Bonítol Malena

bonitol-amb-tomaquet-i-ceba

Pel meu sant em van convidar al Malena, el restaurant amb Estrella Michelin que tenim a Gimenells. Per nosaltres anar al Malena és un festival gastronòmic, més de dues hores menjant i bevent, assaborint plats i gaudint del vi i de la conversa. El que més m’agrada és que tot i ser cuina sofisticada, la base és cuina tradicional catalana, elevada a l’exquisidesa. Hi ha plats que no saps què són ni com estan fets, com una pedra verda que em va esclatar a la boca, i vaig estar recordant tot el dia següent, sense tenir ni idea de ni un dels seus ingredients. Però hi va haver un dels plats que sí que vaig decodificar, el bonítol en escabetx amb tomàquets i ceba confitats. Al dia següent el vaig fer a casa, és una delícia!

Ingredients:

  • Bonítol en escabetx (que podem tenir en conserva)
  • Ceba ceba gran tallada a quarts
  • Sucre integral de canya
  • 25 g.Vinagre de sidra
  • 400 g. de  tomàquets madurs
  • 45 g d’oli d’oliva
  • 50 g. de sucre
  • 1 culleradeta d’alfàbrega
  • 1 gra d’all
  • 20 g. de brandy

Preparació:

Farem els tomàquets confitats al TMX. Primer els hi treien el cor, els partim a quarts i els traiem les llavors. Els posem al TMx amb 25 g. l’oli, 50 g. de sucre, pessic de sal, l’alfàbrega i el gra d’all partit per la meitat. Programem 20 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra. Quan pari, hi afegim  25g. de vinagre i programem 15 minuts més, igual. Reservem.

Per fer la ceba confitada, la posem al TMX i trossegem 6 segons a vel.. Hi afegim el brandy,  20 g. d’oli i 20 g. de sucre. Programem 30 minuts, varoma, gir a l’esquerra. Quan acabi, afegim sal i pebre i remenem una mica.

Per muntar el plat, posem una capa de tomàquets, un tros de bonítol sense la pell, i per sobre una capa de ceba.

Us llepareu els dits!bonitol-amb-tomaquet-i-ceba2

Bonítol en conserva

bonitol-en-oli

Hola!

La idea d’aquesta conserva me la va donar ma cosina Teresina, però després de consultar la xarxa, l’he tunejat una mica. Ella primer feia bullir el bonítol en aigua de mar (o aigua salada), però a mi m’és més pràctic d’aquesta manera, i queda molt bo.

Si el peix és molt gran, el podem tallar a rodanxes tan amples com els pots que volem utilitzar. Si és un bonítol d’un quilo o dos, li demanem a la peixatera que ens el talli a filets. Amb el cap i l’espina no en fem res, o sigui que no cal portar-los a casa.

Posem els filets en sal gruixuda, coberts per dalt i per baix durant tres hores.

Un cop passat aquest temps, els traiem de la sal i en netegem les restes amb un ganivet o un drap.

Llavors bullim els filets durant un quart d’hora. Si els trossos són més grans, haurà de bullir més temps, però pels filets d’un peix d’un o dos quilos, això és suficient.

Poseu el peix en una escorredora fins que es refredi. Llavors ens resultarà més fàcil treure-li la pel, algun trosset d’espina que hagi quedat enganxat o les parts més fosques.

Posem els trossos als pots el més sencers possible, procurant omplir bé tots els espais, fins que falti 1 cm per arribar al tap.

Acabem d’omplir els pots amb oli d’oliva, cobrint tot el peix però sense que toqui al tap. Tapem bé i bullim els pots durant un quart d’hora. És normal que s’escapi una mica d’oli dels pots, no passa res. Al treure’ls de l’aigua els podem assecar amb paper de cuina abans de desar-los.

Deixarem reposar els pots al rebost durant tres mesos abans d’obrir-los. Un cop oberts, podem aprofitar l’oli per amanir, etc.

Espero que t’agradi, Cèlia! 😉

Cigrons amb sípia

cigrons amb sipia

Aquesta recepta me l’he inventat jo tota, i està deliciosa!

Em va inspirar la Rosa, que diu que ella sempre fa llegums amb sípia, i em va dir per sobre que feia el sofregit i després cuinava amb l’aigua de la cocció dels llegums. He pres com a base el sofregit de les patates amb costella, incorporant la sípia i els cigrons, prèviament cuits. Com totes les receptes, la qualitat del ingredients determina el resultat final.

Ingredients(2 persones):

  • 4 grapats de cigrons secs, remullats 8 hores i cuits durant 50 minuts amb sal i una fulla de llorer, amb la seva aigua.
  • 2 sípies brutes, netes i tallades a trossets
  • 80 g. de ceba
  • 1 gra d’all
  • 100 g de pebrot verd i vermell
  • 40 g. d’oli d’oliva
  • Pimentó vermell

Preparació:

Posem les verdures al TMX i trinxem a velocitat  5 durant 4 segons. Fregim 10 minuts a 120º, afegint també la melsa d’una de les sípies.

Afegim la sípia i sofregim tot junt 4 minuts a 100º a vel. 1, girant a l’esquerra.

Ara hi avoquem 100 g d’aigua de coure els cigrons i ho coem 10 minuts a 100º, vel 1, gir a l’esquerra.

Finalment hi incorporem els cigrons cuits, i programem 10 minuts a 100º, gir a l’esquerra, velocitat 1. Durant els últims minuts hi espolsem el pimentó vermell dolç.

Si no teniu robot, doncs, trinxeu les verdures petites, les sofregiu amb l’oli, afegiu la sípia, xup-xup, afegiu l’aigua dels cigrons (més quantitat en aquest cas, perquè una cassola evapora més), xup-xup, i finalment els cigrons amb el pebre roig, xup-xup.

 

 

 

 

Cigrons amb escopinyes

cigrons+escopinyes

Què bons, aquests cigrons! La recepta és de la revista del TMX, un no  parar de plats de temporada, m’agrada força la revista i quan arriba cada més, m’engresco a provar uns quants plats nous. Alguna l’aniré compartint… tot i que aquesta per exemple, que utilitza el Varoma per vaporitzar les escopinyes i obrir-les, sense el robot seria una pringada, això segur.

Ingredients (4 persones):

  • 800 g. de cigrons prèviament bullits (de l’Alta Anoia, 8 hores en remull i 1 hora bullint)
  • 600 g. de fumet de peix (per exemple, fet amb caps de llucets, ceba, pastanaga, aigua i sal, primer fregit en oli i després bullit mitja horeta)
  • 1 cullerada de pebre roig
  • 500 g. d’escopinyes o cloïsses
  • 300 g. de ceba
  • 2 grans d’all
  • 50 g. d’oli d’oliva

Preparació:

Posem els bivalves en aigua de mar 30 minuts (o amb aigua i sal).

Triturem la ceba i l’all en oli i sofregim 10 minuts a 120º

Afegim el pebre roig i remenem a velocitat 3.

Ara el brou, amb 50 g. de cigrons, que triturarem a velocitat 7.

Programem 10 minuts a 100 º, remenant a l’inrevés.

Escorrem els bivalves en el varoma i ara l’hi posem al damunt. 10 minutets més per obrir-los. Quan acabi, els afegim als cigrons a dins del got i reposem dunant uns minuts.

Podem servir en una font. Hi ha altres receptes que afegeixen vi, picada, ametlles, però aquests són suaus, saludables i súper bons!

 

Pop a la brasa

_DSC0101Hola!

Avui una recepta senzilla però deliciosa. Quan l’estiu passat vam viatjar a Menorca (illa fantàstica!) ens vam quedar amb les ganes de menjar pop a la brasa perquè arribàvem tard a sopar i ja s’havia acabat. Així que de tornada a casa, vaig pensar que no podia ser molt complicat. Com sempre, la part més difícil era trobar bona matèria primera, i vaig estar de sort al trobar pop de llotja del Mediterrani de 2 kg a 9 euros el kg. La peixatera pensava que el preu estava equivocat, hehe!!

El pop ja sabeu com funciona. El compres i el congeles només arribar a casa. Al cap d’uns dies, els deixem descongelar i el bullim fins que estigui tendre. Primer esperem que l’aigua sola arrenqui el bull, i el submergim tres cops abans de deixar-lo anar. Als 20 minuts, ja podem comprovar la cocció, el podem punxar o fins i tot provar-lo fins que estigu tendre, sense passar-nos, perquè llavors es desfarà. Aquí ja podem menjar-lo a la gallega o la brasa, i el que no mengem el congelem.

Aquest cop el vagi treure del congelador ja cuit, el vaig deixar descongelar mentre el Carlos preparava el foc i enllestia una bona brasa, per rostir-lo a la graella.

Un cop torradet per fora, només cal tirar-hi una bona sal mòlta per sobre i un bon ragi d’oli. Deliciós amb pa i tomàquet!

_DSC0097

Olivada amb anxoves i/o salmó fumat

olivada

Deliciós i saludable aperitiu per obrir la gana.

Ingredients:

  • Olives negres sense os
  • All (els del maig, que ja comencen a ser massa grossos per tendres, són perfectes!)
  • Herbes aromàtiques: orenga, majorana, coriandre mòlt, alfàbrega…
  • Anxoves en conserva i salmó fumat, al nostre gust.

Preparació:

Ho triturarem tot al got del TMX. Aquesta barreja la podem sucar en torrades (les millors són les minitorrades aquelles tan primetes de Bimbo), tal i com presento aquí, amb anxoves o salmó…

També ho podem posar a les amanides, xatos o a l’esqueixada.

És un llepafingers total, deliciosa!

Seitons en vinagre

saitons en vinagre

L’altre dia vaig anar a la peixateria i hi havien seitons acabats de pescar a Tarragona, amb un aspecte increïble. El peix jo crec que s’ha de comprar segons el que trobem quan anem a comprar, sense cap idea predeterminada d’allò que volem. Només cal escoltar aquells peixets que volen venir amb tu a casa 😉

Només arribar els vair netejar i els vaig fer tal i com em van dir els meus tiet Mercè i Jaume, que són experts en conserves de peix. Car tallar-los-hi el cap, treure’les les panxes i separar-los en dues meitats, sense l’espina. Quan estan tots nets, els posem en aigua en un bol i els donem una esbandida perquè treguin la sang. Llavors els cobrim de vinagre durant 3 o 4 hores. Els de la foto només els vaig tenir 2 hores i mitja en vinagre de casa (del fort), i només fets semblaven una mica crus, però al cap de les hores es van acabar de fer i estaven just al punt de textura i sabor.

Un cop escorregut el vinagre, es posem en un recipient alternant capes de picada (all i julivert), i cobrint-ho tot amb oli d’oliva. Ben tapat i a la nevera, podem anar picant i duren més d’una setmana. Són deliciosos!!

Bonítol en escabetx

bonitol en escabetx

Aquest plat me l’ha ensenyat la Rosa, una gran cuinera, així com sa mare, la Sra. Rosa, que tenia un bar famós pel peix que cuinava, en racions, portat de Tarragona, la seva terra. I jo l’he “tunejat” una mica, el plat…

Per fer-lo hem de trobar bon bonítol. Aquí cadascú té els seus contactes i estratègies per trobar-ne de bo 😉 Demanarem la peixatera que ens el talli a filets, perquè té menys espines i els talls són més autèntics, com es que trobem en conserva a la botiga.

Aquest que veureu era pescat al matí, cuinat al vespre i menjat el dia següent, fred, de pícnic. Va ser gloriós, la veritat. Però la cosa té molt joc. El vaig deixar a la nevera en un taper, i 4 dies després era boníssim, tan fred com tebi. Potser millor fred. Llavors també vaig fer una darrera prova. El vaig posar en un pot de vidre, que vaig emplenar amb l’escabetx coladet de verdures, i el vaig deixar a la nevera. Una setmana després, es el millor bonítol en conserva que he provat mai.

La propera vegada, provaré de conservar-lo uns mesos, a veure què tal…

Ingredients:

  • Bonítol fresc, tallat a filets
  • Pastanaga fresca
  • Ceba
  • Alls
  • Pebre negre en boles
  • Llorer
  • 3 mides d’oli d’oliva
  • 2 mides de vinagre
  • 1 mida de vi blanc

Preparació:

Posem 3 mides d’oli a escalfar en una cassoleta. Aquí hi anirem coent, a foc molt baix, la pastanaga tallada a bastonets, la ceba tallada a llunes i els alls, pelats i sencers, amb el pebre i el llorer.

Quan veiem que les verdures estan molt tovetes, afegirem dues mides de vinagre i una de vi blanc, i ho animarem perquè arranqui a bullir.

Quan bulli, hi anirem posant els filets de bonítol, saladets, de manera que quedin coberts pels líquids. La quantitat d’oli, vinagre i vi depen de la cassola i la quantitat de peix que volem fer. Calculeu cadascú.

Un cop acomodat el peix, ja podem tancar el foc, tapar, i deixar reposar. D’aquesta manera el bonítol es va coent, justet sense passar-nos. Es pot menjar al cap de 10 minuts, però com deia a dalt, podeu menjar-lo fred o calent, l’endemà, o al cap d’uns dies si el poseu a la nevera. Això és un escabetx, i conserva per sí sol el peix. Si volem conservar-los durant més d’una setmana, hem de retirar les verdures i colar l’escabetx, posant-hi només el líquid.

El podem emplatar de moltes maneres, fins i tot posar-ne a l’amanida, en entrepans, etc. Com tonyina de llauna, però mooooolt més bona!

Mandonguilles amb sípia

Ara que arriba el fred, ve de gust algun guisadet tradicional català com aquest. Jo en cuino dos quilos de carn, fem un àpat, i la resta la congelo; tot i que la salsa es deslliga una mica, són prou bones, sobretot quan et solucionen el dinar!

IMG_2165

Ingredients:

  • Mandonguilles (2kg de carn picada: meitat vedella, meitat porc+pa ratllat+2 ous+ picada d’all i julivert)
  • 2 sípies brutes (les blanques em fan molt fàstic!
  • Tomàquet triturat o en conserva
  • Vi blanc
  • 1 ceba
  • Picada d’all i julivert
  • Un grapat de pèsols.

Preparació:

 En una paella o cassola, fregim les mandonguilles en oli, ben rosades per fora i cures per dintre, però es clar, això va a gustos. Les retirem. Ara courem a foc suau la ceba tallada molt petita. Afegim el tomàquet, que deixarem coure també poc a poc uns deu minuts, perquè s’evapori una mica d’aigua (en posem abundant).

Afegim la sèpia neta i tallada a trossets, la dexem coure uns altres deu minuts.

Posem la picada, li donem una volta perquè es faci una mica, i llavors afegim un bon raig de vi blanc i els pèsols. Pujem el foc, perque el vi es redueixi.

En els últims minuts afegim les mandonguilles i remenem perquè agafin ben la salsa.

També hi podem posar una picada d’ametlles, però personalment crec que no és necessària.

Són mooolt bones.

Pop a la gallega

Hola! Després d’anys de recerca i de menjar pop, aquest és el procediment amb què obtinc millors resultats.

 

pop

Ingredients:

  • 1 pop de 2 kg com a mínim
  • patates
  • sal Maldon
  • pebre vermell picant
  • oli d’oliva

Preparació:

Es tracta primer de comprar el pop fresc. Ha de pesar mínim dos kilos, per fer bones llesques de les potes. Quan arribem a casa, el rentem a raig d’aixeta i el congelem. El podem tenir congelat fins al primer dia que en volguem menjar. Llavors, el deixarem descongelar (a la nevera, o l’aigüera). Posem aigua a bullir, i quan arranqui el bull hi posem el pop. Al posar-lo el batejarem tres cops abans de deixar-lo dins l’aigua, sostenint-lo pel cap, el submergim i el traiem tres cops. El temps d’ebullició reglamentari és de vint minuts, però a mi, amb aquest temps, em queda dur. Millor punxar-lo amb un escuradents fins que estigui tou, a partir de 20 minuts, anar-ho provant. A mi la darrera vegada, em van caler 30 minuts. Podem tallar a les potes a rodanxes i posar-les en el plat. Les que no consumim aquell dia, les posem al congelador.

Pel que fa a la patata, tenim dues opcions. La podem posar sencera i sense pelar amb el pop, i després la tallem a rodanxes. Per les vegades que agafem les potes ja cuites del congelador, podem tallar prèviament les patates, i ferles al vapor (és com són millors, més saboroses) al Thermomix, o en una vaporera. En els últims 5 minuts, hi posem les potes de pop ja descongelades perquè s’esclafin. Així em va ensenyar la meva tieta Mercè, que és una gran cuinera, com desenes d’altres plats (i em va regalar el Thermomix!!! Muas!)

Bé, un cop tinguem el pop i les patates tallades a rodanxes, al plat, hi posarem sal Maldon, pebre vermell picant i bon raig d’oli d’oliva. Apa! A llepar-se’ls!

Lluç a la basca

Hola! Aquesta recepta és de la meva mare. Es prepara ràpid, en uns 20 minuts, i és una manera deliciosa, saludable i poc calòrica de menjar peix. Jo us recomano que tingueu al congelador les cloïsses o tellines. Quan estan bé de preu a la peixateria, jo en compro un quilo, i les faig bullir amb aigua bona fins que s’obrin.  D’aquesta manera les poso al congelador en gotets de plàstic amb la seva pròpia aigua, i les trec quan vull fer algun plat com aquest, o un arròs.

lluç a la basca

Ingredients:

  • Lluç tallat a rodanxes
  • Farina
  • 1 pot d’espàrrecs blancs
  • 1 got de tellines amb l’aigua de bullir-les
  • 4 dents d’all
  • un grapat de fulles de julivert

Preparació:

En una cassola posem oli d’oliva per tal que s’esclafi bé. Salem i enfarinem els talls de lluç i els fregim a foc fort per totes dues bandes.

Pellem i tallem a làmines gruixudes els alls. Els escampem per la cassola per a que es vagin rostint.

Afegim els espàrrecs i el seu suc a cassola, així com les tellines i la seva aigua.

Hi tirem les fulles de julivert i una mica de sal. Ho portarem a ebullició. Un cop comenci a fer xup-xup, afluixem el foc, ho tapem i ho deixem coure deu minuts.

Aquest plat és per sucar-hi pa al suquet!

Peix del dia amb allada

Bé, aquest estiu està resultant molt productiu, en quant a conserves, cuinetes, costura, i posar en ordre tota la casa per preparar l’entrada a la foscor, que en terres de Ponent l’hivern és rigorós i ens ha d’agafar ben preparats…

Doncs fa un parell de setmanes m’he agenciat l’últim llibre d’en Ferran Adrià (m’he esperat dos anys que baixés de preu!), i vaja, vaja, és genial! Com n’hi sap, mare meva! Està molt ben organitzat i editat, les fotos són fabuloses, i ens ofereix molts plats de cuina catalana, mexicana i japonesa (però sobretot catalana), a bon preu, senzills i relativament ràpids d’elaborar i amb ingredients que tenim a mà (tot i que n’hi ha un grapat que jo ni els havia sentit mai!). En general, lectura gastronòmica de luxe molt i molt recomanable del nostre gran cuiner.

Per demostrar la grandesa del llibre, us presento aquesta recepta, econòmica, ràpida, senzilla i saludable. L’Adrià ens presenta una allada senzilla, però molt bona i el resultat és genial.

Ingredients:

  • Peix del dia (llucets, meires…)
  • 3 grans d’all
  • 6 cullerades d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de vinagre de xerès

Preparació:

Planxem el peix obert per la meitat amb una mica d’oli pels dos costats. Emplatem.

Preparem la vinagreta. Laminem els grans d’all i els posem en una paella amb l’oli d’oliva fred. L’anem coent a foc suau, fins que comenci a enrossir. Llavors, hi afegim el vinagre i remenem per lligar el refregit d’alls, que salsejarem per sobre el peix. mmmmm!

peixallada

Em tornareu a sentir sobre aquest llibre, hi tinc moltes receptes marcades per provar-les.

Esqueixada amanida

Recepta senzilla, nutritiva, saludable, poc calòrica i frequesta per l’estiu. Tots la coneixem, però crec que no està de més recordar aquestes receptes tan valuoses, que ens poden solucionar un dinar. Jo la preparo en dues versions, aquesta amb bacallà, i la mateixa amb pop gran bullit. Donat que es fa amb hortalisses d’estiu i que es menja fresc de la nevera, la recomanem per aquesta època de l’any.

esqueixada

Ingredients:

  • Pebrot vermell
  • Pebrot verd
  • Ceba tendra
  • Tomàquet verd
  • Bacallà dessalat i esqueixat
  • Vinagre de vi
  • Oli d’oliva
  • Gambes pelades

Preparació:

Dessalem i esqueixem el bacallà (o bulliríem el pop durant 20 o 30  minuts, fins que fos tendre). Posem les gambes en aigua fins que arrenqui el bull, i les colem.

Tallem totes les hortalisses en petits daus. Posem tots els ingredients en un bol, i amanim amb sal, i una part de vinagre per tres d’oli.

Refrigerem durant una o dues hores abans de menjar. Aquest plat es molt bo acompanyat de calamars a la romana, o croquetes.

Croquetes de marisc

Hola!

Aquesta recepta és de Velocidad Cuchara, provada i aprovada per mi i tots els amics que les han provat. Són les primeres croquetes que aconsegueixo que surtin perfectes. Boníssimes. Amb les quantitats que us dono, en podeu fer un bon plat, i congelar la resta només arrebossades amb la primera capa de pa ratllat. Quan les traiem del congelador, només cal passar-les per ou batut, pa ratllat i fregir-les.

croquetes

Ingredients:
50g d’oli d’oliva
50g de ceba
170gr de farina
700gr de llet
pebre negre
sal

Farcit:
200gr de llagostins cuits i pelats, tallats a trossets. A mi m’agraden els de Mercadona, envasats i frescos. Són grans i molt gustosos.
50g de salmó fumat tallat a trossos
2 ous durs

Preparació:

1.- Posem l’oli i la ceba al got i programem 3 minuts, Varoma, velocitat 3 i mig.
2.- Afegeix la farina i torrem-la 1 minut i mig, 100º, velocitat 2.
3.- Afegeix la llet, el pebre i la sal i barreja 10 segons a velocitat 6.
4.- Posem 50g de llagostins y 25g de salmó i programa 7 minuts, Varoma, velocitat 4.
5.- Afegeix els ous picats, i la resta de llagostins i salmó a trossets i barreja amb l’espàtula. Posa-ho en una mànega pastissera i deixem-ho refredar.  Jo poso la mànega en una gerra de vidre per sostenir-la.
6.- En una safata, posem una capa de pa ratllat, i anem fent xurros de croqueta a sobre. Tallem amb les tisores, i acabem d’arrebossar amb el pa ratllat. (Aquí congelem les que no mengem avui).

7.- Ara les passem per ou batut, i un altre cop amb pa ratllat. Arrebossem amb abundant oli, i posem sobre un paper de cuina perquè n’absorbeixi l’excés.

Llobarro amb espàrrecs verds a la crema d’alls tendres

Aquest plat me l’he copiat d’un restaurant de Barcelona que m’agrada força, al centre, Café Reunión. El vaig demanar per sopar, i vaig veure jo mateixa com estava fet.

Ingredients:

  • 1 llobarro de bona mida per persona, net i en 2 filets snese espina.
  • 1 manat d’espàrrecs verds frescos
  • Manat d’alls tendres
  • 200 cl nata líquida cuina

Preparació:

Posem oli i una cullerada de mantequilla en una paella antiadherent. Planxem els filets de peix i els espàrrecs tallats a trossets, fins que tot estigui fet. Flambegem amb vodka o conyac. Retirem.

Afegim els alls tendres trinxats i els sofregim. Afegim la nata líquida amb un bon pessic de sal i remenem al foc fins que quedi una salsa lligada, que tirarem per sobre dels filets als plats. I podem afegir pebre negre.

Bonísim.

Si no tinguessim alls tendres (que no n’hi ha sempre) ho podem fer amb alls normals laminadets.

Tàrtar de bonítol

Recepta fàcil, fresqueta, poc calòrica i molt nutritiva per l’estiu. És d’un del llibres del Thermomix (again, gràcies!), la vaig provar ahir diumenge, i escolta, boníssima.

Ingredients (per a 6 persones):

  • 500 g. de bonítol net. sense pell, espines ni la part fosca (també ho podríem fer amb bonítol en conserva, es clar)
  • 40g. de suc de llimona
  • 60 g. d’olives verdes sense os
  • 50 g. de cogombrets en vinagre
  • 2 cullerades d’alcaparres
  • 60 g. de salsa de soja
  • 100g de tomàquet fresc
  • 1 alvocat
  • Cibulet o ceba tendra
  • sal i pebre negre

Preparació:

Trinxem el bonítol ben petit i li afegim el suc de llimona. Remenem bé i reservem en un bol.

Trinxem les olives, els cogombrets, ho afegim al bonítol amb les alcaparres i la salsa de soja. Remenem. Incorporem el tomàquet tallat a dauets el més petits possible.

Pelem l’alvocat. Reservem una meitat (amb pela i os) per guarnir el plat i l’altra meitat, la fem també a dauets molt petits. Afegim a la resta i remenem. Afellim amb cibulet picat, salpebrem i rememnem tot bé. Ho podem tenir reservat a la nevera perquè es maceri tot bé una estona o unes hores abans d’emplatar-ho.

Li donem forma de timbal amb aros al plat. Afegim la resta de l’avocat, i servim. MMMMM!

“Sarsuela” de peix

Hola! Aquest plat és un clàssic català i té tantes varietats com cuiner/es, depèn del peix que tenim, de quanta gent som a taula, etc. Es pot fer per dues persones o per moltes, és un plat de quedar bé i adient per quan tens molts convidats, només cal tenir una bona cassola d’aquelles ben grans. A mi m’agraden les Caster de ferro forjat.

Ingredients:

-Peix blanc en rodanxes (lluç, rap…) fresc. (Jo el compro d’oferta i el congelo a casa)

-Gambes (poden ser congelades perfectament)

-Calamar, sípia o un cefalòpode similar.

-(Opcional) Altres fruits del mar de què podeu disposar (musclos, cloïses, crancs…)

-Tomàquet trinxat (Més endavant us explico com el faig  jo a casa, però és important que sigui bo, perquè aquí té tot el protagonisme)

-Picada d’al i julivert

-Un raig de xerès, conyac, güisqui o un licor sec similar.

Preparació:

Posem la cassola al foc amb el cul cobert d’oli d’oliva i deixem que s’esclafi bé. Fregim les gambes molt ràpid i reservem.

Ara fregim el peix blanc salat i enfarinat, a foc ben foc per torrar una mica la farina. Si som molta gent a dinar i tenim molt peix per fregir, l’anem fregint per tandes, i ja li posarem a capes quan hi tirem el tomàquet.

Ara afegim el tomàquet trinxat, sal, sucre de canya per treure-li l’acidesa i prebre negre, la picada d’all i julivert i el licor. Afegim la sípia o el calamar i deixem fent xup-xup durant deu minuts. Anem rememnat la cassola saccessant-la per les anses.

Als darrers  dos minuts afegim les gambes. Aquí és important que no les deixem molta estona perquè si no, realment perdran tota la textura i sabor.

Si us ho podeu permetre, a sucar pa!!! i si no, menjar el peix acompanayat amb la pròpia salsa, tant saborosa, no gaire calòrica i molt saludable (hola!).

Rap amb “mojo picón” de maduixes.

Resulta que avui i de casualitat, he trobat una oferta de rap! Aquell de pell negra, que és el millor, i a 5 € el Kilo! Pensava que veia visions, però no… i és clar, n’he comprat un, que feia 1.750 grms.

Buscant alguna recepta diferent, he trobat aquesta. M’ha semblat una collonada prou curiosa i original per publicar-la  🙂  Ja em direu que us sembla.

Ingredients per a 4 persones

  • 300 g de cua de rap sense espines (tallat en daus)
  • 1 bossa de crispetes de blat de moro (per a microones)
  • 2 clares d’ou batudes
  • sal i pebre
  • oli d’oliva

Per fer el ‘mojo picón’ de maduixes

La polpa de 2 nyores en remull

  • 4 maduixes
  • 1/2 bitxo caiena
  • 1 all
  • 1/2 culleradeta de pebre vermell picant
  • 1/2 culleradeta de comí
  • 30 g de molles de pa
  • 2 cullerades de vinagre balsàmic
  • 6 cullerades d’oli d’oliva
  • sal

Per la presentació

  • fulles d’alfàbrega fresca
  • 2 maduixes

Com fer-ho:

Per fer el “mojo picón”, introduïu a la batedora tots els ingredients; les maduixes,  la polpa de la nyora previament  remullada, les espècies, el pa, el vinagre i tritureu-ho tot. Seguidament, emulsioneu-ho amb l’oli per donar-li textura i anar-ho muntant, rectificar de sal i reservar.

A continuació, feu les crispetes al microones seguint les indicacions del paquet. Un cop fetes les crispetes, reserveu-ne un grapat per acabar el plat i la resta tritureu-les amb la picadora fins aconseguir una pols gruixuda.

Tot seguit, salpebreu el rap, tallat a daus grossos i sense arestes, i poseu a escalfar la paella amb oli d’oliva. Després, passeu els talls de rap per les clares batudes, arrebosseu-los amb la pols de crispetes i fregiu-los en la paella amb oli ja ben calent, amb cura que no caigui l’arrebossat. Quan ja estiguin dauradets, reserveu-ho en un plat amb paper absorbent per retirar l’excés d’oli.

Finalment, fregiu les fulles d’alfàbrega, en una paella amb oli ben calent, i reserveu-les amb paper absorbent de cuina. Quedaran cruixents i ben verdes.

I ja per acabar, poseu una mica de ‘mojo picón’ a la base del plat, al damunt, dos o tres bocins de rap, i acompanyeu-ho amb les fulles d’alfàbrega fregides, les maduixes i les crispetes senceres. Basicament, és per recordar de qué està fet el plat. De totes maneres, també podem passar, i fer unes patatetes al vapor amb una picada d’all i alfàbrega o julivert.

Cocotxes de bacallà al pil-pil

L’altre dia, en vaig trobar al Plus de fresques. Bonissimes! 🙂

No us explicaré el que son les cocotxes, perquè segur que ja ho sabeu. A mí, m’agraden les de bacallà. Son més grosses, fan un “pil-pil” de conya, i  a  millor preu. A sobre, les podem trobar salades tot l’any a les bacallaneríes. (les de lluç, no)

Ingredients per 2 persones

-8 cocotxes de bacallà (fresques o salades)

-2 grans d’all laminat

-Bitxo a rodantxes (opcional)

-120 ccs d’oli d’oliva

-Julivert  picadet

Com fer-ho:(30 minutos)
Si son salades, dessalar les cocotxes posant-les a remull durant 24 hores,i canviant l’aigua tres cops. Posem l’oli en una cassola de fang o en una paella i daurem els alls laminats i el bitxo. Quan els alls comencin a agafar color, els  reservem. Deixem temperar l’oli i tirem les cocotxes amb la pell més dura cap a baix perquè deixi anar la seva gelatina, posem a foc molt lent, sense deixar de moure la cassola en “vaivé” fins que lligui la salsa. En el moment de servir s’hi afegeixen els alls que teníem reservats. Espolssem amb el julivert trinxat, i tenim a punt un bon pa per sucar.

És un plat, per servir calent.

Tigres

Aquesta és una tapa tradicional espanyola. L’excusa per fer-la, en aquest cas, no és gaire afortunada… uns musclos que ni fu ni fa, doncs vaig pensar… tractem de millorar-los una mica, perquè si no, s’estaran dies a la nevera fins que… doncs vaig rescatar aquesta recepta, i escolta, magnífics!

Es tracta d’obrir els musclos al vapor. Jo això ho faig amb ceba, mantega i un raig de vi blanc. Si no recordo malament (fa moooooooolts anys), aquesta també és de l’Anna, oi?

Bé, un cop oberts, els treiem de les closques, que reservem, i els trinxem una mica.

Llavors fem una betxamel espessa, fregint primer ceba i all, llavors la farina, i al final la llet amb la sal, la nou moscada i el pebre. Llavors afegim la meitat dels musclos ben trituradets, i l’altra meitat només trinxats, per anar-nos trobant algun trosset.

Amb aquesta betxamel, ben espessa, farcim els musclos i els deixem refredar perquè espessi encara més. Ara només cal arrebossar-los amb ou batut i pa rarllat, i fregir-los cap per avall en oli d’oliva.

Mireu què rebonics!

Empanada de Xelets

Bona, aquesta. Com a aperitiu o entrant o… el que sigui. No estic gens orgullosa de les fotos perque vaig posar l’opció de la “lupa” a la meva càmera sense adonar-me’n… disculpeu!

La recepta l’he tret d’un bloc de cuina gallega, http://www.lacocinadelechuza.com que no està gens malament…! Aquesta empanada és un pèl difícil de treballar a causa de la masa. Enlloc de ser amb farina de blat és amb farina de blat de moro. La diferència entre una i l’altra és abismal perque si fem servir aquesta última, la masa no queda gens elàstica i no es pot estirar amb el rodet. S’ha de treballar amb els dits i això porta temps. De totes maneres, l’empanada es pot fer amb la masa tradicional sense cap problema i, a més, el farcit és tant bò, que el podeu posar damunt de torradetes de pà com a aperitiu. És molt versàtil.

Doncs vinga.

INGREDIENTS

Per la masa de blat de moro

– 400 grs de farina de blat de moro.

– 100 de farina de blat.

– 125 ml d’oli d’oliva.

– 225 ml d’aigua.

– 2 sobres de llevadura o 15 grs. de llevadura premsada de pà.

Pel farcit

500 grs de xelets. Si no en teniu, podeu fer servir escopinyes fresques o musclos o cloïsses.

– 2 cebes mitjanes a daus.

– 1 pebrot vermell mitjà a daus.

– un pebrot verd mitjà a daus.

– un tomàquet gran ratllat.

– una mica de pebre vermell fumat (picant si us agrada).

– sal i pebre.

PROCEDIMENT

Per fer la masa

Barregem les dues farines i les posem en un bol gran, tot fent-hi un forat al mig. Ajuntem l’aigua i l’oli i ho escalfem fins que quedi tèbi. Hi afegim la llevadura. Mesclem la llevadura amb el líquid ben bé. Ho aboquem a la farina i ho amasem fins formar una masa homogènia. Ho cobrim amb un drap i ho deixem tranquil, en un lloc calent per a que pugi. Mentrestant fem el farcit. Seria ideal poder posar-hi una mica de sal però la sal reacciona amb la llevadura i la neutralitza. Això faria que la masa no incrementés gens de volum…

Pel farcit

Sofregirem la ceba i els pebots ben bé a foc lent/mitg. Quan estigui ben tovet, hi afegirem el tomàquet ratllat, la sal, el pebre i el pebre vermell fumat. Si voleu, també una mica de sucre per a corregir l’acidesa.

Quan tot estigui ben cuit, hi afegim els xelets. No els courem perque aquest marisc necessita molt poca cocció. Pràcticament només hi donarem un parell de voltes i reservarem. El farcit ha d’estar totalment fred per fer-lo servir a l’empanada. És per això que és aconsellable fer-lo d’un dia per l’altre.

Preparem la masa per enfornar. Escamparem una mica d’oli al motlle on volem fer l’empanada i anirem, poc a poc, extenent la meitat de la masa que hem fet. Després hi abocarem el farcit.

Ara taparem l’empanada amb l’altra meitat de la masa. Aquest procediment és més difícil que l’anterior perque no podem pressionar damunt la superfície d’una manera tant forta com ho podíem fer abans… poc a poc i retall a retall, anirem segellant la part de dalt. Queda molt rollo “Frankenstein” però els resultats, pel que fa el gust, són boníssims! Finalment, la pintarem amb un pinzell i oli que haurem “tenyit” de pebre vermell fumat. Enfornem a 180 C durant 45 minuts. Deixeu refredar bé abans de tallar.

Farro amb Xirles i Musclos

Aquesta recepta la vaig treure d’un dels programes de la Giada De Laurentiis. Si us sona el seu nom és perque és la néta del Dino De Laurentiis, el productor de pel.lícules. La Giada, crec que ja va néixer als USA i està casada amb un americà… Ara té el seu pròpi programa de cuina i les receptes que fa son típicament italianes. Aquesta, en realitat la fa amb un tipus de pasta que es diu “fregola sarda”. Són com uns xurrets que recorden a grans d’arròs gran, i és típica de l’illa de Sardinia. Jo, com que de fregola no en trobo per aquí (a no ser que la compri per internet), vaig decidir fer-ho amb farro. El farro és un cereal bastant antic, diuen que un dels més antics de la història, que va ser començat a cultivar pels Egipcis. És un tipus de blat salvatge. Deliciós.

Una altra modificació que vaig fer a la recepta és que enlloc de coure el farro amb aigua normal i corrent, com diu la senyora Laurentiis, ho vaig fer amb brou de peix. Crec que el resultat és molt, molt millor que si féssim servir només aigua… Si no trobeu farro doncs tampoc passa res! Podeu fer servir qualsevol tipus de pasta més aviat petita (però no tant petita com la maravilla… més aviat del tamany d’una ametlla).

És una recepta molt fàcil de fer que dóna resultats espectaculars si us assegureu que teniu ingredients de bona qualitat i un bon brou!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 1 l. de brou de peix.

– sal i pebre.

– 500 grs de farro o la pasta que vulgueu utilitzar.

– oli d’oliva.

– una ceba mitjana tallada a dauets.

– 3-4 grans d’all.

– 1 vaset de vi. L’ideal aquí és el Marsala. Si no en teniu, doncs xerès o un simple vi blanc també funcionen.

– uns 200 grs. de tomàquets cherry o tomàquets normals tallats a daus.

– 1 dotzena de xirles netes.

– 1 dotzena de musclos nets.

– julivert.

PROCEDIMENT:

Bulliu el farro o la pasta amb el brou. Aquí encara puc fer una concessió més. Si no teniu brou de peix, utilitzeu un brou de pollastre que haureu rebaixat al 50% amb aigua. Queda bé. També ho he provat. Sembla extrany que en un plat de peix es pugui fer servir un brou de pollastre però sempre és millor que aigua, simplement. Reserveu. No coleu l’aigua si us en queda. De fet, us hauria de quedar caldoset, amb un bon dit i mitg d’aigua que no s’ha absorbit. Millor. Això serà un bon suquet més tard.

Mentres el grà o la pasta es couen, en una cassola gran, escalfeu l’oli ben calent i hi sofregiu la ceba fins que quedi ben toveta. Corregiu de sal i pebre. Ara afegiu l’all ben trinxadet i coeu tot uns 2 minuts més. A tot això, afegiu el vaset de vi i els tomàquets. Remeneu bé i deixeu coure uns 2 minuts més (tot aquest procès a foc mitjà/alt). Ara hi aboqueu les xirles i els musclos remeneu bé amb una cullera de fusta i tanqueu la cassola amb la tapa, procurant que aquesta encaixi bé. Espereu uns 10  minunts. En aquest temps, les almejes i els musclos s’hauràn obert. Si n’hi ha que no s’han obert… llenceu-los. Pot ser que siguin dolents.

Agafeu unes pinces de cuina i traieu de la cassola els musclos i les xirles. Reserveu en un bol o altre atuell. Aboqueu ara el farro/pasta que s’acaba de coure. Aboqueu tot… recordeu que el líquid serà un suquet. Si veieu que us ha quedat massa caldo i no voleu que us quedi un suquet massa caldós, doncs no l’hi poseu tot. Remeneu bé i feu que la pasta/farro i la barreja de tomàquets i ceba i perfum de ví es consolidi bé. Afegiu ara les xirles i els musclos, Remeneu altra vegada i espolseu amb un bon grapat de julivert trinxadet i un raig generós d’oli d’oliva. Guarniu amb julivert picadet per damunt. No us oblideu d’un bon pà per sucar!

Fumet de peix

Aquest fumet és el millor de tots els que he anat provant al llarg dels anys, i per tant, em quedo amb aquesta recepta, que faig de tant en tant per congelar-lo i tenir-ne sempre a punt. Serviria per posar-lo després a arrossos o fidueàs, però nosaltres més aviat ens el mengem com a primer plat, ell sol, tal i com veieu a la foto. Com el brou de pollastre, és un imprescindible que sempre tinc,per quan treballo, o quan arribem de viatge i el Carlos vol una “sopeta.”

La recepta és de l’Isma, un cuiner que tenia un espai a la TV3 que es deia “Cuina per solters,” on feia plats saludables, bons i pràctics per la gent que treballem però ens agrada menjar bé. Té receptes molt bones.

Ingredients:

Fumet de peix
– 1 pastanaga
– (1 tros d’arrel de celerí)
– 1 tija d’api
– (1 tros de bulb de fonoll)
– 1 kg de crancs de roca vius o galeres
– 1,5 kg de peix de roca (Variació: dos o tres caps de rap)
– 3 tomàquets de pera grossos o tomàquet de pot
– julivert
– pebre vermell dolç mòlt
– 6 l d’aigua
– 1 ceba grossa
– 1 cabeça d’alls
– 1/2 porro d’aroma

Preparacio:

1.Per fer el fumet, tallem la ceba i la posem a la cassola. També hi afegim l’all. Quan abaixem el foc, hi tirem el porro. Després, la pastanaga i el celerí.

2.Fregim els crancs amb oli de gira-sol, els traiem l’excés d’oli i els posem en una plata i cap al forn (10 minuts a 200 graus de temperatura).

3.Mentrestant, afegim a la cassola l’api i el fonoll. Una culleradeta de pebre vermell mòlt i un rajolinet d’oli. Tallem el tomàquet i també l’hi tirem.

4.La base de fumet ja està llesta. Ara l’afegim a l’aigua bullint. Després hi tirem els crancs i el peix de roca. Al cap d’uns 25 minuts, l’escumem.

http://www.tv3.cat/pprogrames/lacuinadelisma/cdiSeccio.jsp

 

Bacallà amb pebrot a la mèl

Un altre de peix! Aquest plat és d’aquells ràpids que em van molt bé els dies que treballo. I és una delícia!

Temps de preparació: 40 min.

Ingredients:

·Bacallà dessalat

·Un pebrot vermell ben guapo

·Una cullerada de mèl

·Oli d’oliva i farina

Preparació:

Un cop dessalat al seu punt i escorregut el bacallà, l’emfarinem i el fregim en una paella amb l’oli ben calent, per les dues cares.

Retirem i reservem en una font de forn.

Precalentem el forn a 190º.

En el mateix oli, ara hi fregirem lentament el pebrot vermell tallat a tires. Potser millor ho tapem, perquè es cogui ben tovet.

Quan ja està quasibé fet del tot, i afegim una cullerada (o al gust) de mèl. Deixem fregint uns minuts a foc fluix.

Tirem el pebrot caramelitzat per sobre del bacallà i enfornem durant cinc o deu minuts per compactar tots els sabors.

Bona cuina!

Caldereta de Tonyina

Aquí teniu una altra recepta de peix! Aquesta amb tonyina fresca. L’original, de les terres del nord oest d’Espanya, es fa amb Bonito del Norte, un peix que tinc MOLTES ganes de tornar a conéixer aquest estiu quan vingui. Desafortunadament, jo només tenia Tonyina de l’Aleta Blava (Bluefin Tuna), ahaha… total que és amb aquesta que l’he fet. És un plat de cullera, que reconforta en dies plujosos i freds com els que hem estat tenint per aquestes contrades! ¡A ello!

INGREDIENTS:

– 800 grs de tonyina fresca. Del llom. O si no, de qualsevol part del cos trobeu… menys la ventresca, que és massa greixosa i té un gust massa fort per un guisat com aquest.

– un pomet de julivert.

– 4 grans d’all.

– 4 fulles de llorer mitjanes.

– 2 cebes mitjanes.

– 2 pebrots mitjans.

– un vaset de tomàquet triturat.

– 2 pastanagues mitjanes.

– un vaset de vi blanc.

– un carbassó mitjà.

– uns 200 grs de carabassa.

– sal i pebre.

– 4 patates (opcional).

– 2 moniatos (opcional)

* una nota sobre el carbassó i la carbassa. Jo crec que hi sobren!! Vaig trobar aquesta recepta fa temps i tenia aquests dos ingredients. Quan la vaig fer ahir, els hi vaig posar però crec que quedaria igual de bé (o millor) sense. Vosaltres decidiu.

PROCEDIMENT:

Primer trinxarem el julivert, els 4 grans d’all i les fulles de llorer ben, ben petits. Ens sortirà una espècie de pasta. Hi afegirem un parell de gotetes d’oli d’oliva per a emulsionar. Tallem la tonyina a trossos i la marinem amb aquesta pasta que hem fet. Jo ho vaig posar tot en un contenidor alimentari, tipus Tupperware i li vaig fer un parell de sacsades ben fetes. També es pot utilitzar una bossa gran Ziploc. Ho deixem reposar a la nevera una hora, mentres fem la resta.

Anem a per les patates. Això només és un acompanyament. La caldereta aquesta es pot servir amb un llit de patates, un arròs blanc o integral o simplement sola, amb un bon pà per sucar. Jo vaig fer patates però ahir a la nit també va haver de caure el pà… per tant, millor que el tingueu a mà! També vaig fer una mica de trampa. Per a que les patates triguessin menys, les vaig fer al vapor abans. Quan van estar fredes, les vaig tallar a daus i les vaig fregir. Aquí on visc jo, son molt comuns les patates fregides de monitato i per fer, així, una fusió gallega-americana, la meva petita aportació és que hi vaig afegir moniatos, que van quedar de p*+`! mare! Total, que ara que ja estàn fetes, les reserveu i no us les menjeu!!! (no va en conya!)

Tallem les cebes petitetes. També tallem el pebrot ben petitet les pastanagues a llenques ben finetes. Ho sofregim tot en una cassola amb oli ben calent. Un cop estigui tot ben tovet i comenci a mostrar caramelització, hi afegirem (si volem), el carbassó tallat a daus i la carbassa tallada a daus també.

Ho deixem coure tot ben bé uns 10 minuts. Ara hi posem el vaset de vi i remenem fins que l’alcohol s’hagi evaporat. Poseu-hi ara la tonyina que heu estat marinant, amb tots els sucs que hagi pogut fer i tota la pasta de julivert, all i llorer. Doneu un parell de tombs i coeu durant uns 10 minuts més. Rectifiqueu de sal i pebre.

Ara hi poseu el gotet de tomàquet triturat i deixeu coure a foc lent durant uns 15 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre altra vegada si ho necessita.

Serviu sobre un llit d’arròs o de patates com és el cas!

… and enjoy!

Carxofes amb sípia

Un altre clàssic a casa nostra. Cap al final de l’hivern i la primavera, a casa cada setmana mengem carxofes al menys un cop per setmana. Si no les faig a la brasa, les preparo amb una sípia bruta d’aquelles tan bones. Em recorda les cassoles amb patates de ma mare, però més bo:

Ingredients:

  • 2 sípies peties o una de garn
  • 8 carxofes
  • 4 cullerades de tomàquet fregit
  • 4 patates
  • 1 cullerada de pebre vermell picant
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • Pebre i sal

 Preparació:

Fregim les carxofes tallades a làmines. I les reservem. En el maeix oli fregim les sípies, tallades a daus, a foc suau. Quan estiguin tendres afegfiu les patates també tallades a daus. Assaoneu bé amb pebre vermell, fregiu-ho bé un instant i afegiu el tomàquet triturat. Deixem fregir fins que s’evapori l’aigua del tomàquet. Cobriu les patates amb aigua i les coiem fins que estiguin tendres. Rectificar de sal i pebre i afegir les carxofes.

Llenguado al Forn amb Salsa de Tomàquet i Alfàbrega.

Aquest ha estat el nostre primer sopar “al fresco” d’aquesta temporada. Hem pogut sortir al “jardi” de darrera de casa i disfrutar un àpat de primera hora del vespre. És una recepta super fàcil que podeu fer en una mitja hora. El llenguado ja sabeu d’on l’he tret! El va portar el Tom en aquest últim viatje…! El vaig servir amb unes carxofes que vaig fer a la brasa amb una mica d’all, julivert i oli.

ImageINGREDIENTS:

– 500 grs. de tomàquets tipus “Cherry” madurs, tallats per la meitat. També podeu fer servir qualsevol altre tipus de tomàquet madur. Talleu-los a quarts i talleu els quarts per la meitat també.

– 4 grans d’all, trinxats molt petits.

– un raig generós d’oli d’oliva.

– 3 cullerades soperes de suc de llimona.

– 3 cullerades de fulles d’alfàbrega fresca, trinxades.

– sal i pebre.

– un llenguado de 1 kilo o 1 1/2 kilos.

PROCEDIMENT.

Escalfeu el forn a 230 C.

                                                                                                                                                                             Combineu els primers 5 ingredients en un bol no reactiu i salprebreu al gust. Esteneu aquesta mescla en la safata que fareu servir per enfornar. Image

Enforneu durant 10 minuts, fins que la salsa faci bombolletes. Salpebreu el llenguado al vostre gust. Al cap dels 10 minuts, poseu el llenguado damunt dels tomàquets a la safata i torneu a enfornar uns 15 minuts, sense coure massa, només fins que el peix comenci a fer làmines.

 

Serviu amb un bon pà per sucar i un gotet de vi!

Pastís de tonyina

Ja us vaig enviar aquesta recepta al vostre correu (crec)  Amb tot i aixó, la penjo perquè quedi constància 🙂

És molt fàcil de fer, i té un resultat excel.lent. Generalment, agrada a tothom i el podem fer tal qual us dic a la recepta, o també podem afegir-hi gambes talladetes, carn o palets de cranc, fins i tot (aixó và per tú Cèlia) salmó d’aquell tant bó que feu vosaltres! Mmmmhhh…. ja m’ho imagino! 😉

Aquest de les fotos, no và sortir massa presentable perquè no tenía el motlle adequat. Si ho feu amb un de corona (aquells del forat al mitg) us asseguro que queda perfecte!

Ingredients:

1 pot de llet evaporada (aquí, trobem la “IDEAL”, de Nestlé 410gr.) Suposo que tú Cèlia, en trobaràs de qualsevol altra

4 ous

3 llaunes de tonyina petites,  ó 1 d’equivalent  (no vé d’aquí)

2 cullerades soperes de tomàquet fregit

sal i pebre

Motlle de silicona o apte per microones. Si és en forma de corona, molt millor. Queda més xulo i és millor a l’hora de tallar-ho.

Com fer-ho:

Tant fàcil com aixó: La tonyina escorreguda del seu oli i tots els altres ingredients abocar-los en un recipient Batre-ho tot. Amb un pinzell, pintar amb oli d’oliva les parets del motlle, i si voleu, l’esposseu amb pà ratllat (perquè no s’enganxi)

Si hi voleu posar gambes o carn de cranc o salmó fumat, ho talleu a bocins i ho afegiu a la barreja. Remeneu-ho tot. Abocar-ho al motlle, i…. 7 minuts al micro, al 75% de potència. Desprès, 4 minuts + al 100% de potència. Comproveu punxant amb un escuradents que sigui cuit del mitg, i llestos!

Espereu a que és refredi, treure-ho del motlle, i ès pot cobrir amb una capa fina de maionesa, o tomàquet fregit, o si ho voleu fer per Sant Jordi i fer pàtria, doncs, banda de maionesa, banda de tomàquet fregit, i anar fent! Al voltant, enciam tallat a juliana ben petitet, o barreja de rúcula, canònges, fulla de roure….etc, etc…. Vosaltres mateixes!

              

Ventresca de tonyina

 

Ja fa dies que em venía de gust fer una bona Ventresca de Tonyina. És dificil de trobar perquè d’una bestiota gran, només surten dos talls de ventresca, més o menys grossos, en funció del tamany del bitxo.

No deu ser el temps de la tonyina ara, i res de res. Però, ailà! Al Carrefour, he vist que en teníen de congelada. Una mica a contracor, m’he atrevit a comprar-la. No les tenía totes quan s’ha descongelat, perquè al damunt, he llegit a l’envolcall: ” Ventresca de atún de ALETA AMARILLA”!!! Ho he preguntat i tot, però compque els del Carrefour son tant brètols, el peixater m’ha contestat: “Está claro señora! El atún es de aleta amarilla”!!! -Ai cony, aixó ja ho he llegit que l’aleta és groga! -“Entonces debe ser que dónde lo han pescado, los atunes tienen la aleta amarilla. Deben venir de Xina”  Compque no en treia l’aigua clara, m’he aventurat a experimentar per mí matèixa. I quina ha estat la meva sorpresa…. BO-NI-SSI-MA!!! 🙂

Mertxe, no sé si n’has fet algún cop, (ja sé que a la Cèlia l’hi agrada molt) però si no en trobes a la teva peixatería de fresca, (és carota la fresca) quan vagis al Carrefour, compra’n. Son molt barates (aixó m’ha fet sospitar)  3,90€ la bossa amb tres bons talls força guixuts, que aquesta és la bona per la quantitat de greix (del bó, omega3) que porta infiltrat, i que la fa més melosa.

No poso foto. Primer, perquè ja me l’he cruspida, 😉  i desprès perquè és tant fàcil com aixó:

Ventresca

sal, oli, pebre

Picada d’all, julivert i oli (opcional)

Jo avui, l’he fet a la barbacoa que ha quedat … mmmmhhh!!! Oh que bona! Amb un pinzell, l’he untat una mica d’oli perquè no s’enganxés a la graella.

També és pot fer a la planxa. (ben calenta i poc cuita) Aquí, potser no cal ni oli.

No cal fer-hi rés. Directament a coure. Un cop està feta, s’hi tira el pelet de pebre, una mica de sal gruixuda, o escames, o maldom, i un rajolí d’oli, poquet, o… si us decidiu per l’all i julivert, tirar-ho per sobre quan és ben calenta. I rés més!!! Més fàcil, impossible!

L’he acompanyat d’escalivada d’albergínia i pebrot que tenía feta, i he dinat com una reina!

Em sembla que no serà l’últim cop que en compri de congelada…!

Bacallà a la Mel amb Perfum de Taronja

Doncs aquest bacallà és ja un dels últims 4 talls que ens queden del bacallà sencer que vam comprar aquest Nadal passat a Samuel and Sons, Philadelphia i que teImageníem penjat al garatge! S’ha de dir que ja hem anat menjant les parts “pitjors” i ara només queden els talls millors, els del llom, però crec que aquesta recepta és tant bona (de fet, el que la fa bona és la salsa d’acompanyament), que si enlloc del llom de bacallà la féssiu amb un cul del bacallà, també quedaria de collons. Quan la vaig fer ahir a la nit, per sopar, el Tom va provar la salsa i diu: “Deliciós!!!!”. Quan li vaig dir: “Escolta, si només has provat la salsa! No saps com està el bacallà!!!”, ell va dir: “Uff, la salsa és tant bona que amb això ja en tindria prou”. Res, que es va menjar el plat aquest amb una reverència de com si estés saborejant una hòstia sagrada.

Anem a la recepta. Jo parteixo de la base que teniu uns 4 talls de bacallà, ja dessalats al punt, eixugats i preparats per cuinar.

INGREDIENTS per 4 persones o 2 molt fartanes:

– 4 lloms de bacallà ja dessalats.

– 3/4 cullerades de mel de la bona. Que la mel sigui bona és essencial. No me feu el plat aquest amb mel de la Granja San Francisco que us sortirà com el cul. Per que la salsa és de mel, el gust que tingui aquesta permearà a tot el plat. Si la més és dolenta, mal rollo, Jo vaig fer servir una mel que em da donar el professor d’horticultura de l’escola. Té molts eixams d’abelles i, a ratos lliures, és també apicultor. Aquesta mel que em va donar ell, era de flor de taronger, cosa que ja és “el no va más” perque el gust de la mel fa que s’ancori més el “perfum de taronja” de la salsa…

-1 ceba gran, gran… com és gran millor. Si no, 2 de mitjanes o 4 de més aviat petites…

– el suc d’una taronja.

– 1 grapat generós de pinyons.

– Farina

– Sal / pebre

PROCEDIMENT:

En una paella hi posem el suficient oli per a (un cop haguem posat els lloms a la paella, ara encara no) cobreixi els nostres lloms (bueno, els del bacallà) fins a la meitat. Calentem aquest oli fins al punt que  fumegi una mica però que no bulli. Hi posem els lloms de bacallà (que prèviament haurem salpebrat i lleugerament enfarinat), fent que la pell del bacallà estigui en contacte amb la paella. Els tapem amb la tapa de la paella i els fregim uns 5 minuts. Tanquem el foc però els deixem a la paella mentres fem la salsa.

Torrem el grapat de pinyons, en una paella calenta amb un poc d’oli, fins que estiguin daurats. Els retirem i deixem refredar.

En una altra paella gran, hi posem oli i sofregim, a foc lent, la ceba tallada a mitjes llunes. Aquest és el procès de caramelització. Aquest procès ens tardarà uns 20/30 minuts a foc lent. Quan hagi passat aquest temps i la ceba estigui transparent i tova, hi posem sal i pebre al nostre gust. Uns 5 minuts més tard, hi posem les cullerades de mel. La salsa és, definitivament dolça. Però no ha de ser empalagosa. Això de la mel, va a gustos. Si sou gormands en podeu posar més i si no en seu tant, en podeu posar menys… La salsa us agafarà ara, un aspecte brillant. Poseu-hi una cullerada sopera de farina. Remeneu bé. Per lligar la salsa, ara hi poseu un gotet d’aigua, o de cladet de verdures, o de caldet de pollastre. Si opteu per qualsevol dels dos brous, assegureu-vos que siguin més aviat lleugers i gens consistents. Tampoc volem que el plat tingui gust de verdures o de pollastre. Podeu posar-hi simplement aigua però jo he vist que si poso brou, queda més gustós. Continuem remenant i ara ena hauria de quedar una salsa espessa de marró clar. Hi posem una mica més de sal i pebre. Anem afegint aigua/brou a ull, fins que haguem aconseguit la viscositat que volguem per la salsa (més o menys espessa).

Doncs res, ara la salsa ja és feta. Feu el suc d’una taronja. L’aboqueu a la salsa, barregeu bé i ara hi posem els lloms del bacallà. Si voleu, també hi podeu posar un parell de cullerades de l’oli que heu fer servir per coure el bacallà. Si no, coleu-lo i guardeu per altres receptes (idea de l’Anna). Acabeu de fer que els lloms s’acalentin amb la salsa dins la paella. Haureu abaixat ara el foc al mínim. Poseu-hi la meitat dels pinyons al peix i la salsa que tingueu a la paella. Doneu un parell de tombs. Bé, amb el bacallà molts tombs tampoc se li poden donar. Més aviat aneu tirant cullerades de la salsa pels lloms i així és van acalentant.

Emplateu. Un llit de salsa a sota. Lloms a sobre. Un parell de cullerades de salsa per damunt dels lloms i espolvorejeu la resta dels pinyons pel damunt. Assegurau-vos que acompanyeu aquest plat amb una quantitat ingent d’un bon pà, sobretot si els vostres comensals son panarres!

Enjoy!

Image

Carpaccio de gambes (a les tres textures)

Au, aquesta és bonissima!

No puc penjar foto, perquè la vaig fer per les festes de Nadal de fa dos anys. Miraré si en trobo alguna per la xarxa.

Ingredients

Gambes fresques o llagostins (important, perquè després, s’han de tornar a congelar)

Paper film de cuina, o paper de forn, o bosses grans de zippbloc

Cassó de cul plà

Un bon brou de peix (ara no, però ja penjaré la recepta en un altre moment)

Oli, sal i pebre

Per fer el Carpaccio de gambes:

Pelar les gambes, treient el budell de l’esquena. Guardar els caps i les peles pel brou.

Al damunt del taulell de la cuina, posar el film de plàstic o el paper de forn. un quadradet per cada racció.

Tres o quatre gambes (segons tamany) i tapar amb un altre quadrat de film o paper.

Amb el cassó aplastar-les fins que quedin com una làmina fina, i amb les mans per sobre, deixar-ho arrodonit.

Congelar cada unitat .

Reservar tres o quatre gambes senceres per racció  i fer-les a la planxa a l’últim moment. Només un plis-plas

Muntar el plat:

Col.locar al fons del plat, el carpaccio de gambes. Al damunt, les gambes que hem acabat de fer a la planxa. Tenir una gerra amb el brou ben calent, i quan la penya és a la taula, anar tirant per sobre del plat el brou de peix. El brou ha de ser consistent, si cal, afegir-hi una mica de farina d’arros o “maizena” perquè tingui més “cos”

L’escalfor del brou, acaba de coure el carpaccio. Us asseguro que queda de 10!!!! Un plat digne del Bulli! 😉

Val a dir, que el cappaccio per si sol, i acompanyat pel voltant de rúcula, canònges, o qualsevol cosa que us vingui al cap, i amanint-lo amb escames de sal (o sal guixuda) un raget de llima o llimona (o no) i un bon raig d’oli, és molt bó!

Crec que la Cèlia ja ho ja tastat….oi que si?

Besuc a la sal

L’animaló, pesava més de tres kilos!!! Als nostres forns d’aquí, segur que no l’haguessim fet entrar! (Amplieu la foto, i observareu la bona pinta que feia) Era tant gros, que la cua va quedar fòra de la plata!

Un dels mooolts plats que vam cuinar aquest Nadal passat  i que ja ha fet esment la Cèlia, và ser una mena de besug vermell a la sal. No és la varietat que coneixem aquí, però el resultat final và ser el mateix. Exel.lent!

Và ser tant curiós trobar un exemplar com aquest als EEUU, que el peix el trobes sense pell, ni arestes, ni cap, ni…. ni tant sols saps el que compres si no et llegeixes el cartell del damunt!

És tant fàcil, com esbudellar el peix, tallar les aletes, i molt important: NO ESCATAR-LO.

Escampar al fons d’una plata de forn, un gruix de sal adequat a la mida del peix, En aquest cas, la bestiola s’ho valía, i  vem necessitar com tres kilos de sal gruixuda. Tirar una mica de pebre per sobre del peix (o no) i cobrir-lo amb el mateix gruix.

Cal humitejar la sal espolsant-li amb les mans unes gotes d’aigua, per tal que quedi compacta. La Cèlia, em và donar una idea que no vem utilitzar, però que és molt bona. Batre clares d’ou, i barrejar-les amb la sal per tal que quedi millor compactada.

Posar al forn a 200ºC, i quan la sal s’hagi fet una crosta, ja està fet. El temps, depend del tamany de la criatura en qüestió. Després, només cal esberlar la crosta amb una mà de morter, i amb compte, anar treien la carn netejant-la d’arestes. Si queda una mica de sal enganxada, no us preocupeu. Posar-lo en una plata per servir, o directament a cada plat i tirar un bon raig d’oli d’oliva verge per damunt.

Aquest mateix mètode, serveix  per fer una cinta de llom sencera, un pollastre, llobarros, orades, etc.  Donat que el peix es cou en un obrir i tancar d’ulls, si és tracta de carn, potser el temps de cocció hauría de ser més llarg.

Popets

Aquesta també la penjo jo per la novetat, però ens l’acaba d’enviar l’Anna per correu electrònic, o sigui, que l’autora és ella. Ara faltaria una foto:

Rés, que quan faig alguna recepta que em sembla bona, m’agrada compartir-la amb vosaltres. Ahir vaig fer uns popets que han quedat bo-ni-ssims!!!
Vaig veure un truquet que potser els fan més bons si cal.
Us dono les mesures per un kilo de popets “nets”. Vol dir que si els heu de netejar, calculeu un kilo i mitg. També us he de dir, que del kilo “net”, ha quedat una misèria!!! Compque, més val que per dues persones, penseu en un kilo per persona. A partir d’aquí, dobleu els ingredients.

Ingredients:

1 kilo de popets petits “nets” (jo, els he comprat frescos, però poden ser congelats)
3 cebes
1 porro
1 ó 2 alls
1 pastanaga
1 nyora (la polpa)
1 fulla de llorer
pebre (al gust)
un raget de ví blanc, o negre, o conyac, o xerès, o ví ranci, o aigua…. (però poquet)
unes quantes avellanes, o ametlles, o pinyons, o una mica de tot plegat… depend del que tingueu (per fer una picada)

Com fer-ho:

En primer lloc, netejarem els popets, treien el budellam, els ulls i la boca. Aixó si no son nets. I si son nets o congelats, els esbandirem ben bé. Esl posarem en un colador per eliminar l’aigua-
El truquillo: Posar la cassola en la que els cuinarem al foc pq s’escalfi el fons. Quan sigui calenta, sense oli ni rés, hi tirarem els popets ben escorreguts. Aneu remenan, i veureu que fà molta aigua. Deixeu que aquesta aigua s’evapori tot i donant tombs als popets. Aixó fa que és vagin coent amb els seu propi suc. No hi poseu sal, ja que ells mateixos, en porten.
Haureu picat tots els ingredients. Les cebes, el porro, la pastanaga i l’all. (Jo, els he trinxat tots plegats a la picadora, que és més fàcil)
Haureu d’anar en compte, pq quan els popets ja s’ha begut tota l’aigua, al no portar oli, s’enganxen al fons de la cassola amb molta facilitat. En aquest moment, hi tirarem un raig d’oli, i tots els vegetals picats i la fulla de llorer. Un pelet de sal (aneu tastant) i pebre al gust.  I anirem donant tombs per tal que és coguin Quan ja us sembli que és cuit, triturarem les ametlles, avellanes, pinyons, (o el que tingueu)  la polpa de la nyora i un dels dos alls, amb la mica de ví o el que sigui. ho tireu per sobre, li doneu uns tombs pq s’evapori l’alcohol, i llestos! D’un dia per l’altre, encara és més bó.

De fet, és més fàcil de fer, que d’explicar. Si us agraden els popets, o en podeu trobar, que aquesta n’és una altra…. no deixeu de fer-la. Té un resultat garantit! 😉

Petonets a les dues!

Anna.-