Tabule de quinoa

tabule de quinoa

Què deliciosa, aquesta quinoa! L’he descobert només fa un parell de mesos i ja s’ha convertit en un fixe de la setmana. Deu de ser bastant cal·lòric, però molt nutritiu i saludable.

Ingredients:

  • 200 g. de quinoa (100 g per persona)
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1/2 pebrot verd
  • 1/2 ceba
  • oli d’oliva
  • pebre vermell de la Vega
  • pastanaga, moniato, carbassa, carbassó… (el que arreplegueu per la nevera, vaja!)

Preparació:

Primer tallem les verdures a dauets molt petits i ho posem a sofregir tot en una cassola àmplia, mitja hora ben bona a foc fluixet.

Quan ja estigui el sofregit tovet, salpebrem, hi posem el pebre vermell (picant o no, això va a gustos, però picant està molt bo), i que s’acabi de fer tapadet.

Posem una cullerada d’oli en una olleta i hi tirem la quinoa rentada per sofregir-la i que tingui així més gustet de nou. Li donem unes voltes i afegim el doble d’aigua.

Fem que arrenqui i el bull i baixem el foc. 15 minuts tapada.

Escorrem i afegim a les verdures. sofregim una mica, mentres fem els ous fregits, que servirem allitats  a sobre. Una mica de tòfona ratllada per damunt de l’ou i a triomfar!!

Us llepareu els dits!

Wraps de pollastre, enciam, poma…

wraps-de-pollastre

Què bons, aquests farcells fets amb tortitas i pollastre. Són delicosos, a fe de neu! Són suaus i baixos en histamina si fem les “tortitas” a casa, i la carn és fresca;  bastant calòrics per la farina, però si fem servir ingredients bons, molt saludables.

La recepta és d’una revista i un llibre TMX, i jo l’he tunejat una mica.

Ingredients (x2p):

  • Tortitas:
    • 250 g. de farina d’espelta (si volem, meitat integral)
    • 60 g. d’oli de girasol
    • 5 g. de sal
    • 100 g. d’aigua bullint
  • Farcit:
    • 80 g. de ceba
    • 100 g. d’enciam
    •  4 branques de cilantre fresc si en tenim
    • 800 g. d’aigua
    • 30 g. d’oli d’oliva
    • 300 g. de pit de pollastre tallat en dauets i salpebrat
    • 1 cullerada de farina de panís
    • 150g. de poma
    • Tabasc
    • Maiones i salsa Perrins (amg comptagotes els histamínosics)

Preparació:

Per fer las “tortitas”, posem la farina, l’oli i sal al got. 15 s. a velocitat 6 i 30 segons amassant. Fem boles de 40 g. i les deixem reposar 20 minuts mentre fem el farcit.

Ara posem les hortalisses del farcit al got amb l’aigua i ho piquem 8 s. a vel. 5. HO aboquem al cistell per que s’escorri.

Posem l’oli, el pollastre i la farina de panís, i fregim 8 minuts a 120º, gir al revés.

Quan pari, afegim la poma tallada a daus, les salses, i passem a fer les “tortitas”.

Psem la paella a escalfar al foc mitjà. Enfarinem el taulell i amb un curró petit, anem fent coques rodores amb les boles el més primes possibles, d’un pam de diàmetre. Les anem posant a la paella, i quan es comencin a torrar les bombolles que surten les girem, i després fora. Anem treballant en série, a mi m’encanta aquesta part, però s’ha de treballar sense badar, per poder-les menjar al punt i que no se’t cremin. Quan surtin de la paella, les farcim, les embliquem i al plat.

Ja veureu que súper bones!

Fideuà de verdures

Fideuà de verdures 6Aquesta recepta ens la va ensenyar generosament el Manolo López, cuiner del Restaurant Piscines de Gimenells, dins d’una jornada de “Cuina d’aprofitament” organitzada pel Consell Comarcal i l’Ajuntament de Gimenells. Hi va venir molta gent, i havíem de fer torns per veure com el Manolo ens explicava la fideuà amb verdures dels horts (que ara ens surten per les orelles!!) i en Xixo Castaño, del Restaurant Malena de Gimenells, ens explicava com fer un gaspatxo amb hortalisses i fruita dolça. Em va encantar l’activitat, i també els dos plats. Aquest em va semblar un plat fantàstic. Una mica calòric, per tant hem de vigilar amb què el combinem i quan el mengem, però senzill, saludable i perfecte quan a l’estiu se’ns amunteguen les hortalisses a la nevera. Fins i tot he provat de congelar una ració de verdures un cop cuites per veure si surt bona i poder-ne gaudir a l’hivern quan no n’hi ha. Quan la provi us dic si també és bona.

El Manolo ens va dir que ell feia el brou amb una safata de brou d’aquelles preparades a la botiga, i em sembla una bona idea, però jo he volgut aprofitar també les verdures que tenim ara a casa per fer un concentrat, que farà com si fos una pastilla d’aquelles de brou, però fet per nosaltres i per tant, més bo. La resta és tal i com ell ens va explicar:

Ingredients (4 persones):

  • 1 ceba
  • 1 pebrot vermell
  • 1 pebrot verd
  • 1 carbassó petit
  • 1 albergínia
  • 1 l de brou de verdures (el podem fer amb un litre d’aigua i dos culleradetes de concentrat de verdures)
  • 500 g de fideus del num. 2
  • 2 o 3 grans d’all

Prepearació:

Posem oli en una cassola o paellera i tirem els alls pelats i tallat per la meitat. Els donem unes voltes i afegim els fideus, que anirem remenant per rossejar-los bé. Si fregim els alls amb els fideus no se’ns cremaran, però anem vigilant i els retirem abans que es rossin. Amb una rasera, traiem els fideus i els posem en un colador, que mantenim a sobre la cassola per escórrer bé l’oli.

Fideuà de verdures3En el mateix oli, hi tirem les vedures talladetes a dauets petis. Anem sofregint poc a poc, anem remenant de tant en tant.

Fideuà de verdures4Mentre, escalfem el brou de verdures fins que bulli.

Quan les verdures esta ben cuites, hi tornem a tirar els fideu rossejats, els donem una volta i afegim el brou.

Fem bullir a foc viu fins que els fideus estiguin al dente.

Fideuà de verdures5Deliciosa!!!

Gràcies Manolo!

 

 

 

Cigrons amb sípia

cigrons amb sipia

Aquesta recepta me l’he inventat jo tota, i està deliciosa!

Em va inspirar la Rosa, que diu que ella sempre fa llegums amb sípia, i em va dir per sobre que feia el sofregit i després cuinava amb l’aigua de la cocció dels llegums. He pres com a base el sofregit de les patates amb costella, incorporant la sípia i els cigrons, prèviament cuits. Com totes les receptes, la qualitat del ingredients determina el resultat final.

Ingredients(2 persones):

  • 4 grapats de cigrons secs, remullats 8 hores i cuits durant 50 minuts amb sal i una fulla de llorer, amb la seva aigua.
  • 2 sípies brutes, netes i tallades a trossets
  • 80 g. de ceba
  • 1 gra d’all
  • 100 g de pebrot verd i vermell
  • 40 g. d’oli d’oliva
  • Pimentó vermell

Preparació:

Posem les verdures al TMX i trinxem a velocitat  5 durant 4 segons. Fregim 10 minuts a 120º, afegint també la melsa d’una de les sípies.

Afegim la sípia i sofregim tot junt 4 minuts a 100º a vel. 1, girant a l’esquerra.

Ara hi avoquem 100 g d’aigua de coure els cigrons i ho coem 10 minuts a 100º, vel 1, gir a l’esquerra.

Finalment hi incorporem els cigrons cuits, i programem 10 minuts a 100º, gir a l’esquerra, velocitat 1. Durant els últims minuts hi espolsem el pimentó vermell dolç.

Si no teniu robot, doncs, trinxeu les verdures petites, les sofregiu amb l’oli, afegiu la sípia, xup-xup, afegiu l’aigua dels cigrons (més quantitat en aquest cas, perquè una cassola evapora més), xup-xup, i finalment els cigrons amb el pebre roig, xup-xup.

 

 

 

 

Patates amb costella

patates amb costella1Recepta xupafingers total! És d’un llibre del TMX, però jo l’he canviat per millorar alguns aspectes, i això em dona el copyright, no? hehe! Sense el robot també la podeu fer. La única feina serà trinxar les verdures ben petites i fregir-les a la mateixa cassola on ho fem tot. Com sempre, la qualitat dels ingredients determinarà la qualitat del plat.

Ingredients (2 persones):

  • 500 g. de costella de porc tallada a mossos
  • 700 g. de patates tallades a daus grans
  • aigua bona
  • 150 g. de ceba
  • 100 g. de pebrot verd
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 2 grans d’all
  • comí en pols
  • pebre roig dolç
  • cúrcuma en pols
  • pebre negre
  • nou moscada (sencera per ratllar, millor)
  • 1 fulla de llorer
  • sal

Preparació:

Fregim la costella salpebradeta en una cassola amb oli d’oliva, a foc viu.

patates amb costella2

Reservem la costella i posem l’oli al TMX amb les verduretes. Trinxem a velocitat  5 durant 4 segons. Fregim 10 minuts a 120º.

patates amb costella3Quan estigui fregidet, ho avoquem a la cassola, hi afegim les patates, i ho cobrim d’aigua.

patates amb costella4Afegim totes les espècies i el llorer, tapem i ho fem bullir. Afluixem el foc, i xup-xup fins que les patates siguin toves.

Els darrers minuts afegim la costella. Deixem reposar uns minuts amb el foc apagat abans de servir.

patates amb costella5

Cigrons amb escopinyes

cigrons+escopinyes

Què bons, aquests cigrons! La recepta és de la revista del TMX, un no  parar de plats de temporada, m’agrada força la revista i quan arriba cada més, m’engresco a provar uns quants plats nous. Alguna l’aniré compartint… tot i que aquesta per exemple, que utilitza el Varoma per vaporitzar les escopinyes i obrir-les, sense el robot seria una pringada, això segur.

Ingredients (4 persones):

  • 800 g. de cigrons prèviament bullits (de l’Alta Anoia, 8 hores en remull i 1 hora bullint)
  • 600 g. de fumet de peix (per exemple, fet amb caps de llucets, ceba, pastanaga, aigua i sal, primer fregit en oli i després bullit mitja horeta)
  • 1 cullerada de pebre roig
  • 500 g. d’escopinyes o cloïsses
  • 300 g. de ceba
  • 2 grans d’all
  • 50 g. d’oli d’oliva

Preparació:

Posem els bivalves en aigua de mar 30 minuts (o amb aigua i sal).

Triturem la ceba i l’all en oli i sofregim 10 minuts a 120º

Afegim el pebre roig i remenem a velocitat 3.

Ara el brou, amb 50 g. de cigrons, que triturarem a velocitat 7.

Programem 10 minuts a 100 º, remenant a l’inrevés.

Escorrem els bivalves en el varoma i ara l’hi posem al damunt. 10 minutets més per obrir-los. Quan acabi, els afegim als cigrons a dins del got i reposem dunant uns minuts.

Podem servir en una font. Hi ha altres receptes que afegeixen vi, picada, ametlles, però aquests són suaus, saludables i súper bons!

 

Espatlla de corder al forn

corder al forn

Quan comprem corder (a Alcampell), comprem el quart de dalt, tot tallat per fer a la brasa. Ara bé, les peces que no es poden fer a la brasa, la punta de la pota del davant i els prims, els faig al forn amb verduretes. A l’Aragó n’hi diuen “ternasco”. A casa meva corder al forn. És un plat senzill, tradicional espanyol, saludable i molt saborós. Amb un bon vi (imprescindible), deliciós. Si no compreu tan corder, aquest plat el pdeu fer amb l’espatlla del corder tallada a la carnisseria amb la serra a trossos.

Ingredients:

  • Espatlla, prims de  corder
  • Patates
  • Ceba
  • Pebrot verd
  • Pastanaga
  • Picada d’all i julivert
  • Timó i romer
  • Sal i oli d’oliva

Preparació:

Preescalfem el forn a 190º. En una safata de pírex (vidre molt gruixut) o similar, hi posem la carn sal pebrada durant 30 minuts, amb rajolí d’oli per sobre.

Mentrestant es fa la carn, anem pelant i tallat les verdures a llesques fines.

Treien la carn del forn i posem totes les verdures i les herbes, sal-pebrem, i hi tirem un bon raig d’oli tot per damunt. Deixem la carn a sobre perquè quedi dauradeta. Tenim la opció de tapar la safata amb paper d’alumini perquè no ens esquitxi tan el forn.

Quan falti un quart d’hora, remenem bé perquè es faci tot homogèniament, i tirem la picada d’all i julivert per sobre de la carn.

Jastà! Xupat no?

Espaguetis a la vóngole

espaguetis vongole

Deliciosa recepta de peix i pasta que amb una bona copa de vi, està de vici.

La recepta original la tinc en un calendari del TMX, i la gràcia està en utilitzar la vaporera del robot per obrir els bivalves amb el vapor de la salsa, al mateix temps que l’aigua del peix va caient i enriquint la salsa. Si no teniu TMX, imagino que ho podem fer amb una vaporera (o també escorredora o colador metàl·lic) a sobre de la cassola on estiguem coient la salsa. El plat s’ho val!

Ingredients (4 persones):

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 4 grans d’all
  • un grapat de fulles de julivert
  • caiena al gust
  • sal i sucre
  • 1 kg de tomàquet triturat
  • 500 g d’espaguetis
  • 1/2 kg de cloïsses, rossellones o escopinyes (jo prefereixo els últims)

Preparació:

Unes hores abans posarem les escopinyes en remull amb agua mineral salada perquè treguin la sorra.

Posem la maquina a velocitat 6 i hi tirem els alls i la meitat del julivert. Baixem els trossets amb l’espàtula.

Afegim l’oli i programem 3 min, 100º, vel 1. O sigui, sofregim una picada d’all i julivert.

Afegim el tomàquet, la sal, una culleradeta de sucre i la caiena si ens agrada. Fregim a temperatura Varoma durant 15 minuts.

Ara hi posarem el recipient Varoma al damunt, i tornem a programar 10 minuts a temperatura màxima.

Ara és el moment de bullir la pasta. Jo ho faig en una olla al foc, no cal el TMX per això.

Un cop esgotat el temps, comprovem que la salsa és prou espessa. Si la tenim massa clareta, programeu uns minuts més fins que la veieu al gust.

Tallem a trossets amb les tisores la resta de fulles de julivert i les hi tirem a la salsa.

Aboquem els bivalves a la salsa i deixem que es barregin els sabors durant uns minuts.

Mentrestant, posem els espaguetis escorreguts en una font de servir, i la salsa per sobre.

A xarrupar!!!

Arròs caldós

arros caldós

Aquesta recepta és del llibre de receptes del meu TMX, que ja té més de setze anys! Està fet un iaio, però encara ens funciona… Per aquest arròs calen unes bones gambes, que facin un bon fumet, i també rossellones fresquetes tot i que al comprar-les, les podem obrir (després de tenir-les unes hores en aigua salada), i congelar-les en gotets en l’aigua de bullir-les.

Ingredients:

  • Gambes
  • Rossellones
  • pèsols
  • 300 g. d’arròs
  • 1 litre d’aigua (si és de mar, millor, més bo)
  • 40g. d’oli d’oliva
  • Mitja ceba
  • Mig pebrot vermell
  • 3 grans d’all
  • 200 g. de tomàquet madur triturat
  • caiena
  • Safrà
  • 50 g. de Fino

Preparació:

Primer fem un fumet amb les closques i les pells de les gambes, 4 minuts a 100º, velocitat 4.

Colem i reservem. Fem el sofregit amb l’oli, el pebrot, la ceba, dos grans d’all, el tomàquet. Triturem a velocitat 3, 6 segons, i fregim a velocitat 4 durant 5 minuts a 100º.

Aboquem el sofregit en una cassola (jo el faig en aquestes cassoles de ferro colat), i amb el foc encès, hi tirem l’arròs, els pèsols i el vi. Sofregim uns segons i apaguem el foc.

Ara posem al got el fumet, la resta d’aigua, la caiena i el safrà. Programem 10 minuts a 100º. Quan el líquid bull, el tirem a la cassola i posem el foc a tope durant 5 minuts i a foc baix durant 10 minuts més. Els darrers minuts incorporem els cossos de les gambes i les rossellones. L’arròs ha dequedar caldós.

arroscaldos

Empanada gallega

Hola!

empanada gallega 1 Aquí tenim un plat saludable però calòric, per la massa, que ens pot anar molt bé per emportar, o per menjar amb els dits en una festa informal. La recepta original és de Thermomix, però jo he adaptat una mica els ingredients del farcit.Ens caldran una mitja horeta de preparació i una altra mitja de forn si tenim tots els ingredients:

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 50 g. de vi blanc
  • 50 g. d’aigua
  • 1 ou
  • 3 cullerades de mantega
  • 1 nou de llevat (o un sobret de llevat de pa, per exemple, Maizena)
  • pessic de sucre i culleradeta de sal
  • 450 g. de farina

per el farcit:

  • 5o g. d’oli
  • 250 g. de tomàquet
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 80 g. de pebrot verd
  • 150 g. de ceba
  • 1 gra d’all (o un all tendre gros, si és temps)
  • 250 g. de tonyina
  • 4 ous durs
  • un grapa de cogombrets
  • sal, pebre, orenga

empanada gallega 5Mentre anem preseclafant el forn a 200º, i bullint 12 minuts els ous durs, fem primer la massa.

Posem els líquids al got i escalfem 2 minuts a 40º, com quan fem la massa d’una pizza. Quan pari, posem un pessic de sucre, i el llevat. ara, hi avoquem la resta d’ingredients, i remenem 2 minuts a velocitat espiga. Si això ho feu a mà, doncs ara és l’hora d’amassar la massa fins obtenir-ne una bola ferma.

Reservem la passa, rentem el got i passem a posar el sofregit a fer.  Hi avoquem tots els ingredients, triturem 6 s. a velocitat 3 1/2. Això equival a un bon trinxat de tots els ingredients, si ho fem a mà. Ara, fregim 10 minuts, a 100º, velocitat 1. Quan estigui fet, afegim la tonyina, els cogombrets i els ous. Trinxem una mica i programem 5 minuts més, a 100º, vel. 1. Si ho fem en una cassola, doncs a foc fluix, tot trinxadet, remenem de tant en tant durant 5 minutets més.

empanada gallega 4Mestre el sofregit es va fent, agafem la massa i farem dues meitats, estirem la primera sobre un taulell amb farina, i la posem en una safata de forn, de manera que sobresurti una mica per tot arreu, per després poder-la embolicar.  Hi avoquem el farcit, i posem la segona meitat de la massa a sobre.  Agafant pessics de la part de baix, els anem doblegant amunt i tancant a empanada d’una manera decorativa.

empanada gallega 3Batim un ou, i pintem tota la superfície de l’empanada, incloses les vores, ja que l’ou sella tota l’estructura. Si el farcit ens sobresurt per algun forat, sequeu amb un paper de cuina. També podeu decorar amb alguna forma feta amb massa o amb sèsam, llavors de rosella, etc.

Enfornem durant 30 minuts a 200 g.

És molt bona recent feta, però freda a l’endemà encara és millor. Com podeu veure, és una recepta saludable i completa, perquè té hortalisses, massa de pa, ou, i peix blau, i greixos… però és també molt cal.lòrica. Millor per un dia on hem de fer activitat física i necessitem un bon subministrament cal.lòric. Això jo m’ho foto per sopar un dia tranquil i després miro una peli al sofà i m’engreixo mig kilo, però així! 😉


empanada gallega 2

WOW, REALLY! què bona!

“Chili con carne”

IMG_1274

Ara que em poso a escriure aquesta recepta, no recordo qui me la va ensenyar o d’on me la vaig copiar. És probable que comprés el sobret de espècies a un supermercat d’Anglaterra (els he comprat sempre a les illes britàniques, des de que hi vam viatjar per primer cop amb el Carlos al 1996), i m’inspirés amb la recepta que hi ha al mateix sobre, perquè sempre he cuinat el Chili con carne seguint aquestes instruccions.

És un plat mexicà boníssim i molt pràctic per dues raons. Una, es pot congelar, i en treure una ració, només cal bullir l’arròs i tenim un dinar en 10 minuts. Dues, dóna per alimentar un munt de gent. Amb aquestes proporcions que us diré, podeu fer dinar per 8 o 10 persones. Jo l’he cuinat molts cops pels amics, i una vegada el vaig acompanyar amb fajitas i guacamole per fer un bon dinar mexicà. Sempre he tingut molt èxit. Això sí, és un pla molt calòric, o sigui que hem de cremar l’energia dels carbohidrats o es quedarà per sempre amb nosaltres 😉

Ingredients:

  • 1 sobret de (el podeu trobar a l’Amazon anglès):

IMG_1270

  • 700 o 800 g de llonganissa de pebre crua, o carn picada.
  • 3 cebes grans
  • 1 kg. de puré de tomàquet
  • 1 pot de 400 g de mongetes roges cuites
  • Oli d’oliva
  • 150 g d’arròs llarg (a mi m’agrada el Basmati de Nomen o Bonpreu)

Preparació:

Posem a fregir a foc viu en una cassola la carn i la ceba trinxada amb l’oli. Anem remenant perquè no es cremi i la carn quedi petita.

  • IMG_1271

Quan estigui un pèl torradet, desfem el sobre d’espècies en aigua calenta (1 got) i l’afegim. Remenem bé.

Afegim les mongetes vermelles i el tomàquet. Remenem i portem a ebullició.

IMG_1272

Quan bulli, tapem i afluixem el foc. Deixem coure 20 minuts.

IMG_1273

Mentrestant, podem fer bullir l’arròs durant 10 minuts. Muntem el plat: posem arròs i fem un niu al mig amb la cullera on hi posarem una cullerada de “chili con carne.”

Apa, a llepar-se els dits!

Curry

Després de veure la fantàstica Life of Pi, avui un plat indi. Me’l va ensenyar una noia que havia viscut molt temps a Londres just abans d’emprendre el nostre primer viatge a la capital britànica, que va ser memorable en tots els sentits. És un plat molt ric, picant i ric en sabor, molt pràctic perquè tot i que és bastant el·laborat, el podem congelar i utilitzar-lo els dies feiners, que només ens caldrà bullir l’arròs i afegir-li aquesta deliciosa salsa.

curry

Ingredients:

·1 Kg. de ceba tallada “a llunes”

·tomàquet

·un trosset de pell de llimona(3 cm2)

·canyella

·1 cullerada de curry “Hot Madras” (es pot trobar als supermercats Sansburys del UK. El pot es rosa amb el tap blanc)

·10 peces de cardamona

·caiena

·pebra negra molguda

·1 kg de carn de porc tallada a daus

Preparació:

En una cassola de fang, hi fregim la carn (daus de carn de porc) en oli roent i la retirem.

Hi fregim la ceba fins que estigui rossa.

Hi afegim les espècies (el curry, la caiena, la canyella, el pebre molgut i la cardamona) i ho deixem fregir dos segons.

Hi afegim el tomàquet, el iogurt, la pell de llimona i ho coem durant una hora (amb la carn).

Després bullim l’arròs (basmati és el millor) i ho servim: posem un plat d’arròs i fem un niu i hi posem el curry. Està boníssim.

En lloc de carn de porc, el podem menjar amb gambes o amb verdures (prèviament bullides) com col, pastanaga…

Fajitas

Bé, aquesta recepta la penjo avui perquè he aprés a fer les “tortitas” jo mateixa (que fa temps ho tenia pendent…) i estic força contenta amb el resultat. Ara només cal comprar el sobre d’espècies per a fajitas, la resta, la podem fer de manera casolana i amb els ingredients d’aquí.  Fetes a casa, las tortitas resulten més lleugeres (es poden estirar molt primes) i més bones:

Ingredients (2 persones):

  • 1 pit de pollastre
  • 1 pebrot vermell
  • 2 pebrots verds
  • 1 ceba
  • dos tomàquets madurs però no massa
  • oli d’oliva
  • pebre, sal, orenga, majorala
  • 8 tortitas (barregem 300 g de farina, 50g. d’oli de gira-sol i 100 g. d’aigua bullint. Amassem, fem boles de 50 g. i deixem reposar 20 minuts. Estirem en discs molt fins i planxem sense oli. S’han de menjar calentes)
  • Salsa DIP (tomàquet en conserva, pebrot vermell i verd, ceba, bitxo verd, tàperes, cogombrets i olives neges, amb sal oli, tot trossejat i macerat en pots)/ o formatge.
  • 1 sobre d’espècies per a Fajitas (Old El Paso, etc)

Preparació:

Tallem els filets del pit de pollastre a tires que salpebrem.

En una paella ben gran, posem dues cullerades d’oli d’oliva i coiem els pebrots amb la ceba tallats a tires durant 15 min.

Hi tirem el tomàquet tallat també a bastons, cinc minuts més. Jo sempre que coc tomàquets hi poso orenga. També poso majorana perquè m’encanta.

Mentre tot això va coent podem anar planxant les tortitas, girant-les quan comencen a fer bombolles. Són molt boniques de fer, i el farcit també fa patxoca quan el cuines.

Afegim les tires de pit de pollastre i ho acabem de coure tot bé.

Afegim el sobre d’espècies i remenem durant 3 o 5 minuts, segons les instruccions del fabricant.

Servim a taula amb el formatge fos o la salsa DIP.

Cada comensal es muntarà la seva fajita amb una cullera i la regarà amb cervesa abundant.

Són delicioses!

Fideuà

Hola! Aquesta recepta me la va ensenyar l’Anna fa moooooooolts anys. A mi m’agrada perquè és molt fàcil de fer, però molt bona. Es clar que té un petit truc: el fumet. Tinc la costum de només anar publicant allò que vaig cuinant a casa. Per això quan faci fumet de peix, ja us explico com el faig. Però aquesta és la gràcia d’aquesta fideuà: un bon fumet de peix, que jo normalment tinc al congelador. Si tenim això preparat (inclús es pot fer amb el fumet totalment congelat, el poses allà amb els fideus com un bloc de gel), ja tenim el 80% de la fideuà llest. Ingredients:

  • 750 g. de fumet de peix/marisc
  • 250 g. de fideu perla (es pot fer amb fieu petitó, o més gran, d’aquells foradats)
  • 2 o 3 tres cloves d’all.
  • 6 o 8 gambes
  • (tub de calamar)
  • (un grapat de cloïses)

Peparació: Posem una cassola plana al foc amb oli d’oliva i l’escalfem. Hi fregim les gambes senceres, costat i costat. Retirem. Ara hi fregim, a foc més lent, les cloves d’all partides per la meitat. Retirem. Rossegem el fideus. Amb el foc ràpid, anem remenant amb una cullera de fusta fins que el tinguem torradets. Tirem el brou. Salem si cal. Afegim les rodanxes de calamar i/o les petxines, (etc.) Portem a bullir a foc ràpid, fins que els fideus estiguin cuits. Més tres, preescalfem el forn a 200º. Quan els fideus ja hagin begut tot el líquid, i  siguin secs, els enfornem 5 minuts perquè es posin drets. A mi personalment m’agrada servir-la amb allioli i un bon vi negre (per si la pasta no tingués prou calòries, jeje… però es clar, aquest és un plat de cap de setmana:-) Bon profit!

Cocotxes de bacallà al pil-pil

L’altre dia, en vaig trobar al Plus de fresques. Bonissimes! 🙂

No us explicaré el que son les cocotxes, perquè segur que ja ho sabeu. A mí, m’agraden les de bacallà. Son més grosses, fan un “pil-pil” de conya, i  a  millor preu. A sobre, les podem trobar salades tot l’any a les bacallaneríes. (les de lluç, no)

Ingredients per 2 persones

-8 cocotxes de bacallà (fresques o salades)

-2 grans d’all laminat

-Bitxo a rodantxes (opcional)

-120 ccs d’oli d’oliva

-Julivert  picadet

Com fer-ho:(30 minutos)
Si son salades, dessalar les cocotxes posant-les a remull durant 24 hores,i canviant l’aigua tres cops. Posem l’oli en una cassola de fang o en una paella i daurem els alls laminats i el bitxo. Quan els alls comencin a agafar color, els  reservem. Deixem temperar l’oli i tirem les cocotxes amb la pell més dura cap a baix perquè deixi anar la seva gelatina, posem a foc molt lent, sense deixar de moure la cassola en “vaivé” fins que lligui la salsa. En el moment de servir s’hi afegeixen els alls que teníem reservats. Espolssem amb el julivert trinxat, i tenim a punt un bon pa per sucar.

És un plat, per servir calent.

CUA DE BOU O VEDELLA

Em va sorprendre molt, trobar cua de bou tallada perfectament i com la compro jo aquí. Va ser el dia del Reading Terminal Market a Philadelphia, t’en recordes Cèlia? La vem cuinar l’endemà. Va sortir bonissima i molt tendra…. i el Tom, també se la va menjar amb una certa reverència 😉


INGREDIENTS:


-1  cua de bou o vedella tallada a bocins d’uns tres dits de gruix. Si és possible, dir a la carnisseria que us facin els talls per l’articulació. Queden més presentables i s’allibera millor el colàgen de l’os
-1 ó 2 Porros (segons tamany)
-2 Cebes tendres, morades o dolces (blanques) o les que tingueu
-3 ó 4 Alls a làmines
-2 Tiges d’api
-Julivert
-Farigola o timó
-Romaní (rosemary)
-2 ó 3 Fulles de llorer esbocinades
-Vi negre (ha de ser bó, del que us begueu mentres esteu cuinant 😉
-Oli verge d’oliva
-sal i pebre

Com fer-ho:

D’entrada us he de dir, que no cal escarrassar-se massa en tallar les verdures. Finalment, tot va triturat i colat. El just perquè deixin anar els aromes durant la maceració.

Trinxar les cebes, els porros, l’api i els alls, En un bol suficienment adaptable a la quantitat que vulgueu fer, abocar-hi totes les verduretes, els bocins de carn, les herbes aromàtiques, i el vi fins cobrir-ho tot. Barrejar amb una cullera de fusta i deixar-ho a la nevera un mínim de 24 hores. Pot ser més si voleu. La maceració encara serà més intensa. Quan us en recordeu, doneu algún tomb a tot plegat.
Cal que el bol pugui tapar-se, si no…. tota la nevera us farà olor!!!
Ara, treurem la carn, i la netejarem del vegetals que s’han quedat enganxats. Amb un drap net, l’eixugarem, la salpebrarem i l’enfarinarem.
En una cassola amb oli, enrossirem els bocins de cua, i els reservarem. En aquest mateix oli, hi sofregirem a foc lent, les verdures que haurem colat previament del vi. Treurem avans els tronquets de la farigola i el romaní que vegem. Ho assaonarem.
Quan ja tot sigui ben caramelitzat, afegirem la carn, hi donarem un tomb, i la cobrirem amb el vi. Deixarem que vagi coent a foc lent, durant un parell d’hores, o fins que vegem que la carn sigui “quasi” tendra.

Tornarem a treure la carn amb molta cura que no s’esmicoli, i triturarem el que queda a la cassola. Ho passarem per un colador xinés a una altra cassola. Tornarem a posar la carn dins de tot aquest suc, rectificarem de sal i pebre, si cal,  i ho deixarem una estoneta mes fins que ja sigui al punt de cuita. Si us sembla que queda curt de líquid, hi podeu afegir una mica més d’aigua o vi, però jo crec que no cal.

Aquest plat, és molt millor fer-lo d’un dia per l’altre.
A la foto,  també hi hà uns xampis que teniem fets amb all i julivert, d’algún dia anterior…. o del que và sobrar la nit de Nadal!!! A saber…

POLLASTRE AMB ORXATA I SALSA VALENCIANA

Després de tants dies, entro de puntetes.  Quan surti, apago el llum sense fer soroll, per no despertar ningú…. 🙂

Avui, he vist a un programa de l’Eva Arguinyano, aquesta recepta de pollastre amb orxata. No sé si vosaltres l’heu fet mai, però jo l’he trobat prou original com perquè l’enganxi ara. A veure que us sembla.

La manera de fer l’orxata que anoto al final, l’hagués posat a la categoria de “begudes” o “refrescs” potser…. no?

Ingredients per a 4/6 persones:

  • 1 pollastre sencer
  • 8/10 bolets.(Portobellos, Xampis, Ceps, o dels que trobeu)
  • 6 tomàquets secs. Si no en teniu, no en poseu de cap. (Mertxe, a la secció de verdulería del Carrefour, en trobaràs)
  • 100 g de pinyons.
  • 4 cullerades d’arròs verd.(Jo, no n’he vist mai, compque si no en trobeu, passeu!)
  • 1 l d’Orxata de Xufa de València. (atenció a la nota final de la recepta)
  • 2 culleradetes de farina de panís refinada.(Maizena)
  • Oli d’oliva.
  • Sal.
  • Pebre.
  • Julivert

Com fer-ho:

Salpebrar el pollastre per dins i per fora, posar-lo en una plata de forn i untar-lo amb oli.

Rostir-lo al forn (prèviament escalfat) a 180ºC, durant una hora i mitja aproximadament (depend del pes del pollastre) Regar el pollastre aproximadament cada deu minuts, amb un raget d’orxata. Quan el pollastre sigui ben daurat, retirar-lo del forn i fer-lo a bocins. Posar a reduir en una paella el suc del pollastre que ha quedat a la plata amb l’orxata que hem guardat, (+ o – un got) i lligar-lo amb una mica de farina de panís (Maizena) diluïda en aigua.

Tallar els bolets en juliana i fregir-los a foc lent en una paella amb un rajolí d’oli. Assaonar. Abaixar el foc, afegir els pinyons i deixar que es torrin. Afegir els tomàquets secs picadets i deixar-los ofegar una mica..

Fregir l’arròs verd en una paella amb oli ben calent, i escórre’l damunt de paper absorbent de cuina.

Servir el pollastre amb la guarnició de bolets, tomàquets i pinyons i afegir la salsa d’orxata per sobre. Acompanyar amb l’arròs espolsat per damunt de tot, i decorar amb una branqueta de julivert.

Nota de l’Anna: Donat que l’orxata que trobem al mercat, acostuma a ser dolentota, massa dolça, i potser la Cèlia no en trobarà als eeuu., proposo fer-la nosaltres mateixes a casa. No costa gens. Podem trobar les xufes als llocs on venen “xuxes”,llaminadures, etc., i crec que també al Carrefour.

Orxata de xufa

Ingredients per 2 litres d’orxata:

500 gr de xufes seques

2 litres d’aigua molt freda (amb glaçons si cal)

Sucre al gust (si la voleu per beure)

Canyella i ratlladura de llimona (opcional, i per beure també)


Rentar bé les xufes (que son tubèrcles) i deixar-les de 24 a 48 hores en remull i a la nevera Si l’aigua és torna tèrbola, anar-la canviant, Quan les xufes son ben hidratades, la resta és bufar i fer ampolles! 😉

Tornar-les a rentar bé en una escorredora, i posar-les en un recipient per batre-ho. Potser millor en un robot que té més potència. Anant-hi afegint aigua fins que quedi una pasta el més triturada possible.

Passar aquesta pasta per un colador xinés o molt fí, anant afegint aigua i prement-ho molt per tal que quedi tota la subtància  al líquid resultant

Encara podem escorre-ho més, si possem la pasta que queda en un drap de cotó, ben net (sense suavitzant) i retorçar-lo fins treure-li l’última gota! I rapidament a la nevera, una o dues hores.


Si volem aquesta orxata per la recepta, no hi posarem sucre. Si encara en queda i ens la volem beure (que és DE-LI-CIO-SA) hi afegirem sucre al gust. Jo, passaría de la canyella i la ratlladura de llimona, tot i que hi pot quedar bé, però l’orxata per si sola, ja és prou bona, no us sembla?

Ah…. un cop feta, s’ha de consumir en un temps breu, (potser congelar-la ?) ja que no porta cap tipus de conservant i és fa malbé molt depressa.


Arròs negre

Una altra recepta d’un dels llibres del Thermomix, que adapto per aquells qui no el teniu encara.

Ingredients (per 2 persones):

-1 pebrot verd

-1/2 pebrot vermell

– 1/2 ceba

-1 dent d’all

-150 g. de tomàquet de pot

-40 g. d’oli d’oliva

-1 sèpia bruta / calamar / o el que vulgueu

-6 gambes congelades

-300 g. d’arròs bomba

-750 g. d’aigua

Preparació:

Primer hem de fer un fumet amb els caps i les peles de les gambes, amb 300 g. d’aigua. Això s’ha de fer bullint 5 minuts, triturant-ho bé i colant-ho. Amb els estris de què disposeu. Reservem.

Fregim la sípia tallada a daus en una cassola (on després farem l’arròs), sense oli, fins que deixi de treure aigua. Reservem.

Ara fem el sofregit amb tots els ingredients (oli, ceba, pebrot, all, tomàquet) ben triturats, fins que sigui cuit, a foc lent. Jo hi poso també aquell suc marró de les panxes de la sípia, que fa l’arròs tan bo, segons la meva tieta Mercè. Afegim la sípia que teníem tallada i l’arròs, i li donem una volteta per sofregir-lo. Parem el foc.

Mentres, en un cassó, posem el fumet que havíem fet, la resta d’aigua i la tinta de la sípia. Una tinta és poc, jo hi afegeixo un parell més que sempre tinc al congelador, o una bosseta de tinta d’aquestes que venen. Ho posem a foc fort fins que arranqui el bull. Hi afegim unes fulles trinxades de julivert.

Tornem a encendre el foc de la cassola i hi tirem l’aigua tintada per damunt. Pugem el foc a tope per fer-ho bullir. Ara és quan jo hi poso la sal.

El temps de cocció de l’arròs varia. El bomba només cal bullir-lo 12 minuts, el de Pals (mmmm!) 15+2, etc. Mireu l’envàs. Un cop arranca bé el bull comencem a comptar el temps. A mitja cocció, afegim les gambes pelades, i baixem el foc. Els dos últims minuts apaguem el foc i cobrim.

És deliciós!

Mousaka grega

Hola!

Avui una alternativa a la lassanya, menys calòrica, dels amics gregs. No l’havia provat mai, i no serà la darrera vegada que en faci, perquè l’he trobat molt bona. Fins i tot li ha agradat a en K, i això que detesta canelons, lasanyes, i tal. La recepta és del meu nou llibre pel Thermomix, ple de coses bones, que m’ha augmentat el meu entusiasme per la màquina aquesta, imprescindible a la cuina, en la meva opinió. Jo he adaptat la recepta per si no tenim el Thermoix, però clar, amb ell aprofitem el vapor de la salsa per coure l’esbergínia, fem la betxamel més perfecta amb el sabor de la salsa, també tenim els ingredients trinxats al nostre gust, i tot això mentres ens pintem les ungles, jejeje!. Dijous passat vaig veure’n un altra demostració (a casa meva) i entre això i el nou llibre m’ha estimulat les ganes de cuinar i tinc molts plans per provar coses noves. Aquesta n’és una.

Ingredients:

-500 g. de carn de vedella picada

-4 xampinyons

-2 pastanagues

-2 dents d’all

-Mig pebrot vermell

-1 ceba

-400 g. de tomàquet triturat

– 40 g. d’oli

-Sal, pebre negre, orenga.

-3 esbergínies

-Betxamel de cobertura

-Emental ratllat

Preparació:

Trinxem les verdures el més petit possible i les sofregim amb l’oli. Afegim el tomàquet i deixem evaporar una mica l’aigua que pugui tenir (això depén del tomàquet que gasteu, el meu és conserva pròpia).

Afegim la carn picada i coiem durant 25 minuts. Salpebrem i condimentem.

Mentres, tallem les esbergínies a rondanxes, les salem i les deixem mitja horeta en un colador perquè perdin acidesa. Llavors les fem al vapor durant 20 minuts, fins que estiguin cuites.

Untem una font pel forn amb mantega perquè no se’ns enganxi.

Ja podem anar montant la mousaka. Primer, una capa d’esbergínia, una capa de la salsa amb carn que em preparat, alternant, fins que acabem amb una capa d’esbergínia.

Tirem la betxamel per sobre, i amb el formatge ratllat, ja pot anar al forn per gratinar-lo.

Aquí veieu que no hi ha formatge (no li agrada a en K), i la capa de betxamel és molt fina, per estalivar calories innnecessàries.  Si la fes per quedar bé, però, faria una bona capa de betxamel perquè quedès tot uniforme. Jo la vagi fer d’ahir per avui, i m’ha sorprés que al tallar-la no s’ha desmontat gens ni mica, ha quedat un pastís perfecte!

Bon profit!

Pizza de Guacamole

És tant fàcil de fer com sona. Segur que vosaltres ja teniu la vostra pròpia recepta de guacamole, que us encanta i que sempre feu servir! Donce resulta que jo no. Em tocava la pera “no saber” com fer guacamole, perque m’encanta! Sempre em sortia una pasta d’un color marronós (tot i que hi posava el pinyol de l’advocat i el suc de llima!) que no tenia mal gust, però no era el que jo buscava i, a més, feia fàstic de veure! Finalment, fa poc, vaig llegir un article sobre els errors típics que cometia la gent a l’hora de fer guacamole i resulta que jo feia totes les infraccions! De receptes de guacamole n’hi ha milions i, de fet, la paraula “guacamole” vé de la barreja que van fer els espanyols, de dues paraules del Nahuatl, la llengua que parlaven els Azteques: “ahuacatl”, que és com en deien de l’avocat i “molli”, que es veu que vol dir “barreja”, més o menys… per tant, podeu batejar amb el nom de “guacamole” qualsevol barreja que vulgueu fer amb avocats! La recepta bàsica del guacamole mexicà simplement és…

GUACAMOLE

– 2 avocats Haas o Fuertes ben madurs.

– 2 cullerades de ceba blanca beeeeen trinxada.

– 1/4 de tassa de coriandre ben trinxadet també.

– una punteta d’all ben trinxat.

– 1 pebrot serrano, trinxat, amb les llavors si voleu que el guacamole surti picantó.

– moooooolta sal. Els avocats tenen un gust que millora moltíssim amb la sal. Tampoc dic que ofegueu el guacamole amb sal però aquí s’ha de posar més sal que un simple “pessic”.

– una miiiica de suc  de llima. Sense passsar-se.

Els puristes no hi posen tomàquet ni suc de llima ni all. La veritat es que vaig pensar que sortiria un guacamole bastant desgustat amb aquests ingredients! Doncs no. Va quedar sensacional.

Talleu els avocats per la meitat i poseu-los en un bol gran amb aigua gèlida i molts cubets de gel uns 15 minuts. Sembla mentida però aquest és l’unic truc que he trobat jo que funcioni per a que els avocats no quedin marrons. Si feu això, fins i tot l’endemà encara estaràn d’un verd viu. Trinxeu el coriandre, la ceba, el pebrot serrano i l’all ben petit en un morter o en una taula de fusta amb un ganivet gran. Bàsicament, ha de quedar una pasta. Traieu la carn dels avocats i talleu-la a cubs, poseu-la en un bol. Afegiu la pasta que heu fet al principi. Barregeu bé i ja el teniu!

Amb aquesta pasta de guacamole, nosaltres vam fer una pizza. A la barbacoa. Vam torrar la base (que abans havíem pinzellat amb oli d’oliva i una mica de sal i pebre) a les graelles, vam extendre-hi el guacamole i damunt hi vam posar formatge de cabra, olives verdes i negres, ceba que havia fer jo a la barbacoa uns minuts abans, uns tomàquets cherry i una mica d’arugula! Finalment, la vam tornar a posar a les graelles de la barbacoa uns 5 minuts més per a consolidar els sabors. Excel.lent!

Arròs tres delicies

Ingredients (4 persones):

– 1/2 kg d’arròs (per amanides, Basmati)
–  1/2 l d’aigua
–  12 gambes (pelades)
–   150 g de pèsols
–  150 g de pernil dolç
– 150 g de pastanaga
–  1 ceba tendra
–  2 ous
–  oli de gira-sol
– sal

 Preparació:

Renteu l’arròs 3 vegades i coeu-lo 10 minuts amb la pastanaga a dauets i els pèsols en un cassó amb aigua.

En una paella amb una mica d’oli ben calent, salteu-hi les gambes. Reserveu. Tireu els ous batuts, juntament amb la ceba tendra tallada ben petita. Remeneu-ho, trenqueu la truita i afegiu-hi l’arròs escorregut, amb els pèsols, la pastanaga i les gambes. Seguiu-ho remenant i després incorporeu-hi el pernil dolç tallat a dauets. Salteu-ho durant uns minuts, rectifiqueu-ho de sal i ja podreu servir-ho.

 Boníssim.

Empanada de Xelets

Bona, aquesta. Com a aperitiu o entrant o… el que sigui. No estic gens orgullosa de les fotos perque vaig posar l’opció de la “lupa” a la meva càmera sense adonar-me’n… disculpeu!

La recepta l’he tret d’un bloc de cuina gallega, http://www.lacocinadelechuza.com que no està gens malament…! Aquesta empanada és un pèl difícil de treballar a causa de la masa. Enlloc de ser amb farina de blat és amb farina de blat de moro. La diferència entre una i l’altra és abismal perque si fem servir aquesta última, la masa no queda gens elàstica i no es pot estirar amb el rodet. S’ha de treballar amb els dits i això porta temps. De totes maneres, l’empanada es pot fer amb la masa tradicional sense cap problema i, a més, el farcit és tant bò, que el podeu posar damunt de torradetes de pà com a aperitiu. És molt versàtil.

Doncs vinga.

INGREDIENTS

Per la masa de blat de moro

– 400 grs de farina de blat de moro.

– 100 de farina de blat.

– 125 ml d’oli d’oliva.

– 225 ml d’aigua.

– 2 sobres de llevadura o 15 grs. de llevadura premsada de pà.

Pel farcit

500 grs de xelets. Si no en teniu, podeu fer servir escopinyes fresques o musclos o cloïsses.

– 2 cebes mitjanes a daus.

– 1 pebrot vermell mitjà a daus.

– un pebrot verd mitjà a daus.

– un tomàquet gran ratllat.

– una mica de pebre vermell fumat (picant si us agrada).

– sal i pebre.

PROCEDIMENT

Per fer la masa

Barregem les dues farines i les posem en un bol gran, tot fent-hi un forat al mig. Ajuntem l’aigua i l’oli i ho escalfem fins que quedi tèbi. Hi afegim la llevadura. Mesclem la llevadura amb el líquid ben bé. Ho aboquem a la farina i ho amasem fins formar una masa homogènia. Ho cobrim amb un drap i ho deixem tranquil, en un lloc calent per a que pugi. Mentrestant fem el farcit. Seria ideal poder posar-hi una mica de sal però la sal reacciona amb la llevadura i la neutralitza. Això faria que la masa no incrementés gens de volum…

Pel farcit

Sofregirem la ceba i els pebots ben bé a foc lent/mitg. Quan estigui ben tovet, hi afegirem el tomàquet ratllat, la sal, el pebre i el pebre vermell fumat. Si voleu, també una mica de sucre per a corregir l’acidesa.

Quan tot estigui ben cuit, hi afegim els xelets. No els courem perque aquest marisc necessita molt poca cocció. Pràcticament només hi donarem un parell de voltes i reservarem. El farcit ha d’estar totalment fred per fer-lo servir a l’empanada. És per això que és aconsellable fer-lo d’un dia per l’altre.

Preparem la masa per enfornar. Escamparem una mica d’oli al motlle on volem fer l’empanada i anirem, poc a poc, extenent la meitat de la masa que hem fet. Després hi abocarem el farcit.

Ara taparem l’empanada amb l’altra meitat de la masa. Aquest procediment és més difícil que l’anterior perque no podem pressionar damunt la superfície d’una manera tant forta com ho podíem fer abans… poc a poc i retall a retall, anirem segellant la part de dalt. Queda molt rollo “Frankenstein” però els resultats, pel que fa el gust, són boníssims! Finalment, la pintarem amb un pinzell i oli que haurem “tenyit” de pebre vermell fumat. Enfornem a 180 C durant 45 minuts. Deixeu refredar bé abans de tallar.

Farro amb Xirles i Musclos

Aquesta recepta la vaig treure d’un dels programes de la Giada De Laurentiis. Si us sona el seu nom és perque és la néta del Dino De Laurentiis, el productor de pel.lícules. La Giada, crec que ja va néixer als USA i està casada amb un americà… Ara té el seu pròpi programa de cuina i les receptes que fa son típicament italianes. Aquesta, en realitat la fa amb un tipus de pasta que es diu “fregola sarda”. Són com uns xurrets que recorden a grans d’arròs gran, i és típica de l’illa de Sardinia. Jo, com que de fregola no en trobo per aquí (a no ser que la compri per internet), vaig decidir fer-ho amb farro. El farro és un cereal bastant antic, diuen que un dels més antics de la història, que va ser començat a cultivar pels Egipcis. És un tipus de blat salvatge. Deliciós.

Una altra modificació que vaig fer a la recepta és que enlloc de coure el farro amb aigua normal i corrent, com diu la senyora Laurentiis, ho vaig fer amb brou de peix. Crec que el resultat és molt, molt millor que si féssim servir només aigua… Si no trobeu farro doncs tampoc passa res! Podeu fer servir qualsevol tipus de pasta més aviat petita (però no tant petita com la maravilla… més aviat del tamany d’una ametlla).

És una recepta molt fàcil de fer que dóna resultats espectaculars si us assegureu que teniu ingredients de bona qualitat i un bon brou!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 1 l. de brou de peix.

– sal i pebre.

– 500 grs de farro o la pasta que vulgueu utilitzar.

– oli d’oliva.

– una ceba mitjana tallada a dauets.

– 3-4 grans d’all.

– 1 vaset de vi. L’ideal aquí és el Marsala. Si no en teniu, doncs xerès o un simple vi blanc també funcionen.

– uns 200 grs. de tomàquets cherry o tomàquets normals tallats a daus.

– 1 dotzena de xirles netes.

– 1 dotzena de musclos nets.

– julivert.

PROCEDIMENT:

Bulliu el farro o la pasta amb el brou. Aquí encara puc fer una concessió més. Si no teniu brou de peix, utilitzeu un brou de pollastre que haureu rebaixat al 50% amb aigua. Queda bé. També ho he provat. Sembla extrany que en un plat de peix es pugui fer servir un brou de pollastre però sempre és millor que aigua, simplement. Reserveu. No coleu l’aigua si us en queda. De fet, us hauria de quedar caldoset, amb un bon dit i mitg d’aigua que no s’ha absorbit. Millor. Això serà un bon suquet més tard.

Mentres el grà o la pasta es couen, en una cassola gran, escalfeu l’oli ben calent i hi sofregiu la ceba fins que quedi ben toveta. Corregiu de sal i pebre. Ara afegiu l’all ben trinxadet i coeu tot uns 2 minuts més. A tot això, afegiu el vaset de vi i els tomàquets. Remeneu bé i deixeu coure uns 2 minuts més (tot aquest procès a foc mitjà/alt). Ara hi aboqueu les xirles i els musclos remeneu bé amb una cullera de fusta i tanqueu la cassola amb la tapa, procurant que aquesta encaixi bé. Espereu uns 10  minunts. En aquest temps, les almejes i els musclos s’hauràn obert. Si n’hi ha que no s’han obert… llenceu-los. Pot ser que siguin dolents.

Agafeu unes pinces de cuina i traieu de la cassola els musclos i les xirles. Reserveu en un bol o altre atuell. Aboqueu ara el farro/pasta que s’acaba de coure. Aboqueu tot… recordeu que el líquid serà un suquet. Si veieu que us ha quedat massa caldo i no voleu que us quedi un suquet massa caldós, doncs no l’hi poseu tot. Remeneu bé i feu que la pasta/farro i la barreja de tomàquets i ceba i perfum de ví es consolidi bé. Afegiu ara les xirles i els musclos, Remeneu altra vegada i espolseu amb un bon grapat de julivert trinxadet i un raig generós d’oli d’oliva. Guarniu amb julivert picadet per damunt. No us oblideu d’un bon pà per sucar!

Carxofes amb sípia

Un altre clàssic a casa nostra. Cap al final de l’hivern i la primavera, a casa cada setmana mengem carxofes al menys un cop per setmana. Si no les faig a la brasa, les preparo amb una sípia bruta d’aquelles tan bones. Em recorda les cassoles amb patates de ma mare, però més bo:

Ingredients:

  • 2 sípies peties o una de garn
  • 8 carxofes
  • 4 cullerades de tomàquet fregit
  • 4 patates
  • 1 cullerada de pebre vermell picant
  • Aigua
  • Oli d’oliva
  • Pebre i sal

 Preparació:

Fregim les carxofes tallades a làmines. I les reservem. En el maeix oli fregim les sípies, tallades a daus, a foc suau. Quan estiguin tendres afegfiu les patates també tallades a daus. Assaoneu bé amb pebre vermell, fregiu-ho bé un instant i afegiu el tomàquet triturat. Deixem fregir fins que s’evapori l’aigua del tomàquet. Cobriu les patates amb aigua i les coiem fins que estiguin tendres. Rectificar de sal i pebre i afegir les carxofes.