Remenat d’alls tendres i gambes vermelles

remenat alls tendres

Ara és temporada d’allets tendres. Aquesta recepta és primaveral i molt fàcil.

Ingredients:

  • Un grapat d’alls tendres
  • Ous
  • Gambes vermelles
  • Sal, oli d’oliva i pebre negre.

Preparació:

Fregim en una paella les gambes, en oli d’oliva. Retirem i reservem.

En el mateix oli, ara aromatitzat amb les gambes, fregim els alls tendres a foc lent, pelats i tallats longitudinalment en quatre, només la part blanca.

Quan estiguin ben tous, afegim els ous batuts. Aquí cadascú fa l’ou al seu punt. Un remenat es fa remenant contínuament l’ou, amb els allets, a foc lent. A mi m’agrada accelerar el foc i anar remenant per trencar bé la truita.

Afegim pebre negre en els últims dos minuts.

Servim calent, amb les gambes per sobre. Amb pa torrat i un bon vi.remenat

Aquesta mateixa recepta la podem preparar amb espàrrecs verds, o salvatges, que també els tenim ara al bosc de temporada. En aquesta imatge ho veiem amb gambetes pelades, una altra possiblilitat.

Anuncis

Espaguetis amb gambes

espaguetis amb gambes

Aquesta recepta li dec a la meva tieta Maria de Ripollet, que me la va donar fa més de quinze anys i l’he fet infinitat de vegades, adaptada al TMX. Són deliciosos i molt fàcils de fer, però calòrics, és clar. Millor si els fem integrals, com tota la pasta. Jo us explico la preparació amb el TMX, però els podeu fer perfectament en una paella, picant i sofregint els ingredients.

Ingredients (per dues persones):

  • 8 gambes
  • 250 g. d’espaguetis
  • 1 ceba mitjana
  • 1 gra d’all
  • 3 caienes picants
  • 250 g. de tomàquet trturat
  • Aigua de mar millor, si no, aigua normal
  • 40 g d’oli d’oli

Preparació:

Descongelem les gambes en aigua freda si les tenim congelades (si sou milionaris us salteu això, hehehe…). Posem una olla a bullir amb una part d’aigua de mar per dues d’aigua mineral. Hi posem els caps de les gambes.

Mentrestant, posem l’oli al TMX i programem 2 minuts a 100º perquè s’escalfi bé. Hi afegim les gambes pelades i les fregim 1 minut a 100º. Les retirem i reservem.

Ara hi afegim la ceba i el gra d’all. Sofregim 5 minuts a 100º, velocitat 4 per picar-ho bé.

Mentrestant l’aigua ja deu de bullir. Afegim els espaguetis i els coem seguint les instruccions dels fabricant.

Llavors afegim el tomàquet triturat, una culleradeta de sal, un pessic de sucre i les caienes al gust. A mi m’agraden molt picants! Programem 10 minuts a 100º.

Escorrem els espaguetis i els tornem a posar a la mateixa olla. Tirem la salsa per sobre i ho posem a un foc petitó, remenant durant uns minuts per adherir la salsa a la pasta.

Servim posant els espaguetis i les gambes que teníem reservades per damunt. Apa! Un altre llepafingers! No us oblideu un bon vi per acompanyar-ho!

Espaguetis a la vóngole

espaguetis vongole

Deliciosa recepta de peix i pasta que amb una bona copa de vi, està de vici.

La recepta original la tinc en un calendari del TMX, i la gràcia està en utilitzar la vaporera del robot per obrir els bivalves amb el vapor de la salsa, al mateix temps que l’aigua del peix va caient i enriquint la salsa. Si no teniu TMX, imagino que ho podem fer amb una vaporera (o també escorredora o colador metàl·lic) a sobre de la cassola on estiguem coient la salsa. El plat s’ho val!

Ingredients (4 persones):

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 4 grans d’all
  • un grapat de fulles de julivert
  • caiena al gust
  • sal i sucre
  • 1 kg de tomàquet triturat
  • 500 g d’espaguetis
  • 1/2 kg de cloïsses, rossellones o escopinyes (jo prefereixo els últims)

Preparació:

Unes hores abans posarem les escopinyes en remull amb agua mineral salada perquè treguin la sorra.

Posem la maquina a velocitat 6 i hi tirem els alls i la meitat del julivert. Baixem els trossets amb l’espàtula.

Afegim l’oli i programem 3 min, 100º, vel 1. O sigui, sofregim una picada d’all i julivert.

Afegim el tomàquet, la sal, una culleradeta de sucre i la caiena si ens agrada. Fregim a temperatura Varoma durant 15 minuts.

Ara hi posarem el recipient Varoma al damunt, i tornem a programar 10 minuts a temperatura màxima.

Ara és el moment de bullir la pasta. Jo ho faig en una olla al foc, no cal el TMX per això.

Un cop esgotat el temps, comprovem que la salsa és prou espessa. Si la tenim massa clareta, programeu uns minuts més fins que la veieu al gust.

Tallem a trossets amb les tisores la resta de fulles de julivert i les hi tirem a la salsa.

Aboquem els bivalves a la salsa i deixem que es barregin els sabors durant uns minuts.

Mentrestant, posem els espaguetis escorreguts en una font de servir, i la salsa per sobre.

A xarrupar!!!

Amanida d’alvocat i llagostins

amanida alvocat llagostins

Darrerament he decidit que aquesta és la meva amanida favorita, i per això la publico, tot i la seva senzillesa, o precisament. Cada cop m’agraden més els plats amb ingredients de qualitat, com a menys transformats, millor. Aquí tenim la sort de tenir ara el millor enciam de l’any, que porta plantat des del gener i s’ha fet poc a poc a l’hort durant el fred de l’hivern, és cruixent i saborós. És una mica calòrica, i em permeto una frivolitat, la crema de vinagre, una d’aquelles marranades tan bones.

Ingredients (2 persones):

  • Enciam
  • 1 Alvocat
  • 6 nous
  • olives
  • 12 llagostins cuits
  • Crema de vinagre de mòdena
  • Oli
  • Sal

Preparació:

Farem un llit d’enciam iper sobre hi disposem tota la resta d’ingredients. Amanim. Tan bona com fàcil!!

Mar i muntanya

Un plat fantàstic, ràpid, saludable i no molt calòric, el podem servir quan tenim convidats -és conegut plat de festa- o fer-lo pels de casa. És un plat que agradarà a tothom, dels comensals més refinats als que els hi agrada la cuina de casa nostra.

mar i muntanya

Ingredients:

(per a dues persones)

·Pollastre tallat a trossos ( i conill si ens agrada)

·Escamarlans ( hi podem posar gambes, també)

·Ceba

·Ametlles

·All i julivert

·1/2 ampolla de cava o brou de peix.

·Una copa de conyac o xerès sec

Preparació:

En una cassola, rostim els trossos de pollastre salpebrat que hi tirem quan l’oli és roent. Retirem.

Fregim els escamarlans (i/o les gambes) volta i volta. Reservem.

En el mateix oli (que podem colar o no), hi fem un sofregit de ceba picada i tomàquet. Hi afegim una copeta de conyac o xerès sec, i una picada d’ametlles, all i julivert, a la qual hi podem afegir uns brins de safrà per potenciar els sabors. Li donem una volteta, i hi aboquem la 1/2 ampolla de cava. Quan bulli, hi posem el pollastre, i ho deixem coure mitja hora destapat a foc lent. (En lloc de cava, la Pepi hi posa brou de peix suau-jo no ho he provat).

Els darrers cinc minuts, hi posem els escamarlans i/o gambes.

Sacsejem la cassola per tal que es barrejin bé els sabors.

Servim. Aquest plat queda molt bo cuinat el dia abans i reescalfat abans de servir.

Croquetes de marisc

Hola!

Aquesta recepta és de Velocidad Cuchara, provada i aprovada per mi i tots els amics que les han provat. Són les primeres croquetes que aconsegueixo que surtin perfectes. Boníssimes. Amb les quantitats que us dono, en podeu fer un bon plat, i congelar la resta només arrebossades amb la primera capa de pa ratllat. Quan les traiem del congelador, només cal passar-les per ou batut, pa ratllat i fregir-les.

croquetes

Ingredients:
50g d’oli d’oliva
50g de ceba
170gr de farina
700gr de llet
pebre negre
sal

Farcit:
200gr de llagostins cuits i pelats, tallats a trossets. A mi m’agraden els de Mercadona, envasats i frescos. Són grans i molt gustosos.
50g de salmó fumat tallat a trossos
2 ous durs

Preparació:

1.- Posem l’oli i la ceba al got i programem 3 minuts, Varoma, velocitat 3 i mig.
2.- Afegeix la farina i torrem-la 1 minut i mig, 100º, velocitat 2.
3.- Afegeix la llet, el pebre i la sal i barreja 10 segons a velocitat 6.
4.- Posem 50g de llagostins y 25g de salmó i programa 7 minuts, Varoma, velocitat 4.
5.- Afegeix els ous picats, i la resta de llagostins i salmó a trossets i barreja amb l’espàtula. Posa-ho en una mànega pastissera i deixem-ho refredar.  Jo poso la mànega en una gerra de vidre per sostenir-la.
6.- En una safata, posem una capa de pa ratllat, i anem fent xurros de croqueta a sobre. Tallem amb les tisores, i acabem d’arrebossar amb el pa ratllat. (Aquí congelem les que no mengem avui).

7.- Ara les passem per ou batut, i un altre cop amb pa ratllat. Arrebossem amb abundant oli, i posem sobre un paper de cuina perquè n’absorbeixi l’excés.

Fideuà

Hola! Aquesta recepta me la va ensenyar l’Anna fa moooooooolts anys. A mi m’agrada perquè és molt fàcil de fer, però molt bona. Es clar que té un petit truc: el fumet. Tinc la costum de només anar publicant allò que vaig cuinant a casa. Per això quan faci fumet de peix, ja us explico com el faig. Però aquesta és la gràcia d’aquesta fideuà: un bon fumet de peix, que jo normalment tinc al congelador. Si tenim això preparat (inclús es pot fer amb el fumet totalment congelat, el poses allà amb els fideus com un bloc de gel), ja tenim el 80% de la fideuà llest. Ingredients:

  • 750 g. de fumet de peix/marisc
  • 250 g. de fideu perla (es pot fer amb fieu petitó, o més gran, d’aquells foradats)
  • 2 o 3 tres cloves d’all.
  • 6 o 8 gambes
  • (tub de calamar)
  • (un grapat de cloïses)

Peparació: Posem una cassola plana al foc amb oli d’oliva i l’escalfem. Hi fregim les gambes senceres, costat i costat. Retirem. Ara hi fregim, a foc més lent, les cloves d’all partides per la meitat. Retirem. Rossegem el fideus. Amb el foc ràpid, anem remenant amb una cullera de fusta fins que el tinguem torradets. Tirem el brou. Salem si cal. Afegim les rodanxes de calamar i/o les petxines, (etc.) Portem a bullir a foc ràpid, fins que els fideus estiguin cuits. Més tres, preescalfem el forn a 200º. Quan els fideus ja hagin begut tot el líquid, i  siguin secs, els enfornem 5 minuts perquè es posin drets. A mi personalment m’agrada servir-la amb allioli i un bon vi negre (per si la pasta no tingués prou calòries, jeje… però es clar, aquest és un plat de cap de setmana:-) Bon profit!

Arròs negre

Una altra recepta d’un dels llibres del Thermomix, que adapto per aquells qui no el teniu encara.

Ingredients (per 2 persones):

-1 pebrot verd

-1/2 pebrot vermell

– 1/2 ceba

-1 dent d’all

-150 g. de tomàquet de pot

-40 g. d’oli d’oliva

-1 sèpia bruta / calamar / o el que vulgueu

-6 gambes congelades

-300 g. d’arròs bomba

-750 g. d’aigua

Preparació:

Primer hem de fer un fumet amb els caps i les peles de les gambes, amb 300 g. d’aigua. Això s’ha de fer bullint 5 minuts, triturant-ho bé i colant-ho. Amb els estris de què disposeu. Reservem.

Fregim la sípia tallada a daus en una cassola (on després farem l’arròs), sense oli, fins que deixi de treure aigua. Reservem.

Ara fem el sofregit amb tots els ingredients (oli, ceba, pebrot, all, tomàquet) ben triturats, fins que sigui cuit, a foc lent. Jo hi poso també aquell suc marró de les panxes de la sípia, que fa l’arròs tan bo, segons la meva tieta Mercè. Afegim la sípia que teníem tallada i l’arròs, i li donem una volteta per sofregir-lo. Parem el foc.

Mentres, en un cassó, posem el fumet que havíem fet, la resta d’aigua i la tinta de la sípia. Una tinta és poc, jo hi afegeixo un parell més que sempre tinc al congelador, o una bosseta de tinta d’aquestes que venen. Ho posem a foc fort fins que arranqui el bull. Hi afegim unes fulles trinxades de julivert.

Tornem a encendre el foc de la cassola i hi tirem l’aigua tintada per damunt. Pugem el foc a tope per fer-ho bullir. Ara és quan jo hi poso la sal.

El temps de cocció de l’arròs varia. El bomba només cal bullir-lo 12 minuts, el de Pals (mmmm!) 15+2, etc. Mireu l’envàs. Un cop arranca bé el bull comencem a comptar el temps. A mitja cocció, afegim les gambes pelades, i baixem el foc. Els dos últims minuts apaguem el foc i cobrim.

És deliciós!

Empanada de Xelets

Bona, aquesta. Com a aperitiu o entrant o… el que sigui. No estic gens orgullosa de les fotos perque vaig posar l’opció de la “lupa” a la meva càmera sense adonar-me’n… disculpeu!

La recepta l’he tret d’un bloc de cuina gallega, http://www.lacocinadelechuza.com que no està gens malament…! Aquesta empanada és un pèl difícil de treballar a causa de la masa. Enlloc de ser amb farina de blat és amb farina de blat de moro. La diferència entre una i l’altra és abismal perque si fem servir aquesta última, la masa no queda gens elàstica i no es pot estirar amb el rodet. S’ha de treballar amb els dits i això porta temps. De totes maneres, l’empanada es pot fer amb la masa tradicional sense cap problema i, a més, el farcit és tant bò, que el podeu posar damunt de torradetes de pà com a aperitiu. És molt versàtil.

Doncs vinga.

INGREDIENTS

Per la masa de blat de moro

– 400 grs de farina de blat de moro.

– 100 de farina de blat.

– 125 ml d’oli d’oliva.

– 225 ml d’aigua.

– 2 sobres de llevadura o 15 grs. de llevadura premsada de pà.

Pel farcit

500 grs de xelets. Si no en teniu, podeu fer servir escopinyes fresques o musclos o cloïsses.

– 2 cebes mitjanes a daus.

– 1 pebrot vermell mitjà a daus.

– un pebrot verd mitjà a daus.

– un tomàquet gran ratllat.

– una mica de pebre vermell fumat (picant si us agrada).

– sal i pebre.

PROCEDIMENT

Per fer la masa

Barregem les dues farines i les posem en un bol gran, tot fent-hi un forat al mig. Ajuntem l’aigua i l’oli i ho escalfem fins que quedi tèbi. Hi afegim la llevadura. Mesclem la llevadura amb el líquid ben bé. Ho aboquem a la farina i ho amasem fins formar una masa homogènia. Ho cobrim amb un drap i ho deixem tranquil, en un lloc calent per a que pugi. Mentrestant fem el farcit. Seria ideal poder posar-hi una mica de sal però la sal reacciona amb la llevadura i la neutralitza. Això faria que la masa no incrementés gens de volum…

Pel farcit

Sofregirem la ceba i els pebots ben bé a foc lent/mitg. Quan estigui ben tovet, hi afegirem el tomàquet ratllat, la sal, el pebre i el pebre vermell fumat. Si voleu, també una mica de sucre per a corregir l’acidesa.

Quan tot estigui ben cuit, hi afegim els xelets. No els courem perque aquest marisc necessita molt poca cocció. Pràcticament només hi donarem un parell de voltes i reservarem. El farcit ha d’estar totalment fred per fer-lo servir a l’empanada. És per això que és aconsellable fer-lo d’un dia per l’altre.

Preparem la masa per enfornar. Escamparem una mica d’oli al motlle on volem fer l’empanada i anirem, poc a poc, extenent la meitat de la masa que hem fet. Després hi abocarem el farcit.

Ara taparem l’empanada amb l’altra meitat de la masa. Aquest procediment és més difícil que l’anterior perque no podem pressionar damunt la superfície d’una manera tant forta com ho podíem fer abans… poc a poc i retall a retall, anirem segellant la part de dalt. Queda molt rollo “Frankenstein” però els resultats, pel que fa el gust, són boníssims! Finalment, la pintarem amb un pinzell i oli que haurem “tenyit” de pebre vermell fumat. Enfornem a 180 C durant 45 minuts. Deixeu refredar bé abans de tallar.

Farro amb Xirles i Musclos

Aquesta recepta la vaig treure d’un dels programes de la Giada De Laurentiis. Si us sona el seu nom és perque és la néta del Dino De Laurentiis, el productor de pel.lícules. La Giada, crec que ja va néixer als USA i està casada amb un americà… Ara té el seu pròpi programa de cuina i les receptes que fa son típicament italianes. Aquesta, en realitat la fa amb un tipus de pasta que es diu “fregola sarda”. Són com uns xurrets que recorden a grans d’arròs gran, i és típica de l’illa de Sardinia. Jo, com que de fregola no en trobo per aquí (a no ser que la compri per internet), vaig decidir fer-ho amb farro. El farro és un cereal bastant antic, diuen que un dels més antics de la història, que va ser començat a cultivar pels Egipcis. És un tipus de blat salvatge. Deliciós.

Una altra modificació que vaig fer a la recepta és que enlloc de coure el farro amb aigua normal i corrent, com diu la senyora Laurentiis, ho vaig fer amb brou de peix. Crec que el resultat és molt, molt millor que si féssim servir només aigua… Si no trobeu farro doncs tampoc passa res! Podeu fer servir qualsevol tipus de pasta més aviat petita (però no tant petita com la maravilla… més aviat del tamany d’una ametlla).

És una recepta molt fàcil de fer que dóna resultats espectaculars si us assegureu que teniu ingredients de bona qualitat i un bon brou!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 1 l. de brou de peix.

– sal i pebre.

– 500 grs de farro o la pasta que vulgueu utilitzar.

– oli d’oliva.

– una ceba mitjana tallada a dauets.

– 3-4 grans d’all.

– 1 vaset de vi. L’ideal aquí és el Marsala. Si no en teniu, doncs xerès o un simple vi blanc també funcionen.

– uns 200 grs. de tomàquets cherry o tomàquets normals tallats a daus.

– 1 dotzena de xirles netes.

– 1 dotzena de musclos nets.

– julivert.

PROCEDIMENT:

Bulliu el farro o la pasta amb el brou. Aquí encara puc fer una concessió més. Si no teniu brou de peix, utilitzeu un brou de pollastre que haureu rebaixat al 50% amb aigua. Queda bé. També ho he provat. Sembla extrany que en un plat de peix es pugui fer servir un brou de pollastre però sempre és millor que aigua, simplement. Reserveu. No coleu l’aigua si us en queda. De fet, us hauria de quedar caldoset, amb un bon dit i mitg d’aigua que no s’ha absorbit. Millor. Això serà un bon suquet més tard.

Mentres el grà o la pasta es couen, en una cassola gran, escalfeu l’oli ben calent i hi sofregiu la ceba fins que quedi ben toveta. Corregiu de sal i pebre. Ara afegiu l’all ben trinxadet i coeu tot uns 2 minuts més. A tot això, afegiu el vaset de vi i els tomàquets. Remeneu bé i deixeu coure uns 2 minuts més (tot aquest procès a foc mitjà/alt). Ara hi aboqueu les xirles i els musclos remeneu bé amb una cullera de fusta i tanqueu la cassola amb la tapa, procurant que aquesta encaixi bé. Espereu uns 10  minunts. En aquest temps, les almejes i els musclos s’hauràn obert. Si n’hi ha que no s’han obert… llenceu-los. Pot ser que siguin dolents.

Agafeu unes pinces de cuina i traieu de la cassola els musclos i les xirles. Reserveu en un bol o altre atuell. Aboqueu ara el farro/pasta que s’acaba de coure. Aboqueu tot… recordeu que el líquid serà un suquet. Si veieu que us ha quedat massa caldo i no voleu que us quedi un suquet massa caldós, doncs no l’hi poseu tot. Remeneu bé i feu que la pasta/farro i la barreja de tomàquets i ceba i perfum de ví es consolidi bé. Afegiu ara les xirles i els musclos, Remeneu altra vegada i espolseu amb un bon grapat de julivert trinxadet i un raig generós d’oli d’oliva. Guarniu amb julivert picadet per damunt. No us oblideu d’un bon pà per sucar!

Fideus Orientals amb Calamars, Gambes i Verdures.

Per si no ho sabíeu, jo sóc una copiona. Suposo que cadascú s’ha de buscar el seu propi nínxol dins de cada àmbit, i en el de la cuina, sóc una d’aquelles persones que busca receptes a diferents llocs i és capaç de replicar-les. És aquest el meu “modus operandi”. La meva mare és incapaç de seguir una recepta pas, a pas, utilitzant els mateixos ingredients i les mateixes mesures que es requereixen. Prefereix “tunejar” (com en diu ella) i canviar ingredients i tècniques, en una paraula: improvitzar i crear coses noves a cada moment, no seguint mai les regles del joc (per això sempre ens barallem a la cuina, hahaha…). Aquest tipus de cuina, l’admiro molt, perque jo no la se fer. Jo sóc una d’aquelles persones que necessita tenir tots i cada un dels ingredients preparats, mesurats, etc. i em costa molt (m’és impossible) desviar-me de les normes. En aquest cas, sóc més tècnica però em falta la creativitat que té la meva mare. Per això, les receptes que poso jo son, en molts casos, “copiades” d’altra gent. Com és el cas d’avui. Aquesta, l’he tret de http://blogdecuina.blogspot.com. És un blog d’una cuinera de Balaguer! L’he fet bastantes vegades i al Tom li encanta. D’això, Dolors de Balaguer en diu “Fideos Orientales con Calamares, Gambas y Verduras”.

INGREDIENTS:

– 100 grs de fideus tipus Lo Mein (d’arròs, es fan servir molt a la cuina oriental. Si no en teniu, fideus prims, prims, tipus… cabell d’àngel).

– 200 grs de calamars.

– 100 grs de gambes crues pelades.

– un vas de llet de coco.

– 1 pastanaga petita.

– 1/2 pebrot verd.

– 1/2 ceba (blanca o vermella… en aquesta recepta jo la veig fer servir vermella i queda prou bé).

– 2 cullerades soperes (o al gust) de salsa de soja.

– 1 cullerada sopera de gengibre ratllat.

– sal i pebre.

– oli. Ella el fa servir d’oliva però jo el faig servir de cacahuet, que és el que normalment es faria servir en aquest tipus de cuina.

– llavors de sèsam per decorar.

PROCEDIMENT:

Netejem els calamars i els tallem a trossos. Els reservem junt amb les gambes. Tallem la pastanaga, la ceba i el pebrot verd a juliana. Reservem.

Si teniu wok, feu-lo servir. Si no, utilitzeu una paella antiadherent. Sofregiu a foc fort i amb l’oli, els calamars i les gambes. No gaire estona. No més de 3-5 minuts. Els treieu i els reserveu. En aquest mateix oli, i continuant amb foc fort, sofregiu la ceba, la pastanaga i el pebrot uns 10 minuts més. Afegiu el gengibre ratllat i remeneu.

Ara afegiu el peix que heu saltejat al principi, la salsa de soja, els fideus que prèviament haureu cuit segons les instruccions del fabricant, i la llet de coco. Doneu-hi un parell de tombs. Rectifiqueu de sal i pebre i espolseu les llavors de sèsam per damunt. Serviu amb gallons de llimona o llima.

Pastís de tonyina

Ja us vaig enviar aquesta recepta al vostre correu (crec)  Amb tot i aixó, la penjo perquè quedi constància 🙂

És molt fàcil de fer, i té un resultat excel.lent. Generalment, agrada a tothom i el podem fer tal qual us dic a la recepta, o també podem afegir-hi gambes talladetes, carn o palets de cranc, fins i tot (aixó và per tú Cèlia) salmó d’aquell tant bó que feu vosaltres! Mmmmhhh…. ja m’ho imagino! 😉

Aquest de les fotos, no và sortir massa presentable perquè no tenía el motlle adequat. Si ho feu amb un de corona (aquells del forat al mitg) us asseguro que queda perfecte!

Ingredients:

1 pot de llet evaporada (aquí, trobem la “IDEAL”, de Nestlé 410gr.) Suposo que tú Cèlia, en trobaràs de qualsevol altra

4 ous

3 llaunes de tonyina petites,  ó 1 d’equivalent  (no vé d’aquí)

2 cullerades soperes de tomàquet fregit

sal i pebre

Motlle de silicona o apte per microones. Si és en forma de corona, molt millor. Queda més xulo i és millor a l’hora de tallar-ho.

Com fer-ho:

Tant fàcil com aixó: La tonyina escorreguda del seu oli i tots els altres ingredients abocar-los en un recipient Batre-ho tot. Amb un pinzell, pintar amb oli d’oliva les parets del motlle, i si voleu, l’esposseu amb pà ratllat (perquè no s’enganxi)

Si hi voleu posar gambes o carn de cranc o salmó fumat, ho talleu a bocins i ho afegiu a la barreja. Remeneu-ho tot. Abocar-ho al motlle, i…. 7 minuts al micro, al 75% de potència. Desprès, 4 minuts + al 100% de potència. Comproveu punxant amb un escuradents que sigui cuit del mitg, i llestos!

Espereu a que és refredi, treure-ho del motlle, i ès pot cobrir amb una capa fina de maionesa, o tomàquet fregit, o si ho voleu fer per Sant Jordi i fer pàtria, doncs, banda de maionesa, banda de tomàquet fregit, i anar fent! Al voltant, enciam tallat a juliana ben petitet, o barreja de rúcula, canònges, fulla de roure….etc, etc…. Vosaltres mateixes!

              

Paella de marisc

Ben arribat de Londres, ahir vaig decidir fer una paelleta per recuperar els bons sabors de la nostra terra. La veritat és que aquesta és la millor que he provat, me la va ensenyar fer el meu pare i la Rosa. Ells hi posen brou de peix, però jo crec que no cal. Tampoc no cal fer servir marisc fresc, ara que jo si trobo alguna cosa bé de preu (com crancs o galeres), les congelo jo mateixa i sempre en tinc.

Ingreidents (per dos persones):

·6 gambes

·4 escamarlans

·4 galeres

·4 crancs

·pebrot verd i vermell

·ceba

·tomàquet de pot

·picada d’all i julivert

·oli d’oliva

·300 g. d’arròs bomba

·900 g. d’aigua

Preparació

En una paella o cassola gran, posem l’oli i hi tirem el marisc quan estigui ben calent. Fem volta i volta i retirem les gambes i els escamarlans, que reservem. Deixem els crancs i les galeres als costats de la cassola.

Ara hi tirem les verdures trinxades (pebrot verd i vermell, ceba i pèsols), i afluixem el foc perquè es sofregeixi ben poc a poc. Un cop cuit, hi tirem la picada d’all i julivert, i li donem una volta.

Afegim uns 150g. de tomàquet triturat (si es de casa, millor), que protem a ebullició a foc fort, amb sal i un pessic de sucre. Afluixem el foc, i el diexem fent xup-xup fins que hagi evaporat tota l’aigua.

Llavors hi tirem l’arròs, que sofregim remenant amb la cullera de fusta. I hi tirem l’aigua, sal, i safrà.

Ara, foc fort fins que arrenqui el bull. Depés de cada arròs el temps de cocció, però jo sempre el faig bullir a foc viu la meitat del temps, llavors afluixo el foc la resta, i els dos darrers minuts, apago i tapo.

S’ha de servir de seguida.

Mireu quina pinta:

Sopa d’alls tendres i gambes (Carme Ruscalleda)

Aquesta recepta li vaig veure fer un dia per la TV a la Ruscalleda. La faig gairebé cada setmana quan treballo, perquè em dóna temps de fer-la a migdia (20-25 minuts està feta). És molt saludable (hola!), té poques calories, és fàcil de fer i… és molt bona!

Ingredients (per 2 persones):

·1 manat d’alls tendres

·6 o 8 gambes

·60 g. de pa torradet

·700 g. d’aigua

·40 g. oli d’oliva

·sal i pebre blanc.

Preparació:

En una cassola, escalfem bé l’oli, i hi tirem les gambes pelades. Retirem i reservem.

Al mateix oli, hi fregim els alls tendres pelats (of course!) i trinxadets. Quan estiguin cuits, hi afegim l’aigua, el pa, la sal i el pebre blanc. Fem arrancar el bull.

Deixem bullir 10 minuts, i triturem tot bé amb el braç elèctric.

Si la servim amb bols, repartim les gambes als bols (que no hi hagi després bufetades) i hi aboquem la sopa per sobre.

Per llepar-se els dits!!!

·