica de sal i pebre) a les graelles, vam extendre-hi el guacamole i damunt hi vam posar formatge de cabra, olives verdes i negres, ceba que havia fer jo a la barbacoa uns minuts abans, uns tomàquets cherry i una mica d’arugula! Finalment, la vam tornar a posar a les graelles de la barbacoa uns 5 minuts més per a consolidar els sabors. Excel.lent!

Empanada de Xelets

Bona, aquesta. Com a aperitiu o entrant o… el que sigui. No estic gens orgullosa de les fotos perque vaig posar l’opció de la “lupa” a la meva càmera sense adonar-me’n… disculpeu!

La recepta l’he tret d’un bloc de cuina gallega, http://www.lacocinadelechuza.com que no està gens malament…! Aquesta empanada és un pèl difícil de treballar a causa de la masa. Enlloc de ser amb farina de blat és amb farina de blat de moro. La diferència entre una i l’altra és abismal perque si fem servir aquesta última, la masa no queda gens elàstica i no es pot estirar amb el rodet. S’ha de treballar amb els dits i això porta temps. De totes maneres, l’empanada es pot fer amb la masa tradicional sense cap problema i, a més, el farcit és tant bò, que el podeu posar damunt de torradetes de pà com a aperitiu. És molt versàtil.

Doncs vinga.

INGREDIENTS

Per la masa de blat de moro

– 400 grs de farina de blat de moro.

– 100 de farina de blat.

– 125 ml d’oli d’oliva.

– 225 ml d’aigua.

– 2 sobres de llevadura o 15 grs. de llevadura premsada de pà.

Pel farcit

500 grs de xelets. Si no en teniu, podeu fer servir escopinyes fresques o musclos o cloïsses.

– 2 cebes mitjanes a daus.

– 1 pebrot vermell mitjà a daus.

– un pebrot verd mitjà a daus.

– un tomàquet gran ratllat.

– una mica de pebre vermell fumat (picant si us agrada).

– sal i pebre.

PROCEDIMENT

Per fer la masa

Barregem les dues farines i les posem en un bol gran, tot fent-hi un forat al mig. Ajuntem l’aigua i l’oli i ho escalfem fins que quedi tèbi. Hi afegim la llevadura. Mesclem la llevadura amb el líquid ben bé. Ho aboquem a la farina i ho amasem fins formar una masa homogènia. Ho cobrim amb un drap i ho deixem tranquil, en un lloc calent per a que pugi. Mentrestant fem el farcit. Seria ideal poder posar-hi una mica de sal però la sal reacciona amb la llevadura i la neutralitza. Això faria que la masa no incrementés gens de volum…

Pel farcit

Sofregirem la ceba i els pebots ben bé a foc lent/mitg. Quan estigui ben tovet, hi afegirem el tomàquet ratllat, la sal, el pebre i el pebre vermell fumat. Si voleu, també una mica de sucre per a corregir l’acidesa.

Quan tot estigui ben cuit, hi afegim els xelets. No els courem perque aquest marisc necessita molt poca cocció. Pràcticament només hi donarem un parell de voltes i reservarem. El farcit ha d’estar totalment fred per fer-lo servir a l’empanada. És per això que és aconsellable fer-lo d’un dia per l’altre.

Preparem la masa per enfornar. Escamparem una mica d’oli al motlle on volem fer l’empanada i anirem, poc a poc, extenent la meitat de la masa que hem fet. Després hi abocarem el farcit.

Ara taparem l’empanada amb l’altra meitat de la masa. Aquest procediment és més difícil que l’anterior perque no podem pressionar damunt la superfície d’una manera tant forta com ho podíem fer abans… poc a poc i retall a retall, anirem segellant la part de dalt. Queda molt rollo “Frankenstein” però els resultats, pel que fa el gust, són boníssims! Finalment, la pintarem amb un pinzell i oli que haurem “tenyit” de pebre vermell fumat. Enfornem a 180 C durant 45 minuts. Deixeu refredar bé abans de tallar.

Pastís de tonyina

Ja us vaig enviar aquesta recepta al vostre correu (crec)  Amb tot i aixó, la penjo perquè quedi constància 🙂

És molt fàcil de fer, i té un resultat excel.lent. Generalment, agrada a tothom i el podem fer tal qual us dic a la recepta, o també podem afegir-hi gambes talladetes, carn o palets de cranc, fins i tot (aixó và per tú Cèlia) salmó d’aquell tant bó que feu vosaltres! Mmmmhhh…. ja m’ho imagino! 😉

Aquest de les fotos, no và sortir massa presentable perquè no tenía el motlle adequat. Si ho feu amb un de corona (aquells del forat al mitg) us asseguro que queda perfecte!

Ingredients:

1 pot de llet evaporada (aquí, trobem la “IDEAL”, de Nestlé 410gr.) Suposo que tú Cèlia, en trobaràs de qualsevol altra

4 ous

3 llaunes de tonyina petites,  ó 1 d’equivalent  (no vé d’aquí)

2 cullerades soperes de tomàquet fregit

sal i pebre

Motlle de silicona o apte per microones. Si és en forma de corona, molt millor. Queda més xulo i és millor a l’hora de tallar-ho.

Com fer-ho:

Tant fàcil com aixó: La tonyina escorreguda del seu oli i tots els altres ingredients abocar-los en un recipient Batre-ho tot. Amb un pinzell, pintar amb oli d’oliva les parets del motlle, i si voleu, l’esposseu amb pà ratllat (perquè no s’enganxi)

Si hi voleu posar gambes o carn de cranc o salmó fumat, ho talleu a bocins i ho afegiu a la barreja. Remeneu-ho tot. Abocar-ho al motlle, i…. 7 minuts al micro, al 75% de potència. Desprès, 4 minuts + al 100% de potència. Comproveu punxant amb un escuradents que sigui cuit del mitg, i llestos!

Espereu a que és refredi, treure-ho del motlle, i ès pot cobrir amb una capa fina de maionesa, o tomàquet fregit, o si ho voleu fer per Sant Jordi i fer pàtria, doncs, banda de maionesa, banda de tomàquet fregit, i anar fent! Al voltant, enciam tallat a juliana ben petitet, o barreja de rúcula, canònges, fulla de roure….etc, etc…. Vosaltres mateixes!

              

Emulsió d’escalivada

Hola! Abans d’ahir dissabte vam anar d’excursió a la Pobla de Segur, i allà dinant en un restaurant vaig aprendre un plat, ves per on! Jo ja l’havia provat fa temps, però amb ceba, i simplement com a salsa per acompanyar la carn a la brasa. D’aquesta manera, en torrades amb antxoves o tonyina en conserva, és bonísima.

Bé. Simplement es tracta d’escalivar pebrots i esbergínies al foc o al forn i pelar-los.

Ho triturarem tot amb el braç elèctric o el robot de cuina, amb sal.

A mida que anem triturant, anem afegim l’oli d’oliva a raig de setrill, com si fessim maionessa.

L’emulsió ja està llesta. La podem conservar amb potets al bany maria per properes ocasions, o guardar-la a la nevera…

Així és com va quedar el plat final, amb antxoves, i tonyina. Boníssimes!

Crema per Untar de Llenties Verdes (Green Lentil Spread)

Realment, s’ha de reconèixer que la llengua anglesa és molt econòmica en paraules. La recepta d’avui és un crema untuosa… tipus hummus, però feta de llenties verdes enlloc de cigrons. El nom de la recepta (Green Lentil Spread) és curt i fàcil d’entendre. Ara, quan ho traduïm al català… potser hi trobes una millor traducció, Mertxe. Ja m’ho diràs.

Aquesta recepta l’he tret de “Bon Appetit”. Una revista de cuina gourmet, que rebo cada mes i que llegeixo amb avidesa (www.bonappetit.com). Aquest Green Lentil Spread és una alternativa interessant al típic hummus. Si us agraden les llenties i necessiteu ferro (com jo!), us agradarà aquesta combinació també. Serviu amb crudités o crackers o pita o també ho podeu fer servir com a  crema per untar els vostres sandwiches… les possibilitats són inacabables.

INGREDIENTS:

1 cabeça d’all.

3 o 4 cullerades soperes d’oli.

1 ceba mitjana.

2 o 3 tijes mitjanes d’api.

3 o 4 cullerades soperes de pastanaga, tallada petita.

3 tijes petites de timó fresc o una culleradeta de cafè de timó sec.

2 tijes petites de romaní o un pessic de romaní sec. Image

1 fulla de llorer.

450 grs de llenties verdes (òbviament, podeu fer servir qualsevol tipus de llenties).

1 vaset de vi blanc.

1 litre de brou de pollastre o brou vegetal.

4 culleradetes cafè de suc de llimona.

PROCEDIMENT

Comenceu per escalivar la cabeça d’alls al forn o a la barbacoa, a la llar de foc… aquesta crema vegetal, al contrari de l’hummus, porta all esclaivat enlloc d’all cru. Separeu les cloves d’all escalivades de la pell, deixer refredar i reserveu.

Mentrestant, escalfeu l’oli en una cassola i quan estigui raonablement calent, hi sofregim la ceba tallada a dauets. Al cap de 5 minuts afegiu l’api, la pastanaga, el timó i el romaní i la fulla de llorer.

ImageSofregiu les verdures fins que aquestes estiguin tovetes, uns 10-15 minuts. Ara afegiu les llenties i doneu un parell de voltes per torrar-les una mica.ImageAfegiu ara, el vaset de vi blanc i continueu donant voltes fins que el vi s’hagi evaporat. Ara poser-hi el brou de pollastre o de verdures i, a foc fort, feu que bulli durant 5 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre.

ImageTapeu la cassola i abaixeu el foc i deixeu que bulli, poc a poc, durant uns 45 minuts. Destapeu, treieu les herbes si les heu posat fresques. Treieu la fulla de llorer també. Deixeu que es refredi tot una mica i amb el braç elèctric feu un puré de les llenties. Tasteu i rectifiqueu de sal i pebre. Afegiu un rajolí de bon oli, l’all que hem escalivat al principi i el suc de llimona, tot això al vostre gust. Serviu fred.

Cullonades de pernil ibèric… (o no)

Així és com l’Anna ens convidava a engreixar Endesa:

Hola “cuinetes”!

Acabo de veure aquest video, i m’ha fet molta gràcia! Marededeusinyor!!!! Deu ser pecat mortal, posar el pernil ibèric durant 4 hores al forn!!!! Ara que…l’idea no és tant dolenta, si s’hi posa pernir “normal”, i en lloc de 4 hores, només donar-li un cop de for pq quedi torradet al punt. I en lloc de pernil, potser tonyina i sense torrar, o qualsevol cosa que s’ens acudeixi …. A veure que en penseu vosatres 🙂

http://www.tv3.cat/cuines/recepta/cargolines-de-pa-amb-tomaquets-i-pernil/7300

Ho sento noies, però no m’en puc estar de posar-hi “cullerada”…. 😉

Petonets a les dues!

Anna.-

Doncs ves per on m’hi vaig animar:

Hola estimades!
 
Bueno, les cullonades estan BONÍSSIMES!!
 
Només he tingut una pega. El meu pa era bo, pero al enrotllar-les, es trencava, com podeu veure a les fotos. No sé què passaria amb pa bimbo…
 
 
4 hores de forn! són massa, però realment estan molt saboroses. Amb una copeta de vi o cava, d’aperitiu, et quedes amb la penya, i si trobes pa de motllo sense tallar (jo no n’he trobat), doncs potser no es trenca.
Ara, encara que estiguin un pel trencades, al enfornar-les quedes super enganxades totes les parts. Vull dir, a la foto potser sembla que es vagin a desenganxar, però no, son com una galeta sequeta. Perceccionables, però molt bones.
 
Us envio una foto.
 
Molts petonets!
 

Hummus

L’hummus, és una amanida o plat fet a base de puré de cigrons, amb suc de llimona, crema Tahina, (pasta de llavors de sèsam) i oli d’oliva, que segons la variant local, pot portar a més, altres ingredients com alls, pebre vermell, blanc, i/o negre, julivert, comí, coriandre,  etc… És un plat molt popular al llarg i ample de tot l’Orient Mitjà, inclosos Israel, Líban, Palestina, Turquía, Grècia,  Síria, Armènia, i Xipre, encara que l’hummus de Grècia, és bastant diferent  del que es troba al món àrab i a Israel. Aquest plat, sembla tenir com a origen  l’antic Egipte, i la seva preparació era molt semblant a l’actual, servida en petites porcions sobre una peça de pa.

En àrab Hummus, significa simplement “cigró”, i en la seva forma més completa “Hummus wa Tahina”. Es a dir, Cigrons amb pasta de sèsam, o Musabbaha.

És un plat molt emprat en les cuines vegetarianes i veganes.

Jo, el faig aixi: (per uns 500 g. de cigrons cuits (o de pot)

Cigrons

2/3 alls escalivats (important si li voleu donar un gust més suau)

Suc de mitja llimona o llima

1 cullerada sopera de Tahina

Sal, pebre, i un bon raig d’oli d’oliva

Poso tots els ingredients junts, i ho bato amb el braç elèctric.

S’hi poden sucar torradetes, bastonets de pa, galetes salades, bastonets de verdures (àpi, pastanaga, endivies, etc.) També ho podem posar per acompanyar carns o peix, o el que la vostra imaginació vulgui!

Aquest cap de setmana, vaig provar de fer el mateix procediment, però amb albergínies, i un altre amb pebrots. Us he de dir, que quasi em và agradar més que amb cigrons. Molt més lleuger i gustós. També val a dir, que l’escalivada era feta a la barbacoa que hi dona aquell punt inconfusible de llenya o carbó.

Patates Anna

Aquestes patates facides, com tantes coses, me les va ensenyar a fer l’Anna. Al Karlos li encanten! i són molt fàcils de fer:

Patates bullides

Ou dur (1 per cada patata)

Gambetes pelades o palets de cranc (opcional)

Tonyina de llauna

Maionesa o crema de llet.

Cal buidar la polpa de les paptates amb una cullera, i trinxar-ho juntament amb la resta dels ingredients. Permet infinites variants, quina més bona!

Coca de recapte

Un clàssic d’aquesta banda de l’Atlàntic, de la nostra terra ferma: la coca de recapte. Jo faig la massa amb:

·200g. d’aigua

·50g. d’oli d’oliva

·un sobret de llevat Maizena per a pa

· 400g. de farina.

Llavors li poso pebrot escalivat vermell i esberginia, oli, sal, pebre negre i orenga per sobre. Llavors s’hi pot afegir allò que es recapta, en aquest cas, llonganissa de Gimenells i arengada. És un plat calòric, però clar, tot depés de la quantitat que es menja. Això sí, saníssima!