Bonítol Malena

bonitol-amb-tomaquet-i-ceba

Pel meu sant em van convidar al Malena, el restaurant amb Estrella Michelin que tenim a Gimenells. Per nosaltres anar al Malena és un festival gastronòmic, més de dues hores menjant i bevent, assaborint plats i gaudint del vi i de la conversa. El que més m’agrada és que tot i ser cuina sofisticada, la base és cuina tradicional catalana, elevada a l’exquisidesa. Hi ha plats que no saps què són ni com estan fets, com una pedra verda que em va esclatar a la boca, i vaig estar recordant tot el dia següent, sense tenir ni idea de ni un dels seus ingredients. Però hi va haver un dels plats que sí que vaig decodificar, el bonítol en escabetx amb tomàquets i ceba confitats. Al dia següent el vaig fer a casa, és una delícia!

Ingredients:

  • Bonítol en escabetx (que podem tenir en conserva)
  • Ceba ceba gran tallada a quarts
  • Sucre integral de canya
  • 25 g.Vinagre de sidra
  • 400 g. de  tomàquets madurs
  • 45 g d’oli d’oliva
  • 50 g. de sucre
  • 1 culleradeta d’alfàbrega
  • 1 gra d’all
  • 20 g. de brandy

Preparació:

Farem els tomàquets confitats al TMX. Primer els hi treien el cor, els partim a quarts i els traiem les llavors. Els posem al TMx amb 25 g. l’oli, 50 g. de sucre, pessic de sal, l’alfàbrega i el gra d’all partit per la meitat. Programem 20 minuts, temperatura Varoma, gir a l’esquerra. Quan pari, hi afegim  25g. de vinagre i programem 15 minuts més, igual. Reservem.

Per fer la ceba confitada, la posem al TMX i trossegem 6 segons a vel.. Hi afegim el brandy,  20 g. d’oli i 20 g. de sucre. Programem 30 minuts, varoma, gir a l’esquerra. Quan acabi, afegim sal i pebre i remenem una mica.

Per muntar el plat, posem una capa de tomàquets, un tros de bonítol sense la pell, i per sobre una capa de ceba.

Us llepareu els dits!bonitol-amb-tomaquet-i-ceba2

Anuncis

Remenat d’alls tendres i gambes vermelles

remenat alls tendres

Ara és temporada d’allets tendres. Aquesta recepta és primaveral i molt fàcil.

Ingredients:

  • Un grapat d’alls tendres
  • Ous
  • Gambes vermelles
  • Sal, oli d’oliva i pebre negre.

Preparació:

Fregim en una paella les gambes, en oli d’oliva. Retirem i reservem.

En el mateix oli, ara aromatitzat amb les gambes, fregim els alls tendres a foc lent, pelats i tallats longitudinalment en quatre, només la part blanca.

Quan estiguin ben tous, afegim els ous batuts. Aquí cadascú fa l’ou al seu punt. Un remenat es fa remenant contínuament l’ou, amb els allets, a foc lent. A mi m’agrada accelerar el foc i anar remenant per trencar bé la truita.

Afegim pebre negre en els últims dos minuts.

Servim calent, amb les gambes per sobre. Amb pa torrat i un bon vi.remenat

Aquesta mateixa recepta la podem preparar amb espàrrecs verds, o salvatges, que també els tenim ara al bosc de temporada. En aquesta imatge ho veiem amb gambetes pelades, una altra possiblilitat.

Coca de verdures

Aquesta la vaig fer ahir a migdia per sopar després del partit. I quin partidàs! Quina manera de gaudir!

coca de verdures

VISCA EL BARÇA!!!! CAMPIOOOOOOOOOOOOOOONS!

Quan ens la vam menjar, estàvem MOLT contents! El Barça té un ran equip i una gran filosofia esportiva, i es mereix guanyar tot. Tota la culerada estem molt orgulloros!

Per fer aquesta coca, he utilitzar farina orgànica semi-integral al 80%. La veritat és que està encara més suculenta, es paeix millor i no engreixa tan. És un WIN WIN com el Barça, hehe! Les verduretes també orgàniques i de l’hort. Aquí us la presento tal i com surt del forn, però a sobre hi podem posat el que més ens agradi: tonyina, arengada, taquets de llonganissa cuita, etc.

Ingredients:

  • Una base de coca o pizza
  • 50 g d’oli d’oliva
  • 100 g. de pebrot verd
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 100 g. de ceba
  • 100 g. de carbassó
  • Pebre roig dolç
  • Orega
  • Sal

Preparació:

Súper fàcil. A sobre de la massa estirada, hi posem totes les verdures que hem picat petitones ( 6 segons a vel. 3.5 al TMX).

Enfornem 20 minuts a 200º. Hi posem posar tonyina, arengada, o l’ingredient que voguem abans de servir.

Carxofes amb cervesa

carxofes a la cervesa

Aquesta recepta és d’un llibre del TMX que marida plats amb cervesa o en presenta que porten el suc de civada com a ingredient, com en aquest cas. Ara l’hort ens dóna carxofes, i cal anar variant la seva cuina per no cansar-nos d’elles, si es que algú es pot cansar de menjar carxofes. Jo no.

Com en totes les receptes, la qualitat dels ingredients, així com la seva procedència, pot millorar molt aquest plat. Ingredients orgànics, de proximitat, aconseguits petites botigues o de l’hort són, per mi, la millor opció, però no sempre al nostre abast, es clar.

Ingredients:

  • 2 grans d’all
  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de farina
  • pebre blanc
  • 330 g de cervesa
  • 1 kg de carxofes
  • 100 g de cansalada (opcional)
  • Safrà

Preparació:

Trossegem els alls ben petit i els sofregim 3 minuts a 100º.

Afegim la farina, la sal, el safrà (que podem haver torrat, embolicat en paper d’alumini en una paella prèviament) i barregem tot a velocitat 5.

Ara posem la papallona al got, i hi tirem la cervesa i les carxofes netes i tallades. Programem 20 minuts, temperatura Varoma, velocita 1 o cullera. Afegirem la cansalada (o no) quan faltin 8 minuts per finalitzar el temps programat.

Delicioses.

Cigrons amb carxofes

cigrons+carxofes

Aquest plat era un dels entrants que ens van servir el dinar de Nadal al restaurant de Lleida L’estel de la Mercè. La cuinera va ser tan amable que em va donar moltes pistes de com es feien, i amb una mica d’imaginació he acabat de copiar la recepta. Són molt bons!

Ingredients:

  • 200g. de cigronets de l’Alta Anioia
  • 1/2 ceba de fregir
  • 2 dents d’all
  • 5 carxofes

Preparació:

Hem de posar a remull els cigrons durant 8 hores en aigua mineral.

Ara toca bullir-los en aigua mineral durant 50 minuts, amb sal i una fulleta de llorer si us agrada.

Un cop cuit, provem-los, aquests cigronets són durs i molt gustosos. Els escorrem l’aigua.

Mentrestant, en una cassoleta o paella, fregim la ceba picada i l’all laminat a foc lent.

I al mateix temps, engeguem la fregidora amb oli de gira-sol i hi anem fregim les carxofes tallades a quarts o un pèl més petites. Anirem posant-les sobre paper de cuina a mida que les anem traient de la fregidora.

Quan ho tenim tot a punt, la ceba i all tovets, la carxofa tota fregida i els cigrons escorreguts, ho ajuntem tot al sofregits i acabem de coure junt durant 5 minutets remenant sovint perquè es barregin el sabors.

Demà faré l’experiment d’afegir-hi una sípia, crec que no pot fallar. Si funciona, us ho dic!

Crestes

empanadilles

Aquesta recepta és del llibre MASAS, de Thermomix. Saludable, però bastant calòrica per la massa, encara que no tant si les fem al forn. Les podem congelar (en surten unes 22 o 25) i sempre ens poden servir per acabar de completar un àpat, fer un pica-pica, o de plat en sí.

Ingredients:

  • 500 g. de farina
  • 50 g. d’oli
  • 1 o 2 ous
  • 30 g. de mantega
  • 150 g. d’aigua

Farcit:

  • 2 llaunes de tonyina o bonítol
  • 1 pebrot vermell gran escalivat
  • 1 llauna d’olives sense os
  • 4 ous durs

Preparació:

Trossegem tots els ingredients del farcit, i ho salem. Aquí també podem variar el farcit, posant-hi els nostres ingredient favorits…

Preparem la massa. Pesem la farina i reservem. Posem l’oli i l’escalfem 2 minuts a 100º. Afegim la resta d’ingredients (1 sol ou) i remenem a velocitat 6 durant 20 segons. La massa ja està llesta.

empanadilles5

empanadilles4

Enfarinem lleugerament el taulell de la cuina i estirem la meitat de la massa amb el corró.

empanadilles3

Amb un bol o similar, marquem cercles a la massa de la mida desitjada. Jo els fet amb un bol de 12 cm de diàmetre. Acabem de tallar els cercles amb un ganivet i hi posem una cullerada de farcit al centre de cadascun dels cercles.

empanadilles2

Humitegem les vores abans de tancar els cercles, per tal que quedin segellats. Amb una forquilla aixafem bé el tancament de les crestes.

empanadilles1

Les podem fregir amb oli, però seran més indigestes i molt més calòriques. Jo prefereixo pintar-les amb ou batut i enfornar-les.

Pre-escalfem el forn a 180º i enfornem durant 20 minuts, fins que estiguin daurades.

Aneu amb compte! Jo me n’he cruspit tres abans de poder fer la foto!!

Pop a la gallega

Hola! Després d’anys de recerca i de menjar pop, aquest és el procediment amb què obtinc millors resultats.

 

pop

Ingredients:

  • 1 pop de 2 kg com a mínim
  • patates
  • sal Maldon
  • pebre vermell picant
  • oli d’oliva

Preparació:

Es tracta primer de comprar el pop fresc. Ha de pesar mínim dos kilos, per fer bones llesques de les potes. Quan arribem a casa, el rentem a raig d’aixeta i el congelem. El podem tenir congelat fins al primer dia que en volguem menjar. Llavors, el deixarem descongelar (a la nevera, o l’aigüera). Posem aigua a bullir, i quan arranqui el bull hi posem el pop. Al posar-lo el batejarem tres cops abans de deixar-lo dins l’aigua, sostenint-lo pel cap, el submergim i el traiem tres cops. El temps d’ebullició reglamentari és de vint minuts, però a mi, amb aquest temps, em queda dur. Millor punxar-lo amb un escuradents fins que estigui tou, a partir de 20 minuts, anar-ho provant. A mi la darrera vegada, em van caler 30 minuts. Podem tallar a les potes a rodanxes i posar-les en el plat. Les que no consumim aquell dia, les posem al congelador.

Pel que fa a la patata, tenim dues opcions. La podem posar sencera i sense pelar amb el pop, i després la tallem a rodanxes. Per les vegades que agafem les potes ja cuites del congelador, podem tallar prèviament les patates, i ferles al vapor (és com són millors, més saboroses) al Thermomix, o en una vaporera. En els últims 5 minuts, hi posem les potes de pop ja descongelades perquè s’esclafin. Així em va ensenyar la meva tieta Mercè, que és una gran cuinera, com desenes d’altres plats (i em va regalar el Thermomix!!! Muas!)

Bé, un cop tinguem el pop i les patates tallades a rodanxes, al plat, hi posarem sal Maldon, pebre vermell picant i bon raig d’oli d’oliva. Apa! A llepar-se’ls!

Empanada gallega

Hola!

empanada gallega 1 Aquí tenim un plat saludable però calòric, per la massa, que ens pot anar molt bé per emportar, o per menjar amb els dits en una festa informal. La recepta original és de Thermomix, però jo he adaptat una mica els ingredients del farcit.Ens caldran una mitja horeta de preparació i una altra mitja de forn si tenim tots els ingredients:

  • 50 g. d’oli d’oliva
  • 50 g. de vi blanc
  • 50 g. d’aigua
  • 1 ou
  • 3 cullerades de mantega
  • 1 nou de llevat (o un sobret de llevat de pa, per exemple, Maizena)
  • pessic de sucre i culleradeta de sal
  • 450 g. de farina

per el farcit:

  • 5o g. d’oli
  • 250 g. de tomàquet
  • 100 g. de pebrot vermell
  • 80 g. de pebrot verd
  • 150 g. de ceba
  • 1 gra d’all (o un all tendre gros, si és temps)
  • 250 g. de tonyina
  • 4 ous durs
  • un grapa de cogombrets
  • sal, pebre, orenga

empanada gallega 5Mentre anem preseclafant el forn a 200º, i bullint 12 minuts els ous durs, fem primer la massa.

Posem els líquids al got i escalfem 2 minuts a 40º, com quan fem la massa d’una pizza. Quan pari, posem un pessic de sucre, i el llevat. ara, hi avoquem la resta d’ingredients, i remenem 2 minuts a velocitat espiga. Si això ho feu a mà, doncs ara és l’hora d’amassar la massa fins obtenir-ne una bola ferma.

Reservem la passa, rentem el got i passem a posar el sofregit a fer.  Hi avoquem tots els ingredients, triturem 6 s. a velocitat 3 1/2. Això equival a un bon trinxat de tots els ingredients, si ho fem a mà. Ara, fregim 10 minuts, a 100º, velocitat 1. Quan estigui fet, afegim la tonyina, els cogombrets i els ous. Trinxem una mica i programem 5 minuts més, a 100º, vel. 1. Si ho fem en una cassola, doncs a foc fluix, tot trinxadet, remenem de tant en tant durant 5 minutets més.

empanada gallega 4Mestre el sofregit es va fent, agafem la massa i farem dues meitats, estirem la primera sobre un taulell amb farina, i la posem en una safata de forn, de manera que sobresurti una mica per tot arreu, per després poder-la embolicar.  Hi avoquem el farcit, i posem la segona meitat de la massa a sobre.  Agafant pessics de la part de baix, els anem doblegant amunt i tancant a empanada d’una manera decorativa.

empanada gallega 3Batim un ou, i pintem tota la superfície de l’empanada, incloses les vores, ja que l’ou sella tota l’estructura. Si el farcit ens sobresurt per algun forat, sequeu amb un paper de cuina. També podeu decorar amb alguna forma feta amb massa o amb sèsam, llavors de rosella, etc.

Enfornem durant 30 minuts a 200 g.

És molt bona recent feta, però freda a l’endemà encara és millor. Com podeu veure, és una recepta saludable i completa, perquè té hortalisses, massa de pa, ou, i peix blau, i greixos… però és també molt cal.lòrica. Millor per un dia on hem de fer activitat física i necessitem un bon subministrament cal.lòric. Això jo m’ho foto per sopar un dia tranquil i després miro una peli al sofà i m’engreixo mig kilo, però així! 😉


empanada gallega 2

WOW, REALLY! què bona!

Salmorejo

salmorejo

Sopa freda típica d’Andalusia, similar al gazpacho en quan que l’ingredient bàsic és el tomàquet. Doblement adient per l’estiu, quan els tomàquets de l’hort inunden la meva cuina i he de pensar en com menjar-los i conservar-los. És deliciós fet amb el el Thermomix, i aquí us deixo la recepta pròpia del llibre.

Ingredients (per a 4 persones): 

  • 1 kg. de tomàquets madurs
  • 100g. de pa blanc
  • 2 grans d’all grans
  • 30 g. de vinagre
  • 1 culleradeta de sal
  • 100 g. d’oli
  • Pernil salat

Preparació:

Posem la màquina a velocitat 7 i tirem els alls pelats pel forat per triturar-los ben petits. Parem i hi afegim els tomàquets i sa sal, programant 2 minuts a velocitat 5-7-9 progressiu. Quan estiguin ben triturats els tomàquets afegirem el pa i el vinagre i barregem  durant 20 segons a velocitat 6-8. Amb la màquina en marxa anem tirant l’oli a raig, com si féssim maionesa. Ha de quedat esponjós, com una mousse. Tot el procés el podem fer amb la batedora si no tenim got processador.

El posarem a la nevera fins a l’hora de servir. Abans de posar-lo a taula, hi posarem el pernil tallat petitó per sobre. I a llepar-se els dits!

Albergínies farcides

Aquesta recepta és del llibre 1069 recetas, d’en Karlos Arguiñano. M’agrada, perquè no són les típiques albergínies farcides amb carn picada, un farcit massa potent per una hortalissa tan suau, que trobo que la desvirtua. Aquestes queden suaus i molt bones. Aprofitem ara que l’hort ens dona albergínies a dojo, i en podrem fer un plat molt bo, saludable, i no gaire calòric.

alberginies farcides

Ingredients:

  • 2 albergínies grans
  • 1 llauna de tonyina o bonítol
  • 2 ous durs
  • 300 g. de llet
  • 30 g. de farina
  • 15 g. de mantega
  • 1 cuilleradeta d’oli d’oliva
  • nou moscada
  • pebre negre
  • sal
  • Formatge ratllat

Preparació:

Tallem les albergínies per la meitat, i les coem al forn, a 190º durant 30 minuts. Retirem la polpa de les albergínies procurant no trencar la pell.

Preparem una beixamel (jo la faig amb el Thermomix), escalfant la llet, la farina, la mantega, l’oli, sal, pebre i nou moscada. Hem d’anar esclafant sense que arribi a bullir i sense parar de remenar perquè no quedin grumolls. Un cop preparada la beixamel, hi afegim la tonyina esmicolada, els ous tallats a dauets i la polpa de l’albergínia també tallada petita. Remenem bé i rectifiquem de sal.

Amb aquesta barreja farcim les albergínies amb una cullera i les tornem a posar a la plata del forn. Podem posar formatge ratllat per sobre i gratina uns minuts al forn. Si no ens agrada el formatge, ratllem-hi un our dur per sobre, que també podem gratinar una miqueta, o no, segons ens agradi.

Les podem acompanyar, com ens suggereix l’Arguinyano en el seu llibre amb llesques de tomàquet fregit. MMMMM!

 

Tomàquets farcits

Aquesta recepta és del tot estiuenca, perquè és freda però sobretot pels tomàquets, que a l’estiu són en temporada i més bons i gustosos. Si teniu la sort de tenir tomàquets de l’hort, aquesta és una de les millors maneres (amb el gaspatxo i el salmorejo) de gaudir-ne.

tomaquets farcits

 

Ingredients:

  • Tomàquets verosos (un punt més madurs que per amanida)
  • Enciam
  • Poma
  • Olives sense os
  • Tonyina
  • Maionesa o oli d’oliva
  • Ou dur

Preparació:

Rentem bé els tomàquets i els partim per la meitat. Amb una cullera, traurem la polpa, les llavors i l’aigua, per deixar-ne només la paret. Ja veureu com una meitat, la de sota, es buida molt bé, però la que té el penjoll, costa una miqueta. Procureu no trencar-los. Retirem les parts blanques o veroses que són dures. Escorrem la polpa amb la mà per treure’n el suc i les llavors. Trinxem ben petit amb el ganivet i reservem en un bol.

A la polpa li anirem afegim tota la resta d’ingredients ben trinxats. Remenem per obtenir una barreja homogènia.

Salem i hi afegim maionesa al gust, o si no us agrada, oli d’oliva.

Amb una cullera sopera, anem farcint els mitjos tomàquets, atapeint bé el farcint i donant-li una forma maca amb la cullera.

Per acabar, ratllem ou dur ben petit per sobre. En aquesta foto ho he acabat ratllant palets de cranc en lloc d’ou dur. És una debilitat que tenim molt, els palets de cranc!

Reserveu a la nevera i serviu ben freds. És una bona idea per portar-los de pícnic. Suquegen una mica, hi podeu posar paper de cuina que vagi absorvint l’aigueta, si els poseu en un contenidor hermètic.

Bon profit!

Tàrtar de bonítol

Recepta fàcil, fresqueta, poc calòrica i molt nutritiva per l’estiu. És d’un del llibres del Thermomix (again, gràcies!), la vaig provar ahir diumenge, i escolta, boníssima.

Ingredients (per a 6 persones):

  • 500 g. de bonítol net. sense pell, espines ni la part fosca (també ho podríem fer amb bonítol en conserva, es clar)
  • 40g. de suc de llimona
  • 60 g. d’olives verdes sense os
  • 50 g. de cogombrets en vinagre
  • 2 cullerades d’alcaparres
  • 60 g. de salsa de soja
  • 100g de tomàquet fresc
  • 1 alvocat
  • Cibulet o ceba tendra
  • sal i pebre negre

Preparació:

Trinxem el bonítol ben petit i li afegim el suc de llimona. Remenem bé i reservem en un bol.

Trinxem les olives, els cogombrets, ho afegim al bonítol amb les alcaparres i la salsa de soja. Remenem. Incorporem el tomàquet tallat a dauets el més petits possible.

Pelem l’alvocat. Reservem una meitat (amb pela i os) per guarnir el plat i l’altra meitat, la fem també a dauets molt petits. Afegim a la resta i remenem. Afellim amb cibulet picat, salpebrem i rememnem tot bé. Ho podem tenir reservat a la nevera perquè es maceri tot bé una estona o unes hores abans d’emplatar-ho.

Li donem forma de timbal amb aros al plat. Afegim la resta de l’avocat, i servim. MMMMM!

Crema de porro, pastanaga i patata

Hola!

Avui, una de molt senzilla pels dies de cada dia, que no treu que no sigui bona, pràctica, saludable i poc calòrica, és a dir, ideal. A més, tenim patates noves, pastanagues i porros de l’hort, tot en plena temporada, o sigui que, aprofitem. Es tracta d’una altra recepta del Thermomix, que es pot fer sense ell (això sempre em sembla com una traïció al robot!)

Ingredients (per a sis persones):

-1 kg d’aigua

-300 g. de porro tallat a rodanxes de 2 o 3 cm.

-300 g. de patates trossejades

-180 g. de pastanaga a trossos

-Sal, pebre

-50g. d’oli d’oliva

Preparació:

Primer, fem bullir el porro amb l’aigua durant 20 minuts. Llavors hi afegim la patata i la pastanaga, salpebrem, i continuem la cocció, a foc més suau, durant 20 minuts més.

Ara ho triturem tot bé, i anem afegint l’oli mentres anem triturant.

Jo el serveixo amb ou dur ratllat per sobre, o encara millor, amb trossets de pa fregit. Ja veureu quin sabor tan especial!

Falafel

Estic molt contenta, perquè m’agrada molt el Falafel i és la única manera que en K mengi cigrons, jeje! La tenia pendent, perquè tot i que m’havien sortit mig bé alguna vegada, se’m desfeien al fregir-los. Alas! el Thermomix al rescat, i la recepta en el meu nou llibre, com sempre, perfecta i deliciosa!

Ingredients:

-250 g. de cigrons secs

-2 cebes tendres

-1/2 dents d’all

-unes fulles de cilantre

-1/2 culleradeta de comí mòlt

-1/2 culleradeta de curry

-1/2 culleradeta de llevat químic

-1 culleradeta de sal

-farina de blat o de cigrons per arrebossar

-Oli per fregir

Preparació:

Posem els cigrons en remull seguint les instruccions de l’envàs. Escorrem.

Trinxem la ceba i l’all. Afegim els cigrons i totes les espècies, i triturem tot bé, fent una pasta. Deixem reaccionar en un bol tapat amb paper film durant al menys mitja hora.

Anem fent boletes amb les mans, que arrebossem amb farina. Fregim en oli abundant.

A mi m’agrada molt el falafel amb amanida, amb fulles d’enciam amanit. No vegis com és de bo l’enciam que els meus sogres han fet al llarg de tot l’hivern (4 mesos! amb gelades que havien de combatre amb mantes!!!), és cruixent, gruixut i tendre, i tan saborós. Des d’aquí, un petó per tots dos, que amb la seva feina diària milloren la nostra vida tant! (sóc fan de l’hort).

 

 

Pizza de Guacamole

És tant fàcil de fer com sona. Segur que vosaltres ja teniu la vostra pròpia recepta de guacamole, que us encanta i que sempre feu servir! Donce resulta que jo no. Em tocava la pera “no saber” com fer guacamole, perque m’encanta! Sempre em sortia una pasta d’un color marronós (tot i que hi posava el pinyol de l’advocat i el suc de llima!) que no tenia mal gust, però no era el que jo buscava i, a més, feia fàstic de veure! Finalment, fa poc, vaig llegir un article sobre els errors típics que cometia la gent a l’hora de fer guacamole i resulta que jo feia totes les infraccions! De receptes de guacamole n’hi ha milions i, de fet, la paraula “guacamole” vé de la barreja que van fer els espanyols, de dues paraules del Nahuatl, la llengua que parlaven els Azteques: “ahuacatl”, que és com en deien de l’avocat i “molli”, que es veu que vol dir “barreja”, més o menys… per tant, podeu batejar amb el nom de “guacamole” qualsevol barreja que vulgueu fer amb avocats! La recepta bàsica del guacamole mexicà simplement és…

GUACAMOLE

– 2 avocats Haas o Fuertes ben madurs.

– 2 cullerades de ceba blanca beeeeen trinxada.

– 1/4 de tassa de coriandre ben trinxadet també.

– una punteta d’all ben trinxat.

– 1 pebrot serrano, trinxat, amb les llavors si voleu que el guacamole surti picantó.

– moooooolta sal. Els avocats tenen un gust que millora moltíssim amb la sal. Tampoc dic que ofegueu el guacamole amb sal però aquí s’ha de posar més sal que un simple “pessic”.

– una miiiica de suc  de llima. Sense passsar-se.

Els puristes no hi posen tomàquet ni suc de llima ni all. La veritat es que vaig pensar que sortiria un guacamole bastant desgustat amb aquests ingredients! Doncs no. Va quedar sensacional.

Talleu els avocats per la meitat i poseu-los en un bol gran amb aigua gèlida i molts cubets de gel uns 15 minuts. Sembla mentida però aquest és l’unic truc que he trobat jo que funcioni per a que els avocats no quedin marrons. Si feu això, fins i tot l’endemà encara estaràn d’un verd viu. Trinxeu el coriandre, la ceba, el pebrot serrano i l’all ben petit en un morter o en una taula de fusta amb un ganivet gran. Bàsicament, ha de quedar una pasta. Traieu la carn dels avocats i talleu-la a cubs, poseu-la en un bol. Afegiu la pasta que heu fet al principi. Barregeu bé i ja el teniu!

Amb aquesta pasta de guacamole, nosaltres vam fer una pizza. A la barbacoa. Vam torrar la base (que abans havíem pinzellat amb oli d’oliva i una mica de sal i pebre) a les graelles, vam extendre-hi el guacamole i damunt hi vam posar formatge de cabra, olives verdes i negres, ceba que havia fer jo a la barbacoa uns minuts abans, uns tomàquets cherry i una mica d’arugula! Finalment, la vam tornar a posar a les graelles de la barbacoa uns 5 minuts més per a consolidar els sabors. Excel.lent!

Farro amb Xirles i Musclos

Aquesta recepta la vaig treure d’un dels programes de la Giada De Laurentiis. Si us sona el seu nom és perque és la néta del Dino De Laurentiis, el productor de pel.lícules. La Giada, crec que ja va néixer als USA i està casada amb un americà… Ara té el seu pròpi programa de cuina i les receptes que fa son típicament italianes. Aquesta, en realitat la fa amb un tipus de pasta que es diu “fregola sarda”. Són com uns xurrets que recorden a grans d’arròs gran, i és típica de l’illa de Sardinia. Jo, com que de fregola no en trobo per aquí (a no ser que la compri per internet), vaig decidir fer-ho amb farro. El farro és un cereal bastant antic, diuen que un dels més antics de la història, que va ser començat a cultivar pels Egipcis. És un tipus de blat salvatge. Deliciós.

Una altra modificació que vaig fer a la recepta és que enlloc de coure el farro amb aigua normal i corrent, com diu la senyora Laurentiis, ho vaig fer amb brou de peix. Crec que el resultat és molt, molt millor que si féssim servir només aigua… Si no trobeu farro doncs tampoc passa res! Podeu fer servir qualsevol tipus de pasta més aviat petita (però no tant petita com la maravilla… més aviat del tamany d’una ametlla).

És una recepta molt fàcil de fer que dóna resultats espectaculars si us assegureu que teniu ingredients de bona qualitat i un bon brou!

Doncs vinga.

INGREDIENTS

– 1 l. de brou de peix.

– sal i pebre.

– 500 grs de farro o la pasta que vulgueu utilitzar.

– oli d’oliva.

– una ceba mitjana tallada a dauets.

– 3-4 grans d’all.

– 1 vaset de vi. L’ideal aquí és el Marsala. Si no en teniu, doncs xerès o un simple vi blanc també funcionen.

– uns 200 grs. de tomàquets cherry o tomàquets normals tallats a daus.

– 1 dotzena de xirles netes.

– 1 dotzena de musclos nets.

– julivert.

PROCEDIMENT:

Bulliu el farro o la pasta amb el brou. Aquí encara puc fer una concessió més. Si no teniu brou de peix, utilitzeu un brou de pollastre que haureu rebaixat al 50% amb aigua. Queda bé. També ho he provat. Sembla extrany que en un plat de peix es pugui fer servir un brou de pollastre però sempre és millor que aigua, simplement. Reserveu. No coleu l’aigua si us en queda. De fet, us hauria de quedar caldoset, amb un bon dit i mitg d’aigua que no s’ha absorbit. Millor. Això serà un bon suquet més tard.

Mentres el grà o la pasta es couen, en una cassola gran, escalfeu l’oli ben calent i hi sofregiu la ceba fins que quedi ben toveta. Corregiu de sal i pebre. Ara afegiu l’all ben trinxadet i coeu tot uns 2 minuts més. A tot això, afegiu el vaset de vi i els tomàquets. Remeneu bé i deixeu coure uns 2 minuts més (tot aquest procès a foc mitjà/alt). Ara hi aboqueu les xirles i els musclos remeneu bé amb una cullera de fusta i tanqueu la cassola amb la tapa, procurant que aquesta encaixi bé. Espereu uns 10  minunts. En aquest temps, les almejes i els musclos s’hauràn obert. Si n’hi ha que no s’han obert… llenceu-los. Pot ser que siguin dolents.

Agafeu unes pinces de cuina i traieu de la cassola els musclos i les xirles. Reserveu en un bol o altre atuell. Aboqueu ara el farro/pasta que s’acaba de coure. Aboqueu tot… recordeu que el líquid serà un suquet. Si veieu que us ha quedat massa caldo i no voleu que us quedi un suquet massa caldós, doncs no l’hi poseu tot. Remeneu bé i feu que la pasta/farro i la barreja de tomàquets i ceba i perfum de ví es consolidi bé. Afegiu ara les xirles i els musclos, Remeneu altra vegada i espolseu amb un bon grapat de julivert trinxadet i un raig generós d’oli d’oliva. Guarniu amb julivert picadet per damunt. No us oblideu d’un bon pà per sucar!

Caldereta de Tonyina

Aquí teniu una altra recepta de peix! Aquesta amb tonyina fresca. L’original, de les terres del nord oest d’Espanya, es fa amb Bonito del Norte, un peix que tinc MOLTES ganes de tornar a conéixer aquest estiu quan vingui. Desafortunadament, jo només tenia Tonyina de l’Aleta Blava (Bluefin Tuna), ahaha… total que és amb aquesta que l’he fet. És un plat de cullera, que reconforta en dies plujosos i freds com els que hem estat tenint per aquestes contrades! ¡A ello!

INGREDIENTS:

– 800 grs de tonyina fresca. Del llom. O si no, de qualsevol part del cos trobeu… menys la ventresca, que és massa greixosa i té un gust massa fort per un guisat com aquest.

– un pomet de julivert.

– 4 grans d’all.

– 4 fulles de llorer mitjanes.

– 2 cebes mitjanes.

– 2 pebrots mitjans.

– un vaset de tomàquet triturat.

– 2 pastanagues mitjanes.

– un vaset de vi blanc.

– un carbassó mitjà.

– uns 200 grs de carabassa.

– sal i pebre.

– 4 patates (opcional).

– 2 moniatos (opcional)

* una nota sobre el carbassó i la carbassa. Jo crec que hi sobren!! Vaig trobar aquesta recepta fa temps i tenia aquests dos ingredients. Quan la vaig fer ahir, els hi vaig posar però crec que quedaria igual de bé (o millor) sense. Vosaltres decidiu.

PROCEDIMENT:

Primer trinxarem el julivert, els 4 grans d’all i les fulles de llorer ben, ben petits. Ens sortirà una espècie de pasta. Hi afegirem un parell de gotetes d’oli d’oliva per a emulsionar. Tallem la tonyina a trossos i la marinem amb aquesta pasta que hem fet. Jo ho vaig posar tot en un contenidor alimentari, tipus Tupperware i li vaig fer un parell de sacsades ben fetes. També es pot utilitzar una bossa gran Ziploc. Ho deixem reposar a la nevera una hora, mentres fem la resta.

Anem a per les patates. Això només és un acompanyament. La caldereta aquesta es pot servir amb un llit de patates, un arròs blanc o integral o simplement sola, amb un bon pà per sucar. Jo vaig fer patates però ahir a la nit també va haver de caure el pà… per tant, millor que el tingueu a mà! També vaig fer una mica de trampa. Per a que les patates triguessin menys, les vaig fer al vapor abans. Quan van estar fredes, les vaig tallar a daus i les vaig fregir. Aquí on visc jo, son molt comuns les patates fregides de monitato i per fer, així, una fusió gallega-americana, la meva petita aportació és que hi vaig afegir moniatos, que van quedar de p*+`! mare! Total, que ara que ja estàn fetes, les reserveu i no us les menjeu!!! (no va en conya!)

Tallem les cebes petitetes. També tallem el pebrot ben petitet les pastanagues a llenques ben finetes. Ho sofregim tot en una cassola amb oli ben calent. Un cop estigui tot ben tovet i comenci a mostrar caramelització, hi afegirem (si volem), el carbassó tallat a daus i la carbassa tallada a daus també.

Ho deixem coure tot ben bé uns 10 minuts. Ara hi posem el vaset de vi i remenem fins que l’alcohol s’hagi evaporat. Poseu-hi ara la tonyina que heu estat marinant, amb tots els sucs que hagi pogut fer i tota la pasta de julivert, all i llorer. Doneu un parell de tombs i coeu durant uns 10 minuts més. Rectifiqueu de sal i pebre.

Ara hi poseu el gotet de tomàquet triturat i deixeu coure a foc lent durant uns 15 minuts. Rectifiqueu de sal i pebre altra vegada si ho necessita.

Serviu sobre un llit d’arròs o de patates com és el cas!

… and enjoy!

Fideus Orientals amb Calamars, Gambes i Verdures.

Per si no ho sabíeu, jo sóc una copiona. Suposo que cadascú s’ha de buscar el seu propi nínxol dins de cada àmbit, i en el de la cuina, sóc una d’aquelles persones que busca receptes a diferents llocs i és capaç de replicar-les. És aquest el meu “modus operandi”. La meva mare és incapaç de seguir una recepta pas, a pas, utilitzant els mateixos ingredients i les mateixes mesures que es requereixen. Prefereix “tunejar” (com en diu ella) i canviar ingredients i tècniques, en una paraula: improvitzar i crear coses noves a cada moment, no seguint mai les regles del joc (per això sempre ens barallem a la cuina, hahaha…). Aquest tipus de cuina, l’admiro molt, perque jo no la se fer. Jo sóc una d’aquelles persones que necessita tenir tots i cada un dels ingredients preparats, mesurats, etc. i em costa molt (m’és impossible) desviar-me de les normes. En aquest cas, sóc més tècnica però em falta la creativitat que té la meva mare. Per això, les receptes que poso jo son, en molts casos, “copiades” d’altra gent. Com és el cas d’avui. Aquesta, l’he tret de http://blogdecuina.blogspot.com. És un blog d’una cuinera de Balaguer! L’he fet bastantes vegades i al Tom li encanta. D’això, Dolors de Balaguer en diu “Fideos Orientales con Calamares, Gambas y Verduras”.

INGREDIENTS:

– 100 grs de fideus tipus Lo Mein (d’arròs, es fan servir molt a la cuina oriental. Si no en teniu, fideus prims, prims, tipus… cabell d’àngel).

– 200 grs de calamars.

– 100 grs de gambes crues pelades.

– un vas de llet de coco.

– 1 pastanaga petita.

– 1/2 pebrot verd.

– 1/2 ceba (blanca o vermella… en aquesta recepta jo la veig fer servir vermella i queda prou bé).

– 2 cullerades soperes (o al gust) de salsa de soja.

– 1 cullerada sopera de gengibre ratllat.

– sal i pebre.

– oli. Ella el fa servir d’oliva però jo el faig servir de cacahuet, que és el que normalment es faria servir en aquest tipus de cuina.

– llavors de sèsam per decorar.

PROCEDIMENT:

Netejem els calamars i els tallem a trossos. Els reservem junt amb les gambes. Tallem la pastanaga, la ceba i el pebrot verd a juliana. Reservem.

Si teniu wok, feu-lo servir. Si no, utilitzeu una paella antiadherent. Sofregiu a foc fort i amb l’oli, els calamars i les gambes. No gaire estona. No més de 3-5 minuts. Els treieu i els reserveu. En aquest mateix oli, i continuant amb foc fort, sofregiu la ceba, la pastanaga i el pebrot uns 10 minuts més. Afegiu el gengibre ratllat i remeneu.

Ara afegiu el peix que heu saltejat al principi, la salsa de soja, els fideus que prèviament haureu cuit segons les instruccions del fabricant, i la llet de coco. Doneu-hi un parell de tombs. Rectifiqueu de sal i pebre i espolseu les llavors de sèsam per damunt. Serviu amb gallons de llimona o llima.