Conill al timó

conill-al-timoAquesta és una recepta senzilla, poc calòrica i saludable que m’he inventat jo! En especial dedicada als hiperhistaminosos, ja que si la carn és fresca i ho mengem recient cuinat, és molt baixa en histamina. Com sempre, com millors els ingredients, millor el resultat.

Ingredients:

  • 1 conill
  • 1 ceba
  • 1 branca de timó
  • 2 o 3 grans d’all
  • Una mica de brou de pollastre o aigua amb una cullerada de concentrat de verdures
  • Sal, pebre i oli.

Preparació:

Posem oli d’oliva en una cassola a escalfar mentre tallem el conill a trossos i el salpebrem. El fregim bé pels dos costats, i quan estigui torradet, l’apartem a les vores i al mig i posem la ceba picada i l’all trinxat. Tapem la cassola i deixem sofregir a foc lent durant un quart d’hora.

Ara hi afegim el timó, el brou o l’aigua amb el concentrat de verdures, i pugem el foc fins que arrenqui el bull. Baixem llavors la intensitat del foc i deixem que faci xup-xup mitja hora ben bona. El punt de cocció de la carn, i el punt de caldós del guisat, va a gustos i depén també de la tendresa d’aquesta.

Està per sucar-hi pa! (literalment)

Patates amb costella

patates amb costella1Recepta xupafingers total! És d’un llibre del TMX, però jo l’he canviat per millorar alguns aspectes, i això em dona el copyright, no? hehe! Sense el robot també la podeu fer. La única feina serà trinxar les verdures ben petites i fregir-les a la mateixa cassola on ho fem tot. Com sempre, la qualitat dels ingredients determinarà la qualitat del plat.

Ingredients (2 persones):

  • 500 g. de costella de porc tallada a mossos
  • 700 g. de patates tallades a daus grans
  • aigua bona
  • 150 g. de ceba
  • 100 g. de pebrot verd
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 2 grans d’all
  • comí en pols
  • pebre roig dolç
  • cúrcuma en pols
  • pebre negre
  • nou moscada (sencera per ratllar, millor)
  • 1 fulla de llorer
  • sal

Preparació:

Fregim la costella salpebradeta en una cassola amb oli d’oliva, a foc viu.

patates amb costella2

Reservem la costella i posem l’oli al TMX amb les verduretes. Trinxem a velocitat  5 durant 4 segons. Fregim 10 minuts a 120º.

patates amb costella3Quan estigui fregidet, ho avoquem a la cassola, hi afegim les patates, i ho cobrim d’aigua.

patates amb costella4Afegim totes les espècies i el llorer, tapem i ho fem bullir. Afluixem el foc, i xup-xup fins que les patates siguin toves.

Els darrers minuts afegim la costella. Deixem reposar uns minuts amb el foc apagat abans de servir.

patates amb costella5

Espatlla de corder al forn

corder al forn

Quan comprem corder (a Alcampell), comprem el quart de dalt, tot tallat per fer a la brasa. Ara bé, les peces que no es poden fer a la brasa, la punta de la pota del davant i els prims, els faig al forn amb verduretes. A l’Aragó n’hi diuen “ternasco”. A casa meva corder al forn. És un plat senzill, tradicional espanyol, saludable i molt saborós. Amb un bon vi (imprescindible), deliciós. Si no compreu tan corder, aquest plat el pdeu fer amb l’espatlla del corder tallada a la carnisseria amb la serra a trossos.

Ingredients:

  • Espatlla, prims de  corder
  • Patates
  • Ceba
  • Pebrot verd
  • Pastanaga
  • Picada d’all i julivert
  • Timó i romer
  • Sal i oli d’oliva

Preparació:

Preescalfem el forn a 190º. En una safata de pírex (vidre molt gruixut) o similar, hi posem la carn sal pebrada durant 30 minuts, amb rajolí d’oli per sobre.

Mentrestant es fa la carn, anem pelant i tallat les verdures a llesques fines.

Treien la carn del forn i posem totes les verdures i les herbes, sal-pebrem, i hi tirem un bon raig d’oli tot per damunt. Deixem la carn a sobre perquè quedi dauradeta. Tenim la opció de tapar la safata amb paper d’alumini perquè no ens esquitxi tan el forn.

Quan falti un quart d’hora, remenem bé perquè es faci tot homogèniament, i tirem la picada d’all i julivert per sobre de la carn.

Jastà! Xupat no?

Mandonguilles amb sípia

Ara que arriba el fred, ve de gust algun guisadet tradicional català com aquest. Jo en cuino dos quilos de carn, fem un àpat, i la resta la congelo; tot i que la salsa es deslliga una mica, són prou bones, sobretot quan et solucionen el dinar!

IMG_2165

Ingredients:

  • Mandonguilles (2kg de carn picada: meitat vedella, meitat porc+pa ratllat+2 ous+ picada d’all i julivert)
  • 2 sípies brutes (les blanques em fan molt fàstic!
  • Tomàquet triturat o en conserva
  • Vi blanc
  • 1 ceba
  • Picada d’all i julivert
  • Un grapat de pèsols.

Preparació:

 En una paella o cassola, fregim les mandonguilles en oli, ben rosades per fora i cures per dintre, però es clar, això va a gustos. Les retirem. Ara courem a foc suau la ceba tallada molt petita. Afegim el tomàquet, que deixarem coure també poc a poc uns deu minuts, perquè s’evapori una mica d’aigua (en posem abundant).

Afegim la sèpia neta i tallada a trossets, la dexem coure uns altres deu minuts.

Posem la picada, li donem una volta perquè es faci una mica, i llavors afegim un bon raig de vi blanc i els pèsols. Pujem el foc, perque el vi es redueixi.

En els últims minuts afegim les mandonguilles i remenem perquè agafin ben la salsa.

També hi podem posar una picada d’ametlles, però personalment crec que no és necessària.

Són mooolt bones.

“Chili con carne”

IMG_1274

Ara que em poso a escriure aquesta recepta, no recordo qui me la va ensenyar o d’on me la vaig copiar. És probable que comprés el sobret de espècies a un supermercat d’Anglaterra (els he comprat sempre a les illes britàniques, des de que hi vam viatjar per primer cop amb el Carlos al 1996), i m’inspirés amb la recepta que hi ha al mateix sobre, perquè sempre he cuinat el Chili con carne seguint aquestes instruccions.

És un plat mexicà boníssim i molt pràctic per dues raons. Una, es pot congelar, i en treure una ració, només cal bullir l’arròs i tenim un dinar en 10 minuts. Dues, dóna per alimentar un munt de gent. Amb aquestes proporcions que us diré, podeu fer dinar per 8 o 10 persones. Jo l’he cuinat molts cops pels amics, i una vegada el vaig acompanyar amb fajitas i guacamole per fer un bon dinar mexicà. Sempre he tingut molt èxit. Això sí, és un pla molt calòric, o sigui que hem de cremar l’energia dels carbohidrats o es quedarà per sempre amb nosaltres 😉

Ingredients:

  • 1 sobret de (el podeu trobar a l’Amazon anglès):

IMG_1270

  • 700 o 800 g de llonganissa de pebre crua, o carn picada.
  • 3 cebes grans
  • 1 kg. de puré de tomàquet
  • 1 pot de 400 g de mongetes roges cuites
  • Oli d’oliva
  • 150 g d’arròs llarg (a mi m’agrada el Basmati de Nomen o Bonpreu)

Preparació:

Posem a fregir a foc viu en una cassola la carn i la ceba trinxada amb l’oli. Anem remenant perquè no es cremi i la carn quedi petita.

  • IMG_1271

Quan estigui un pèl torradet, desfem el sobre d’espècies en aigua calenta (1 got) i l’afegim. Remenem bé.

Afegim les mongetes vermelles i el tomàquet. Remenem i portem a ebullició.

IMG_1272

Quan bulli, tapem i afluixem el foc. Deixem coure 20 minuts.

IMG_1273

Mentrestant, podem fer bullir l’arròs durant 10 minuts. Muntem el plat: posem arròs i fem un niu al mig amb la cullera on hi posarem una cullerada de “chili con carne.”

Apa, a llepar-se els dits!

Mar i muntanya

Un plat fantàstic, ràpid, saludable i no molt calòric, el podem servir quan tenim convidats -és conegut plat de festa- o fer-lo pels de casa. És un plat que agradarà a tothom, dels comensals més refinats als que els hi agrada la cuina de casa nostra.

mar i muntanya

Ingredients:

(per a dues persones)

·Pollastre tallat a trossos ( i conill si ens agrada)

·Escamarlans ( hi podem posar gambes, també)

·Ceba

·Ametlles

·All i julivert

·1/2 ampolla de cava o brou de peix.

·Una copa de conyac o xerès sec

Preparació:

En una cassola, rostim els trossos de pollastre salpebrat que hi tirem quan l’oli és roent. Retirem.

Fregim els escamarlans (i/o les gambes) volta i volta. Reservem.

En el mateix oli (que podem colar o no), hi fem un sofregit de ceba picada i tomàquet. Hi afegim una copeta de conyac o xerès sec, i una picada d’ametlles, all i julivert, a la qual hi podem afegir uns brins de safrà per potenciar els sabors. Li donem una volteta, i hi aboquem la 1/2 ampolla de cava. Quan bulli, hi posem el pollastre, i ho deixem coure mitja hora destapat a foc lent. (En lloc de cava, la Pepi hi posa brou de peix suau-jo no ho he provat).

Els darrers cinc minuts, hi posem els escamarlans i/o gambes.

Sacsejem la cassola per tal que es barrejin bé els sabors.

Servim. Aquest plat queda molt bo cuinat el dia abans i reescalfat abans de servir.

Brou de pollastre i hortalisses

broupollastre

Aquest és el brou “de tota la vida.” Segurament cada cuiner/a el fa a la seva manera,  però a mi aquesta recepta, que me la va passar la meva sogra, em surt fantàstica. Faig 16 l. perquè són dues garrafes de 8 litres d’aigua, i em surten 15 envasos d’un litre. De cada envàs surten dos bons plats de sopa. Sobre els envasos per congelar el brou també hi ha moltes possibilitats. A mi els que em van millor són aquests en els quals et venen les olives quan vaig al mercat. El seu tap és hermètic, i la mida en va perfecta.

· 16 litres d’aigua (si ho fem amb aigua mineral o de bona qualitat, millor que de l’aixeta, es clar…)

·2 cebes

· 4 pastanagues

· 6 rossets de 20 cm. d’api

· 3 porros

· tres trossos d’espinada de porc

· 4 o 6 carcanades de pollastre

· 3 trossets de gallina (si hem posat 5 o 6 carcanades de pollastre, no cal posar-hi gallina)

· 16 mandonguilles (500 g. de carn picada de porc i vedella, un ou, pa ratllat, picada d’all i julivert)

· 1 os de pernil. Jo n’he tallat un tros d’uns 10 cm del pernil escurat, però també en venen a la carnisseria.

· sal

Preparació:

Rentem la carn i les verdures amb aigua molt calenta. Ho posem tot en una olla amb l’aigua, excepte la pilota. Quan bulli, afluixem el foc i ho deixem coure unes tres hores. La pilota l’afegim després de 20 minut de cocció.

Deixem refredar. Un cop fred, podem treure amb una rasera la capa de greix que es queda flotant a la superfície.

Colem el brou. Si us agrada, hi podeu posar una mandonguilla, o un coll de pollastre a dintre dels contenidors, per que així la sopa tingui una mica de carn també.

El podem congelar i treure’l quan vulguem menjar sopa.

Curry

Després de veure la fantàstica Life of Pi, avui un plat indi. Me’l va ensenyar una noia que havia viscut molt temps a Londres just abans d’emprendre el nostre primer viatge a la capital britànica, que va ser memorable en tots els sentits. És un plat molt ric, picant i ric en sabor, molt pràctic perquè tot i que és bastant el·laborat, el podem congelar i utilitzar-lo els dies feiners, que només ens caldrà bullir l’arròs i afegir-li aquesta deliciosa salsa.

curry

Ingredients:

·1 Kg. de ceba tallada “a llunes”

·tomàquet

·un trosset de pell de llimona(3 cm2)

·canyella

·1 cullerada de curry “Hot Madras” (es pot trobar als supermercats Sansburys del UK. El pot es rosa amb el tap blanc)

·10 peces de cardamona

·caiena

·pebra negra molguda

·1 kg de carn de porc tallada a daus

Preparació:

En una cassola de fang, hi fregim la carn (daus de carn de porc) en oli roent i la retirem.

Hi fregim la ceba fins que estigui rossa.

Hi afegim les espècies (el curry, la caiena, la canyella, el pebre molgut i la cardamona) i ho deixem fregir dos segons.

Hi afegim el tomàquet, el iogurt, la pell de llimona i ho coem durant una hora (amb la carn).

Després bullim l’arròs (basmati és el millor) i ho servim: posem un plat d’arròs i fem un niu i hi posem el curry. Està boníssim.

En lloc de carn de porc, el podem menjar amb gambes o amb verdures (prèviament bullides) com col, pastanaga…

Fajitas

Bé, aquesta recepta la penjo avui perquè he aprés a fer les “tortitas” jo mateixa (que fa temps ho tenia pendent…) i estic força contenta amb el resultat. Ara només cal comprar el sobre d’espècies per a fajitas, la resta, la podem fer de manera casolana i amb els ingredients d’aquí.  Fetes a casa, las tortitas resulten més lleugeres (es poden estirar molt primes) i més bones:

Ingredients (2 persones):

  • 1 pit de pollastre
  • 1 pebrot vermell
  • 2 pebrots verds
  • 1 ceba
  • dos tomàquets madurs però no massa
  • oli d’oliva
  • pebre, sal, orenga, majorala
  • 8 tortitas (barregem 300 g de farina, 50g. d’oli de gira-sol i 100 g. d’aigua bullint. Amassem, fem boles de 50 g. i deixem reposar 20 minuts. Estirem en discs molt fins i planxem sense oli. S’han de menjar calentes)
  • Salsa DIP (tomàquet en conserva, pebrot vermell i verd, ceba, bitxo verd, tàperes, cogombrets i olives neges, amb sal oli, tot trossejat i macerat en pots)/ o formatge.
  • 1 sobre d’espècies per a Fajitas (Old El Paso, etc)

Preparació:

Tallem els filets del pit de pollastre a tires que salpebrem.

En una paella ben gran, posem dues cullerades d’oli d’oliva i coiem els pebrots amb la ceba tallats a tires durant 15 min.

Hi tirem el tomàquet tallat també a bastons, cinc minuts més. Jo sempre que coc tomàquets hi poso orenga. També poso majorana perquè m’encanta.

Mentre tot això va coent podem anar planxant les tortitas, girant-les quan comencen a fer bombolles. Són molt boniques de fer, i el farcit també fa patxoca quan el cuines.

Afegim les tires de pit de pollastre i ho acabem de coure tot bé.

Afegim el sobre d’espècies i remenem durant 3 o 5 minuts, segons les instruccions del fabricant.

Servim a taula amb el formatge fos o la salsa DIP.

Cada comensal es muntarà la seva fajita amb una cullera i la regarà amb cervesa abundant.

Són delicioses!

Llonganissa, Pebrots i Ceba

Image

Aquest és un típic de la cuina Americana-Italiana. Molt típic als “street food trucks”, els camions ambulants de menjar que trobereu pels carrers de les grans ciutats i a events esportius… en fí, a qualsevol lloc on hi hagi una concentració important de gent que, en algun moment o altre, tinguin la necessitat de menjar alguna cosa deliciosa i fàcil (els americans en son els reis d’això! haha!).

Som-hi.

Ingredients

– 1 kg de llonganissa. Aqui en podem trobar de tres nivells de picantor: molt picant (o “hot”), picantor mitjana (o “medium”), gens picant (o “mild”). L’ideal és que us ajusteu als gustos dels comensals o feu un 50-50%.

– Oli d’oliva.

– 1 pebrot verd gran, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell, tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 1 pebrot vermell d’un altre color (groc, taronja o, simplement, un altre de vermell o verd), tallat a làmines d’uns 4-5 cms de llargada.

– 4 cloves d’all, tallades a làmines fines.

– 1 ceba gran, tallada a mitjes llunes d’un mig centímetre d’ample.

– 400 grs de tomàquet fregit o triturat.

– 1 cullerada de cafè d’orenga.

– 3/4 de tassa de cafè de vi Marsala o Xerès.

– Sal i pebre.

Procediment:

En una paella hi posem oli d’oliva. Deixem que s’escalfi a foc mitg-fort. Hi posem la llonganissa sencera o tallada trossos. Deixarem que s’enrrosseixi a foc lent. Si espetega massa abaixarem el foc. Volem que es dauri poc a poc. Deixem que es vagi coent i quan estigui rossa i cuita de tots els costats, la traurem de la paella i la reservem.

Retornem la paella a un foc viu i hi afegim la ceba i els pebrots. Donem unes voltes, assegurant-nos que totes les verdures queden impregnades de l’oli i anem enrrossint. S’ha de coure tot i tant la ceba com el pebrot han de tenir les vores torradetes. Afegim sal. Un cop tot el conjunt estigui tovet hi podem afegir l’all tallat a làmines. Coem un minut més.

Ara hi afegim el vi Marsala o Xerès (o un gotet de vi negre també funciona). Remenem i deixem que es cogui tot una estoneta més, fins que el líquid que hi hem afegit es redueixi a la meitat. Amb una cullera de fusta, anem “rascant” els costats i fons de la paella o cassola per a ajudar a que els trossets de matèria torrada que hi estàn adherits es desprenguin.

Ara hi afegim el tomàquet fregit o trinxat, l’orenga, el pebre. Hi retornem la lloganissa. Tapem i deixem que es cogui tot, a foc lent, durant uns 20 minuts.

Serviu sobre un llit de pasta o arròs blanc que he bullit o el un panet, tallat per la meitat, amb un parell de llenques d’algun formatge suau i cremós com el Provlorone, Swiss, Emmental…

Aquest plat es pot conservar a la nevera durant uns 4-5 dies sense cap problema. De fet és millor el dia següent, quan els sabors s’han barrejat bé.

Image

CUA DE BOU O VEDELLA

Em va sorprendre molt, trobar cua de bou tallada perfectament i com la compro jo aquí. Va ser el dia del Reading Terminal Market a Philadelphia, t’en recordes Cèlia? La vem cuinar l’endemà. Va sortir bonissima i molt tendra…. i el Tom, també se la va menjar amb una certa reverència 😉


INGREDIENTS:


-1  cua de bou o vedella tallada a bocins d’uns tres dits de gruix. Si és possible, dir a la carnisseria que us facin els talls per l’articulació. Queden més presentables i s’allibera millor el colàgen de l’os
-1 ó 2 Porros (segons tamany)
-2 Cebes tendres, morades o dolces (blanques) o les que tingueu
-3 ó 4 Alls a làmines
-2 Tiges d’api
-Julivert
-Farigola o timó
-Romaní (rosemary)
-2 ó 3 Fulles de llorer esbocinades
-Vi negre (ha de ser bó, del que us begueu mentres esteu cuinant 😉
-Oli verge d’oliva
-sal i pebre

Com fer-ho:

D’entrada us he de dir, que no cal escarrassar-se massa en tallar les verdures. Finalment, tot va triturat i colat. El just perquè deixin anar els aromes durant la maceració.

Trinxar les cebes, els porros, l’api i els alls, En un bol suficienment adaptable a la quantitat que vulgueu fer, abocar-hi totes les verduretes, els bocins de carn, les herbes aromàtiques, i el vi fins cobrir-ho tot. Barrejar amb una cullera de fusta i deixar-ho a la nevera un mínim de 24 hores. Pot ser més si voleu. La maceració encara serà més intensa. Quan us en recordeu, doneu algún tomb a tot plegat.
Cal que el bol pugui tapar-se, si no…. tota la nevera us farà olor!!!
Ara, treurem la carn, i la netejarem del vegetals que s’han quedat enganxats. Amb un drap net, l’eixugarem, la salpebrarem i l’enfarinarem.
En una cassola amb oli, enrossirem els bocins de cua, i els reservarem. En aquest mateix oli, hi sofregirem a foc lent, les verdures que haurem colat previament del vi. Treurem avans els tronquets de la farigola i el romaní que vegem. Ho assaonarem.
Quan ja tot sigui ben caramelitzat, afegirem la carn, hi donarem un tomb, i la cobrirem amb el vi. Deixarem que vagi coent a foc lent, durant un parell d’hores, o fins que vegem que la carn sigui “quasi” tendra.

Tornarem a treure la carn amb molta cura que no s’esmicoli, i triturarem el que queda a la cassola. Ho passarem per un colador xinés a una altra cassola. Tornarem a posar la carn dins de tot aquest suc, rectificarem de sal i pebre, si cal,  i ho deixarem una estoneta mes fins que ja sigui al punt de cuita. Si us sembla que queda curt de líquid, hi podeu afegir una mica més d’aigua o vi, però jo crec que no cal.

Aquest plat, és molt millor fer-lo d’un dia per l’altre.
A la foto,  també hi hà uns xampis que teniem fets amb all i julivert, d’algún dia anterior…. o del que và sobrar la nit de Nadal!!! A saber…

POLLASTRE AMB ORXATA I SALSA VALENCIANA

Després de tants dies, entro de puntetes.  Quan surti, apago el llum sense fer soroll, per no despertar ningú…. 🙂

Avui, he vist a un programa de l’Eva Arguinyano, aquesta recepta de pollastre amb orxata. No sé si vosaltres l’heu fet mai, però jo l’he trobat prou original com perquè l’enganxi ara. A veure que us sembla.

La manera de fer l’orxata que anoto al final, l’hagués posat a la categoria de “begudes” o “refrescs” potser…. no?

Ingredients per a 4/6 persones:

  • 1 pollastre sencer
  • 8/10 bolets.(Portobellos, Xampis, Ceps, o dels que trobeu)
  • 6 tomàquets secs. Si no en teniu, no en poseu de cap. (Mertxe, a la secció de verdulería del Carrefour, en trobaràs)
  • 100 g de pinyons.
  • 4 cullerades d’arròs verd.(Jo, no n’he vist mai, compque si no en trobeu, passeu!)
  • 1 l d’Orxata de Xufa de València. (atenció a la nota final de la recepta)
  • 2 culleradetes de farina de panís refinada.(Maizena)
  • Oli d’oliva.
  • Sal.
  • Pebre.
  • Julivert

Com fer-ho:

Salpebrar el pollastre per dins i per fora, posar-lo en una plata de forn i untar-lo amb oli.

Rostir-lo al forn (prèviament escalfat) a 180ºC, durant una hora i mitja aproximadament (depend del pes del pollastre) Regar el pollastre aproximadament cada deu minuts, amb un raget d’orxata. Quan el pollastre sigui ben daurat, retirar-lo del forn i fer-lo a bocins. Posar a reduir en una paella el suc del pollastre que ha quedat a la plata amb l’orxata que hem guardat, (+ o – un got) i lligar-lo amb una mica de farina de panís (Maizena) diluïda en aigua.

Tallar els bolets en juliana i fregir-los a foc lent en una paella amb un rajolí d’oli. Assaonar. Abaixar el foc, afegir els pinyons i deixar que es torrin. Afegir els tomàquets secs picadets i deixar-los ofegar una mica..

Fregir l’arròs verd en una paella amb oli ben calent, i escórre’l damunt de paper absorbent de cuina.

Servir el pollastre amb la guarnició de bolets, tomàquets i pinyons i afegir la salsa d’orxata per sobre. Acompanyar amb l’arròs espolsat per damunt de tot, i decorar amb una branqueta de julivert.

Nota de l’Anna: Donat que l’orxata que trobem al mercat, acostuma a ser dolentota, massa dolça, i potser la Cèlia no en trobarà als eeuu., proposo fer-la nosaltres mateixes a casa. No costa gens. Podem trobar les xufes als llocs on venen “xuxes”,llaminadures, etc., i crec que també al Carrefour.

Orxata de xufa

Ingredients per 2 litres d’orxata:

500 gr de xufes seques

2 litres d’aigua molt freda (amb glaçons si cal)

Sucre al gust (si la voleu per beure)

Canyella i ratlladura de llimona (opcional, i per beure també)


Rentar bé les xufes (que son tubèrcles) i deixar-les de 24 a 48 hores en remull i a la nevera Si l’aigua és torna tèrbola, anar-la canviant, Quan les xufes son ben hidratades, la resta és bufar i fer ampolles! 😉

Tornar-les a rentar bé en una escorredora, i posar-les en un recipient per batre-ho. Potser millor en un robot que té més potència. Anant-hi afegint aigua fins que quedi una pasta el més triturada possible.

Passar aquesta pasta per un colador xinés o molt fí, anant afegint aigua i prement-ho molt per tal que quedi tota la subtància  al líquid resultant

Encara podem escorre-ho més, si possem la pasta que queda en un drap de cotó, ben net (sense suavitzant) i retorçar-lo fins treure-li l’última gota! I rapidament a la nevera, una o dues hores.


Si volem aquesta orxata per la recepta, no hi posarem sucre. Si encara en queda i ens la volem beure (que és DE-LI-CIO-SA) hi afegirem sucre al gust. Jo, passaría de la canyella i la ratlladura de llimona, tot i que hi pot quedar bé, però l’orxata per si sola, ja és prou bona, no us sembla?

Ah…. un cop feta, s’ha de consumir en un temps breu, (potser congelar-la ?) ja que no porta cap tipus de conservant i és fa malbé molt depressa.


Mousaka grega

Hola!

Avui una alternativa a la lassanya, menys calòrica, dels amics gregs. No l’havia provat mai, i no serà la darrera vegada que en faci, perquè l’he trobat molt bona. Fins i tot li ha agradat a en K, i això que detesta canelons, lasanyes, i tal. La recepta és del meu nou llibre pel Thermomix, ple de coses bones, que m’ha augmentat el meu entusiasme per la màquina aquesta, imprescindible a la cuina, en la meva opinió. Jo he adaptat la recepta per si no tenim el Thermoix, però clar, amb ell aprofitem el vapor de la salsa per coure l’esbergínia, fem la betxamel més perfecta amb el sabor de la salsa, també tenim els ingredients trinxats al nostre gust, i tot això mentres ens pintem les ungles, jejeje!. Dijous passat vaig veure’n un altra demostració (a casa meva) i entre això i el nou llibre m’ha estimulat les ganes de cuinar i tinc molts plans per provar coses noves. Aquesta n’és una.

Ingredients:

-500 g. de carn de vedella picada

-4 xampinyons

-2 pastanagues

-2 dents d’all

-Mig pebrot vermell

-1 ceba

-400 g. de tomàquet triturat

– 40 g. d’oli

-Sal, pebre negre, orenga.

-3 esbergínies

-Betxamel de cobertura

-Emental ratllat

Preparació:

Trinxem les verdures el més petit possible i les sofregim amb l’oli. Afegim el tomàquet i deixem evaporar una mica l’aigua que pugui tenir (això depén del tomàquet que gasteu, el meu és conserva pròpia).

Afegim la carn picada i coiem durant 25 minuts. Salpebrem i condimentem.

Mentres, tallem les esbergínies a rondanxes, les salem i les deixem mitja horeta en un colador perquè perdin acidesa. Llavors les fem al vapor durant 20 minuts, fins que estiguin cuites.

Untem una font pel forn amb mantega perquè no se’ns enganxi.

Ja podem anar montant la mousaka. Primer, una capa d’esbergínia, una capa de la salsa amb carn que em preparat, alternant, fins que acabem amb una capa d’esbergínia.

Tirem la betxamel per sobre, i amb el formatge ratllat, ja pot anar al forn per gratinar-lo.

Aquí veieu que no hi ha formatge (no li agrada a en K), i la capa de betxamel és molt fina, per estalivar calories innnecessàries.  Si la fes per quedar bé, però, faria una bona capa de betxamel perquè quedès tot uniforme. Jo la vagi fer d’ahir per avui, i m’ha sorprés que al tallar-la no s’ha desmontat gens ni mica, ha quedat un pastís perfecte!

Bon profit!

Conill en escabetx

Aquest és el millor conill del món que us deia. Segons el meu maridet, clar, que tot i que és molt crític, quan li agrada una cosa que cuino, els afalacs són meravellosos. Ja sap el que li convé, jejeje…

Un escanejo la recepta, que és del llibre del Thermomix, que com ja sabeu, és com la biblia per mi, però ja enteneu que on diu molta velocitat, vol dir triturar molt. Jo crec que es pot fer fàcilment sense Thermomix. És realment molt bo:

Conill al forn

“Avui fotrem el conill xinès, congelat que vaig comprar al Shop Rite ahir al forn. La recepta de conill al forn és suggerència de l’Anna però jo tinc una pregunta… si enlloc de posar-hi cognac com se suposa que he de fer, li poso güisqui, perque no tinc cognac… quedarà bé?”

Això ho escrivia jo el… diumenge 25 de març. I ja el vam fer el conill… i va quedar prou bò! Ja feia temps que quan anava al Shop Rite m’afilava de reüll, a la secció de congelats, uns conills…! Tots peladets i acurrucadets i tiesos. Vaig pensar intentar recuperar una recepte d’aquelles “d’años ha” (per mi, clar, que des de qud vaig venir a viure als USA, quasi he deixat de menjar conill). Vaig demanar consell a l’Anna i així va sortir el Conill al Forn Anna (coi, Anna, moltes de les receptes que penjem aquí ja porten el teu nom!)

INGREDIENTS (2 persones fartanes / 4 persones tiquis-miquis; el Tom s’ho va fotre tot ell)

1 conill de 1Kg / 1,200Kg tallat en 4 quarts
1 branca de romaní
1 branca de farigola
1 vas de conyac (resulta que jo, de conyac, no en tenia. Vaig substituïr per un vaset de Crown Royal, un güisqui dels baratillos i va quedar molt bò també!)
oli
sal
pebre negre
3 alls
julivert
4 patates mitjanes tallades a bastons dobles
PREPARACIÓ
S’escalfa el forn a 210º
Es posa en una safata de forn els quarts de conill amb sal, pebre i un vas i mig d’oli i es deixa fins que estigui dauradet i es gira (entre 20 i 30 minuts a  cada costat). Quan el segon cantó sigui daurat s’hi tira el vas de conyac/güisqui i es deixa coure 10 minuts, acte seguit s’hi tiren les patates. Ara s’hi poden posar el romaní i el timó. Ho enfornem uns 15/25 minuts. Passat aquest temps, es pinta tot el conill amb una picada que feta amb els alls, el julivert i un rajolí d’oli i, es deixa 5 minuts al forn i llest.
Jo també el vaig servir amb escalivada que havia fet aquell mateix dia.
MÉS BÒOOOOOOOOOO!