Coca de poma sense gluten

coca de poma sense gluten2

Aquesta recepta està inspirada en una publicada a la revista de Thermomix, però he canviat algunes coses per fer-la més adient a la dieta que seguim a casa, on el gluten, el sucre i la llet estan prohibits.

Ingredients:

  • 100 g d’oli de coco
  • 2 cullerades de sucre de coco (opcional)
  • 20 g d’oli d’oliva
  • Una culleradeta de clau en pols
  • Una culleradeta de canela en pols
  • Un bon pessic de nou moscada
  • 300 g de poma golden o bé de plàtan pelada i tallada a trossos
  • un bon pesic de sal
  • 1 culleradeta de bicarbonat
  • 1 cullerada de suc de llimona
  • 3 ous
  • 300 g de farina integral d’arròs
  • 100 g. de panses sens llavors (opcional)
  • 50 g de nous pelades (opcional)

Preparació:

Escalfem el forn a 180º.

Posem tots els ingredients al got del TMX, triturem 20 segonss a velocitat 6; biaxem la barreja amb l’espàtula de les parets del got, i tornem a barrejar 10 seogns a velocitat 5.

Suquem amb oli i farina d’arròs un motllo allargat, o bé el cobrim amb paper de forn.

Hi aboquem la barreja i enfornem 15 minuts. Comprovem si està cuit punxant al centre amb una broqueta.

El podem tallar i congelar, per poder-lo menjar per esmorzar o berenar. Molt bo!

coca de poma sense gluten 1

Tarta de Santiago

tarta de Santiago

Per esmorzar, berenar i per postres, deliciosa aquesta coca. Com que es fa amb farina d’ametlla i només una mica de farina de blat, és molt fàcil de substituïr aquesta per qualsevol altra sense gluten. O sigui, apte per intoleratns a la famosa proteïna.

Ingredients:

  • 250 g. d’ametlles crues i pelades
  • 3 ous sencers i 3 rovells
  • 2 cullerades d/oli de coco (o d’oliva, o mantega)
  • 100 g. de sucre de coco (o altre)
  • la pell d’una llimona
  • 50 g. de farina d’arròs integral (o blanc, o de blat i us senta bé)
  • 2 culleradetes de bicarbonat (o llevat químic, que és el mateix)
  • 1 pessic de sal

Preparació:

Posem a escalfar el forn a 180º.

Glassegem el sucre a 5-7-9. Afegim la pell de llimona i hi tornem.

Afegim les ametlles i programem 12 segons a velocitat 7-9.

Afegim l’oli i els ous i rovells, i barregem a velocitat 6 uns segons.

Afegim el llevat, la farina i la sal i barregem 6 segons a velocitat 4.

Enfornem durant 15 o 20 minuts. Comprovar que està cuit clavant-hi una punxa i comprovant que surt neta.

Es pot congelar a trossos i gaudir-ne per etapes.

Tabule de quinoa

tabule de quinoa

Què deliciosa, aquesta quinoa! L’he descobert només fa un parell de mesos i ja s’ha convertit en un fixe de la setmana. Deu de ser bastant cal·lòric, però molt nutritiu i saludable.

Ingredients:

  • 200 g. de quinoa (100 g per persona)
  • 1/2 pebrot vermell
  • 1/2 pebrot verd
  • 1/2 ceba
  • oli d’oliva
  • pebre vermell de la Vega
  • pastanaga, moniato, carbassa, carbassó… (el que arreplegueu per la nevera, vaja!)

Preparació:

Primer tallem les verdures a dauets molt petits i ho posem a sofregir tot en una cassola àmplia, mitja hora ben bona a foc fluixet.

Quan ja estigui el sofregit tovet, salpebrem, hi posem el pebre vermell (picant o no, això va a gustos, però picant està molt bo), i que s’acabi de fer tapadet.

Posem una cullerada d’oli en una olleta i hi tirem la quinoa rentada per sofregir-la i que tingui així més gustet de nou. Li donem unes voltes i afegim el doble d’aigua.

Fem que arrenqui i el bull i baixem el foc. 15 minuts tapada.

Escorrem i afegim a les verdures. sofregim una mica, mentres fem els ous fregits, que servirem allitats  a sobre. Una mica de tòfona ratllada per damunt de l’ou i a triomfar!!

Us llepareu els dits!

Trufes de dàtils i nous

Aquí tenim unes postres sense gluten, sense làctics i sense sucre, amb aliments de veritat sense processar…. I delicioses!

Me les he copiat d’un llibre fantàstic: Vivir sin gluten, de la Gemma Bes. Les receptes del final del llibre estan prou bé, però sobretot m’ha agradat tota la part prèvia a les receptes, on explica la intolerància al gluten, i ofereix una alternativa d’alimentació saludable amb aliments nutritius per les persones amb el sistema digestiu delicat, o que simplement volen alimentar-se bé.

Aquesta recepta l’he provat, he variat les quantitats i aquí la teniu:

Ingredients:

  • 100 g. de nous pelades
  • 100 g. de dàtils medjool sense os
  • 50 g. d’oli de coco
  • 2 cullerades de cacau pur en pols
  • 1 cullerada de llavors de sesam
  • 2 cullerades de coco ratllat

Preparació:

Molt fàcil: posem tots els ingredients a l TMX (o similar), excepte el coco ratllat. Triturem un segons a velocitat 4.5.

Amb els dits, anem fent boletes, les arrebossem en el coco ratllat i les posem en capsules de paper. Refrigerem a la nevera o congelem.

Apa! A disfrutar!

Polos de iogurt i figues

polos de iogurt amb figues+

L’altre dia parlant amb una amiga, buscàvem la fórmula del polo saludable pel seu fill d’un any. Enlloc de nata o llet evaporada, millor utilitzar iogurt de cabra bio com a base… però amb quina fruita? amb quin sucre?

Quan vaig arribar a casa, la meva veïna em va regalar un plat de figues del seu tros. Eren tan dolces, que em van semblar la combinació perfecta. No cal ni sucre! I aquestes petites llavoretes que cruixen al mastegar-les li donen la textura perfecta.

Ingredients:

  • 300g de figues molt madures
  • 300g de iogurt

Preparació:

Pelem les figues i les batim amb el iogurt fins aconseguir la textura adient.

Posem la barreja en motlles de polo i al congelador.

Estan deliciosos, al meu gust, i al petit li han agradat!

 

Patates amb costella

patates amb costella1Recepta xupafingers total! És d’un llibre del TMX, però jo l’he canviat per millorar alguns aspectes, i això em dona el copyright, no? hehe! Sense el robot també la podeu fer. La única feina serà trinxar les verdures ben petites i fregir-les a la mateixa cassola on ho fem tot. Com sempre, la qualitat dels ingredients determinarà la qualitat del plat.

Ingredients (2 persones):

  • 500 g. de costella de porc tallada a mossos
  • 700 g. de patates tallades a daus grans
  • aigua bona
  • 150 g. de ceba
  • 100 g. de pebrot verd
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 2 grans d’all
  • comí en pols
  • pebre roig dolç
  • cúrcuma en pols
  • pebre negre
  • nou moscada (sencera per ratllar, millor)
  • 1 fulla de llorer
  • sal

Preparació:

Fregim la costella salpebradeta en una cassola amb oli d’oliva, a foc viu.

patates amb costella2

Reservem la costella i posem l’oli al TMX amb les verduretes. Trinxem a velocitat  5 durant 4 segons. Fregim 10 minuts a 120º.

patates amb costella3Quan estigui fregidet, ho avoquem a la cassola, hi afegim les patates, i ho cobrim d’aigua.

patates amb costella4Afegim totes les espècies i el llorer, tapem i ho fem bullir. Afluixem el foc, i xup-xup fins que les patates siguin toves.

Els darrers minuts afegim la costella. Deixem reposar uns minuts amb el foc apagat abans de servir.

patates amb costella5

Cigrons amb escopinyes

cigrons+escopinyes

Què bons, aquests cigrons! La recepta és de la revista del TMX, un no  parar de plats de temporada, m’agrada força la revista i quan arriba cada més, m’engresco a provar uns quants plats nous. Alguna l’aniré compartint… tot i que aquesta per exemple, que utilitza el Varoma per vaporitzar les escopinyes i obrir-les, sense el robot seria una pringada, això segur.

Ingredients (4 persones):

  • 800 g. de cigrons prèviament bullits (de l’Alta Anoia, 8 hores en remull i 1 hora bullint)
  • 600 g. de fumet de peix (per exemple, fet amb caps de llucets, ceba, pastanaga, aigua i sal, primer fregit en oli i després bullit mitja horeta)
  • 1 cullerada de pebre roig
  • 500 g. d’escopinyes o cloïsses
  • 300 g. de ceba
  • 2 grans d’all
  • 50 g. d’oli d’oliva

Preparació:

Posem els bivalves en aigua de mar 30 minuts (o amb aigua i sal).

Triturem la ceba i l’all en oli i sofregim 10 minuts a 120º

Afegim el pebre roig i remenem a velocitat 3.

Ara el brou, amb 50 g. de cigrons, que triturarem a velocitat 7.

Programem 10 minuts a 100 º, remenant a l’inrevés.

Escorrem els bivalves en el varoma i ara l’hi posem al damunt. 10 minutets més per obrir-los. Quan acabi, els afegim als cigrons a dins del got i reposem dunant uns minuts.

Podem servir en una font. Hi ha altres receptes que afegeixen vi, picada, ametlles, però aquests són suaus, saludables i súper bons!

 

Pop a la brasa

_DSC0101Hola!

Avui una recepta senzilla però deliciosa. Quan l’estiu passat vam viatjar a Menorca (illa fantàstica!) ens vam quedar amb les ganes de menjar pop a la brasa perquè arribàvem tard a sopar i ja s’havia acabat. Així que de tornada a casa, vaig pensar que no podia ser molt complicat. Com sempre, la part més difícil era trobar bona matèria primera, i vaig estar de sort al trobar pop de llotja del Mediterrani de 2 kg a 9 euros el kg. La peixatera pensava que el preu estava equivocat, hehe!!

El pop ja sabeu com funciona. El compres i el congeles només arribar a casa. Al cap d’uns dies, els deixem descongelar i el bullim fins que estigui tendre. Primer esperem que l’aigua sola arrenqui el bull, i el submergim tres cops abans de deixar-lo anar. Als 20 minuts, ja podem comprovar la cocció, el podem punxar o fins i tot provar-lo fins que estigu tendre, sense passar-nos, perquè llavors es desfarà. Aquí ja podem menjar-lo a la gallega o la brasa, i el que no mengem el congelem.

Aquest cop el vagi treure del congelador ja cuit, el vaig deixar descongelar mentre el Carlos preparava el foc i enllestia una bona brasa, per rostir-lo a la graella.

Un cop torradet per fora, només cal tirar-hi una bona sal mòlta per sobre i un bon ragi d’oli. Deliciós amb pa i tomàquet!

_DSC0097

Magdalenes de gerds amb TMX 5!

magdalenes2

Hola de nou!

He estat molt temps sense escriure per dos motius: primer, que amb el TMX nou, amb sis llibres i una col·lecció sencera de revistes, ja tenia prou feina a llegir, i triar receptes noves per anar-les provant! En aquests quatre mesos he descobert moltes receptes noves, que ja hem anat incorporant a la nostra rutina, altres que he fet pels convidats, i encara en tinc moltes per provar! Això és infinit!

El nou robot és una meravella. La cuina guiada és molt pràctica (una mica cara, llàstima…), el got és més ample i pots cuinar més “cassoles”, no fa tant soroll com l’altre, els comandaments són molt còmodes i precisos, i els nous llibres són molt molt millors que els anteriors: inclouen informació nutricional i pràctica per fer les receptes, que són més saludables i equilibrades que les anteriors. La revista també m’agrada molt, tinc una subscripció gratis d’un any per haver comprat el robot, però segurament continuaré pagant quan se m’acabi…

Té alguns inconvenients, però, no anava a ser perfecte! Si el comparo amb el 21 que jo tenia, el got és més gran, però això fa que a les trituracions el menjar quedi a les parets i a les ganivetes els costa pescar-lo. Triturar un gelat és més feixuc que amb el 21. El got té uns bonys longitudinals per dintre que fan que costi escurar-lo amb l’espàtula, i finalment, quan aboques el contingut en algun recipient, trobo a faltar el pic que tenia el 21 per que el menjar baixi en un fil. Amb aquest, com que és completament rodó, si el recipient és de boca petita, el vessarem.

En tots els llibres del TMX que tinc (que ja en són uns quants) he trobat 4 receptes diferents de magdalenes. M’he decidit per aquesta perquè la tinc guiada, es fa amb oli de girasol, i és la darrera. Jo l’he tunejat una mica perquè siguin més saludables:

Ingredients:

  • Un grapat de gerds
  • 150 g. de pols d’agave
  • 1 tira de pell de llimona
  • 2 ous
  • 170 g de llet
  • 170 g. d’oli de gira-sol
  • 1 sobre de llevat Potax
  • 1 sobre de gasificant
  • 1 culleradeta de sal
  • 270 g. de farina de rebosteria integral

Preparació:

Pulveritzem el pos d’agave amb la pell de llimona. Hi aboquem els ous i els batim. Afegim la llet i l’oli i barregem a velocitat 5, 10 segons.

Afegim el llevat, la sal i la farina i barregem 10 segs a velocitat 3. Afegim els gerds. Aboqum la massa en càpsules de paper per magdalenes, posades en un motlle.

Enfornem 20 minuts a 180º. Deixem refredar i guardem tancadetes.

 

 

 

Galetes per al cafè

IMG_2324IMG_2315

Hola!

Aquesta recepta és del llibre clàssic del TMX. És molt fàcil, i les galetes són delicioses, una versió millorada d’aquelles típiques galetes daneses de la capsa de llauna de color blau que compràvem a Andorra, remember? Ara bé, tenen una petita pega, són mooolt calòriques, o sigui que millor les fem i les portem a casa d’algú altre si, com jo, tenim ja cul massa gros, hehe!

Ingredients:

  • 300 g. de farina
  • 1 rovell d’ou dur
  • 1 rovell cru d’ou (i guardem la clara per pintar-les)
  • 150 g. de mantega
  • 70 g. de sucre

IMG_2321

Preparació:   

Preescalfem el forn a 170º.

Posem els ingredients al got per l¡ordre indicat, i remenem a velocitat 6 durant 20 segons, o més, fins que aconseguim una massa homogènia.

Posem un tros de paper film al taulell de la cuina, posem una part de la massa a sobre i un altre tros de paper film a damunt. Estirem amb el corró fins fer una làmina de 0.5 cm de gruix, més o menys. Anem fent diverses formes de galetes amb motllos especials, o simplement rodones i mitges llunes amb un gotet o el cubilet del TMX. Les anirem posant en safates pel forn fins que estiguin totes. A mi me’n surten dues safates.

Ara pintem les galetes amb la clara que teníem reservada i els hi tirem bona cosa de sucre de canya per damunt.

Enfornem 20 minuts.

Apa! Si vigileu les calòries, mengeu-ne només un parell!

IMG_2356

Aquí en tenim una acompanyant un gelat de cirera.

Fideus d’arròs orientals

IMG_2128

Aquest plat el tinc en un llibre de receptes de l’Arguiñano, que aprofito per recomanar-vos, és molt bo. Aquesta és un recepta calòrica però saludable. Caminem 5 o 6 km i… empatats!

Necessitem fideus d’arròs, típics de la cuina asiàtica (Plus, Bonpreu…), i va bé a l’estiu o la tardor, quan tenim pebrots, carabassons, i pastanagues a l’hort. És prepara el mitja horeta, pim, pam.

Ingredients:

  • 200g. de fideus d’arròs
  • 1 ceba lila
  • 1 pebrot vermell petit
  • Mig carabassó
  • 2 o 3 pastanagues
  • 5 o 6 espàrrecs de marge (jo els tinc congelats i no estan malament)
  • Salsa de soja
  • Mel

Preparació:

Tallem les verdures a tires, la ceba en juliana, i les posem a fregir en quatre cullerades d’oli d’oliva, fins que estiguin al gust de cuites. Salem.

IMG_2125

Hi afegim un parell de cullerades de salsa de soja i un parell de cullerades de mel. Acabem de coure a foc fluis, que caramel·litzi tot una mica.

Mentrestant, posarem una olla d’aigua a bullir.

IMG_2126

Quan l’aigua bull, hi posem els fideus, i aturem el foc. Posem sal i deixem 4 minuts. Escorrem bé en un colador.

Aboquem els fideus a les verdures i sofregim una mica. Podem afegir més salsa de soja al gust.

IMG_2127

Per desgràcia no tenia espàrrecs i era diumenge a les 1500. Bad girl!

Amb vi negre estan MOLT bons!

Salsa romesco

Aquesta salsa la vaig fer a l’estiu, quan l’hort era ple de tomàquets, i m’estava llegint El menjar de la família, d’en Ferran Adrià. La recepta és seva. La penjo ara que, entrats en temporada de calçots, l’he pogut tastar i comprovar que de les dues versions -una congelada, i l’altra conservada en pots, la segona és potser millor. És boníssima amb els calçots, suau i saborosa, us la recomano:

romesco2

Ingredients:

  • 120 g. de polpa de nyora
  • 100 g. de vinagre
  • 150 g. de llesques de pa rodó
  • 150 g. d’avellanes torrades
  • 1/2 kg. de cabeces d’all
  • 1.250 g. de tomàquets madurs
  • 05 l. d’oli d’oliva
  • 30 g. de sal
  • Pebre

Preparació:

Rostim els tomàquets sencers i les cabeces d’all al for a 200ºC durant uns 45 minuts. Pelem els tomàquets i treiem la carn dels alls rostits.

Fregim les avellanes en una paella amb una mica d’oli, i després hi fregim les llesques de pa.

Ajuntem tots els ingredients en un recipient (Thermomix, batedora elèctrica…), excepte l’oli, i ho triturem tot fins a obtenir una pasta no gaire refinada. Hi anem afegint l’oli i remenem. Posem-hi la sal i el pebre.

Com us deia, jo a l’estiu, la vaig congelar en gotets, i també la vaig conservar en pots, que vaig fer bullir 2 minuts a bany maria. Un cop tastada, jo diria que a bany maria està més bo, i és més pràctic per quan en volem menjar, no cal pensar-hi hores abans.

La podem menjar amb calçots, l’Adrià proposa també patates i cebes al caliu amb salsa romesco, que està prou bo, i després amb xató. Aquest us el presentaré aviat.

romesco

Panadons de carbassa

IMG_1066

Aquesta recepta està inspirada en els “Panadons d’Ivan,” que són excel·lents, però molt difícils d’aconseguir. Has de suplicar el tal Ivan perquè “per favor” te’n faci un. Així que vam decidir que era millor aprendre a fer-los i ja està. La gràcia està en aconseguir una massa molt i molt fina i toveta, i això, després de molts experiments, ho aconseguim sucant d’oli el panadó un cop cuit i embolicant-lo amb paper d’alumini durant una bona estona. Són deliciosos.

Ingredients

  • 2 ous
  • 600 g. de farina
  • 120 g. d’aigua (o llet) 
  • 60 g. d’oli
  • 1 cullerada de mantequilla
  • 1 culladareta de sal
  • 1 sobre de llevat
  • 60-100g de sucre
  • 800 g.- 1 kg de carn de carbassa

Preparació

Primer ratllem la carn de la carbassa, uns segons al Thermomix, vel. 3 i 1/2.

 

IMG_1056

 

Posem l’aigua, l’oli i la sal al Thermomix. Escalfem 2 min. a 40º. Afegim el llevat, i remenem una mica.

Llavors afegim (els ous), el sucre i la mantega i remenem 2 minuts a 40 graus,  velocitat 3, perquè es desfacin.

Afegim la farina i amassem 1 min. a vel. espiga.

Estirem la massa molt fina sobre el taulell. Per sobre hi afegim un bon gruix de carbassa ratllada, sucre moreno i canella.

IMG_1058

 

Tanquem el panadó, doblegant la vora de la massa cap endins, com si féssim un cosit, i el foradem perquè no s’infli.

IMG_1060

Enfornem a 200º durant 25 min.

Quan els traiem del forn, els hi tirem un raig d’oli per estovar-los i els emboliquem amb paper d’alumini.

IMG_1064

Matthews Seafood Market

La nostra “sòcia” americana ha estat tan ocupada darrerament que no ha pogut participar gaire en el nostre blog. Ara em complau mostrar-vos per què. Juntament amb el seu marit Tom han muntat una botiga de peix! La van obrir dilluns, el dia de Sant Joan, i pel que es veu, és tot un èxit, i cada dia fan net de TOT el peix. Quina sort tenen els habitants de Cape May Court House, que saben que el peix que venen en Tom i la Cèlia és fresquíssim i de molt bona qualitat. En Tom és pescador, i ella, ja la coneixem, una gran cuinera. Com que als Americans els hi agrada que els facilitin la feina, venen peix fresc i també plats precuinats (sopes, sandvitxos, amanides…) amb el peix com a ingredient principal. M’agradaria TANT tenir aquesta peixateria a prop, jo que encara busco una peixateria de confiança! Això sí, des d’aquí, molta sort, us la mereixeu!

La Botiga1 La Botiga2 La Botiga3

http://matthewsseafoodmarket.com/

https://www.facebook.com/MatthewsSeafoodMarket

If Life Gives You Lemons: LLIMONADA

Hola! M’encanta la dita anglesa, i també la llimonada. Passa la set i cau mooooolt bé, sobretot per l’estiu, que ja s’acosta.

llimonada

Ingredients:

  • 2 o 3 llimons
  • 1 l d’aigua freda (o glaçons)
  • de 50 a 100 g de sucre de canya, o stevia si vigilem les calories

Preparació:

Doncs molt fàcil. Rentem els llimons i els tallem a quarts, amb la pell i tot. Els posem en una picadora, o al Thermomix, i triturem a tot drap durant una bona estona.

Podem colar o no la llimonada, això va a gustos. Us agrada la polpa? Doncs, directa a la gerra. Que no? doncs passeu-la pel colador. A mi personalment m’hi agrada una mica, o sigui que quan està ben triturat l’aboco en una gerra, llavors poso el cistellet al Thermomix i l’hi passo, remenant amb l’espàtula, per colar la part de polpa més petita. Esbandim la gerra, i l’hi aboquem per servir. És bona durant un temps a la nevera, però és millor acabada de fer.

Bon profit!

Loció per la pell

Bé, estic molt orgullosa d’aquesta crema que he fet per la pell, utilitzant tots els olis que m’agradava posar-me junts. És fantàstica, fa molt bona oloreta, i et deixa una pell suavíssima i molt hidratada. Va bé pels eczemes (això ho he pogut comprovar!),  i sobretot, per la ictiosi crònica de les meves pobres mans. Tinc la pell de les mans més suau i sana que he tingut mai, i tot això sense cap ingredient artificial, tot procedent de biocultius i 100 % natural.

Ingredients:

  • Mantega de karité
  • Oli de coco
  • Oli de romer
  • Oli d’ametlles
  • Oli essencial de taronja

skinlotion

Florentins Ottolenghi

Quines galetes més bones!

Aquesta recepta és del llibre Ottolenghi, des del famós restaurant londinenc. La trobo senzilla, fàcil, saludable, i boníssima. Surten cruixents i amb un sabor, mmmm

galetesametlla

Ingredients:

  • 200 g. d’ametlla laminada torrada (o les torrem nosaltres en una paella, remenat-les bé fins torrar-les)
  • 100 g. de sucre de canya, que glassegem amb una trituradora.
  • 2 clares d’ou
  • la pela ratllada d’una taronja

Preparació.

Posem tots els ingredients en un bol, i remenem bé amb una cullera fins que quedi una barreja homogènia.

Pre-escalfem el forn a 150º. Posem un paper de forn en una safata i pintem amb oli de gira-sol.

Posem muntets de la barreja  a sobre del paper amb la cullera i llavors, amb una forquilla mullada amb aigua freda, els hi donem forma de disc, estirant bé les ametlles sense que quedin forats, el més plans possibles. Han de quedar discs d’uns 8 cm de diàmetre.

Al llibre diu 12 minuts de forn, però a mi me’n han calgut 20 minuts. Sabrem que estan fets perquè al aixecar-los amb l’espàtula, surten sencers.

Deixem refredar i guardem en un pot hermètic. Duren cruixents 4 o 5 dies. També els podríem banyar en xocolata, però així són tan bons…!

Bacallà esqueixat amb tomàquet i oli

El bacallà salat es pot preparar de moltes maneres, però ara a l’estiu, quan arriben els bons tomàquets de l’hort, és com a mi m’agrada més fer l’esqueixada. És molt senzill, però delicíón, poc calòric i molt nutritiu.

Ingredients:

  • Bacallà salat
  • Tomàquets madurs
  • Oli d’oliva

Preparació:

Per dessalar el bacallà, la Carme Ruscalleda diu que l’hem de posar en un bol d’aigua tapat amb film a la nevera durant cinc dies, i canviarem l’aigua un parell de vegades. Jo a vegades i afegeixo un crostó sec de pa, que xucla l’excès de sal.

Esmicolem el bacallà en un plat plà. Ratllem el tomàquet madur per sobre cobrint-lo, i reguem amb oli d’oliva.

Es molt bo amb un bon pa per sucar. Millor si es pa de forn de llenya, es clar. Això sí, que els tomàquets siguin de bona qualitat és imprescindible.

Bon profit.

Anxoves de sota l’escala

Hola!

Estic encantada de compartir aquesta magnífica, saludable, i econòmica recepta, perquè realment aquestes anxoves que fem a casa, i conservem al rebost (d’aquí el títol, perquè el nostre rebost és sota l’escala), resulten molt bones, millors que les millors de la botiga.

Cal que compreu seitó fresc, que sigui gros. Diguem, com a mínim, com el dit del mig. Poseu el seitó a l’aigüera, i amb unes tisores, tallem el cap i treiem les panxes dels peixos. No els rentem.

Preparem uns pots mitjans que tinguin la boca ampla per poder-hi posar els dits. A més de nets, els podem esterilitzar plenant-los durant uns minuts amb aigua bullint. Deixem assecar. Posem la primera cap de sal grossa al cul del pot, i després la primera capa de seitons, arreglant-los perquè no s’amunteguin els uns sobre els altres. Ara una altra capa de sal, una mica de pebre negre en pols, i comprimim bé amb la mà del morter, aprentant bé. Hem de seguir alternant capes fins que arribem a dalt del pot, acabant amb sal. Tapem bé els pots, els hi posem una etiqueta amb la data i conservem durant tres mesos en un lloc fresc i sec.

Al cap de tres mesos és hora de treure els seitons del pot de sal. Ara sí que els esvandirem a sota de l’aixeta, netejant bé tota la sal, treient l’espina i dividint cada peixet en dos filets. Nosaltres a casa hem expirementat que si només els neteges a raig d’aigua, queden una mica salats, i és millor deixar-los en remull mentres els anem netejant, diguem, un quart d’hora. Aquí el gust de cadascú, al punt de salades.

Treiem els filets de l’aigua i els estenem sobre un paper de cuina perquè empapi l’excès d’humitat. Ara les posarem en un envàs de vidre, cobertes d’oli, i amb all picat o no. Això de l’all també és opcional. És molt bo, però si ens pasem amb l’all, ens prendrà sabor a les anxoves. Potser millor el posem només tallat en dos. Sense all són molt bones també, aquí cadascú el seu gust. Conservem a la nevera. Flipareu què bones són!

Gelat de menta amb xocolata (After-Eight)

Ja vaig dir quan fa uns dies explicava com fer el gelat, que el de menta mereixia un post en ell mateix, perquè és el meu gelat preferit i també perquè aquesta recepta, que és 100% creació meva, és diferent a la resta de gelats.

Ingredients:

  • 1 pot de llet evaporada
  • 1 iogurt natural
  • 1 branca de fulles de menta
  • 70 g. de Pepermint
  • 120 g. de sucre de canya

Preparació

Primer congelem la llet evaporada en glaçons.  Un cop congelada, la batim fins que dobli el seu volum. Amb el Thermomis, picarem primer el sucre 5-7-9, hi afegirem les fulles de menta, que picarem també. Reservem en un bol. Sense rentar el got posarem la llet ideal evaporada i la triturarem 20 s. a velocitat 5. Posarem la papallona, i programem 3 minuts a velocitat 4.

Hi barregem la resta d’ingredients, sense trencar l’emulsió. O sigui, 20 segons a velocitat tres.

Ho posem al congelador, i anem rememenat-ho de tant en tant, durant les primeres vuit hores. Amb dos o tres cops que fem això ja n’hi ha prou. Hi podem afegir fideus de xocolata. Deliciós.

Vedella Pirenaica

Avui també m’agradaria parlar del producte més que de la seva elaboració. Cada cop és més difícil trobar porductes bons i produïts pensant no només en el seu sabor, sino en la seva salubritat.

Bé, he descobert la vedella denominació d’origen PIRENAICA. Es tracta d’uns animalons de color marró, que pasten als Pirineus. Jo crec que aquesta carn pràcticament només es troba a la muntanya, perquè aquí baix a la Terra Plana, no n’he vist a cap carnisseria. Com que el Pirineu català i aragonés és força turístic, segurament els turistes se la mengen quasibé tota insitu. Dissabte vam anar a Ainsa, al Pirineu aragonés, i allà vam comprar filet de pobre (aguja) aquí:

http://www.turismoverde.es/lareja.aspx

No és més cara que la vedella que comprem aquí, criada en granges i sense mirar de quina raça es tracta o com s’alimenta.

I la diferència es nota. És més saborosa i sucosa, molt millor. Ara només cal anar a buscar el conill a Artesa de Segre, la Vedella a Ainsa, etc. El proper pas (i ja ens hi estem apropant) és el corder, que per ell sol mereix una disciplina!

Bé, així va quedar la vedella feta a la brasa:

Fira d’Alimentació i Salut de Balaguer: Sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic

Hola!

Avui hem anat de fira. És la cinquena fira d’alimentació que organitzen a Balaguer, i ho fa Slow Food Terres de Lleida, amb Dolça Revolució. Bé, la primera zona éra tota de vins. No em vaig provar cap, perquè eren les 4 de la tarda i feia calor, no venia de gust. Sí que vam provar cerveses, concretament la que fan a Menàrguens, que era prou bona. Llavors hi havia tota una secció de productors de formatge, d’ovella i cabra. En vaig provar de molt bons. Tot eren petites produccions catalanes, on una família es dediquen a fer el producte de manera totalment artesana. Hi havia moltes parades amb melmelada, mel, herbes curatives, herbes armàtiques, planter i llavors per cultivar-les a casa, cremes i ungüents totalment naturals per les diferents dolències, sabons naturals, embotits fets també artesanalment, etc. Vaig comprar safrà de Terol, una planta medicinal (Sempreviva), mel amb gelea real, i “conill com cal,” un conill quasibé ecològic que sembla deliciós (avui li farem els honors, pobret).

 

També feien tallers i degustacions, i em vam veure un parell. El primer em va semblar molt interessant. El cuiner Ramon Gaspar, del restaurant Ponts ens va ensenyar com fer una sopa escaldada amb brou de safrà i ou ecològic. Donant-li molta importància als productes que utilitzem a la cuina, que segons ell, tenen gran part del mèrit d’un bon àpat, va presentar uns ous ecològics, i en va destacar la seva textura i sabor. Els va confitar en una paella d’oli no encara en ebullició, perquè es facin poc  a poc i siguin cremosos. Aquest ou el feia rodó tallant-lo amb un motllo i el posava damunt d’una torrada de pa. Per una altra banda, va fer bullir una olla amb brou (de pollastre, vedella i moltes verdures), i hi va infusionar un grapat de safrà de Terol. Segons va explicar, el safrà, més que donar sabor, és un potenciador de sabor natural. Allà on el poses, n’intensifica el gust, en aquest cas, al brou. Llavors, quan va reposar cinc minutets, el va abocar per sobre de l’ou i el pa, escaldant-ho. He de dir, que tot i que a mi no m’agraden les sopes escaldades, ho vaig menjar i era deliciós. A l’època de la tòfona, es pot aromatitzar l’ou amb tòfona ratllada, o amb camagrocs…

De tot plegat, em quedo amb la idea que el safrà és útil per posa-lo per exemple, a la sopa, i potenciar el seu sabor.

De la fira en general, m’emporto la idea que hem de menjar allò que tenim al nostre voltant, sobretot. És l’alimentació Km.0, més natural, conservant així tots els nutrients perquè evitem manipulacions excessives, càmeres, conservants, i també és més ecològic i econòmicament més interessant. De nou, em sento afortunada de poder menjar millor per viure al camp.

Presentació/Presentation

Tres amigues. Tres amigues que treballen fóra de casa i cuinen apassionadament, compartint idees i troballes a través de la xarxa perquè vuien lluny. Les tres són catalanes de Lleida, però la Cèlia fa 15 anys que viu a Nova Jersey (USA), on cuina plats catalans, americans, i de tot el món. L’Anna viu a la capital del Segrià, i la Mertxe en un poblet de la plana de Lleida petit i rural (hort!). Aquí tenim un espai on les nostres receptes, experiències i idees quedaran registrades, per nosaltres i per tothom a qui pugui venir de gust fer-hi un cop d’ull. Perquè s’ho val.

Three friends. Three friends who have a day job and who cook with passion; they share the ideas and the new things they learn through the web, because they live so far away from each other. All of them are Catalan, from Lleida, but Cèlia has been living in New Jersey (USA) for almost 15 years now, and she cooks Catalan and American dishes, as well as recipes from all over the world. Anna lives in the capital of Segrià and Mertxe lives in a small, rural village close to Lleida (well known for its orchards!). Here, us three friends, share a space where our recipes, experiences and ideas will be registered by us, for us and for anybody who feels like stopping by and checking it out… Because it’s worth it.